Original subtitles

Majestat.

"Yeom-mae"?

No et sento. Parla més fort.

Això és petit com un puny.

Què soc, una puça?

No em podies amagar enlloc més?

Què diu?

Acosta't més per parlar.

Per aquest forat.

Potser encara me'n puc desdir. Ostres.

Pots parar de queixar-te?

Tu vas decidir quedar-te en lloc de fugir.

Perquè vaig jurar salvar-te com tu a mi.

Ara m'ho retrauràs?

He suplicat a l'àvia que t'amagués, però només et queixes.

Estic a punt de perdre tant culpa com gratitud.

Convertir-se en yeom-mae…

és difícil per naturalesa,

i he perdut els nervis.

Aleshores…

què és exactament això del yeom-mae?

Una maledicció.

De les més vils.

Es tanca algú en una gerra i se'l deixa morir de gana

perquè es converteixi en won-gwi.

- Però si… - No puc traspassar a l'aigua.

Aquesta és l'única manera.

Si ho fas,

l'esperit desapareixerà?

No tinc prou poder.

L'únic que puc fer és deixar que la meva ànima passi per aquest forat.

Trobaré la manera de reprimir el poder de l'esperit del príncep hereu.

En aquest cas,

convenceré el pare perquè no et mati.

I si tornes a parlar-li malament i t'expulsen?

Tots dos teniu molt mal geni.

No et preocupis. Tu assegura't de no morir.

Ets tu qui no s'hauria de preocupar.

No em segueixis a l'altre barri intentant ajudar-me.

Bé, doncs.

Segella aquest forat també, si us plau.

On és?

No us ho puc dir.

No fins que em prometeu que no morirà.

Ara que el príncep Yeongan és mort,

la seva presència ja no és útil.

L'esperit no ha desaparegut. Encara el necessitem.

Ja ha fracassat.

No donaré una altra oportunitat a aquell incompetent.

És perquè no li vau dir qui era l'esperit realment.

Heu d'admetre la veritat.

Si mateu el Gu-cheon per ocultar que el príncep hereu és l'esperit,

aviat seguirem el príncep Yeongan.

Quedes immediatament despatxada de palau.

Marxa ja.

No ho puc fer, això.

Si tu desapareixes,

no quedarà ningú

que l'ajudi.

Aleshores…

revelaré el vostre vergonyós secret, pare.

L'esperit de l'estany era un engany. Vós vau matar el fill del difunt rei!

Tret que desitgis morir com ta mare, no tornis a pronunciar aquestes paraules.

On és?

Vau ser vós, pare?

- Vós vau matar la mare? - T'ho tornaré a preguntar.

- On és el Gu-cheon? - Us ho tornaré a preguntar.

Vau matar la mare?

Eunuc en cap!

Confineu la princesa.

Vigileu-la. Que no posi un sol peu fora de les seves cambres.

Quin tros de desagraït.

S'ho està fotent tot ell sol.

Un gran ressentiment

ha arribat a tots els racons.

A aquest pas, princesa,

la vida del rei…

La noble consort…

Crideu la noble consort Sukbin…

Per què em preguntes pel difunt príncep hereu?

Conserveu cap objecte del príncep hereu?

Et vaig amagar a petició de la Saeng-gang

i em fas venir per aquesta ximpleria?

El teu objectiu és capturar l'esperit que turmenta sa majestat.

¿Per què…

guardaria el príncep hereu aquest rancor a sa majestat?

¿Vols dir

que qui maleeix la família reial

és el difunt príncep hereu?

Com goses? Per això et busca sa majestat.

Voleu perdre la vostra neta també?

A aquest pas,

el vostre fill i la vostra neta

tossiran sang i moriran, un rere l'altre.

Els vilatans prop de Goyang-hyeon diuen que estan malalts i es neguen a treballar?

Quina malaltia tenen?

Un simple refredat, majestat.

Tots els homes capaços que havien de rendir han caigut malalts.

El poble rau rere una gran muntanya

i l'aire fred du refredats.

Majestat, l'important és…

El seient del príncep hereu és buit, majestat.

Heu de nomenar hereu algú de la família reial.

- No tenim temps per… - Qui voleu dir?

Voleu dir el fill del príncep Iksang?

¿No el vau veure desmaiar-se

al banquet del 70è aniversari de la reina vídua?

Desitgeu que nomeni hereu un noi tan feble?

Encara és massa aviat per nomenar un hereu.

Encara gaudeixo de bona salut,

o sigui que no torneu a dir…

Majestat!

Goses córrer per palau pertorbant la pau.

Veus això?

Aquesta corona Ikseongwan va ser feta per al príncep Yeongan.

Però aquell nen

ja no hi és.

Tot per culpa teva.

Ho arriscaré tot per rastrejar-te.

Et trobaré…

i et…

Costi el que costi.

Hòstia.

Hauria d'haver fugit.

El rei està escorcollant el palau?

Ha perdut el seny ara que el seu últim fill ha mort?

Sembla que busca aquell home anomenat Gu-cheon.

Va fracassar en la seva tasca. Hauria d'haver intentat fugir.

Com desitgeu.

Com va tot per palau?

El poder de l'esperit s'ha escampat pel palau.

Fins i tot jo gairebé em desmaio.

La vida del rei penja d'un fil ara.

Però el que em preocupa és el Gu-cheon.

Temo que sigui una corda de salvació per al rei.

Aleshores hauríem…

de tallar aquesta corda, no et sembla?

Altesa, sa majestat us convoca urgentment.

Creia que no podia posar un sol peu fora la meva cambra.

Sa majestat té intenció de marxar uns dies de palau.

Desitja que l'acompanyeu.

Alto.

- Inspeccioneu la zona. - Sí.

Entesos.

Majestat.

Semblen refugiats. Hi ha ancians i infants entre ells.

Sembla que s'estan aquí perquè els malalts han empitjorat.

- Som prop de Goyang-hyeon… - Hi aniré jo mateix.

Sí, majestat.

Goyang-hyeon…

Visitarem els pobles del voltant.

- Aleshores el ritual… - Hi passarem abans de celebrar-lo.

Preteníeu visitar la tomba del difunt príncep hereu?

Hi farem un ritual.

Volíeu matar el Gu-cheon i confiar en un ritual?

No funcionarà. Acabareu necessitant el Gu-cheon.

- Li heu de perdonar la vida. - Vosaltres dos quedeu-vos a atendre'ls.

Anem al poble.

Vinga, has de menjar alguna cosa.

Senyor.

No.

Senyor.

Salveu la meva dona.

Les butllofes li arriben fins al coll i crema com un dimoni.

Què faig?

Salveu-la, si us plau!

No hi puc fer res.

No em deixis!

Amor meu!

És una pesta desconeguda.

¿No hi ha cap manera

de curar-la?

No.

No sé ni quina malaltia és.

Quan un cau malalt, tota la família la té al dia següent.

Tothom bull branques de presseguer i se'n beu l'aigua.

Diuen que és obra d'un esperit.

Senyor.

Senyor, si us plau, salveu el meu pare.

Igual que el meu germà gran,

no respira.

Quina insolència.

Perdoneu-me.

Tinc molta por.

Ja ho sé.

Ves a atendre aquesta nena i la seva família.

Sí, majestat.

Vine.

És una pesta desconeguda.

I molt contagiosa.

Tornem al palau de seguida.

Què fem amb el ritual?

El posposarem.

- Hem d'aturar la pesta. - Majestat.

Què fem amb els vilatans que estan morint aquí?

A aquest pas, tothom estarà en perill.

No t'encantis.

És un poema escrit pel príncep hereu.

Des que era petit, m'enviava poemes i cartes.

És l'únic que en queda, del príncep hereu.

D'ara endavant,

feu exactament el que us dic.

Aneu a l'estudi del príncep hereu, traieu-ne la balda

i pengeu el poema a la porta.

Abans que el seu poder creixi,

l'hem de segellar.

Troba l'amagatall del Gu-cheon.

Seguiré els seus passos des d'on era.

El més mínim rastre

em durà fins a ell.

Ja el tinc.

- Diuen que l'han trobat al temple. - Molt bé.

Majestat.

Han trobat el Gu-cheon.

Mateu-lo.

No.

Pare, no ho feu.

El necessitem.

Pare, no ho feu!

L'heu de perdonar!

Pare!

Traieu-lo!

Deixeu-me anar.

No.

Aixeca't.

Deixeu-me.

Que em deixeu!

Tranquil.

No corris tant.

Les mates tenen ulls.

- Porteu-lo a algun lloc apartat. - Sí.

- Tothom morirà. - Has perdut el seny?

Què rondines?

Que el rei morirà.

- On és sa majestat? - És dins.

Què passa?

Majestat.

Majestat.

Majestat!

- Majestat! - Majestat!

Majestat!

- Majestat! - Majestat!

Porteu el metge reial. El metge!

- Sí, senyor. - Majestat!

Majestat!

El rei morirà?

A palau diuen que sa majestat podria no superar aquesta nit.

Tal com va dir aquell esperit maligne,

l'estirp reial es tallarà?

Com?

Majestat, què voleu…?

Envieu un missatger al príncep Iksang.

És el vostre càstig.

Considereu aquest el preu dels actes vils

que vau cometre fa 30 anys, pare.

On és ell?

Què feu aquí plantats?

Deslligueu-lo ara mateix!

Deslliga'l.

Ja em pensava que no vindries.

Ja ho sé.

Tens molt mal aspecte.

Si el rei està inconscient,

tu també deus córrer perill.

Et trobes bé?

Sí.

Però el més important

és que el pare està molt greu.

Hi ha cap manera de desterrar l'esperit ara?

El cos.

El cos del príncep hereu.

Porteu el cos del príncep hereu a palau de seguida.

Què dieu, altesa?

S'acaba temps.

És per salvar el pare.

No podem profanar una tomba reial.

- Seria alta traïció… - Jo me'n faig responsable.

Quan el pare es desperti,

acceptaré el càstig per haver insultat la casa reial.

Per desterrar l'esperit, necessitem el cos del príncep hereu.

Però no podem deixar que l'esperit ho descobreixi.

L'hem d'enganyar fent servir un animal mort.

Si no aconseguim expulsar-lo abans de l'alba,

el rei està destinat a morir.

Només falta que jo abati l'esperit amb la meva espasa.

De debò ho pots fer?

En aquestes condicions?

Potser estic mig mort, però quina alternativa tinc?

Almenys ara que el rei està inconscient puc respirar aire fresc.

Fas broma en un moment així?

Per això no has d'oblidar el que t'he dit que facis.

No et preocupis.

I no arrufis el nas.

Gu-cheon.

Una vegada em vas dir

que la teva vida importa més que la de ningú més,

que no vols morir i convertir-te en un ak-gwi.

I encara és cert.

És el que volia sentir.

No facis…

cap ximpleria i moris per mi.

És clar que no.

Has de lligar el cos del príncep amb aquesta corda tacada de sang.

Hi ha una altra cosa.

Tanca la porta amb la corda.

I, passi el que passi,

no l'obris.

Si jo fracasso,

tu seràs el següent objectiu.

Miserable insolent.

T'esforces en va.

No fiquis el nas en aquest assumpte.

He de tallar la nissaga reial.

No t'ho puc permetre.

Hi ha algú en aquest palau a qui desitjo salvar.

S'ha acabat tot.

Què és això?

No sembla cap gwi-mae.

Hosti tu, no m'ho puc creure.

De qui és aquesta deïtat regent?

Qui recoi s'hi està ficant?

Molt bé.

A veure com de poderosa és la deïtat regent a qui serveixes.

Demostra'ns-ho.

L'esperit del príncep.

Sense conèixer la teva identitat, no et puc ni fer ascendir.

Som-hi! L'ancià sinistre!

Xaman miserable…

En passa alguna.

Altesa!

Què passa?

Obriu, si us plau.

És horrible! El Gu-cheon!

Heu d'anar a l'estany, de pressa!

Feu via.

- De pressa. - Molt bé.

Altesa! De pressa!

Feu via, si us plau!

No saps res.

Res de res.

Un gwi-mae…

Prou.

Para!

Subtítols: Maria Romero Soronellas