Original subtitles

Música fosca.

...

-Què en penses del xampany?

-Tothom està còmode?

Tant millor.

Jo hauria desitjat que ocupem un lloc a la taula,

però estic esperant un jove que arriba de Roma

i em van demanar que la presentés

amb la companyia parisina. Ell no ho sap

aquí ningú i se sent una mica perdut.

Isabelle, reserva els nostres convidats.

És un privilegi

rebre't, senador.

-Esperava parlar amb tu durant el nostre ball,

però t'has sortit d'hora.

-Els balls estaven a punt de començar i vaig fugir com un covard.

Sóc una ballarina terrible. ensopego,

Caigo i em faig el ximple.

- Ballar no és obligatori a les pilotes.

-Oh! M'hauria d'haver quedat.

Vas ballar, comtessa?

-No. -Et vaig oferir un ball,

i ho vas negar. -Compte, gràcies per

va donar aquesta poció a Héloïse.

El nostre fill, Edouard, va tenir una convulsió la nit del ball de graduació,

però una gota el va calmar gairebé a l'instant.

-El meu marit dubtava

de l'eficàcia d'aquesta poció.

-Ho reconec.

-La teva professió t'empeny a ser escèptic.

-Podria ser.

Tot això em porta a una pregunta.

Fa 2 anys, el meu pare va ser colpejat per un atac

que el va deixar molt paralitzat.

Aleshores, jo... em preguntava si...

Volia saber si ho tenia o si ho sabés

una poció susceptible de millorar la seva condició.

-No hi ha cura a l'apoplexia.

-Sí, això és el que vaig pensar.

-El destí pot ser cruel.

Gairebé tan cruel com la justícia fets per homes.

-Destí i justícia no s'ha de confondre.

-No t'ho creus en la providència?

-No. -Oh! Jo hi crec.

Però no en el seu sentit religiós.

-I en què,

si puc?

-En sentit general on el destí garantirà l'ordre

i on es restablirà la justícia.

-I si no és així?

-Doncs doncs...

la humanitat haurà de forçar el destí.

-Déu no se'n pot ocupar?

-No.

Tot i que li pregava molt sovint per demanar la seva acció.

-Ha contestat les teves oracions?

- Ho està fent ara mateix.

-Digues-nos, Montecristo,

qui és aquest convidat a què estàs esperant?

-Permeteu-me que us presenti, venia de Roma, el comte de Spada.

- Bona tarda a tots vosaltres. Els meus respectes.

Genèric.

...

-Comte de Spada, la meva pregunta Pot semblar ridícul, però...

no seria pare? amb el difunt cardenal Spada?

-Hmm! Era el meu oncle avi. -Oh...

La llegenda ho diu que va ser molt afortunat.

Fins i tot hi ha una dita que diu: "Tan ric com un Spada", oi?

-Tens raó amb la dita, però no pel meu oncle avi.

No era ric.

-Així que només era una llegenda. -Jo,

d'altra banda, vaig tenir l'oportunitat per transformar aquesta llegenda

en realitat.

-De debò? -Hm hm.

-I com?

-Fa uns mesos,

mentre navegava pel vell la biblioteca del meu oncle avi...

-A la biblioteca del comte de Spada, vaig trobar

aquest tros de pergamí.

No hi havia res escrit.

El vaig tirar al foc.

- Ho vaig tirar al foc.

-I llavors?

-Com van començar les flames

per llepar-lo, van aparèixer paraules i un dibuix.

- Ho vaig recuperar.

-El vaig treure de les flames. Era un mapa.

-Estava escrit en tinta simpàtica.

-Amb tinta amigable

que reacciona a la calor. -Un mapa?

Des de la ubicació del tresor?

-Com ho saps? -Tothom que hagi estudiat història

tresors d'Europa coneix la història de César Spada.

Abans de ser enverinat, va amagar el seu tresor.

Ningú el va trobar.

-Fins fa molt poc.

-Què estàs dient? -Potser

i si ho deixes el nostre amic acaba,

ho descobriríeu.

-El mapa portava a la ubicació precisa on el tresor de César Spada

estava amagat des de l'any 1502.

-És impensable.

-Increïble, oi? -Ser

l'únic hereu d'aquesta fortuna...

Em van permetre mantenir-la.

Per descomptat, això no ho és de notorietat pública,

en cas contrari els captaires es xocar

davant de la meva porta! -I tu

aquest tresor en el teu poder? -Aquí no.

Ell és al maleter dels meus banquers, a Roma.

- Quin és el valor,

durant avui? -Senyor, no sóc fanfarrós!

-Isabelle, estem preparats pel que vindrà després.

Senyoreta Haydée, aquí present, ens va preparar

un àpat persa. - Comte de Spada,

és realment el tresor compost de diamants,

robins, lingots d'or... -Baró, preferiria evitar-ho

que estàvem parlant de diners a taula. -Perdoneu.

-Això li dic constantment. -Tinc una última pregunta.

Què et porta a París?

- Estic aquí per trobar una dona.

-(Ho sents?) -Una dona?

-Hm hm.

- Et presentaré en altres cercles.

-GRÀCIES. - Estàs pensant el que estic pensant?

-Absolutament.

-Això pot ser vergonyós. -Trobarem una manera.

-Si us plau, disculpeu-me.

Vaig a empolsar-me el nas.

-Ja veuré on són les entrades.

Música misteriosa.

...

-Vinga, boo! Endavant!

- Vampa,

el teu viatge a París dóna fruits.

-Què dius de la meva actuació?

-Vas ser directe sobre el fet voler trobar una dona,

però tot sembla va anar bé.

- Comtat...

La dona de M. de Villefort rendit

al teu laboratori.

L'hauria d'haver aturat?

-No és res.

Crec que està fascinada amb tot això, res més.

No hi ha cap mal.

GRÀCIES.

-La Louise no ho havia de fer donar-te una lliçó?

-Demà, pare.

- Will Albert

vindràs avui? - Pren te, sí.

-Hm. És això... és ell...

T'agrada, Albert?

- Difícilment podem criticar-lo.

-Ja veig.

Bé, fins després.

- Sr. el baró...

Què val el meu honor?

-Vaig decidir augmentar

interessos generat pel vostre dipòsit

1% anual.

-És molt amable per part teva.

I per quin motiu, si puc?

-Generositat.

-Sí. Sí, és clar. Una virtut essencial.

vi? Sherry, baró? -Podria ser

una ampolla de whisky escocès, allà?

-És una cosa nova.

Un whisky single malt.

No t'ho puc dir quin gust té.

Ell la serveix.

-On resideix el comte de Spada durant la seva estada a París?

-Al Gran Hotel. -Oh!

No sembla que li falti de res.

Excepte una dona.

-Seieu.

-Oh, gràcies.

Ell és molt bo.

Té una mena de gust a llenya

molt pronunciat.

En cas contrari... Vaig fer alguns càlculs

basat en el contingut estimat del tresor de Spada,

i el seu valor supera els 650 milions de francs

durant avui.

- Dolç Jesús! Tant? -Em vaig dir el mateix.

Així...

Saps quin tipus de dona el comte de Spada busca?

-Com ho sabria?

-Digues què li agrada i el que odia.

-Ja ho sé

que no li agraden els cavalls. -Per a què?

-El vaig convidar a les curses, però es va negar.

Els cavalls el van aixecar.

-L'has convidat? per participar en altres activitats?

-En una caça d'ànecs, però això no li interessava.

-Sembla difícil. -Hm. Un moment...

Quan vaig parlar de l'òpera, semblava captivat.

- L'òpera? Ho veus!

Vaig parlar amb l'Eugénie i...

no sembla gaire atreta per Albert de Morcerf.

-Vaig pensar que l'estimava. -No, no ho diríem.

-Però els 2 partits ja ho han fet sentit per a un casament, oi?

No és massa tard?

per desfer-te del teu compromís?

-Hm...

Segueix-me.

Toquem el piano.

-Això ens dóna alguna cosa en comú.

- Aguanta! Les 2 persones que més aprecio del món!

-Quina sorpresa! -És una casualitat.

-De cap manera. Has vingut menjar pastís i beure cafè.

- Pastís i cafè. Pastís i cafè per a tothom!

Permeteu-me presentar-vos a la meva filla, Eugénie. Eugènia, aquí està

el comte de Spada, de la qual t'he parlat.

-Encantat.

La teva filla és magnífica, baró. -Oh, moltes gràcies!

D'aquesta manera, senyores.

Deixeu lloc, estimat senyor. És qüestió d'un moment.

Seieu i juga. Una mica d'aria, si us plau.

-Però, pare...

-Cantar. I canta bé.

Aquestes dones joves no es resisteix a un piano.

Ella canta òpera. -Seieu, si us plau.

...

- Gaudeix la teva estada a París,

fins aquí?

-M'agraden les parisenques.

-Cafè i pastís es mantenen esperant.

...

senyor comte, Has pensat mai a invertir?

als ferrocarrils?

-Baró, m'estàs aturant per gaudir de l'espectacle.

...

Ben fet!

La teva veu és dolça com la mel.

Estic molest!

-Ells tenen el seu lloc a l'escenari a Roma

o a Viena. -Porta xampany!

-És una ària de Kluck, el meu compositor preferit.

Moltes gràcies!

- Bona mare, aquí tens! Heu fet un bon viatge?

-4 dies d'infern sense fi en carreteres intransitables.

Però no ho faria mai vaig perdre el teu compromís.

On és el teu pare? -A la feina.

-I la teva sogra?

-A dins, amb l'Edouard.

-Conserva aquest mocoso lluny de mi.

-Agafa'm el braç. -On anem?

-A dalt. -Odio les escales!

Si haguessis vingut a Marsella per signar el contracte de matrimoni,

m'hauria fet la vida més fàcil. -El pare no es pot alliberar.

-Què?

-Estàs preparat? -Hm. Per descomptat.

-Aquí estan les 2 persones que més m'agrada

al món! Si us plau, segueix-me.

Tinc els plànols, els diagrames, projecció d'ingressos

i estimació de beneficis

que podem dibuixar de la nostra empresa.

Vaig presentar la proposta al ministre de l'Interior.

La concessió s'atorgarà abans finals de la setmana vinent.

- Sr. Debray no ha de ser aliè a tot això.

- Em deu.

Aquí.

Aquí teniu el pla de desenvolupament calculada

fins al darrer franc.

-No tinc cap necessitat per mirar aquests càlculs.

Confio en tu.

-Oh! Bé, perfecte.

I tu, comte?

-La meva principal por és que el tren

no és adequat al transport de viatgers.

Mercaderies, sí...

Però viatgers, ho dubto.

-Preneu l'exemple de Londres.

Els britànics amor

els seus trens. -Però som francesos.

-Ens semblam a ells. -(Shh...)

Tranquil, si us plau.

Cantem a la distància. -Oh, eh... És la meva filla.

-Vaig reconèixer la seva veu. M'has de portar a ella.

-Oh...

Ella és en aquesta habitació. -No m'ho dius?

-No, no cal. Li vaig informar de la teva arribada.

Ella l'està esperant, senyor comte.

Sospir de sorpresa.

-No, no, no. No pares per mi!

Ella canta òpera.

...

- Ho sento,

T'estic molestant? Ha acabat l'Eugenia?

...

-Com entens, no. La seva lliçó es va allargar.

-li vaig dir que vindria poc després de les 14 h.

-Per desgràcia, la meva filla està malament.

-Uh... jo... no ho entenc.

He ofès algú?

-Eugenie no vol

ser molestat avui.

...

-Valentí!

La teva àvia vol veure't.

-He esperat tant! Quan hauria de tenir lloc

signar el contracte? -Demà a la tarda.

- Vindré al matí.

-No puc. És impossible. -No et casis amb Franz.

T'estimo, Valentí.

-No puc. Perdoneu-me. -Valentí!

-Vinga, estimada meva.

-Estàs ben descansat? -Estic paralitzat amb contusions

per aquest cotxe, però prou de mi.

Deu estar esperant-ho a veure't demà!

-De fet.

-L'estimes,

aquest home? - Franz...

està molt atent. -L'amor no ho és

el més important. Si t'agrada,

aprendràs a estimar-lo. L'últim desig

del teu avi era que el sindicat

entre les nostres 2 famílies està cimentada. Si estigués viu,

ell estaria molt feliç.

Igual que la teva mare.

Déu reposi la seva ànima!

- M'agradaria que fos aquí.

-Déu la va tornar a cridar.

I aviat, em tornarà a trucar al seu torn.

I el dia que ho faci, el teu futur estarà assegurat.

Ho deixaré tot a tu.

El teu i només el teu, Valentine.

Això no et fa feliç?

Vinga!

Aneu ara. Ens veiem a la signatura

del contracte matrimonial.

-Valentí!

Està tot bé?

-Sí, està bé.

-Hi ha una altra manera per escapar d'aquest matrimoni.

En un moment, volies entrar al convent.

N'estic segur

que si és la teva elecció, ningú et culparia.

-Però... Què passaria amb el meu pare?

-Té a Barrois i a nosaltres per cuidar-lo.

-Si vaig entrar al convent i va agafar el vel,

tota la meva herència

aniria al meu pare. -Això no ho sabia.

-Ho saps perfectament.

Aleshores seria transmès a Edouard,

el seu únic fill.

Això és el que vols. No és així, Héloïse?

-Només et donava un consell senzill,

d'una dona a una altra.

Música misteriosa.

...

-Vi, vi, vi...

-Coneixes el fill de Morrel, Max?

Està enamorat de la noia de Villefort.

-Valentí. Ho sé.

El pobre està perdent el temps, Malauradament.

Ella es va comprometre a Franz d'Epinay.

És una d'aquestes dones joves

que sempre obeeixen al seu pare.

-El comte vol impedir aquest matrimoni. -Hm...

La família Epinay està formada fervents reialistes.

-I així?

-He llegit alguna cosa sobre el pare de Franz.

Ell era...

Va ser assassinat.

Vaig a la biblioteca per refrescar-me

memòria. -En aquest cas, fes-ho ràpidament.

El comte està impacient.

-Compte! Com estàs? -Molt bé, Valentí. GRÀCIES.

-El meu pare i la meva madrastra estan absents.

-Ho sé.

He vingut a veure el senyor Noirtier.

-El meu avi no pot parlar. -No el necessitarà.

Només haurà d'escoltar el que li he de dir.

-Qui és, Valentí? -Aquí està el comte de Montecristo.

Ell ve a veure l'avi.

-Que tingueu un bon dia, senyor comte. -A tu també, noi.

Se'n va.

-Si parpelleja, això vol dir que sí.

Si tanca els ulls, això vol dir que no.

-Necessito per parlar amb ell en privat.

La porta es tanca.

Gràcies per tenir-me, senyor.

Puc parlar amb tu francament?

La teva néta es casarà Franz d'Epinay contra la seva voluntat.

Ella és profundament infeliç.

Ella encara ho té tota la seva vida per davant d'ella.

Ningú té dret a privar qui sigui feliç.

Sobretot no algú tan jove com Valentí,

Senyor.

I crec que el podies ajudar.

Música pesada.

...

- Sr. d'Epinay,

els noms dels vostres testimonis? -El vescomte de Morcerf...

i el senyor Beauchamp.

...

-I el teu,

Senyor de Villefort?

-Jo, Gérard de Villefort, i Madame la Marquesa

de Saint-Méran.

Ell escriu.

...

Què és, Barrois?

- Sr. Noirtier vol veure a M. d’Epinay.

-Per a què

motiu? -Per comunicar-li

informació abans de signar.

-No, cau

mal aconsellat. -Me'n vaig, senyor de Villefort.

Tenim tota la tarda.

- Segueix-me,

Senyor.

-Pare, sigues breu.

Estàs retardant el procés.

-Aquesta carta...

Voleu que el llegeixi M. d'Epinay

en veu alta?

-De què va? -Aquestes són confessions

que em va dictar el senyor Noirtier a primera hora de la tarda.

-"Jo, el sotasignat Sr. Noirtier reconèixer haver fet les següents confessions,

"per la meva pròpia voluntat i sense cap remordiment.

"La tarda del dissabte 4 de març de 1815, jo..."

És vespre on va assassinar el meu pare!

"Creient...

“Creure que el general d'Epinay ara va jurar lleialtat

"a l'emperador Napoleó, El vaig convidar a una reunió secreta

"del Comitè bonapartista, a París,

"on els detalls del pla de Napoleó se li van revelar.

"Durant aquesta reunió, es va fer evident

"que va arriscar el general d'Epinay per revelar aquesta informació,

"i, per por de ser traït i ens trobem en perill...

"es va decidir...

"en interès de la nostra causa...

"per assegurar que no hi faci res.

"Vaig decidir per vigilar-lo.

"En lloc d'anar a casa, General d'Epinay

"va caminar cap al palau del rei.

"Em va quedar clar

"aquesta la seva intenció era denunciar-nos.

"Va treure l'espasa...

"i jo, el meu.

"Després...

"Ens vam enfrontar..."

Plor de dolor.

"I el vaig matar".

Casar-se amb la dona l'avantpassat de la qual va matar

el meu pare està boig.

-Què et porta a París?

-Jo... S'aclareix la gola.

Què tens?

Has sagnat.

-No és res.

Em vaig tallar ahir a la nit sobre una barana rovellada.

- Sr. d'Epinay...

Senyor, espero...

no et creus ni una paraula descarats

d'una ment malalta.

Mira aquest home. Està malament.

Està boig.

-Aquestes no són confessions d'un boig.

-Podem reprendre?

-Ho sento.

Nosaltres marxem.

-Però què està passant?

-Senyors!

Us imploro que... Tot això

és només un malentès.

-Només hi ha una cosa això no es pot culpar

al senyor Noirtier. No ho era un assassinat, però un duel.

-Però això no és cert. -Adéu, senyor.

anem!

Música fosca.

...

- Per a qui és?

-Per bona mare. -Oh! És un te d'herbes, oi?

-Sí. -Barrois et busca.

El teu avi et vol dir bona nit.

Puc portar-li un te d'herbes a la marquesa.

- Estarà bé. Ho faré.

No tinc gaire.

Música misteriosa.

...

-Me'n vaig a primera hora demà al matí.

-Res va sortir com estava previst. -El pare del teu pare

és dolent. Sempre ho va ser.

-És horrible dir això.

- Bona nit, fill meu.

-Bona nit.

...

-Doctor! -Bon dia.

- D'aquesta manera.

-Sembla que va patir enormement.

Qui la va veure viva per última vegada? -Sóc jo.

Li vaig portar el seu te d'herbes.

-No es va queixar de res? -No, res.

- Sense molèsties? -No.

Ell ensumeix.

-Porta'm una mica de sucre.

Una cullerada hauria de ser suficient. -Què és, doctor?

-Qui va preparar aquest te d'herbes? -Valentí.

-I qui l'ha portat aquí? -Valentí també.

Ella va insistir per muntar-la ella mateixa.

Música pesada.

...

-GRÀCIES.

...

Això és el que vaig pensar.

La marquesa va ser enverinada amb brucine.

...

-Aquí estan.

- Sr. Des de Villefort...

-La meva filla és a dalt. Ella t'està esperant.

Uh...

Ella serà...

Allà la tractaran bé?

-Bé, vaig parlar al governador de la presó,

i ella tindrà dret en el millor respecte possible.

Si us plau, segueix-me.

Música fosca.

...

És hora d'anar.

...

Ella li serveix una copa.

-Què és?

- El teu dinar està servit, Senyor.

-Em vaig adonar, sí.

GRÀCIES.

-Senyor, estem preocupats per tu.

-Preocupat per mi?

De què dimonis estàs parlant?

- T'escoltem,

durant la nit, camina 100 passos.

A la nit i a primera hora del dia.

Vas amunt i avall.

És com si no vas dormir mai.

-Estic dormint, Isabelle. Tanmateix...

Necessito dormir molt poc.

no et preocupis,

Estic fent bé.

Hubbub a la distància.

...

- SO? -Vaig mirar l'apartament del comte.

De vegades visita un home anomenat

Caderousse. Vaig pensar que ho eren

només amics, però després, Vaig començar a investigar

en aquest Caderousse. Sembla que gaudeix d'un cert

facilitat financera.

Ell passa el seu temps a les biblioteques,

mirant diaris vells...

i per consultar unes 3 persones.

Vostè, senyor de Villefort,

el teu amic banquer, Baró Danglars...

i el comte de Morcerf.

-El comte ens va convidar a tots tres per sopar l'altre vespre.

- Dubto que sigui una casualitat.

Vols... -Necessito

per saber què està fent aquest Caderousse

i aquest maleït Montecrist! -No puc...

-No, és clar... Joder!

Amb això n'hi ha prou.

Vull saber-ho tot.

Està clar?

Música misteriosa.

...

-Res a informar fora.

...

Grinyent.

Ens estem apropant.

-Qui hi va?

Respira nerviosament.

Ell bufa.

És tard. Què estàs fent?

encara dempeus?

-Què passarà de Fernand Mondego?

-Encara estic esperant una resposta del sultà.

Passi el que passi, Hauré de revelar la seva veritable cara

perquè sigui deshonrat públicament.

-Farà mal a la seva dona i al seu fill.

-No pot ser d'una altra manera.

Però no t'oblidis,

ells també es van beneficiar dels seus actes criminals.

El dia de la teva arribada, em vas admetre que volies

venja la mort del teu pare, i això és el que farem.

No hauries preocupar-se per tot això.

De veritat, t'ho asseguro.

-El valet del comte de Montecristo He presentat això per vostè, senyora.

-Gràcies, Mary. Podeu disposar.

"Com a mostra del meu agraïment".

-No hi seré per dinar. Són magnífics.

-Quina mena d'home oferta a una dona casada

arracades?

El seu agraïment per què?

-Potser tenir va acceptar la seva invitació

a sopar.

-Ho faria millor per tornar-los-hi.

-No ho entens. És generós per naturalesa.

Ens veiem després, mare.

La porta es tanca.

- Ho has tornat a fer despeses innecessàries?

-Això és un regal. -De?

-Del comte de Montecristo.

-Sembla et vull com a mestressa.

-No s'assembla a ell. - Creus que està content

per follar al seu jove protegit?

- Tens molt mala ment, Fernand.

-Tinc ulls, Mercedes.

T'he vist al ball.

Estaves sol al jardí. -No hi ha res dolent en això.

-És vergonyós. - Sou benvinguts!

-I al sopar,

com ho mires, per parlar amb ell...

No sóc cec.

-Deu ser terrible viure turmentat

per gelosia.

-Exigeixo que li tornis aquestes arracades.

- Ho sento, em nego.

-M'estàs enfrontant?

-Em veuen molt bé.

Fernand!

Música suau.

...

Gràcies per venir.

-Puc demanar-te per què aquí?

-No conec ningú

qui freqüenta aquest parc.

-Ja veig.

Tinc poc temps. El baró Danglars m'espera a les 4 de la tarda.

-No passarà gaire.

tinc por de...

-Qui t'ha fet això?

Mercedes?

-No em vas trucar mai Així.

- No és aquest el teu nom?

- T'he de tornar això.

-No t'agraden?

- Els estimo, però el meu marit els odia.

-És aquest el motiu? de la teva baralla?

-Sí.

Digues-me, compta...

Estàs mai sincerament es va enamorar?

-Una vegada.

-Què va passar?

- Vaig haver d'absentar-me una estona, i...

- No t'ha esperat?

-Ella pensava que estava morta.

-Potser encara t'està esperant.

-No.

Des de llavors ha reconstruït la seva vida.

Es va convertir

una altra dona.

I em vaig convertir en un altre home.

Sonall metàl·lic.

Tinc molta por haver d'acomiadar.

- Ho sento...

per les arracades.

jo...

-Els rínxols no m'importen.

Adéu.

-No, espera...

Música fosca.

...

Accés a france.tv