Original subtitles

[gemecs]

-Tu i jo som amics, no? -Sí, Lluc, som amics.

Si no vens amb els teus pares no podrem tirar endavant.

Per què necessito el permís de ningú?

Jo soleta m'hi he fotut i jo sola me n'hauria de poder sortir!

-Entraràs amb mi? -Clar.

Què és això?

Son temes de comptabilitat del club.

Si poseu en perill al club, on jugarà la Lorena? I la Laila?

Estàs fent un problema d'una cosa que no té cap importància.

Plego.

-I què t'han dit? -Que demà em fan la inseminació.

Berta, aquesta vegada segur que sí.

Ah, hòstia!

No m'acaba de convèncer aquest físio de Lisboa.

-Tens el genoll molt inflamat... -Sí?

Si Lore sap que estic amb tu, tindré un merder.

Soc el dolent, no?

Ai, papa...

No he estat amb ningú des que la meva dona va morir.

Mi-t'el.

[riuen]

[Raquel] Que t'ha vist!

No, no, cap problema, si jo en 20 min màxim puc fer rocòdrom.

Vale, perfecte.

[sorolls]

Hòstia, Òscar!

Ah!

Lorena...

-Però tu... no hauries de ser a classe? -Estàs de conya?

-Lorena, per favor. -Quant fa que te'l folles?

A veure, seiem un moment i en parlem amb calma, si és que...

-Sílvia,... -Sí?

...ja parlarem...

Sí, d'acord.

Ah, que el tornaràs a veure?

Hòstia puta, mama,

no sabia que estaves tan desesperada per follar-te aquest pijo?

Ei, ja està bé, però què t'has pensat?

Clar que sí, ara ets tu la que s'enfada.

Clar que m'enfado.

Ara t'he de demanar permís jo a tu per fer la meva vida o què?

No em vagis de víctima, ara, mama.

Mira, Lore, porto 18 anys desvivint-me per vosaltres...

També tinc dret a pensar una mica en mi, no?

Seria un detall per que per una vegada no et comportessis

-com una nena egoista i maleducada. -No,

no t'equivoquis, mama.

Aquí l'egoista aquí ets tu.

[Anna] Lorena,... fes fluid el moviment.

Bé, molt bé.

Què et passa, Berta?

Res... Que estic cansada.

El que li passa és que s'avorreix.

Que no veus que sabem patinar des dels cinc anys?

Et penses que a l'hoquei tot és xutar?

Amb en Germán no faríem aquestes xorradetes, eh?

Estic una mica marejada.

Em deu haver baixat la tensió o no sé.

Tu ja has acabat per avui. Pots marxar.

I els estics que per fi ens ha aconseguit la Gina els farem servir algun dia,

o com va?

Deixareu d'opinar sobre com faig els entrenaments algun dia, o com va?

-Vale, noies, deu minuts més de voltes... -Joder, deu...

Sí, deu. Deu.

Ens veiem a dins. Us espero a la pista.

-Hola, Gina. -Hola.

Ei.

Tia, no et ratllis pels estics.

Què et passa?

Res.

Fots una cara de mala llet...

-La meva mare que... -Que...

Res, que m'ha pillat fent campana i m'ha caigut la bronca del segle.

Ens veiem ara.

[Terrats] Va, vinga, els que ataqueu, pista gran!

Ompliu-me la pista!

[Terrats] Qualitat de passada.

[Terrats] Lluc, Lluc, Lluc, desmarca't, desmarca't!

[Terrats] Vale.

[Terrats] Bé, Bernat. Desperta.

[Terrats] Vale, vale, ràpid, ràpid!

No ens ho pensem tant! Ràpid, tira!

[Terrats] Bernat, Òscar, passada llarga.

[Terrats] Bé, bé, bé, bé. Recordeu, nou i a porteria.

[Terrats] Nous passes i a porteria.

[Terrats] Bé, passada més llarga... I més ràpid.

-Hem d'anar més ràpid. -Us toca gimnàs ara?

Ens toca la pista a nosaltres.

Estava buida, i els nois tenen partit aquest cap de setmana.

Terrats, no m'ho pots fer. On vaig a entrenar amb les noies?

Torna a fora a fer els teus jocs.

-Passa-li! -Què vols dir amb "els meus jocs"?

No sé el què fas, Anna.

Si no l'ocupes, ja l'aprofitaré jo. Lògic, no?

-Hi ha un calendari, uns horaris... -Lluc, Lluc, Bernat, esteu dormits!

Passa-li.

-Terrats, t'estic parlant. -Anna,

si no s'ocupa la pista, l'aprofita un altre equip.

I ja està, Anna. No cal parlar-ne més.

Anna, tens hora aquesta tarda amb el doctor Puigvert,

per veure els resultats de les proves de genoll.

Com?

Ja m'ho pots agrair, que té una llista d'espera de sis mesos.

Gràcies.

Vés-hi, que ens quedarem tots més tranquils.

I no em facis quedar malament.

Vale, obrim i anem a porteria, ja.

[Terrats] Vale, obrim-nos... Bernat, estàs adormit!

[Terrats] Què fots?

[Terrats] Vale, ràpid, ràpid!

És que mitja hora abans, ties, jo flipo.

-Ja, però la pista estava ocupada. -L'Anna s'hauria d'haver imposat.

-En Germán ho hauria fet. -Merda, m'he deixat els mitjons...

Hi haurà algun dia que no et deixis alguna cosa?

Joder, un altre cop les piques plenes de pixats.

Quin fàstic, ties.

Que infantils, els nois.

[truquen a la porta]

[Bernat] A veure si us espavileu.

El vestidor és de tots, ara ens toca a nosaltres.

Però no estàveu entrenant a la nostra pista?

-La Terrats ens ha fet desfilar ja. -Doncs encara no hem acabat.

I abans de dutxar-vos, haureu de netejar les piques.

[Putxi] Era un regal de benvinguda...

Sou uns guarros.

Que jo em vull dutxar. Esteu o què?

-Ah! -Eh!

Que encara ens estem vestint, pervertits.

Putxi, que paris, que ni de conya em moc.

Que no era conya, o netegeu els pixats o no ens mourem.

Tu mateixa. Quan comencem a despullar-nos,

fliparàs amb la pudor que foten els peus del Bernat.

Va, ties, anem.

No, no, no. N'estic farta que fotin sempre el que els rota.

O netegeu els pixats o no ens mourem! I punto!

-Molt ben dit, Lore. -Però quin paripé esteu muntant?

Paripé cap.

Que faig de què?

Quan no és paper higiènic al sostre, són pixats a les dutxes.

Que netegin.

Que netegin!

-Que netegin! -Que netegin!

[Noies] Que netegin!

-Tio, fem-ho en un moment. -Passo, nen.

-Que netegin! -Que és molt guarro.

Mira, a mi em sembla que jo em despullo, i a la dutxa.

-Jo també, collons! -Que netegin!

Ai, em moro, em moro.

Però què foteu? Eh!

[Laila] Ai, em moro.

-Què feu? -Al meu ni mirar-lo.

[criden]

Mira que cametes.

[riuen]

[riuen]

No sabia que hi havia tanta diferència entre unes i altres...

Com t'hi has fixat?

Jo m'he mort de vergonya, no sabia on mirar.

Me les han fotut a la cara, no podia mirar enlloc més.

Sí que podies, però no volies.

Ah!

Pareu, idiotes!

Quin fàstic.

Merda!

Ei, estàs bé?

No sé.

És que... la Lorena mai m'havia parlat d'aquesta manera.

Segur que a ella també li sap greu haver-te cridat.

No sé.

Jo també m'he posat molt a la defensiva però...

Potser és normal que hagi reaccionat així.

A ningú li agrada enxampar sa mare follant.

I menys amb tu.

No, no... Ai, Enric, perdona, no.

Vull dir que... Per ella, ja ho saps, tu ets...

-Sí, un pijo fatxa de merda. -No, no.

-Sí, si l'he sentit. -No, no, "de merda" no ho ha dit.

Ah, mira, encara sort, doncs.

Escolta'm.

Què?

Potser ens hem precipitat.

Vols... deixar-ho?

No, no, no.

Però si he de ser un problema per la teva família,...

podem anar més lents.

I jo que sempre t'he vist com un estirat.

Ah...

Hem de fer que els meus fills et coneguin. Has de venir a casa.

Què vols? Que ens tornin a enxampar?

No, burro.

Vull dir a prendre un cafè, a xerrar amb ells.

Per què no ara, quan acabi el meu torn?

Va, va, sí, que vegin que ets un tio maco,

normal.

-Estàs segura? -Clar que sí.

Tu sigues tu mateix i tot anirà bé.

Va, que ja veuràs com els hi encantes.

Està bé, està bé. Està bé.

Ai, Enric. Vine sense corbata, eh?

-Ei. -Ei, Enric.

Crec que no hauries d'haver vingut, és possible que tinguis una anèmia.

-Que no n'hi ha per tant. -No? Vas perdre molta sang.

-És com una regla, però més forta. -Ah sí? No me'n vaig adonar.

I la càrrega emocional...

Berta, jo també he passat per un avortament i tens una sensació...

Tieta, estic bé, de veritat.

-Sí? -Sí.

Vull que sàpigues que si necessites res, estic aquí.

Pots parlar amb mi.

Vull parlar, però vull parlar de tu. Explica'm què t'ha dit el metge.

Estic embarassada.

-Què dius? Ha funcionat. -Sí.

Amb calma. Perquè aquestes coses...

Ja saps, vale? Però sembla que aquest vegada és la bona.

Tieta, és molt guai, me n'alegro molt, de veritat.

Què us poso?

-Una cola? -Sí.

Jo li escopiria a la tassa, eh.

I si li posem sal?

O millor, un laxant.

I per què no li enganxes un moc a l'americana?

Sembles una cria, Lore. En realitat no t'ha fet res tan greu.

Perdona? Es volia carregar el femení.

Sí, però no ho va fer, o sigui que tranqui.

Jo flipo amb tu, tio.

El dia que us putegi, veuràs com és en realitat.

Ni que vosaltres fóssiu uns angelets.

És el pare del Nil, que és el meu col•lega.

O sigui que dóna-li una oportunitat. Una oportunitat.

-[Sílvia] Ai, gràcies, Òscar. -De res.

Mira, són amb melmelada de cireres.

-Ah... -Agafa, agafa.

Lore?

-No. -Òscar?

Sí.

-Què, t'agraden? -Sí. Boníssimes.

Hauríeu de tastar aquestes pastissets.

Són 100% artesanals. Boníssims.

Com les galetes de la mama, no? Però més cars.

-Gràcies, Enric, segur que són boníssims. -Ah, sí?

Tu creus, mama?

Per què no en tastes un?

Ah, no, perdona, que no són vegans.

-Perdona'm, no hi he pensat... -No, no, no...

No passa res, Enric, si és cosa meva, de veritat.

-[Sílvia] Moltes gràcies. -Hòstia.

Ai, Lore...

-Te agafa... -Espera, que tinc...

-Tinc un... -Un què?

Unes tovalloletes que van molt bé per això...

-Perfecte. -Té.

-No vull res per les taques. -Sí, agafa-ho...

Deixeu-me en pau, hòstia!

-Però què fas? On vas? -Me'n vaig.

-Ara? -Sí, que tinc entrenament.

Ara tenen la pista les de patinatge artístic.

La qüestió és que tothom tingui pista menys nosaltres.

Joder, Lorena...

Jo passo de fer-li la pilota.

Lorena, ja n'hi ha prou!

A mi no em compraràs,

que ho sàpigues.

Ah, perdona, eh.

[es tanca una porta]

Fes el favor de sortir i demanar disculpes!

Per què? Si no he dit cap mentida.

Em pots mirar a la cara?

Què se suposa que fas amb aquesta roba?

Passo d'estar amb un tio com ell, mama.

-Marxo. -Però quines xorrades estàs dient?

-On vas? -A casa el papa.

-Mira, nena, t'estàs passant! -Tu sí que et passes!

L'havies de portar a casa, eh? Un altre cop?

Què et pensaves, que em cauria millor?

Flipo com pots estar amb un tio caspós com ell.

Que va de sobrat, que ens mira per sobre l'espatlla!

Em foteu fàstic!

Lorena.

Lorena!

[truquen a la porta]

Ei. Passa.

Què hi fas aquí?

Has vist el que corre pels grups de Whatsapp?

No.

Hòstia, puta.

Millor que no vegis els comentaris.

SÓC UN ASSASSINA DE BEBÈS

Però qui collons ho ha fet això?

Llavors és veritat? Estaves embarassada i has avortat?

Sí.

I jo hi tinc alguna cosa a veure o no?

A tu què et sembla, Lluc?

Podries haver estat amb algú altre.

Doncs no. I no ho entenc.

Què collons va passar? Es va foradar el condó o què?

No ho sé, Berta. Poder es va trencar i no ho vam veure.

No tinc ni idea.

Hi vas anar sola?

-El meu cos, les meves normes... -Berta, ja ho sé això.

Però no sóc un xungo...

Per què no m'ho vas dir?

És que t'hi hauria acompanyat. Em sap greu que ho hagis passat sola.

No ho sé, com que sempre estàs amb els teus amics fotent el burro.

Puc fer el burro, però no vol dir que, si em necessites,

no puguis comptar amb mi.

Som amics tu i jo, sí o no?

Sí o no?

Sí.

Va.

HOLA, MARIA.

TOT BÉ?

QUÈ VOLS, ANNA?

COM ESTÀ LA JOANA?

I TU QUÈ N'HAS DE FER? JA NO ETS DE L'EQUIP.

DEIXA'NS EN PAU.

[Lore] Ens ha dit pobres a la puta cara.

I la mama i l'Òscar rient-li les gracietes com si res.

Haguessis flipat tant, papa.

A més, la mama tenia una cara de tonta...

Jo no ho entenc. No entenc que fot amb el vell aquest.

Em puc quedar a dormir aquí aquesta nit?

Et pots quedar les nits que vulguis.

Però avui tinc bolo, et quedes sola.

Avisa a la teva mare que no es preocupi.

Hi ha cervesa en la nevera.

-Adeu. -No m'agrada.

Joder.

Gràcies.

-Què tal, Anna? -Hola.

Només tinc 5 minuts. Seiem un moment.

Perdona per la insistència de la Terrats.

No et preocupis.

Ens hem de veure la setmana que ve i així t'ho explico tot amb calma.

-D'acord? -D'acord.

Pel que m'ha dit la Terrats, el que més et preocupa és el tema de la recuperació, oi?

-Sí. -Doncs t'he de dir que anirà per llarg.

L'operació del menisc cicatritza ràpid, però el problema el tenim

que en el teu cas la cosa va més enllà.

Tens el cartílag molt malmès i això complica l'operació,

que serà més complexa, i la recuperació serà més llarga.

Com de Llarga?

A veure, no em vull precipitar, però...

unes vuit setmanes amb crosses segur i després molta rehabilitació.

Doctor, podré tornar a jugar?

Vegem-nos la setmana que ve i t'ho explico tot.

Sí o no? Sigui clar, si us plau.

Podries tornar a jugar, potser,

però no al nivell d'abans, no en l'hoquei d'alta competició.

Em sap greu.

I quan vaig sortir de la consulta estava allà, si no hagués pogut avortar.

Hòstia, tia,

i nosaltres sense adonar-nos-en de res.

Ens ho podries haver dit.

El que no entenc és qui coi ho ha escampat.

Pel que he sentit, crec que ha sigut la Cris,

la xunga del meu equip d'artístic.

Qui és aquesta?

Una tia amb la melena molt llarga i porta molts anells als dits.

Ah, sí.

Crec que estava allà quan parlava amb la meva tieta.

-I aquesta tia? Si no la conec de res. -És una cabrona.

Ho feu sense condó?

No.

Que no, que sí que el fem servir, però no sé.

-Es devia foradar o algo. -O no el sabeu utilitzar bé.

Com?

Vull dir que el Lluc se'l va posar massa tard.

Què vols dir massa tard?

Tu no saps que antes de llover chispea?

A veure, el seu penis et va tocar sense que encara portés condó?

-I tu per què en saps tant? -És que s'han de saber aquestes coses.

O sigui,

si un penis toca una vagina sense protecció,

tu no saps si té restes d'una ejaculació de fa poc, per començar.

I dos, els tios segreguen un líquid abans d'ejacular que es diu preseminal.

I diuen que també té espermatozous,...

menys però en porten.

"Penis". "Vagina".

Ai, és que dir "polla" o "cony" m'ha semblat molt semat, de sobte.

[riuen]

[sona el piano]

Deu ser una passada tenir un pare músic.

Saps tocar?

De petita vaig fer classes. Però me'l van fer ratllar.

I vaig dir que no.

-Hola. -Hola.

-Com estàs? -Bé.

-Lorelay... -Raymundus.

Ai...

Ray, fes els honors.

[imita el repic d'un tambor]

Dieta mediterrània.

Per a tu. Aquest per a mi...

I aquest doncs... el compartiu.

Papa, quin morro.

Si no em dius que tenim convidada...

Tranqui, menjarem més patates.

I cervesa?

Papa, no m'agrada.

Com estem. Res, doncs més per a nosaltres.

Quin concert. Hauríeu d'haver vingut.

Ha estat increïble.

Si és una miniSílvia. També et va el rotllet aquest bio?

És que soc vegetariana.

Ai, sí.

Mare meva...

Tranqui.

[música]

Soc fan d'ells.

A veure si dius el mateix quan portin dues hores tocant.

Ets una hater, eh.

Si ens han portat "dieta mediterrània"...

Què passa? T'estàs ficant amb ell o què?

Jo? Si sóc una santa.

Sí, una santa...

Ah...

[panteixa]

-Sílvia. -Ai, mama... Què hi fas aquí tan d'hora?

D'on vens? Has vist que moderna?

M'he apuntat a ioga.

Tu? No t'hi veig...

Doncs ho hauries de provar.

És un flux d'energia... A tu t'aniria molt bé.

Què et passa?

És per la Lorena?

L'he deixat sortir-se'n amb la seva,

i ara fa pinya amb son pare contra l'Enric.

Jo no m'hi vull ficar, però... l'Enric no és aigua clara.

Què vols dir?

Ha demanat un crèdit que no pot tornar.

Què?

Doncs això, que es pensa que és l'amo del club.

Ho vaig descobrir remenant la paperassa.

Però ens estem tornant bojos?

I què vols? Que deixi l'Enric per aquesta xorrada?

Però que no veus que està enganyant als socis.

Us està enganyant a tots. És per això que vaig deixar la feina.

Mama, l'Enric pot haver fet coses malament, però, jo què sé, ha matat algú?

Ha robat? Pregunto.

O em podeu deixar viure aquesta relació tranquil•la?

Molt bé.

Ja ets grandeta.

Bon dia.

Joder, això és una merda.

Tranqui.

Quin desastre.

Vols que anem a esmorzar al bar?

No, ves-hi tu.

-Va, que t'ajudo. -No, de veritat.

Ves al bar, esmorza i ens veiem després.

Com vulguis.

Ei, no et forcis, eh.

-No, avui no em fa mal. -Va, esprint fins a l'encreuament?

-No. -Ràpid.

-No. -Però si ja no et fa mal...

Ai, Terrats, ja, hòstia!

Em fa mal, molt mal. Ja està. Contenta?

Que és broma. Ja sé que et fa mal.

Doncs no insisteixis tant!

-Estic farta de fer sempre el que vols! -Perdona?

El que jo vull?

Sempre has fet el que has volgut.

I jo he fet tot el possible perquè ho aconseguissis.

I qui t'ho ha demanat? Eh?

Primer el Gijón, després el Lisboa...

Tot m'ho vas programar tu.

I potser jo no ho volia.

-És clar que ho volies. -M'ho has preguntat?

No, clar, perquè... a tu t'és igual.

Mentre et puguis posar la medalleta, ja estàs contenta, no?

M'has menjat el coco amb anar a més, a més, a més...

I de què m'ha servit?

Si he forçat la màquina ha estat per culpa teva.

Ets molt injusta.

Si que ens ha fet suar l'Ana avui, no?

Sí.

Estava com a la seva, com de bajón, no?

No sé, però com a partir d'ara sigui així, tia, podem flipar.

No sé.

Saps si els súpers tanquen al migdia?

Des de quan vas al súper?

Des de que he descobert que si vull viure amb el meu pare,

o m'alimento de birres o em moriré de gana.

Quina tela.

Però la masia mola, no?

Sí, la masia ès molt guai per fer barbacoes.

Però cau a trossos, i el meu pare no arregla res.

Per què no tornes amb ta mare?

Sí, clar, i trobar-me a l'Enric cada dos per tres, no?

Jo passo.

Quina mandra, tia.

Estan quedant amb els nois per anar al bar.

Jo crec que passo.

Com estàs?

Bé,.

Sí, tot bé.

Segur?

Bueno, que...

Aquest matí he anat a la bíblio a estudiar,

i, no sé, tia, sentia com,... com totes les mirades a sobre meu,

saps, i... he hagut de marxar.

Berta...

És que és una merda. Lore, és una merda.

Pensava que per fi podia deixar de banda tot el tema de l'avortament.

Tia, la gent és idiota,

i no tenen cap dret a jutjar-te.

Així que no els hi facis ni puto cas. És que no val la pena.

Va, anem a la masia i bevem birres barates i mengem kebabs?

-És un bon plan per oblidar-se de tot. -Tenim banda sonora en directa i tot.

No et dic que no, Lore, però un altre dia.

Fet.

Mira que m'apunto. M'apunto al plan del bar.

Olé! Així m'agrada, tia. Clar que sí.

Va, què? Anem?

Jo passo un moment pel súper i us enganxo allà, vale?

Lore,...

gràcies.

Ai...

Joder. Joder, Pela.

Hola.

Ai, ja estic una mica farta de que vinguis així, sense avisar,

com si fos casa teva.

Com sempre, com he fet tota la vida.

Doncs, mira,s'ha acabat.

Silvia, va ser idea teva,

perquè els nens continuessin tenint sensació de família.

Pela, fa 13 anys que estem separats.

La Lorena viu amb tu, i l'Òscar, no sé,

no crec que tingui cap trauma perquè truquis al timbre.

No, no, no, és per a Lorelay, que no fa més que menjar kebabs.

Dóna'm les claus, ja.

Mare meva.

Açò és cosa del teu nòvio, veritat?

No, L'Enric mai no em demana res, a diferència de tu.

Ai...

-Ja et diré si li ha agradat el cuscús. -Doncs molt bé.

Adeu.

Adeu.

Ai...

Ei, demanem?

Nachos.

Callos, uns callos.

[Raquel] Uns nachos.

[Flor] Nachos amb guacamole.

-Unes braves. -Braves.

-Fem braves i nachos? -[Berta] Vale, guai.

I...

Hola.

Hola.

Hola.

-I la Gina? -No ho sé.

Es veu que havia de fer un cartell per la seva associació feminista.

Lore, vols prendre alguna cosa? Que anàvem a demanar.

Berta, i tu ja estàs bé de...?

Perdona, però tenir el Lluc com a pare ha de ser un pal, eh?

[riuen]

Putxi...

Berta.

No et ratllis, és en Putxi no pensa quan parla...

No, és que...

No és només ell...

N'estic molt farta.

A la bíblio, a l'insti, és que fins i tot al puto bar del poble!

Tothom està parlant de mi a la mínima que dono un pas...

-Estic molt cansada, Lluc. -Berta, tu ets l'hòstia.

Berta, que ets la capitana del Minerva.

Quanta merda has suportat aquest any?

A més, a qui li importa, Berta, el que hagis fet?

Ei, que tu ho fas tot molt bé, bueno, sempre ho fas tot molt bé.

No et pots enfonsar per quatre comentaris, vale?

Gràcies.

Va, entra, ara vinc.

A tota la gent que està comentant que si estic embarassada

i si he avortat...

Sí, ho he fet.

He decidit sobre el meu cos perquè és meu, i prou.

És que no sé quants de vosaltres podeu dir el mateix,

obsessionats per la bellesa física, tot el dia a l'Instagram.

I, sisplau, ja que es veu que teniu molt temps lliure...

feu alguna cosa més interessant que parlar de mi.

Aquest també es va pixar, aquest també...

-No, no, sí que us vau pixar...! -Putxi, Putxi.

Es van pixar tots. Què, eh?

-[Putxi] A veure... -[Lore] Saps què faré?,

em cagaré al teu...

No aguantarem més les vostres porcades,

si no volen que us les retornem,... comencin a fregar.

"A fregar", diu? Ja en coneixes.

Com que no sabeu ni agafar un drap de fregar,...

declaro que a partir d'ara el vestidor sigui només per les ties.

Sí, home!

Tu qui t'has pensat que ets? La flipada aquesta.

Que no va de conya, us juro que no entrareu.

-[Lluc] Però què està dient? -[Òscar] Com ho faràs?

-Com que no entrarem? -Perquè arribem nosaltres primer.

[parlen tots alhora]

Putxi, Putxi!

Si no ens podem posar d'acord, ho haurem de fer a la nostra manera.

Aviam, aquesta manera?

Partit de nois contra noies.

Uoh!

-[Òscar] Ei, Berta, Berta... -[Berta] A un sol gol.

Ara mateix.

-Va... -[parlen tots alhora]

Qui guanyi es queda el vestidor bo durant una setmana.

Eh, eh, durant un mes.

-Us guanyem segur, flipades. -Ho haurem de firmar?

-Ja et dic.

[Òscar] Ei, Putxi, para, para.

-Va, tio, tira! -Para!

Vinga, va.

-Minerva....

Va, va!

Eh, però que és un partit sèrio, eh. Que jo vull guanyar, eh?

Eh! Partit serio i complicat.

Ei, mira.

Noies, a guanyar.

Què guapes.

Però, vaya flipades.

-Tu calla. -Calla la boca.

No us flipeu!

Putxi, que aquesta va per tu!

Flipareu, ara flipareu.

Molta boqueta, teniu.

-Va, va, va. -Ties, a tope!

Eeeeh!

Juntes!

-Suem. -Juntes!

-Guanyem... -Juntes!

"Juntes". Uau!

[Lluc] Bueno, bueno, bueno...

-[Lluc] Vinga, Floreta... -Vale, vale, vale.

Va, Lorelay, et deixaré peixet.

Va, que t'ho poso fàcil.

Pringat!

Eh, Laila.

Què no pots, cosinet?

No me la treus ni amb una mà, floreta.

-Ei, ei, ei! -Passa-la!

Va, Raquelita, que et faig el primer gol.

Ni la veuràs passar.

Als vestidors? Amb els nois?

Sí, Anna, sí.

Les havies de marcar més.

Ho sé, però jo no soc sa mare, només estic intentant que juguin millor.

I pera aconseguir-ho també s'ho han de passar bé, no?

Sentir que fan pinya, que son amigues, que s'entenen.

A veure, Anna, tu no entrenaves per fer pinya,

passar-t'ho bé i fer amigues.

Ja, bueno, no sé, ara veig les coses diferent.

Jo no les castigaré per la tonteria aquesta del vestidor.

Jo sí. Les noies tornaran al vestidor vell

i els nois es quedaran al nou.

I tu hi estàs d'acord?

El vestidor es va reformar quan els nois van pujar a l'OK Lliga.

Compartir-lo era un favor que no han sabut aprofitar.

Vale. No, no, perfecte.

El femení que es foti, no? Com de costum.

Em pensava que tu estaves a favor nostre.

Anna, no es tracta de femení o de masculí.

Es tracta de cuidar l'equip més important del club.

Quan tu jugaves a primera, teníeu el millor vestidor, els millors horaris...

I no vaig veure que et queixessis.

[Putxi] Ei, ei, ei!

Òscar, Òscar!

[noies criden]

-Què foten? -Així que fan pinya, ,eh?

[Enric] Ara també es colen sense permís.

[Enric] Son una mala influència pels nois.

Déu-n'hi-do.

Potser resulta que els meus jocs funcionen.

-[Noies] Uoh! -Merda.

Putxi, que et tenen callat o què?

[Flor] De qui és el vestidor tot un mes?

Ui, us heu quedat sense vestidor!

[Emma] Careta!

[Noia] Uh!

-Perquè és molt dolent. -T'hi vols posar tu?

Estava amb el cafetet, així fins i tot jo marco.

Sí...!

-Jo no n'he marcat cap! -No estaves encertat.

[piquen de mans]

Però, com se us acut?

-Amb quin permís? -Escolteu, s'ha acabat.

Si heu muntat tot aquest circ pel vestidor, oblideu-vos.

Fareu servir el vell.

-Eh? -Us queda clar?

Gràcies per tenir-nos en compte,

però la veritat és que el vestidor nou ha de ser per les noies.

És el que ens hem jugat.

El que us hi heu jugat?

Hem fet un pacte, elles han guanyat, i l'hem de respectar.

Si no, quedem com uns rates que no respecten la seva paraula.

Tampoc penses dir res al teu equip?

Heu jugat de conya, noies.

[Enric] Anna, escolta'm.

Que quedi clar, si no tens ganes de marcar-les,

potser més val que tornis a Lisboa a jugar, que te'n sorties millor.

No marxaré.

Com?

Tinc el genoll destrossat i no podré tornar a jugar.

No podré tornar a competir.

Estàs segura? Potser d'aquí un temps...

No, amb la meva edat ja no. S'ha acabat.

O sigui que m'hauràs d'aguantar tota la temporada,... perquè em quedo.

Em quedo.

Gràcies.

Ha sigut brutal quan l'Oscar s'ha plantat, hauries hagut de veure la cara de l'Enric.

Quin babau.

Segur que vols marxar?

M'agrada trobar-te a casa després d'un bolo...

Així podràs tornar a portar un ligue diferent cada dia.

Que et conec.

Segur, sí.

Hola.

Home,...

la protagonista del culebrón romàntic del hoquei.

Merci per venir-me a buscar.

Ara ja entenc per què volies tornar...

Mare meva com ve la marquesa...

Mama,... que em sap greu tot el que t'he dit abans.

Tranquil•la. Va, agafa les coses que ja és tard.

Adeu, papa.

Eh...

Una abraçada al teu pare, no?

Vinga, cadascun a la seva casa i Déu en la de tots.

Què?

[riu]

-Ai... -Ai...

Lorelai, recorda que aquesta també és la teva casa, val?

-Adeu. -Adeu.

-Gràcies per defensar-nos, baby. -És que sóc el millor.

-Ah,que no ho sabies? -Ui, tampoc t'ho creguis tant, eh?

[Òscar riu]

Què guapa que ets.

Ja estàs així?

Aviat farà sis mesos que sortim.

Em moro de ganes de fer-ho amb tu.

Però hi ha la Lore i ta mare.

Si senten que estem junts no entren.

No ho sé Òscar, és que... no em sento...

Avui tampoc?

Però podem fer el mateix que l'altre dia.

Val.

- Potser a mi no m’agrada el sexe. - L’Òscar t’estima.

-No anirà a sac. -Tindrem la casa per nosaltres sols.

-Avui? -Ho tinc tot preparat.

-Papa? -Hola.

Vens molt carregat, no?

És part de la sorpresa: torno a casa.

-Com? -I la mama?

Hem de prendre una decisió sobre el femení.

I el que hem de decidir, té a veure amb el deute que té el club?

Nil?

Ostres. No sabia que et molava l’skate.

Què vols que et digui? Què va ser per tu?

Si me la pela, que es liï amb altres ties.

Berta, Berta, Berta!

Però què collons hi passa, aquí? Però què hi teniu al cap?

-Només tenen males idees, aquestes. -Perdona, estàs parlant de la meva filla!