Original subtitles

No fa gaire, aquesta carretera era plena de cotxes.

Cotxes que anaven plens de famílies, animals o maletes.

Milions de persones intentaven abandonar la regió de Kíiv

després que les tropes russes envaïssin Ucraïna.

Entre aquestes persones hi havia els meus pares.

Nika, com estàs?

Bona noia!

Vinga, som-hi.

Van passar 23 hores en un embús

per sortir d'Irpín, una petita ciutat a prop de Kíiv.

Va ser en aquesta carretera on van veure per últim cop la Nika,

la nostra gossa.

Durant el bombardeig, la Nika es va espantar.

Va saltar del cotxe i es va escapar.

Jo vaig créixer amb la Nika.

Era una més de la família.

Va viure amb nosaltres des que jo era un nen.

I ara era una gossa vella i afectuosa que m'havia vist créixer.

Una amiga de debò.

Jo em dic Stanislav Kapràlov i soc director de cinema.

Silenci a plató. Tothom a punt!

Acció!

Quan va començar la invasió,

jo era de vacances a prop de la frontera amb Polònia,

a 600 km de Kíiv.

Però vaig decidir tornar

per mirar de trobar la Nika.

Atenció!

Això és un missatge de Protecció Civil.

Ciutadans! Alerta per atac aeri!

Refugieu-vos en estructures protegides tan aviat com pugueu.

O poseu-vos a cobert allà on sigueu.

Mantingueu la calma.

Seguiu els missatges de Protecció Civil.

A internet vaig trobar una voluntària que es deia Olena

i que arriscava la vida per rescatar gossos i gats.

Ella i els seus amics es desplacen a les 'zones grises',

alimenten els animals perduts i rescaten els ferits.

L'Olena és una editora famosa

que ha publicat molts best-sellers a Ucraïna.

Vaig començar amb el meu compte a les xarxes socials.

Algú em va demanar que ajudés els animals.

Vaig fer una publicació per demanar donacions i vaig poder comprar menjar.

Un parell de voluntaris es van oferir a col·laborar.

L'Olena em porta a la gossera Sirius,

la més gran d'Europa.

Espero que la Nika sigui allà.

Ahir, aquesta regió es va alliberar de l'ocupació russa.

Però encara hi ha centenars de soldats russos

amagats o intentant escapar-se.

L'Olena m'adverteix:

hi ha un 50% de probabilitats de no tornar.

De camí, ens informen que la zona alliberada

és tancada als civils

pel perill extrem de les mines.

Semblava que no podríem passar,

però els militars decideixen deixar passar els voluntaris com nosaltres.

Ella és l'Olexandra, fundadora d'aquesta gossera.

Aquí tenim els gossos.

Han perdut pes

i ara semblen un sac d'ossos.

Molts estan nerviosos i fan voltes en cercles.

El comboi venia a la gossera molt sovint.

Pràcticament cada dia per inspeccionar-ho tot.

El més esfereïdor és que els gossos no bordaven.

Això no passa mai.

Som aquí i els gossos ens borden.

Però quan venien soldats russos armats,

els gossos es quedaven en silenci.

Era una cosa inexplicable.

Quan va venir el comboi,

el soroll va ser terrible, llarg i aterridor.

Com si estigués a punt de passar una cosa inevitable.

Ho sents i no s'atura mai.

I després van començar a caure míssils.

Les explosions eren tan fortes

que els animals van saltar a través de les tanques

i es van ferir la pell.

Em vaig mirar tots els gossos detingudament,

amb l'esperança de trobar-hi la Nika.

Però només vaig veure les cares ansioses i esperançades

de gossos desconeguts.

Això és l'espècie de cuina que van fer els nostres nois.

Així és com vam cuinar les orelles que ens van dur per als gossos.

No és gaire, però, si més no, vam tenir una mica de menjar.

I vam poder fer sopa amb la carn

i tenir brou.

Com a mínim, vam poder fer molta sopa

i els gossos van poder menjar alguna cosa.

Si no, no sobreviurien per veure la nostra victòria.

No sé què dir-los.

No els pots explicar que vindran les nostres tropes

i ens alliberaran

i tindrem bon menjar i el podrem cuinar.

És un malson.

Mires els seus ulls afamats

i no saps què donar-los.

I saps que demà i demà passat serà igual.

Anem.

Me'n vaig de la gossera sense trobar la Nika.

Però amb el convenciment que l'Olexandra i el seu equip

són herois compassius que arrisquen la vida pels animals.

Això és Irpín.

Una petita ciutat a prop de Kíiv, que avui es coneix a tot el món.

Gairebé no hi queda ningú

i els soldats russos hi van matar molts animals.

Tinc l'esperança que la Nika hagi tornat a Irpín,

perquè és on vivien els meus pares.

Hola, Àlex. Em dic Stas. Vaig veure la teva publicació a internet.

Vaig perdre el meu gos i necessito que m'ajudis.

L'Àlex sembla un actor de la sèrie The Walking Dead.

La seva missió és salvar gats

que els amos van deixar a casa.

L'Àlex ensenya a la gent d'allà una foto de la Nika.

I sorprenentment,

diuen que van veure un gos semblant a prop d'una casa cremada ahir.

La casa que es va incendiar, oi?

Ostres. Sí, és molt semblant.

Evidentment, hi entraré.

Així, som-hi.

D'acord, no l'he vista per enlloc.

Donaré una ullada pels voltants.

La Nika no apareix per enlloc.

El matí del 24 de febrer

em van dir que la guerra havia esclatat.

Jo era a l'oest d'Ucraïna, a la muntanya.

I el primer que vaig pensar va ser:

"Sort que no soc a Kíiv."

Però una hora més tard ja pensava que volia ser a Kíiv.

Vaig tornar a Irpín,

on m'havia comprat un pis dos mesos abans de la guerra.

Quan van destruir el pont a Romanovka

i se seguia evacuant gent,

vam haver de trobar la manera que poguessin creuar.

Es va desfermar el pànic.

Un cop, em vaig trobar al mig d'un intens tiroteig.

Tenia la sensació que moriria en qualsevol moment,

però no era llavors ni allà.

Vaig llegir una publicació.

Algú havia deixat el gat al maleter del cotxe

durant l'evacuació.

El gat va passar quatre dies al maleter.

Jo no era lluny d'allà i vaig decidir buscar el cotxe.

Va ser com una missió.

Estava convençut que ja no hi seria, que l'haurien rescatat o hauria fugit.

Vaig obrir el maleter. Hi havia dues maletes.

En vaig obrir una i estava buida.

Vaig obrir la segona i hi havia un gat.

Vaig fer un vídeo i el vaig penjar a Instagram.

I el vídeo es va fer viral.

Des d'aquell dia, rebo moltes peticions.

L'endemà ja en tenia un munt.

Com estàs, bonic?

Et vols amagar, d'acord.

L'Àlex rep una nova petició per rescatar un gat.

L'animal fa un mes que està sol a l'apartament.

Merda.

Ja hi som, això és la desena planta.

Què busques?

Les claus.

Hauré de treballar una estona amb la porta.

L'article 39 del codi penal

no imposa cap càstig

si hi ha en risc la vida d'un animal o una persona.

Com et puc obrir?

El vull protegir una mica de tot aquest món.

Normalment els tapo o els embolico amb una manta o un drap.

Hola, soc l'Oleksí Surovtsev i et truco pel teu gat.

Tinc males notícies,

el gat no va sobreviure.

- Moltes gràcies. - Cuida't.

Informar els amos

que els seus animals són morts

o que casa seva ja no hi és,

és molt difícil.

Hola, busco Viguvski 1/A i 1/O.

Allà, al principi de tot.

Moltes gràcies.

Entra ràpid. Tanca la porta.

Vine, bonic.

Vine, mixeta.

Vine, bonic.

Entra aquí.

D'acord, en tenim un.

Qui més miola?

Vine aquí, bon noi.

Vine.

L'hem d'agafar ràpid.

Tanca les portes.

Ja està.

Fem-nos amics.

Vine, mixeta.

Vine aquí, gatet.

Vine, bonic.

Calma.

Calma.

Vinga.

Merda.

On pares?

Hi ha caca, hi hauria d'haver un gat.

Però on és?

- Hola. - Hola, soc l'Oleksí Surovtsev.

Soc al seu apartament.

Quants gats tenen? Tres o dos?

Tres.

Un al bany i dos a les habitacions.

Això vol dir que corres per aquí.

On és la nostra mixa?

On és la nostra petita?

On és el nostre gatet bo?

Ets aquí, bandarra.

Ja ho veig, ara et vols amagar.

Calma.

No em bufis.

Soc més fort i més llest.

Sí, hi cabeu tots tres.

Ara sou companys de pis.

Com més serem, més riurem.

Si més no, s'hi està calentó.

Som-hi.

Vaig passar un dia amb l'Àlex,

però no vam trobar cap rastre de la Nika.

Tot i això, vam aconseguir salvar tres vides.

És una sensació inoblidable quan t'adones

que has fet el que havies de fer.

Quan penses: "L'esforç no ha estat en va."

És genial.

Per tenir més opcions de trobar la Nika,

penjo un anunci a les xarxes socials.

També envio una foto de la Nika a totes les gosseres,

clíniques veterinàries

i organitzacions de voluntaris de la regió de Kíiv.

Al matí, rebo un missatge d'un voluntari que va veure l'anunci.

Em recomana que vagi al poble de Iasnogorodka.

Diu que hi va ser fa uns dies i que hi va veure molts gossos.

A Iasnogorodka, l'exèrcit ucraïnès va impedir que els ocupants russos

accedissin a la carretera principal que porta a Kíiv.

El primer que veig és una església bombardejada.

La van atacar intencionadament

i al sacerdot, que va sortir amb una creu a les mans,

el van matar allà mateix.

Davant de l'església, em trobo la senyora Maixa.

Era la casa dels meus sogres, però feia nou anys que hi vivia.

Havíem fet totes les reformes.

Les canonades.

I el matí del 7 de març no va quedar res.

Ni casa ni res.

Aquí hi teníem el televisor de plasma,

una calaixera,

un sofà gran,

dues cadires, una tauleta de cafè, un armari,

i una taula de menjador amb plantes al damunt.

El cotxe era allà.

Un Volkswagen Jetta.

Els gossos i els gats van morir. I el nostre gos pastor.

Només en va quedar la pell.

Mira, només la pell.

El Rex.

Era un cadellet quan el vam adoptar. El vam cuidar i ara ja no hi és.

Si algú ens ajuda, passarà alguna cosa.

Però qui ho farà?

Dos pensionistes poden arreglar alguna cosa?

Deixem-ho córrer perquè ja estic plorant.

La senyora Maixa em va dir que a 1 km del poble

hi ha una reserva zoològica

que va ser bombardejada.

Per això, ara hi ha molts animals que vaguen pel bosc.

Potser hi trobaré la meva Nika.

Ell és el Mikola, un veterinari de la reserva.

Avui, per primer cop, el Mikola veu

què els ha passat als animals que va cuidar durant tants anys.

Els russos tenien el campament

a 1 o 2 km d'aquí.

Van bombardejar la granja contínuament.

Moltes aus i animals van morir.

Els soldats russos van venir a la granja

i van saquejar els magatzems i els restaurants.

S'ho van endur tot.

Fins i tot les coses que no tenen cap valor.

Ens ho van prendre tot.

Els soldats van començar a beure l'alcohol

que van trobar als restaurants.

Al magatzem hi havia molt d'alcohol.

I llavors van començar a fer coses

com ara organitzar safaris.

Van començar a disparar i matar els estruços

que hi havia al nostre terreny.

Un empleat nostre tenia binocles

i va mirar si estaven disparant

i no va venir aquell dia.

Es passejaven per aquí, beguts, i disparaven a les aus.

Ara estem entrant al terreny de la granja d'estruços.

Com veieu, hi ha animals morts pertot arreu.

Mireu.

Aquests míssils els van fer servir per atacar els estruços.

Aquí hi va haver un impacte de morter.

Les finestres es van trencar amb la metralla.

La paret també va rebre un impacte.

Es veu l'estruç ferit.

Hi ha esquitxades de sang a la paret.

Va morir aquí.

Aquest és el nostre bou.

De raça hongaresa grisa.

Quan va començar l'atac,

tota la seva família es va agrupar en aquest racó.

I ell va cobrir els seus fills i la vaca.

Va rebre tots els impactes.

Era tan gran que tota la metralla li va anar a ell i va morir.

Vam perdre el 50% dels estruços

i més del 45% dels animals del zoo.

Això vol dir uns 32 o 34 animals.

I uns 160 estruços.

Com m'he de sentir?

Unes emocions aclaparadores.

Aquí hi ha els animals,

són els nostres animals.

Em sembla que…

No puc.

Estem en guerra,

la gent està morint.

Què puc dir dels animals?

Si aquest enemic no té pietat dels seus iguals,

què puc dir dels animals o de les aus?

S'està fent fosc.

Nika!

Però em quedo al poble per seguir buscant la Nika.

Nika!

Passa un dia més i no soc més a prop de trobar la Nika.

De bon matí, rebo una trucada de l'Olena,

la voluntària que em va portar a la gossera Sirius.

Em diu que ella i alguns voluntaris més

es dirigeixen a rescatar un lleó anomenat Ruru.

És molt fosc.

De cop, em trobo al bell mig de l'operació de rescat del Ruru.

Hola!

Bona.

Estic gravant.

Un, dos, tres! Ja hi és.

Estàs gravant?

Els meus herois.

Li treus sang?

Sí, està molt deshidratat.

Té la sang espessa.

La meva història amb animals salvatges va començar amb el lleó Ruru.

En algun moment, entre el sisè i setè dia de guerra,

em van trucar per dir-me que un pobre lleó estava atrapat a Hostómel,

en un estable sense menjar ni aigua.

De manera que a l'animal no li quedava gaire temps.

Molts activistes van començar a difondre'n la notícia

per mirar de salvar el lleó,

però, malauradament, no era realista,

perquè Hostómel estava ocupat pels russos.

Corre el rumor que van alimentar el lleó amb carn humana,

perquè costa d'entendre què ha menjat i com ha sobreviscut.

I ara som a la fase final.

El portem a un santuari a Polònia.

Quan arribem a la frontera amb Polònia, veiem molts refugiats ucraïnesos.

La gent fa cua durant dies per creuar-la.

Dotze milions de persones ja han abandonat Ucraïna

per escapar de la guerra.

Prepareu-vos per anar a Cracòvia!

Fa deu hores que esperem el permís per traspassar la frontera

que ha d'emetre el veterinari en cap de Polònia,

que, malauradament, fa deu hores que no deixa passar el lleó.

S'ha de ser idiota.

El zoo està esperant, tothom està esperant.

Fins i tot les autoritats saben que venim amb el lleó,

però ell no el vol deixar passar.

Estic intentant no dir renecs.

Malparit.

Passen dues hores més i encara esperem.

Comencen a aparèixer nervis i tensions, perquè se'ns acaba el menjar del Ruru.

Empeny el bol amb la llengua.

El miro d'agafar.

Aviat arribarem, bonic.

Ets molt bon minyó.

D'aquí a 20 minuts hi hauria d'haver un canvi de torn.

Per dir-ho suaument, a ningú l'importa el nostre lleó.

De manera que, després de 12 hores d'espera,

m'han ofert esperar unes quantes hores més.

Ja els he dit a tots els camioners que el lleó es podria morir.

Els hem preguntat si algú té carn.

Resulta que la porten precintada,

i no me'n poden donar.

Quan em veuen, diuen: "El lleó encara no ha passat?

Com pot ser que encara no hagi passat?"

L'Olena recorre a la seva arma secreta, ella mateixa,

amb els guardes fronterers polonesos.

És la nostra última oportunitat d'entrar a Polònia avui.

L'arma secreta és tot un èxit.

Ruru, ja ets a Polònia!

Cap malparit no et tornarà a molestar.

Ets tan bonic!

Ets preciós.

Sisplau, no cridis.

No facis soroll.

Ballaré una dansa de la victòria per a tu.

Ho hem aconseguit, Ruru!

Ara seràs lliure.

El Ruru ja gairebé ho ha aconseguit.

Però no puc evitar estar trist.

La Nika sembla molt lluny.

- Hola. - Per fi hem arribat.

Quina alegria.

Hola.

Hola, molt de gust.

D'acord, en anglès?

Està bé.

És un espai molt gran.

120 hectàrees.

Tenim tres llacs petits.

També hi ha aus, com pelicans i altres espècies.

Al bosc hi tenim

molts animals.

Des que va esclatar la guerra, la situació ha estat terrible.

Molts animals d'Ucraïna han perdut la seguretat.

I la nostra prioritat

és donar-los un cop de mà.

Ja ets a casa.

Ja ets a casa, preciós.

El Ruru estarà un mes en quarantena per recuperar-se

i perquè li facin les proves necessàries.

Adeu, Ruru.

És hora de tornar a Kíiv

i seguir buscant la Nika.

Rebo una trucada d'un centre de rehabilitació de gossos

perquè vagi a veure si la Nika és allà.

Tots aquests gossos estan molt malferits per la metralla o les bales.

Aquí els operen i els cuiden fins que es recuperen.

La Nika no és cap d'aquests gossos.

Però deixo una foto seva

i em prometen que em trucaran si en saben alguna cosa.

El meu amic Iuri té una quadra de cavalls.

Tot aquest temps m'ha ajudat activament a buscar la Nika a les xarxes.

El Iuri em recull i m'explica una cosa que em trenca el cor.

Anem al Jardí de l'àvia, un complex turístic on,

uns dies abans, les tropes russes ho van destruir tot.

Van venir per aquí. Em sembla que eren txetxens.

L'edifici de la dreta és un hotel i restaurant.

Queda una part de la glorieta. I el parc infantil és aquí.

I al davant hi tenim la zona de spa.

També hi ha un centre d'oci.

Ara tot està en el mateix estat.

Ho van bombardejar amb avions i helicòpters.

Van atacar principalment els hangars,

però és evident que això no és una base militar.

No sé quants cavalls han mort a tota la zona.

Però en deuen ser uns quants centenars.

Molts van morir cremats als estables.

D'altres es van ofegar.

Els russos van destruir una presa no gaire lluny d'aquí.

I molts estables es van inundar amb els cavalls a dins.

Pel que veig a l'edifici, hi va haver diversos impactes.

Aquí hi tenien 13 cavalls.

Aquí sembla que va impactar l'obús.

Un impacte molt precís,

just al mig de l'edifici, de fet.

Aquí, els cavalls eren diferents. Tenien valors diferents.

Pedigrís diferents, però la majoria

no els feien servir per fer esport, el seu valor era la seva ànima.

Aquests cavalls eren família.

No comerciàvem amb els cavalls.

Ens vam reunir un grup de persones afins

i ho vam construir plegats.

La idea va sorgir el 2020 i el 2021 la vam dur a terme.

I el 2022, s'ha acabat tot.

La idea s'ha acabat, però el somni segueix viu.

Aquest és el Salvador.

Aquest és l'Opium.

Aquest és el Taco.

Aquí hi ha el Tyler.

Bon minyó, vine aquí.

Aquest és el Nord.

Aquest és l'Stuk.

L'Abbot.

No sé si me n'he deixat algun.

Es fa difícil pensar amb claredat.

Aquí hi ha un pou.

Va servir de refugi

per a l'últim empleat que va sobreviure.

L'Ivan era més que un mosso de quadra.

Era un membre de la família.

L'Ivan va reunir els cavalls que hi havia fora de l'hangar

i els va deixar anar cap al bosc.

Dos dels cavalls van ser abatuts pels soldats russos

i van quedar estirats a la carretera.

De debò que no entenc què pensaven aquells soldats.

Què els passava pel cap i pel cor, en cas que en tinguin.

No sé què dir.

Com a mínim, va sobreviure un ésser viu.

L'Olena i jo ens dirigim a una altra missió de rescat.

Aquest cop són rens.

Espero que algú estigui rescatant la Nika també.

Han perdut molt de pes.

Ens trobem una àvia

que va acollir una família de rens al pati.

Una mare i les filles.

Els animals van vagar pel bosc gairebé un mes,

per amagar-se de les explosions.

L'exèrcit rus els va atacar el zoo.

Els treballadors del zoo van obrir totes les tanques

per donar als animals l'oportunitat d'escapar-se.

I els cérvols van caminar uns 40 km.

Estaven aquí pastant.

Els vaig donar farratge, civada, pomes, remolatxa, pastanagues,

col i tot això.

Vostè va viure la Segona Guerra Mundial?

Sí, tenia 9 o 10 anys.

Vaig sobreviure a aquella guerra.

I, gràcies a Déu, ara tinc 88 anys

i sobreviuré a aquesta altra guerra.

He fet alguns dibuixos del Putin i els seus soldats.

- Me'ls podria ensenyar? - Esclar.

"Nosaltres, els ucraïnesos,

amb la nostra poderosa fona,

el teu exèrcit monstruós derrotarem."

Genial.

I aquest és el Putin.

"Putin, tros de merda pudent.

Et penjarem d'un pal.

Et derrotarem

i guanyarem cadascun dels teus tancs, idiota..

T'escalfarem...

T'escalfarem el teu cul rus. No ens venceràs.

Destrossarem el teu exèrcit de merda.

I reconstruirem el nostre bonic país."

Ara omplirem les xeringues.

Prepararem els dards tranquil·litzants per treballar amb aquests nois.

Tenim molt poc temps per evacuar els rens,

perquè l'anestèsia dura vora una hora.

També és molt important injectar-los un antídot a temps,

perquè, per culpa de la deshidratació i el seu mal estat,

se'ls podria aturar el cor.

Portem els rens a casa.

Compte amb el cap.

Avui, els mitjans ucraïnesos difonen un vídeo

de l'home de negocis Olexander Feldman.

El seu 'Ecopark', que acull centenars d'animals exòtics,

ha estat bombardejat per l'exèrcit rus.

Soc aquí per dir-li a la gent de Khàrkiv que el parc ja no existeix.

Després de l'intens bombardeig d'ahir amb obusos i avions,

el parc ha quedat gairebé destruït.

Els tancats han quedat destruïts, tota la infraestructura està afectada.

Tenim fins al vespre per, o bé sacrificar els animals,

o bé decidir on els podem portar i com.

Després de sentir la història, no em podia quedar de braços plegats.

I m'uneixo al moviment de voluntaris

per ajudar a evacuar els animals, mentre espero notícies de la Nika.

Poso rumb cap a l'est, cap a Khàrkiv.

La ciutat rep atacs de l'artilleria russa les 24 hores del dia.

Per ser sincers, és horrorós.

Si ho he de dir en rus, diré:

"És una merda, és un malson."

Perquè quan et disparen...

i quan et disparen al cul, i cauen aquests centres

i esclaten les bombes i quan els animals moren,

no té un altre nom.

Els veterinaris hem de curar els animals,

però no de les ferides de metralla.

Ja està, no puc dir res més.

Cal evacuar els animals tan ràpid com sigui possible.

Així que, entre bombardejos, els voluntaris corren a ajudar

posant en risc les seves vides.

Això no és cap joc.

A l'Ecopark ja hi han mort dos voluntaris.

Saben que hi ha animals aquí, que hi ha els tancats,

i disparen i bombardegen.

Mireu, hi ha cadàvers a terra, pertot arreu.

Aquí tot era molt bonic, era per a la gent,

i ara està tot molt malament,

hi ha mines i trossos de bomba escampats pertot arreu.

Hem de caminar amb molt de compte, per la metralla que hi ha escampada.

La podries trepitjar. És terrible.

Fa molta por.

Però venim perquè sabem que hem de salvar els animals.

Allà, mira. Filma això.

Què és?

És un jaguar. Perdó, un lleopard negre.

Em diuen que vagi amb compte.

Al lleopard li han injectat anestèsia, però encara no ha fet efecte del tot.

Però no es pot esperar més per si hi ha un bombardeig.

Amb compte!

Silenci!

Ens hem d'afanyar.

El bombardeig està a punt de començar.

Merda. Malparits!

Has estat amb nosaltres tot el dia.

Estem traient els animals. Però hem estat molt aturats.

No és un dels pitjors dies.

Hi ha dies que ens hem d'estar al soterrani,

o estirar-nos allà on siguem.

Siguis on siguis, allà et quedes.

Quan venim, ens pregunten: "Teniu por?"

"Què et penses? Esclar que tenim por."

Però hem de salvar els animals.

Tenim molta por.

I les nostres famílies estan molt preocupades.

Però no els ho diem.

Venim cada dia i cada dia ens ataquen.

No ho diem a ningú.

És terrible.

Soc veterinària, la meva obligació és ajudar els animals.

No pas posar-me una armilla antibales i amagar-me a sota les roques.

La nostra feina és salvar-los.

Això ens van ensenyar.

Sempre deia: "No tindré un cementiri d'animals."

I ara, quan camines entre els cadàvers dels animals

és horrible.

Ja està?

Mira, tenia molta por.

Ens hem de posar a cobert. Merda, s'està acostant.

Hem de fugir d'aquí.

Som-hi.

Merda!

Merda!

UN MES DESPRÉS

Després del bombardeig al zoo de Khàrkiv,

vaig quedar ferit i em vaig estar recuperant.

Per sort, la metralla no em va tocar cap òrgan vital.

Vaig fer una pausa amb el documental...

I vaig esperar notícies de la Nika. Però no n'hi va haver.

Ni dels amics,

ni dels voluntaris,

ni de cap clínica.

Decideixo tornar als llocs que vaig visitar

per veure com estan els animals que vam salvar.

Van evacuar els cavalls del Iuri al centre d'Ucraïna.

Aquí hi estan bé.

Tenen espai per córrer.

S'han oblidat dels bombardejos.

Penso que, com la resta d'ucraïnesos, esperen la victòria

per poder tornar a casa.

El Iuri em dona notícies molt bones.

L'Ivan, el mosso de quadra, va sobreviure.

Es va amagar al bosc tres setmanes menjant arrels i herbes.

Ara està segur a l'oest d'Ucraïna.

La granja d'estruços torna a rebre visitants.

Van netejar les destrosses molt ràpidament

i ja hi han nascut centenars de petits estruços.

Quan els veig, per primer cop sento que la nostra victòria és inevitable.

Han traslladat el lleó Ruru a Espanya.

El van transportar des del zoo de Polònia

a un santuari per a felins que hi ha a prop d'Alacant.

El clima d'aquí és molt semblant al de l'hàbitat natural del lleó.

El Ruru ha canviat molt.

Ha recuperat pes i està enorme.

El que era un lleó domèstic silenciós ara és un autèntic depredador.

Com ha de ser.

Ara el Ruru busca una parella

i gaudeix de la seva nova vida.

Hola. Stanislav?

Bona tarda, et truquem de la clínica veterinària.

Sembla que hem trobat una gossa que podria ser la teva.

Però està en estat crític.

Està ferida i l'estem preparant per operar-la ara mateix.

Què fas aquí?

Protegeixes el teu Stas?

Per desgràcia, no tornaré a veure la Nika.

Avui, desapareix un tros de la meva infància.

Tot passa per un motiu.

Potser la Nika volia

que participés en tots aquells rescats d'animals increïbles.

I que pogués conèixer persones tan valentes,

autèntics herois.

Aquest és el nostre petit.

Que li porti molta alegria a la teva família.

Cuideu el cadellet.

Durant aquests mesos, sembla que hagi viscut una vida sencera.

He canviat.

Ara valoro cada dia que passa.

La Nika no hi és.

Però la vida segueix.

I tots tenim un futur per viure.

La guerra continua.

Desenes de milers d'animals han estat afectats

i molts han estat ferits o s'han perdut durant la invasió russa.

Cada dia, els voluntaris arrisquen la vida per salvar animals innocents.

Aquest documental està dedicat a ells.

Traducció: Jaume Bellmunt Subtítols: Noucinemart