Original subtitles

"Abans d'anar a dormir, jo havia menjat molt:

"ou fregit, arr�s, enciam, pomes..."

"En fi, un vertader banquet."

"I mare meva el que vaig somiar."

"A les meves professores els sortien barbes espantoses,

"les cares blaves i el cos rabassut,

"com un borinot."

"Mentrestant comen�ava a ploure, per� plovien cadires."

(home 2) El cim de tota la hist�ria del seu dibuix.

Hi ha ritme,

hi ha vida, hi ha musculatura.

Aquest �s el Jer�nimo, el...

el cap de tots ells.

Tot aix�, ni 7 anys, tenia.

No els havia fet, els 7 anys.

Llavors, esclar, et trobes amb una mat�ria d'aquestes,

i a partir d'aquest moment pots pensar:

"Fins on arribar�, aquest noi?"

Doncs ho aclarim ara ja,

aquest noi va parar de dibuixar pr�cticament despr�s de fer aix�.

Per qu�?

Senzillament perqu� a l'escola els hi van fer fer un dibuix

i ell va fer el seu dibuix.

Probablement no tenia res a veure amb el que l'escola volia.

No el vam arribar a veure, aquest dibuix,

nom�s sabem que va tenir un zero.

I a partir d'aquell moment va plegar. Aix�.

(home 1) "Jo, penedit de no haver fugit,

"vaig suplicar clem�ncia,

"i en el moment en qu� anava a matar-me el gegant

"em vaig despertar."

"Tenia 8 anys."

S�, quan dibuixava devia ser en aquest moment,

a aquesta edat.

(Volta) Em sembla que ja no dibuixava aqu�, mama.

-Jo diria que ja no dibuixava.-No, aqu� encara tenia 10 o 11 anys.

No ho s�. Llegia, llegia, llegia, llegia... molt, molt.

Prematurament, probablement llibres que no li convenien, per�...

Amb el Juanjo ens vam con�ixer que dev�em tenir 7 anys,

el 67.

S�, perqu�, a m�s, estiuej�vem al mateix poble, a Cubelles,

i �rem ve�ns del mateix repl� dels apartaments.

I bueno, doncs all�, que de sobte... Jo crec que... �s que...

Em sembla que ens vam con�ixer anant en bicicleta,

vull dir, pels apartaments, fent com una mena de circuit i tal.

Era com espontani, no ho s�, era el que havia de ser,

�s que no podia ser d'una altra manera, ens hav�em de fer amics, no?

I a partir d'aqu�,

doncs va haver-hi tot el paral�lelisme de les nostres vides.

"Cubelles, febrero o marzo de 1976."

"Fue un s�bado por la tarde."

"Ten�amos chocolate y transcurri� la tarde

"dando largos paseos por la playa."

"La t�pica puesta de sol, observada con el c�lido olor a hach�s."

"Despu�s de cenar dos frankfurts en el pueblo,

"nos encontramos a Seve: 'Tengo �cidos. A 300 pesetas.'"

"'De acuerdo, vengan los tripis', dijimos casi a coro."

"Nos comimos el tripi, y a esperar.

"M�sica, porros y un poco de miedo."

"Carlos y yo no hab�amos tripado nunca,

"hab�a respetillo en cuanto a c�mo pod�a desarrollarse el viaje."

Ell va entrar a treballar en una distribu�dora de llibres,

que era Les Punxes.

I all� feien unes edicions de llibres

que en aquells moments eren superinteressants,

que me'n recordo que era l'editorial J�car.

I fixa't que tamb� va coincidir un llibre

que ens va marcar molt en aquell moment, no?

El llibre de "Yonqui", de William Burroughs.

I recordo estar asseguts a les escales dels apartaments,

en aquell moment, que em passa el llibre,

i �s que la portada era brutal, era molt punyent, no?

Era un bra�, amb una xeringa, amb un mocador,

o sigui, era... molt b�stia, no?

I just en el moment que me'l va donar vaig quedar flipat

veient aquella portada, no?, i per darrere venia el meu pare, no?

(fluixet) I em diu: "Tio, tio, tio, que ve el teu pare."

I jo: "H�stia", amagant el llibre, no s� qu�.

(normal) "Si el meu pare em veu amb el llibre...", i dic:

"H�stia, la cosa est� molt clara", i despr�s s'ajunten m�s coses,

com que no tens clar el que vols per� s� que saps el que no vols

i el fet de no voler portar una vida com la dels teus pares.

O sigui que saps que dius: "H�stia..."

Com deia el meu pare: "Jo tinc 29 anys d'experi�ncia."

I dius: "S�", per� jo pensava, en aquella �poca, pensava:

"De fet, tens 1 any d'experi�ncia repetit 29 vegades,

"perqu� sempre m'est�s explicant el mateix, no?", vull dir, clar...

I aleshores dius: "H�stia, tu saps com ser� la teva vida,

"fins al final quasi b�", no?, i jo no vull saber-ho, no vull.

O sigui, vull el sentit aquell d'aventura, no?,

de recerca, que �s interior i exterior,

o sigui, �s, una miqueta, de sensacions intenses, i tal.

I sobretot que em passin moltes coses.

I com m�s b�sties millor, no?

(dona 1, de fons) �Qu� suplementos quiere?

(tel�fon)

(dona 2, de fons) �S�? Buenos d�as.

(dona 1) Es que hay varios suplementos.

Hay uno de... (inaudible)

(veus de dones, de fons)

(home 1) Cuando escribiste el libro, trabajabas en "La Vanguardia", �no?

(home 2) S�, s�.

(home 1) �Llevabas la secci�n de sucesos?

(home 2) No, no, llevaba la... Hac�a sucesos, era reportero.

Pero lleg� un momento

en que me especialic� en este tema porque era el momento.

Jo, des que vaig publicar el llibre, ja,

del tema de les drogues me n'he oblidat,

bueno, m'he dedicat a altres coses.

�s un cap�tol passat de la meva vida period�stica, no?

I quan m'heu dit que vindr�eu,

ha coincidit que ha sortit aix� a "El Pa�s":

"El nuevo rostro de la hero�na",

en qu� es diu que a Barcelona hi ha 7.000 persones

que consumeixen subst�ncies, bueno, que consumeixen hero�na.

Aleshores he rebobinat.

I en el llibre jo deia exactament que, a mitjan 80,

tamb� es calculava que hi havia uns 8.000 consumidors d'hero�na.

Justament estem parlant dels anys en qu� es produeix la vict�ria

per majoria absoluta de l'esquerra a Espanya,

l'�poca en qu� tothom obre les finestres i entra l'aire.

I dius: "La llibertat."

S�n els anys d'eclosi� del hippisme.

Jo recordo una de les persones que vaig con�ixer en aquesta �poca

que em va impactar m�s, que era un noi,

un cient�fic,

una persona l�cida, clarivident, superintel�ligent.

Dirigia una revista cient�fica,

que a l'�poca, uns anys abans,

se n'havia anat, a l'�poca hippy,

havia anat a viure l'amor lliure a Eivissa

i a provar les primeres boletes i a fer les primeres calades d'opi,

i, bueno, va venir aqu�,

i la conseq��ncia natural va ser enganxar-se a l'hero�na.

No n'he sabut res m�s.

Era Joan Senent-Josa, un militant del...,

si no ho recordo malament, del Partit del Treball d'Espanya...

-El PT.-S�.

O de l'Organitzaci� Comunista dels Treballadors, una de les dues.

Em sembla que era aquesta, perqu� era maoista.

Jo em vaig enganxar a l'hero�na,

que era pura,

de Chiang Mai, de Tail�ndia, perqu� un amic la va portar.

Aquest amic ja �s mort. Era el DJ de Zeleste, en Xavi Biosca.

Em va dir: "Agafa el que vulguis i ja ho trobarem."

En va portar un quilo, o mig quilo, no ho s�, tant li fot.

I jo, aix�, ho feia servir a la revis..., quan...,

per treballar millor, per rendir m�s.

Per fer l'amor. Vull dir...

Em feia unes microl�nies de 3 mil�l�metres

i mig mil�l�metre de gruix.

I les esnifava amb un bol�graf Bic de punta fina, traient-li la tinta.

Vaig fer tota la revista "Ci�ncia", els 70 n�meros,

com a director de la revista, prenent hero�na.

Esclar, al final vaig tenir un down,

i vaig haver de tractar-me.

Feli�ment, me'n vaig sortir ja fa uns quants anys...

i ja no prenc ni tan sols metadona,

que �s el que vaig prendre perqu� �s l'�nic que s'ofereix aqu�.

A Su�ssa, fa 20 anys que donen hero�na, a la xarxa,

equivalent a la que existeix aqu� dels CAS,

del Centres d'Atenci� i Seguiment.

Aqu� he subratllat l'�poca aquesta

a qu� jo em refereixo en el meu llibre, que �s del 88 al...,

de mitjan 80 a primers dels 90, 92...

I �s on hi va haver realment la gran incid�ncia,

amb augments com l'any 88 del 96% de morts a causa de la droga.

(home 1) A nivell estatal, l'any del sostre de m�s morts �s el 91,

amb 813 morts.

I des del 92,

la xifra ha anat descendint paulatinament.

I per aix� et preguntava

si vinculaves este descens a l'aband� de la ruta intravenosa.

Hi ha una mala imatge del fet de punxar-se.

Per� quan es van inventar, al segle XIX, primers del XX,

els injectables, all� va apar�ixer com un gran descobriment,

com una cosa superguai, superimpressionant.

Per primera vegada s'aconseguia un estri

que servia per posar a la sang

subst�ncies que podien ser curatives.

I la paradoxa �s que la hero�na pot ser curativa

per un depenent d'hero�na, �s una paradoxa.

Per� ja he explicat les raons per les quals

aquesta paradoxa t� una sortida racional,

que �s, en definitiva, anar disminuint la dosi,

a poc a poc.

El hermano de Pasqual Maragall...

�s innegable que la hist�ria del seu germ�,

encara que no apareix reflectida en el teu llibre,

t� un pes molt important...

Me la van fer treure.

T� un pes molt important

en la hist�ria contempor�nia de les drogues a Barcelona.

�Qu� en penses, de tota la hist�ria del Pau Maragall,

que solia firmar com Pau Malvido?

L'editor es va espantar, es va...

No s� quina mena de pressions o quina mena de conseq��ncies

esperava que tingu�s i m'ho va fer treure.

No hi surt, la hist�ria de Pau Maragall, per aix�.

Jo no explicava res de l'altre m�n, bueno, no explicava res...

Explicava aix�, aix� que acabo de dir,

que fins i tot l'alcalde de Barcelona

patia el dolor de perdre un germ�

de la mateixa manera que cada dia patien mares de Barcelona,

o pares, per la p�rdua dels seus fills.

No hi havia cap an�lisi m�s.

Per mi aix� �s una met�fora d'all� de la mem�ria hist�rica, no?

Finalment resulta que la hist�ria acaba sent all�

que expliquen els que poden explicar la hist�ria, no?

-I els altres, doncs, a l'oblit.-A l'oblit.

�Cu�nto tiempo hace que construyeron los bloques?

�Estos de arriba? Estamos expropiados hace 5 a�os, eh...

Ojo, la cosa tiene chocolate, eh...

-�Usted por qu� no se ha ido?-Porque no he cobrado, hijo m�o.

-�No le han pagado la expropiaci�n?-No.

Si me quitan lo m�o, es raz�n que me paguen, �no? �O qu�?

Hace 5 a�os que me han expropiado. Ya est� bien.

-�La podemos ver?-(dona) S�, ya pod�is pasar.

M'hi acostumar� perqu� m'haig d'acostumar, esclar, si em treuen...

I qu� diu la resta de la fam�lia?

-I la resta de la fam�lia qu� diu?-Doncs el meu home no vol anar-hi.

Per aix� estic aqu�, jo ja hauria marxat.

Ara, la canalla com que s�n petits, tenen... un 13 i l'altre 12...

13 i 14, en tenen. Hi ha un per aqu�, l'altre est� jugant all� dalt.

Com que la canalleta ha marxat cap all�, doncs ells tamb� cap all�.

-On van? Al col�legi d'aqu� dalt?-S�, a l'Eugeni d'Ors.

Tots dos els tinc aqu�. Ara ja en surt un.

El grandet, ja surt.

Aix� que no s� si m'hi acostumar� o no.

(dona) Escolta, Joan, podr�em comen�ar per llegir aquest text teu.

-Si et sembla.-(Senent) D'acord, s�.

Home, i tant. Per� fem una prova, no?

-Vale. Quan em digueu.-(dona) Vinga, endavant.

B�... "En Pau era un home seri�s i callat."

"Recordo que obria poc la boca, quan parlava."

"En Pau va ser un dels capdavanters

"de la introducci� del v�deo a Catalunya."

"El recordo de festes o locals com l'Universal o el Zeleste,

"i a cases particulars."

"Caminava, com nosaltres,

"uns centenars a Barcelona,

"pel costat salvatge de la vida."

"A finals dels 70,

"molt abans que el seu germ� esdevingu�s alcalde de Barcelona,

"en Pau escrivia a la premsa underground

"amb el pseud�nim de Pau Malvido,

"una ironia que volia potser recordar

"la mala vida o la vida male�da,

"�s a dir, la vida compromesa que portava."

"La seva s�rie 'Nosotros los malditos',

"publicada a la revista 'Star',

"era un manifest generacional per entregues."

(de fons)

(Senent) "Ahora que las revistas hablan tanto

"de los movimientos juveniles,

"de los hippies, de los anarquistas y de los comuneros,

"nosotros, que ya tenemos m�s de 25 a�os...

"y que formamos parte de las primeras tribus barcelonesas

"de hippies y freaks,

"queremos explicar unas cuantas cosas

"para mayor vacile de propios y extra�os."

(cinta: rebobina)

(cinta: rebobina)

(cinta: rebobina)

(cinta: rebobina)

(Senent) "La gente que procede de ambientes proletarios

"o delictivos de toda la vida se hace dura desde que nace."

"Los que nos hicimos malos,

"procediendo de familias un poco m�s ricas y biempensantes,

"hemos tenido que endurecernos aceleradamente,

"d�ndole muchas vueltas al coco,

"y para eso, nada m�s adecuado que el LSD,

"el �cido lis�rgico, que no tard� en aparecer."

(inaudible)

(Senent) "Esa libertad brusca en medio de una sociedad

"en la que por definici�n nunca pasa nada,

"eso a veces daba un poco de miedo."

"El contraste era muy gordo, se�ores,

"mucho m�s de lo que pueda serlo ahora."

"Aunque la verdad es que el �cido afecta cosas suficientemente fuertes

"como para que esa amplitud de la conciencia que produce

"contin�e siendo por muchos a�os como un traje muy grande

"para circular por un mundo muy estrecho."

"El camino ya estaba abierto."

"Las Ramblas, Formentera,

"los pisos multitudinarios

"y hasta algunos profetas conocidos aparte de Sisa,

"M�sica Dispersa y Pau Riba --bueno amigo--,

"que en ese momento estaba llegando a lo m�s alto

"de su enrollada hippiosa."

Mira, la N�ria.

El Palau de la boxa, aix�, era.

Est�vem molt pujats a la parra, saps?

Est�vem...

Va ser el primer concert,

diguem, aix� com multitudinari,

si exceptuem el...

el del Grup de Folk al parc de la Ciutadella,

diguem que va ser encara m�s...

Per� aquest va ser m�s narc�tic.

I, bueno, s�, diguem que..., no s� com dir-ho,

la revoluci� hippy, el rock'n'roll i tot aix�,

est� arribant a Espanya, per entendre'ns, no?

�s el moment en qu�...

en qu� ja hi ha un p�blic,

ja hi ha un p�blic heterogeni, interessat en aquesta hist�ria...

I aquesta? Qui �s, aquesta?

-(dona) No �s la Merc�?-(Riba) No.

Ah... Ah, s� que �s la Merc�, s�.

Per� de totes maneres, jo despr�s d'aquesta...

despr�s d'aix� precisament,

me'n vaig anar a Formentera... perqu� vaig veure que...

"Roma. 9 de mar� de 1971."

"Estimats Pau i Merc�,

"ahir, Conc�ntric, estranyament amable i gener�s,

"va enviar-me el teu-vostre disc,

"junt amb una carta de la Roser Domingo, bastant el mateix."

"Perqu� passi aix�, hem pensat que deveu estar en una situaci�...

"de fer molta pena i molta bruta consci�ncia,

"que potser deuen ser certs els rumors

"que ens va explicar en Carlos Dur�n que t'havien portat a la Modelo...

"perqu� els ve�ns s'havien queixat de que f�ieu l'amor al jard�."

"Tamb� hem pensat que m�s o menys ara, tu, Merc�,

"deus estar a punt de tenir un nin; es diu aix�?"

"En resum, entre una cosa i l'altra, i el disc que tamb� compta,

"hem pensat en vosaltres bona part del dia."

"I ens hem preguntat si �s veritat que est�s o esteu a la pres�,

"si el nen aquest deu ser 'el hijo del penal',

"o si b�, cosa que preferir�em, esteu retirats a la muntanya,

"envoltats de camp on fer l'amor sense ve�ns, nom�s vaques i bens."

(Senent) "Formentera tiene 17 kil�metros de largo."

"El kil�metro cero es el puerto,

"al que se llega desde Ibiza en la 'Joven Dolores'."

"Luego la carretera sube y sube

"hasta llegar a la gran meseta final, la Mola,

"tierra de promisi�n y reclusi�n de hippies y freaks."

"Algunos catalanes llegaron por all� hacia el 68,

"en pleno apogeo yanqui n�rdico-sonriente."

"Se acoplaron a los rituales pero no por mucho tiempo. Eran distintos."

"Pau Riba y Merc� Pastor,

"tras la obligada estancia en la playa, ascendieron a la Mola."

"Parieron all� a sus primeros hijos sin m�dicos ni comadronas,

"a la luz de las velas y con el agua de la cisterna,

"lo que les vali� cierta reputaci�n de brujos entre los payeses,

"que ya se hab�an acostumbrado a parir en las cl�nicas de Ibiza."

(Jord�) "L'altre dia va venir un amic vostre suec que es diu Ulf."

"Va sopar, ens va tirar les cartes, va dormir,

"i no l'hem vist m�s."

"Potser no ens v�rem entendre."

"De totes maneres,

"es va emportar les dades de naixen�a per fer l'hor�scop

"i qualsevol dia pot tornar, perqu� els suecs van i v�nen."

"Despr�s, em vaig llen�ar dins del gui� de l'Aranda."

"La sinopsi li va agradar molt i ara n'estic fent el gui�,

"encara que no hi hagi pr�cticament cap possibilitat que passi censura."

"Diu que, en tot cas, intentar� fer-lo fora."

"Tornarem a mitjan juny amb la idea d'estar uns dies a Formentera."

"Molts petons per tots 3."

(dona) T'ha agradat el que has sentit al final, o no?

(Jord�) S�, per�... De fet, em costava, em costava una mica.

�s una part de... quan jo era molt petit.

Per� �s una part que est� com perduda.

Em vaig canviar de pis fa poc

i vaig trobar una postal, de l'any 72 o aix�, no?,

del Joaquim, una postal que era del Foro Romano,

i deia...

Bueno... Es dirigia a mi.

Jo tenia 5 anys i deia...

O al Sergi i a mi, i deia: "Ir� en septiembre", o aix�.

"Y dile a Bruno que traigo muchos regalos", no?

Em va fer gr�cia que amb 5 anys...

Muchos regalos.

(dona) Esclar.

-I �s aquesta part, que est� com...-Esclar, com esborrada.

Esborrada, s�. No, esborrada no. No t� forma.

Tot el...

el moment aquest dels anys 60 i bastants, ja,

que va ser el moment de l'eclosi�

de la utopia hippy,

de la rebel�li� dels joves i de la contracultura,

tot aix�...

s'ho salten.

S'ho salten, eh? S'ho salta tothom.

Encara no he vist, mai, enlloc,

una punyetera an�lisi de qu� cony significa

aquest forat del qual ning� no en parla.

Les an�cdotes i tot aix�, tot el que vulguis, no?

I denigrar-ho i no s� qu�, dir que va ser un frac�s,

dir que tots vam ser una colla de no s� qu�,

de perdularis, perduts, drogotes, tot el que..., aix� s�.

Per� analitzar aquest moment hist�ric

i treure'n alguna conclusi�, no ho he vist mai encara.

Tot aix� va comen�ar amb l'eclosi� de l'LSD,

que realment �s una droga que et d�na una visi� diferent.

I l�cida.

Molt l�cida i molt clara del que est� passant.

Amb les sabates

descordades,

sense mitjons als peus.

Amb un barret de palla al cap...

ple de botons,

he anat a seure al jardinet

dels lliris,

en espera del bon temps.

�s el dia de l'equinocci de primavera,

quan la nit i el dia fan l'amor.

I �s l'endem�

del dia que se celebren

les tan importants eleccions

al Parlament de Catalunya.

Aix� que est� passant ara, eh?,

la fallida de les borses i del capitalisme

i tota aquesta hist�ria i tal i qual,

i la crisi ecol�gica i tot aix�,

nosaltres ho vam veure amb aquests nostres ulls i ho vam dir.

He anat a seure al jardinet dels lliris,

en espera del bon temps.

He anat a seure al...

"La primera generaci�n de freaks barceloneses

"llegaron al m�ximo de su cl�max psicod�lico hacia el 71-72."

"A partir de entonces la cosa cambi�."

"Las nuevas generaciones de hippies

"nac�an en un ambiente aparentemente m�s abonado,

"m�s amplio, pero realmente m�s represivo."

"Se radicalizaron r�pidamente,

"se formaron grupos libertarios, anarquistas, radicales."

"Si la primera promoci�n hab�a pasado

"de la pol�tica radical al hippismo,

"las siguientes hicieron el camino inverso del hippismo

"m�s entregado a la pol�tica radical,

"al freak pol�tico, al anarquista inquietante."

"Recibieron muchos palos."

El per�odo de transici�n, en efecto, existe.

Porque el per�odo de transici�n est� aqu� y hoy,

que est� en el barrio, que est� en los colectivos,

que est� los consejos obreros,

que est� a la CNT, que est� en la FAI y en este momento.

(aplaudiments)

Que todos los que respetan las posiciones fundamentales

del antiautoritario, lo que vaya contra la tradici�n burguesa,

lo que vaya en favor de la autoconstituci�n

de todos los movimientos aut�nomos, de los marginados, �eh?,

todos, anarcosindicalistas, fa�stas, consejistas, situacionistas,

tenemos que estar en la lucha, y no es para ma�ana, es para hoy.

-Adi�s.-(aplaudiments)

�s per aqu� que hem d'entendre

els titulars aquests del Pau Maragall, no?,

aix� de "Nosotros los malditos",

perqu� llavors passes a ser un male�t,

passes a ser un outsider,

passes a ser un discriminat social.

"Aquest tema no s'escapa del pacte de silenci

"que va representar l'anomenada transici� pol�tica."

"Ara m'empeny a escriure i a parlar una necessitat de fer just�cia

"i de restaurar l'honor de molts dels que van caure."

"Com a generaci�, vam cr�ixer,

"i ens vam convertir en joves durant el darrer franquisme,

"en sintonia amb els joves d'arreu del m�n."

"Ens vam revoltar contra els vells ordres establerts."

"D'aquell col�lectiu no paraven de sortir noves idees i propostes."

"Parl�vem de la possibilitat de construir molins de vent

"per obtenir energia,

"alguns es dedicaven al v�deo com a alternativa a la televisi�,

"es constru�en c�pules geod�siques com a habitatge,

"en lloc dels fantasmals blocs dels suburbis..."

"Prefer�em viure en comuna

"en lloc de l'anquilosada fam�lia patriarcal,

"la sexualitat lliure en lloc de repressi�,

"i s'experimentava amb tot tipus de subst�ncies embriagadores

"en comptes de combregar amb el monopoli de l'alcohol

"tal com estava prescrit."

"Vam redactar i firmar manifestos que reclamaven l'amnistia,

"l'enderroc de les presons,

"la dissoluci� dels cossos repressius,

"obrir les portes dels psiqui�trics, la coordinaci� i el suport mutu,

"i viv�em amb efervesc�ncia en una activitat fren�tica

"que abastava tots els �mbits de la vida."

"Durant la mort del dictador,

"Barcelona va celebrar una festa continuada,

"al ritme de la rumba i del rock progressiu."

"Mentre els banderins de torn

"tremolaven espantats a les poltrones,

"nosaltres vam compartir tot el que ten�em

"fins a esgotar totes les possibilitats materials

"mentre la m�sica sonava."

(C�naves) T� vienes de Madrid. �C�mo llegas?

�C�mo te encuentras la ciudad? �En qu� a�o llegas t�, aqu�?

Yo aqu� llego m�s o menos en el 78, o sea, por las Jornadas Libertarias.

Yo llegu� dos d�as antes

de que se inauguraran las Jornadas Libertarias.

Y claro, r�pidamente, me sub� al Parque G�ell, y conoc� al Viejo,

a Oca�a, conoc� a bastante pe�a...

de los que luego me ir�a encontrando:

a Nazario, a todos estos me los encuentro all� por primera vez.

Nos gusta cagarnos en la sociedad,

la gente se acojona cuando nos ve pasear...

He tra�do pinturas de esa �poca, vamos, de aquella �poca no,

ya un tanto posteriores, de cuando yo ya me engancho al caballo.

Ver�s, te voy a ense�ar.

Va ser una guerra contra el sistema.

Aix�, tal qual, no t� m�s pal�liatius, la cosa.

Una guerra contra el sistema...

per un, uns... diguem...

uns conceptes molt fonamentals, molt i molt fonamentals,

i que, bueno, l�gicament el sistema tenia les de guanyar,

perqu� tenia tot el que tenia, perqu� el sistema era enorme,

i nosaltres �rem, a part de ser uns... uns adolescents,

amb prou feines, bueno,

�rem... �rem pocs, no?

(Maragall) Som a la sala d'actes del centre c�vic,

parlant amb la gent de la vocalia d'Urbanisme.

Ens pots explicar la hist�ria del Pol�gon, breument?

S�, la hist�ria del Pol�gon, d'una forma o d'una altra, va ser...

En principi, concretament, era un barri, un barri...

Vull dir que tot eren barraques i gent antiga,

amb la qual vol�em fer aqu�

tota una construcci� de vivendes de venda lliure

a trav�s del Patronat Municipal de la Vivienda.

I l�gicament aquesta gent, que eren unes 180 o 200 fam�lies,

es van unir, varen comen�ar a lluitar,

i van formar la seva associaci� de ve�ns.

D'aqu� va n�ixer l'associaci� de ve�ns del centre c�vic aquest

i van comen�ar a lluitar perqu� es transformessin aquestes vivendes

en vivendes socials.

Tinc, all�, el Pau.

All� penjat, al costat dels avis. (riu) Dels meus.

�rem... �rem un t�ndem.

Durant una �poca vam ser un t�ndem.

Dos Paus, dos leos,

dos n�ts de poetes, dos..., etc�tera.

Ten�em una cosa que...

I el que passa �s que ell era molt m�s estrateg,

molt m�s pol�tic, molt m�s..., un pensador molt m�s l�cid.

Pot ser que torni un feixisme popular?

No ho crec en aquest moment.

Crec que avui �s m�s intel�ligent aquest capitalisme

que no pas n'era en els anys 20.

Per� has descobert que es pot, amb una democr�cia, amb el diner,

i amb els mitjans de comunicaci� de masses,

es pot dominar perfectament una democr�cia

sense necessitat de f�rmules feixistes.

Per altra banda,

no veig que al capitalisme que mana de deb�

li interessi aquesta forma de feixisme, eh?

(Senent) "En medio del ajetreo pol�tico y social actual,

"en medio de la famosa predemocracia, o pseudodemocracia,

"la gente espera resultados favorables

"y empuja para que se pueda vivir m�s libremente."

"Cantidad de cosas calladas y aguantadas

"van saliendo ahora a la superficie,

"cargadas con cierta dosis de impaciencia y cabreo."

"Porque el foll�n pol�tico actual no aporta soluciones a la gente joven."

"Lo cierto es que hay mucha gente

"que no se aclara, y esto es normal, en un momento de cambio."

Ni fu ni fa, porque si van a meterse con que uno no se ponga,

con que otro se ponga, �para qu� queremos la democracia?

Ahora, yo no le puedo decir ni s�, ni no, ni nada.

Yo, que cada uno se las arregle como pueda,

pero que, si nos llevamos bien, todos unidos, es lo mejor.

Yo creo que eso es lo mejor.

Pero hay algunos problemas

entre los bloques sociales y los de renta libre.

(Senent) "No creo que vaya a hacerme un nuevo car�cter democr�tico."

"Hay muchas cosas que se pueden hacer ahora

"porque es cierto que hemos pasado mucha hambre de libertad,

"mucho miedo y mucho mal rollo

"y que ya es hora de sacarnos de encima lo que puede ser sacado,

"conservando lo que subterr�neamente hayamos acumulado,

"porque, en Espa�a, el underground existe en cantidad."

"'Underground' quiere decir 'bajo tierra', 'subterr�neo',

"y aqu�, casi todo lo de verdad se ha hecho bajo tierra,

"porque en la superficie m�s visible continuar� habiendo

"una televisi�n amuermante,

"una pol�tica de personajes de teatro,

"una divisi�n entre los jefes y los mandados."

"El buen rollo lo tenemos que hacer entre nosotros,

"y entre nosotros s� que podemos intentar ser m�s libres,

"menos acomplejados y tambi�n m�s combativos

"frente a los que nos quieren mantener asustaditos,

"quietos, incomunicados."

(sevillana)

Ol�...

(Senent) "Con todo esto,

"pienso que habremos digerido y enterrado

"toda una etapa paralela de la historia reciente

"de la cultura y la pol�tica catalanas

"que era preciso revisar

"para dar paso a las expresiones nuevas, o renovadas,

"de aquella contracultura,

"que fue lugar de encuentro para tantos izquierdistas,

"hippies, marginados,

"marginales y desencantados que todav�a colean."

"Muchos de ellos son hoy gestores culturales,

"pol�ticos o art�sticos de una parte del Estado,

"la monarqu�a constitucional de las autonom�as."

"Otros siguen con la suya por v�as m�s o menos marginales:

"independentismo, acracia, drogas, sectas, country live, etc�tera."

"Y otros han muerto. Muchos."

(veu plorosa) "En el camino, han quedado...

"los nombres... de los fallecidos,

"por sobredosis, cirrosis, sida,

"accidentes y otras trampas y espejismos

"proporcionados por el black business

"consustancial a la marcha del capitalismo internacional."

"Aix� i aqu� comencem llibreta nova."

"Sempre s'acaben pel mateix temps."

"S'acaba l'hivern, l'estada a Barcelona,

"quan comen�o a decidir-me molt seriosament a deixar-ho,

"a acabar d'una vegada..."

"�s perqu� vull i no tinc cap altre remei."

"Si s'acaba, s'acaba."

"I no em puc gastar la poca pasta que tinc a comprar-me aix�,

"ara que he decidit que no en vull m�s."

"Ja ho veurem quan sigui el moment."

"Ja veurem qu� passa

"i si aquesta llibreta durar� m�s o menys que les altres."

"�s m�s gruixuda. T� molt�ssims m�s fulls."

"Trapezistes, trapeceres, drapaires,

"tapisseres, tapissaires, puntaires, puntilles, putilles..."

"Tanta �s la gent que deu haver cregut que jo era un home,

"quan espero qualsevol cosa al meu portal, o quan m'hi quedo a mirar,

"nom�s perqu� hi ha moltes coses per veure."

"No �s per extravag�ncia meva: �s en realitat culpa i virtut de la zona,

"que �s la dels travestis a les rambles."

"Male�da i bene�da prostituci�."

"�s igual, la cosa ha quedat aix� dividida:

"baixant a m� dreta �s pels homes."

"Les dones ja tenien l'esquerra triada amb la Pensi�n Lolita, abans,

"o Ca la Lola, i la Miramar o Mar Blau, no ho s�."

Aquestes navalles, tamb�.

Jo en tenia la capsa... en algun lloc.

"He trobat la capseta del cavall amb la navalla a dintre."

"�s de llauna pintada."

"La navalla t� el m�nec de pl�stic del m�s barat."

"S�n molt diferents, les capses i les navalles."

"14 de maig de 1980."

Tomorrow, a l'Iggy Pop, otra vez. Cada any, i ja �s el tercer.

"La Iguana de Detroit, again he comes."

How is "iguana" in English?

(aplaudiments, de lluny)

"La Iguana de Detroit."

(ovaci�)

"Quina primavera freda i ventosa."

"Jo em pregunto protegida aqu�, a la meva casa tancada i calenta."

"La imatge �s tan f�cil que no ho dir�."

"Per� s�, aqu� dintre �s on em sento b�."

"Aqu� no arriba res de fora

"i quan entro oblido els problemes, si �s que n'hi ha."

"Vist des d'aqu�, ho dubto."

"Un llit, unes estores, una tele,

"molts llibres, i de moment aix� �s tot."

"Amb el cavall."

"I no vull creure que ell n'�s el gran responsable, ho s�c jo."

"Bastant insociable, solit�ria..."

"La gent, de moment, �s problemes i embolics."

"No m'importa el que puguin dir."

"No els interessa el que jo potser diria."

(Fellini) Ay, mira... El otro d�a me hablabas de Merc� Pastor.

Pues la hab�a conocido en casa del Oca�a, que como eran vecinos...

Yo era muy amigo de Oca�a y, entonces, las fiestas aquellas...

Despu�s, ya, cuando nos encontramos, que �ramos del mismo rollo,

del caballo, pues yo la iba a buscar alguna vez,

cuando me fallaba el camello, a ver qu� sab�a ella.

Algunas veces hicimos el peregrinaje juntos por todo el barrio Chino.

Pues, f�jate t�, la �ltima vez que la vi...,

porque eso, precisamente es para alguien, que se lo regal�, en CITA,

al que me cur�, vamos, el que me cuid� el mono en CITA...

Y precisamente en CITA es donde vi yo la �ltima vez a Merc� Pastor,

que yo sal�a ya curado, entre comillas,

y ella entraba.

All� fue como las �ltimas veces que nos vimos, en dos o tres reuniones.

(dona) �Algun record de la Merc�?

Un personatge entranyable, absolutament,

una personalitat desbordant.

Una... persona intensa.

Una absoluta persona. Una ide�loga del consum de drogues.

Una persona que...,

discutir amb ella, parlar amb ella, era enriquidor, molt enriquidor.

Jo me'n recordo molt b�,

de les reunions que f�iem de grup i on es discutien...

I eren espais oberts, on es permetien opinions, on...

I la Merc� era una de les...

dels l�ders positius d'aquesta hist�ria.

N'hi havia uns quants. Hi havia gent...

Les discussions eren realment interessants.

I la Merc� era un d'elles.

De la cl�nica a la Mola, no?

Que he de portar els nens de vacances.

(dona) Lulu, tu, la Merc�, no la vas con�ixer, no?

No, jo la Merc�, malauradament no la vaig con�ixer.

I dic malauradament, perqu� despr�s d'haver llegit tot aquest text,

francament tinc la impressi�

que haur�em pogut tenir una sensibilitat comuna.

I trobo que �s molt bonic,

sense cap mena d'intenci� liter�ria ni res, en el seu diari,

per� va sortint realment una mica el que composava la vida

de tota aquella generaci� tan... tan enganxada, diguem-ne.

Esclar, havia mort el Franco,

hi havia tot aquest moment d'explosi�

de quan l'Oca�a i el Nazario estaven per les rambles...

I era sempre un espectacle, la Rambla.

Dios te salve, Mar�a, llena eres de gracia, el Se�or es contigo,

y bendita eres entre todas las mujeres.

- Virgen Mar�a... -(home, rient) Qu� horror.

S�lvame, Se�or.

Soy pecadora.

Soy

pecado...

dora...

(dona) Llevaba 4 a�os en Ibiza y llegu� aqu� en el 78.

Yo iba con mi rollo de "todo bien", que si los �cidos, no s� qu�...

Todo tranquilo, un para�so... De puta madre.

Llegu� aqu�, y todos pic�ndose. Y yo flipando, �no?

�Quer�is caf� todos?

Yo todav�a tard� un a�o en probar el caballo, porque no hab�a en Espa�a.

Yo prob� Metasedin, Soseg�n, Pentazocina,

todos aquellos potingues de farmacia.

Morfina, "Morfi r�pida"...

Hasta que por fin encontr� el caballo,

pero ya te digo, estuve un a�o.

(Casanovas) Eso que has dicho es lo que pasaba, que no hab�a caballo.

-Exacto, no hab�a caballo.-Aqu� hab�a de todo menos caballo.

L'any 72 o 73 vaig pujar a Amsterdam

i em vaig adonar d'aquesta entrada de l'hero�na.

O sigui, en aquest moment va entrar, va ser un...

Podr�em buscar molt per quins motius,

per� la veritat �s que, en aquells moments, a Amsterdam,

hi havia una gran quantitat d'hero�na, n'hi havia molta.

O sigui era... Tothom tenia hero�na, en aquells moments.

I aqu� hi havia molt poca gent que en tingu�s.

Aleshores, el business, i la cosa que f�iem,

era baixar hero�na d'Amsterdam i portar hero�na cap aqu�.

I al mateix temps alguna gent d'aqu� va comen�ar a anar a Tail�ndia,

i va comen�ar a portar...

-Els primers viatges de...-(dona) Jo vaig tenir la sort...

A Tail�ndia hi va haver gent d'aqu� que va caure presa,

i era cadena perp�tua.

(Martorell) "M�s de 5 gramos: condenas de 5 a 60 a�os."

"Tr�fico y posesi�n de m�s de 100 gramos:

"cadena perpetua o pena de muerte."

M'agrada molt aquest moment que hi ha cap al final en qu� diu

--que aix� era una cosa que el Pepe havia dit centenars de vegades--:

"Jo el que voldria �s anar-me'n a Chiang Mai

"i estar all� i prendre cavall sense haver-lo de deixar mai."

O sigui, el problema, realment, era haver-lo de deixar.

S�, despr�s coses m�s comunes que hi ha, per exemple,

entre aix� i el tema del Pepe, em fa molta gr�cia,

aix� dels Valium y les Perduretas, todo el arsenal preparado.

Per ells la paraula "arsenal" era clar�ssima.

Sempre van fer servir aquesta paraula com de guerra.

Una mica com: "Ho tinc tot, no em faltar� de res."

Els Valium, doncs, esclar, donaven la tranquil�litat que no tenien,

en el moment de deixar-ho.

I les Perduretas eren code�na, que era el substitutiu.

Si tenien aix�, ja anaven tranquils. Si no, es posaven malalts, eh?

Encara que en aquell moment estiguessin b�.

Perqu� realment preveien que all� seria un problema.

Aix� tamb� era el que els tenia molt atrapats a Barcelona.

Si tu no tenies una farmac�utica amiga, o tal,

ho tenies molt fotut per aconseguir les Perduretas aquestes famoses,

que era code�na, simplement.

I, per exemple,

el Pepe era especialista a lligar-se farmac�utiques.

I, vaja, com m�s lloros, millor. Les adorava, els hi feia un...

Les trobava magn�fiques.

I els que no n'hi donaven els trobava un horror,

com la representaci� del mal.

Jo no s� la Merc�,

per� m'imagino que, amb aquesta frase de Valium i Perduretas,

tamb� li passava molt el mateix.

I d'aqu� ve la can�� del Pepe del "Cristo de les farm�cies":

"A mi els farmac�utics m'han tractat molt malament a la vida."

"S'han posat les botes amb mi i en canvi tenen un creu."

"Vull dir que aix� no lliga", no?

"Pepe Sales,

"un underground, si �s que la paraula encara vol dir alguna cosa."

"'Abans morit que polit', aix� ho diria ell."

"Escriu tal com pinta. Pinta tal com viu."

"I viu tal com escriu."

"No se sentir� lliure mentre encara tingui amics al talego."

"T� aquell talent dels male�ts,

"mala cosa en una societat dita avan�ada."

"Per cada nou yuppie que neix, Pepe Sales vomita una nova paraula."

"No vol la fama, ni l'or,

"ni la imatge high-tech de la beautiful people."

"Per� ser marginat per pr�pia decisi� no �s f�cil."

"I per aix�, la seva preg�ria: 'El Cristo de les farm�cies'."

He portat unes vinyetes

tretes de c�mics publicats els anys 70 i pico,

que il�lustraven d'alguna forma part del que estem parlant.

El mono seria un dels temes.

La t�pica historia del atraco que se adjudica al yonqui.

(dona) Es que adem�s eran tambi�n situaciones l�mite.

Un dels mites, que per mi �s el...,

�s que alg� ens regalava l'hero�na.

(Fellini) �Ha salido en peri�dicos? Ojal� hubiera sido verdad.

Es como el paro.

Es un tema, que tiene el poder ah�, y que siempre lo va manipulando.

El miedo a quedarte sin trabajo, el miedo a tal, y luego las drogas.

El miedo a que los hijos se te enganchen, el miedo a los cacos...

(dona) Mala informaci�n, desvirtuarlo todo...

Claro. Y adem�s es un gran negocio.

Lo de las drogas ilegales es mucho m�s negocio que si fueran legales.

O sea, toda la mafia, vamos...

Esta, la ley seca de Estados Unidos. La historia de aquello de...

Es que si vemos el problema en el conjunto mundial,

esto es una guerra, es una guerra con muchos muertos, muchos.

(dona) Hombre y tanto, unas bajas.

Y una cantidad de gente que est� pasando 30 a�os en una c�rcel,

o gente que est�n colgando en Arabia Saud�,

o gente que est�n metiendo cada d�a con condenas y condenas y condenas.

Y el poder, por m�s que quiera, no puede poner fronteras al campo.

(Fellini) Claro, claro.

El opio... La rosella surt al camp.

I aquest �s un pa�s productor.

Vull dir, aqu�, tires llavoretes al camp i et surten.

(F�bregas) El consum, quan es va estendre,

va portar tota una s�rie de problemes d'odre p�blic

i tota una imatge que est� tamb� relacionada amb l'hero�na.

Les farm�cies i els bancs i la delinq��ncia

tamb� es van associar amb el consum d'hero�na

i sobretot amb l'abs�ncia

del consum d'hero�na, amb la s�ndrome d'abstin�ncia.

I aix� va donar, tamb�, una imatge social,

totalment diferent del que era.

Real tamb�, eh? Absolutament real.

Per� es va canviar d'aquesta classe mitjana-alta,

universit�ria il�lustrada,

a un altre sector.

(dona 1) Va canviar molt.

Tots aquests petits prove�dors, digu�ssim, amics,

o coneguts,

que m�s o menys t'anaven portant cosa bona,

i que m�s o menys sempre n'hi havia,

de cop i volta, doncs aix�, o b� perqu� s'havien mort,

o perqu� ho van deixar,

o perqu� se n'havien anat a viure a un altre lloc, pel que fos,

havies d'anar a buscar-ho al carrer.

-(dona 2) S�, al Raval.-Yo estuve poco tiempo.

Sucede que empec� jovencito, yo, empec� con 16 a�os.

Ya los 20 y algo, la hero�na ya la par�.

(dona) Alguns de m�s joves, aix�,

com de la teva generaci�, m�s o menys,

jo els veia que feia molt poc que havien comen�at

i ja estaven superenganxad�ssims i amb uns carrerons, que deies:

"Jo no ho entenc" Jo conec gent que fa anys i anys que es punxa,

per� aquests que van comen�ar tamb� de la "vieja escuela",

i b�, doncs s�, tenien un "callo" amb tal o aix�,

per� no aquelles carnisseries.

La vostra generaci� va arribar

m�s des d'una filosofia m�s hippy

i m�s de noves experi�ncies.

Potser de la meva se'n podria dir una filosofia m�s punky, no?

-Exacte.-Ja se'n coneixien...

-Se'n coneixien les conseq��ncies.-"No future."

(dona 1) Hi vaig estar 12 anys, fins al... fins al 97.

Fins al 97.

(dona 2) Per� sempre feies altres coses?

Vull dir, treballaves i feies la teva vida normal?

-O estaves molt...?-No, feia de mare de fam�lia.

�s a dir, al mat� sortia, em buscava la vida,

em buscava la dosi,

i quan els meus fills sortien de l'escola ja estava, jo, a tope.

-(dona 2) Podies anar-los a buscar.-A aguantar lo que sea.

(dona 1) Que si els deures, que si tal i qual, el sopar a punt...

Bueno, i altres coses. Feia teatre i...

(dona 2) Hi vaig estar molt de temps.

El que passa �s que no era per via intravenosa.

Jo sempre fumava o feia l�nies, no? Per�, bueno...

Tamb�, ja fa anys,

que aquella cosa del cada dia i el tal, no.

Per� reconec que, de vegades,

em faig una festa i no s� qu� i no s� quantos.

Avui mateix he dit: "Ja que hem de parlar del tema,

"doncs parlem-ne amb propietat", i m'he fet una festa.

Per� vull dir, bueno,

ho porto d'una altra manera i ho veig d'una altra manera.

Per� jo sempre he treballat. I sempre he funcionat.

I ni he robat mai a ning�, ni he fet la pirula a ning�.

Ni he posat talc a la paperina.

Vols creure que no s� en quin moment vaig descobrir que es punxava?

O si m'ho va dir ell mateix.

Em sembla que va ser ell mateix, qui m'ho va dir.

Per� si ara em... No t'ho podria dir.

S�, dels porros, s�, ja ho sabia.

Pastilles, tamb�.

Aqu� a casa, totes les medicacions, tot estava sota clau,

tot estava amagat, o sigui, les aconseguia.

Ara, punxar-se...

Jo... �s que jo, de fet,

el primer que vaig provar no va ser l'hero�na, va ser la morfina,

una dosi de morfina, una ampolla.

I en aquells moments jo era independent,

o sigui, ja no va ser ni a Cubelles, va ser en un poble, amb 17 anys.

Jo tampoc no volia estudiar. El de sempre, no? La mateixa hist�ria.

I me'n vaig anar a Ser�s, a Lleida, a recollir fruita.

I de sobte em trobo un tio del barri, del Congr�s.

I li vaig demanar: "Passa'm una xineta",

perqu� est�vem all�, secs, no ten�em de res, no?

I em diu: "De xocolata no en tinc, per� tinc unes ampolles de morfina",

diu: "Si quieres", i aquella va ser la primera vegada.

I dic aix� perqu� en aquells moments no estava en contacte amb el Juanjo.

Perqu� en aquells moments... Jo no s� si fins i tot si...

Perqu� jo t'estic parlant de l'any..., crec que 77.

-(dona) I ell estava a la mili, no?-S�, crec que ell estava a la mili.

Ens v�iem molt, molt de tant en tant.

I jo, resulta que quan ens vam veure despr�s de tot aix�,

parlant amb ell i tal, ell ja s'havia punxat i jo tamb�.

Aleshores, no et podria dir com va ser la seva primera hist�ria.

Suposo que amb cavall, no ho s�.

O potser fins i tot a la mili, �s que no ho s�.

(Voltas) El que li faltava per aprendre ho va aprendre all�.

Aix� ens ho va dir clarament despr�s.

"Vosaltres us cr�ieu que a la mili em redre�arien."

I va comen�ar a explicar coses, no?,

que no cal ni dir.

Nuestra generaci�n consum�a muchas drogas de farmacia,

al margen de grifa y de costo,

de hach�s,

porque Espa�a fue el �ltimo pa�s de Europa

donde se pod�a ir a la farmacia, a�n, a por anfetaminas de calidad.

A�n me acuerdo de las anfetaminas que consum�amos

en los 70 y principios de los 80.

La Dexedrina, que era la reina, la mejor.

Basibamato, Stildos,

Preludin Compositum, que se pod�a inyectar.

De hecho,

los que luego fuimos futuros yonquis de la hero�na,

comenzamos meti�ndonos por la vena

el preludin Compositum, anfetamina,

metanfetamina casi pura.

De hecho, hasta que no se cierra el grifo de la farmacia,

no aparece hero�na en el mercado negro.

Porque si t� ten�as acceso a producto de calidad, en farmacia,

evidentemente, no te ibas a meter mierda en la vena.

Cuando se cierra la farmacia,

a principios de los 80, ya a finales de los a�os 70,

comienza a aparecer ya en el mercado negro, hero�na.

Y comienza a haber hero�na en todos lados.

Lleg� un momento, en el estado espa�ol,

que era m�s f�cil conseguir hero�na, en muchos sitios,

que conseguir hach�s.

Aunque esto pueda parecer una exageraci�n, no lo es.

El meu pare no en sabia res, o no sospitava res,

fins que l'hi vam dir.

Aqu� a la taula, amb nosaltres davant, agafa el tel�fon.

Dic: "I a qui truques, papa?" Diu: "Truco a uns amics."

"He de treure el meu n�t de Barcelona i ha d'estar en un lloc

"on tingui vida a l'aire lliure, que tingui cavalls,

"que pugui tenir gossos, que tingui animals, per� �s urgent."

-Era un col�legi, un liceu...-(Voltas) Lordistes.

-(Poll) De lordistes.-(Voltas) Notre-Dame de Garaison.

(Poll) Notre-Dame de Garaison.

Mira.

All� ho va aprendre tot, del m�n de la h�pica,

per� apr�s, estudiant.

I aleshores s'hi va quedar, ens va escriure, ens telefonava.

Estava content. Li agradava molt.

I de vegades els hi parlava aix�, a l'orella, i veies que el cavall,

que havia estat revolucionat, de cop i volta es quedava manso.

Era una meravella.

(Voltas) Va arribar a c�rrer a l'hip�drom de Pau.

No com a joquei de carrera, per� com a entrenador.

Ho vam veure.

Amb el millor estil dels joqueis, dret sobre el cavall.

Em vaig quedar astorat. I ja s'estava drogant.

Per� en volia sortir, no?

Bueno, Joan, no sabem, en aquell moment, si s'estava drogant o no.

Mama, el Juanjo va trobar la manera, de tant en tant...

Si l'hi enviaven per carta des de Marsella, mama.

Aqu� lleg� con retraso,

lo que ya hab�a ocurrido en Europa y en los Estados Unidos.

En Estados Unidos,

la �poca fuerte del consumo de hero�na fue en los a�os 70.

Y en Espa�a, evidentemente con retraso, fue en los a�os 80.

Pero no porque hubiera una conspiraci�n de tal y tal.

Por supuesto que la polic�a y todas las mafias

se metieron en el negocio.

Y los pol�ticos y los grandes empresarios. Todos. Evidente.

Pero no por una conspiraci�n clara y determinada

sino porque la sociedad capitalista es as�, de podrida.

Y as� son las cosas. Y hab�a una necesidad de consumir drogas.

Y cuando la gente quiere consumir algo, lo va a hacer.

(dona) La fam�lia qu� deia, la fam�lia, Mart�?

Ells sabien que el Pepe pintava o no?

O nom�s sabien que era un ionqui de merda?

Jo no sabia res absolutament. Era el tiet.

-El tiet.-Desconegut.

Desconegut, no l'hav�em conegut.

B�, recordo un...

Era un sant de la iaia, em penso,

amb totes aquelles coses de pastissets i tal.

Jo era molt petit�. I me'n recordo del Pepe amb un barret molt xulo.

-Et va destacar el seu barret.-A Teodora, dic.

I el seg�ent record que en tinc �s a Vallclara,

creuant el carrer, anant cap a casa del Juli.

Jo venia de la parada, o d'un lloc aix�.

Ens creuem i el Pepe em va dir:

"Els tios guais s�n els que es tiren pets de colors."

Jo tenia 8 anys i vaig flipar.

M'imaginava uns pets allargats, tots de colors, de coloraines.

Vaig pensar: "Quin tio m�s raro i m�s guai."

El tema del cavall, en el fons, va fer que sortissin aquestes coses.

Ell no �s drogoaddicte fins que no surt de la pres�.

Abans de la pres� �s un nen descarrilat que les males companyies

l'han fet participar en un business de xocolata i punt.

I escolta'm, i llavors, despr�s de...

despr�s d'aquesta primera vegada?

�s que aquesta primera vegada va ser tot un any, eh?,

que �s l'any del Puig Antich.

Va de l'estiu del 73 a l'estiu del 74.

-Llavors va sortir d'all� i...-Surt d'all� i mig desapareix.

Ve molt poc per casa, ja torna molt hippi�s...

-Llavors ja...-Llavors passem a paraules majors.

Quan els seus amics se n'anaven a l'�ndia i tot aix�,

i li enviaven les famoses cartes "con caballo".

Esclar, dues postals, enganxadetes.

-Qui li enviava aix�?-Els amics que estaven a l'�ndia.

-D'on els havia tret els col�legues?-De la Bonanova.

-S�?-Esclar. D'on, si no?

Llavors, el 70 i escaig, el tornen a agafar,

i aleshores van i li proposen que en lloc d'anar a la pres�...

Aix� era una cosa molt bona.

Que se sotmeti voluntari a un tractament de desintoxicaci�,

que est� en fase experimental a l'Hospital Cl�nic.

De fet, estaven provant el DP-15.

El DP-15 era una esp�cie de Deprancol.

El que es van treure de la m�niga abans de trobar la metadona.

I aleshores estaven provant aix�. El doctor Pozuelo...

I despr�s estava escrit, d'aquest experiment, que parlava de 3 rates.

No parlaven de 3 tios.

Eren tres. Dos es van morir immediatament.

Aquell metge, aquest tractament no li deixaven fer als Estats Units.

I en canvi s� que li deixaven fer a Espanya.

Llavors per aix� va venir i aqu� tenia carta blanca

per anar a les comissaries i agafar a qualsevol ionqui

i proposar el tracte aquest.

Ell sempre va dir

que va sortir d'all� m�s enganxat que no pas hi va entrar.

(Martorell) Ell m'explicava que durant els 10 primers dies

li van estar donant un gram diari.

(de fons)

Despr�s d'una ratxa de diversos anys consecutius

d'anar a parar a diferents presons, vaig dir:

"Oye, o cambias un poco lo que est�s haciendo...

"o te vas a pasar el resto de la vida dentro del talego."

-Valores altres coses.-I comences a veure altres coses.

El 23 de desembre, els jutges firmen les boles de tothom,

la llibertat de la gent que t� petites causes i t� petites coses,

els hi firmen la bola, no?

Total, que em vaig trobar al carrer aquell dia.

Per� em vaig trobar al carrer amb la condici� escrita en un paper

que si no ingressava a una granja hauria de tornar a la pres�.

Vaig haver d'anar a una granja durant 15 dies.

-15 dies nom�s. Ja, f�ting, �no?-I, bueno... No te cuento.

-S�, futbol.-(Fellini) Yo jugaba a volleyball.

Per� a m�s,

el que era el responsable d'aquella granja,

resulta que feia pocs anys arribava de Tail�ndia

i venia a casa meva a cagar les boles que portava al cul.

Era un convicte d'aquests.

I dius: "Bueno, doncs qu� passa aqu�?"

-�Qu� me est�s contando?-�Qu� me he perdido?

(Casanovas) S�, jo... S�, s�, s�.

(Poll) Entra enviat per la...

Merc� Fontanillas i pel Jordi Royo,

que en aquell moment treballa per SPOTT.

I el Jordi Royo es va disculpar d'enviar-lo al Patriarca,

perqu� jo tenia

males vibracions amb Patriarca, n'havia sentit coses.

"3 de mayo de 1985."

"Querida familia,

"probablemente ser� la �ltima carta que os escriba desde Massongy."

"Estamos vaciando el centro estos d�as."

"Llegan camiones grandes del centro de Puy,

"cerca de Lyon y Saint-�tienne."

"Se lo llevan todo: muebles, materiales, etc�tera."

"Os recuerdo lo que ya os escrib� en su d�a

"y nunca me hab�is comentado o contestado:

"'Dejad de contribuir econ�micamente con la asociaci�n.'"

"Antes fue un consejo, ahora es ya casi un ruego."

"Mis razones tengo, de verdad."

Yo hice varios tratamientos de estos ambulatorios,

con m�dicos que me hac�an recetas.

Yo vacilaba, pero fue en una granja,

o sea, estando un a�o y pico, en CITA.

O sea, en una granja con otros yonquis y tal,

todos hablando del mal rollo y del buen rollo que era.

Todos juntitos, �no?

Estas Patriarcas y todo este tipo de granjas

son c�rceles, parecidas a las...

As� como la metadona es un tema qu�mico, es una c�rcel qu�mica,

estas granjas son c�rceles autovigiladas.

Jo crec que el Juanjo durant molt temps va creure en el Patriarca.

I alguna cosa hi devia veure. I tenia papers entre mans, ell...

Perqu� quan va decidir fugir...

"7 de octubre de 1985, Toulouse."

"Querido padre, perd�name."

"Llevo tiempo sin escribirte, ahora ya no puedo esperar m�s."

"Me gustar�a que comprendas un poco mi situaci�n,

"son ya 16 meses de vida alejada y s�per diferente."

"Aqu� llegas a olvidarte

"de lo que es el planeta Tierra y la sociedad."

"Me ser� muy dif�cil dejar la asociaci�n por causas normales."

"Supongo que sabes bien

"que la reinserci�n es un tema tab� en la asociaci�n,

"pese a todo lo que se pueda decir en sentido contrario."

"Padre, comprender�s que esta carta ser�a un aut�ntico peligro para m�,

"si alguien de la asociaci�n la viera."

(Serrano) Jo al Patriarca, no,

jo vaig anar al Cl�nic,

a la planta de psiquiatria, que en aquells moments era a dalt.

I vaig anar all� perqu� m'ingressessin,

perqu� jo deia que era esquizofr�nic.

Perqu� a m�s, amb tot aix�, portava una mena de doble vida molt b�stia,

vivint a casa dels meus pares, quan era all�...

Hi havia com dos Manels, no?, molt diferents.

I a m�s, anava posat, quan me'n vaig anar cap all�.

M'espero una estona, ve el doctor Bachs, i em va fer parlar.

I quan acabo, em diu:

"No, no, aix� de l'esquizofr�nia..."

"Despr�s ja ho veurem, si hi ha un altre problema."

"Per� el primer problema que tens �s que has de deixar tot el tema...,

"o sigui que has de passar una desintoxicaci�", no?

"I despr�s a veure qu� trobem, no?"

I aleshores em va donar una adre�a, que va ser la del CAP de Sarri�.

I em va donar un nom, que era Eugeni Bruguera, no?

I vaig anar cap all� i... i va ser la sort, no?,

trobar aquest tio que em va canviar la vida.

Un tio, a m�s, que de cop em va pillar el punt.

N'hi havia alguns amb qui jo no contactava de la mateixa manera.

Potser si m'hagu�s tocat un d'aquells, jo no s� si hauria...

seguit tant al peu de la lletra els consells d'ell, no?

Ell vivia i s'alimentava de moltes coses,

per� sobretot s'alimentava dels amics i de la calor,

del "calor" que tenia.

-(M. Sales) No li molava estar sol?-No, no suportava estar sol.

(M. Sales) A Vilosell ho devia passar fatal.

Molt malament.

Jo hi anava els caps de setmana i realment m'esperava a la cru�lla.

O sigui, m'estava esperant. Es passava l'estona esperant.

(M. Sales) "El poble, com un bressol antic on de nen dormia."

"M'�s familiar per� lluny� en la mem�ria."

"I una nova dimensi� en l'era de la telem�tica

"s'obre davant meu al m�n rural."

"I m'hi trobo b�, i �s aqu� on vull viure,

"costi els esfor�os que em costi adaptar-me a aquesta vida."

"He fet dues can�ons d'en�� que s�c aqu�."

"Una de country: 'S�c dalt La Plantada',

"i una altra d'escatol�gica de marxa urbana,

"de fugida, m�s ben dit: 'Don Ramon o M�s que mai'."

"No he comen�at a pintar."

"Preparo teles, netejo pinzells,

"per� un abisme de serenor que no tinc sense narc�tics

"encara em separa del que ha estat per mi la pintura."

"Un art massa visceral i directe

"com perqu� em tremoli el pols enfront la tela i m'histeritzi."

"No aconseguir la pau i la serenitat que ara em fa falta."

(de fons) En una fiesta que dieron...

En una fiesta que dieron...

Li va caure un �ngel del cel, per casar-se. Es van casar.

I aleshores, despr�s,

treballava a l'h�pica, en una h�pica,

per� va tenir la desgr�cia que ja es va comen�ar a posar malalt.

Va tenir una hepatitis, o no s� qu� va ser.

I despr�s d'aix� li va sortir l'ocasi�

de poder treballar a la finca de l'advocat de Barcelona.

Per� llavors la salut ja estava...

Ja el portaven al Cl�nic, baixava de tant en tant a l'hospital de dia,

per fer controls, i anava cuidat, anava medicat,

perqu� ell ja no estava b�, estava molt prim, per� era molt feli�.

Potser �s l'�poca que va estar millor.

Jo sempre he treballat aqu�, a l'Hospital Cl�nic,

per� curiosament l'any..., la segona meitat de l'any 1982,

estava treballant al Massachusetts General Hospital de Boston.

I els primers casos de malalts de sida els vaig veure a Boston.

Despr�s aqu� a Espanya no es van comen�ar a veure casos de sida

fins uns dos o tres anys despr�s,

fins a l'any 85-86.

De l'any 80 al 90 no hi havia cap tractament.

I per tant, la malaltia seguia la seva hist�ria natural.

Tu t'infectaves,

al cap d'un promig de 7 anys comen�aves a tenir complicacions,

i al cap d'un promig d'uns dos anys despr�s, et mories,

com a conseq��ncia d'alguna d'aquestes complicacions.

I aix� passava en el 100% dels casos.

I la conseq��ncia d'aix� va ser que en una ciutat com Barcelona

la sida es va convertir en la primera causa de mortalitat

en la gent jove d'entre 20 i 40 anys,

que a m�s, s�n un grup de gent o un grup d'edat que no s'ha de morir.

No ha de morir ning� amb aquesta edat, no? Te�ricament almenys.

Esclar, �s que aix�, al final, �s com una loteria, no?

Vull dir que al final �s una cosa que dius: "H�stia, no ho s�, no?"

Perqu� jo s� que tinc la sensaci�... Juanjo, Rafa, podria dir molts noms.

I entre una cosa i una altra, no ho s�, de vegades...

Saps quan veus aquelles pel�l�cules americanes de la guerra del Vietnam?

Que d'alguna manera en un entorn sense informaci�, equivocat,

tu creus que has de fer alguna cosa, i se'n van a la guerra, de sobte,

i despr�s, totes les seves amistats, com que les ha anat perdent, no?

Era el nostre Vietnam, aix�, una miqueta, no? Saps?

Molta gent es quedava pel cam�, perqu� estava a la pres�,

per la sida, per sobredosi, per 50.000 hist�ries.

"Hay una arquitectura propia, peculiar,

"que lo p�jaros avistan �nicamente en tierras hispanas,

"y es la de las plazas de toros."

"Aqu� se trata de echarles un vistazo al vuelo."

(M. Sales) "Em ve a la mem�ria una frase:

"'M�s vale ser toxic�mano unos a�os que demente toda la vida.'"

"Perqu� una de les coses provades �s que l'hero�na

"centra les idees en els joves amb tend�ncies 'esquizos',

"com jo ho era una mica,

"i para aquest agobiant joc d'identitats dintre del cap."

"I almenys queda clar un jo sobre els altres."

"Un jo segur de si i content i calmat,

"mentre l'hero�na �s dins de la sang."

"No entendr� mai per qu� cony no est� legalitzada

"o per qu� no se'ls d�na

"a tots aquests malalts violents que corren per aqu�."

"Qu� passa?"

"Val m�s que sigui un toxic�man que s'injecti 3 o 4 cops al dia

"que no un xalat perdut o atontat pels Valium, Libriums..."

"I els veus que s�, que estan calmats, per� no satisfets."

"L'smack, a part de calmar-los,

"els donaria una satisfacci� que la vida no els ha donat."

"Per� avui dia, ser metge vol dir especular amb el dolor dels altres."

"O el que �s pitjor, tenir l'exclusiva de la ci�ncia."

"Tindrien una satisfacci� real al dia, per experi�ncia pr�pia."

"I la seva vida tindria un altre caire."

Per� no ho sap, si baixa.

No puc obrir-te.

Va...

Nuestra generaci�n fue una generaci�n

de un corte radical total

porque fuimos los �ltimos que rompimos radicalmente,

por ejemplo,

muchos de nosotros, con las familias,

pero de una manera total y absoluta.

Otro tipo de gente

rompi� de manera pol�tica, de manera personal...

De hecho, tengo una memoria perfecta,

de todo lo que signific� toda aquella �poca,

de lo que fue la estafa terrible de la transici�n,

que fue una estafa miserable

que se le hizo a la sociedad espa�ola.

Una traici�n, pero miserable, miserable.

Se olvida,

toda esta mierda de prensa que tenemos hoy en d�a,

los medios de comunicaci�n,

de los casi 200 muertos y casi 300 personas que quedaron inv�lidas,

en los 3 a�os que hay despu�s de la muerte de Franco.

Mor�an en las manifestaciones porque la polic�a disparaba.

Y a matar.

La transici�n dej� muchas heridas f�sicas y psicol�gicas,

y personales, a much�sima gente.

Yo me acuerdo de un amigo de aquella �poca que se suicid�, en 1978,

cuando la transici�n ya estaba podrida

porque militaba en la Liga Comunista Revolucionaria de aquella �poca,

y se dio cuenta de que no se iba a hacer, la revoluci�n.

(inaudible)

(Gul�as) "Mi cuchara empez� a hervir en la zona alta."

"Baj� al Eixample y sigui� bajando vertiginosamente."

"Jam�s...

"hubiera imaginado que el fin de la historia

"estaba en los lavabos y portales del barrio Chino."

"Y ahora todos rugimos en santa indignaci�n

"al constatar lo que durante a�os se ha escenificado diariamente

"en nuestras calles, y perseguimos a los consumidores,

"incluso los apaleamos."

(Us�, Gul�as) "Caray, qu� justos somos."

"En el fondo de esta cuchara,

"algo va cambiando en el v�rtigo del descenso."

"Pero, �qu� importan las formas?"

"Si el objetivo final est� cerca, llega al galope."

"En eso s� que hay seguridad."

"La paz llega indefectiblemente envuelta de blanco,

"pero es un blanco mortecino, la llama que se apaga."

"Luz de tinieblas para alguien que buscaba paz

"y solo ha encontrado palos."

(Us�) Digues, digues.

(dona) S�, aix� que em deies l'altre dia,

que t'havia suggerit alguna reflexi�...

(Us�) S�, perqu� el Juanjo d�na una perspectiva...

qualitativament distinta, diguem,

de la interpretaci� oficial de la teoria de l'escalada.

El plantejament de l'escalada �s presentar-te-la

com una escalada hedonista.

I el punt de vista que ens en d�na el Juanjo Voltas �s el contrari.

�s a dir, aquesta escalada,

vindria a ser a la recerca de...

d'una abs�ncia total de sensacions,

�s a dir, d'eixa pau anhelada, de ficar-l'hi...

de callar eixe enemic intern

que probablement tots tenim dintre

i que a algunes persones...

crida amb un to m�s que a unes altres.

(Gul�as) En los 80, yo me acuerdo de que hab�a otra cuesti�n,

al margen de lo del sida,

que era que ten�a que morirse toda una generaci�n

por el mal uso y la adulteraci�n.

Esto era un "leitmotiv" en la calle,

porque, a ver, hab�a algo que...

Olvid�monos del sida.

Por ejemplo, si t� coges aguas fecales,

del ba�o,

si te est�s poniendo una mierda que es rascada de la pared,

que tiene toda clase de hongos, de cosas chungas,

o posibles adulterantes, y si, eso, te est�s poniendo por la vena...

Si para colmo no te alimentas bien,

porque no te alimentas y acabas hasta durmiendo en la calle,

y llevas un estr�s de vida,

evidentemente hasta la persona m�s fuerte del mundo sucumbe.

La tuberculosis, las hepatitis,

todo es de compartir jeringuillas

y de coger aguas fecales.

Se hac�an unas barbaridades, pero tan gordas,

que independientemente de lo del sida, �vale?,

esto ten�a que tener

unas consecuencias tremendas.

Y de hecho, el 90% es esta historia.

Yo, la hepatitis C, la tengo de eso.

Hostias, no... Mi principal problema es la hepatitis C.

Est� claro que, a nuestra gente,

la usaron como conejillos de indias, todas las multinacionales.

Imag�nate que tienes que tomar 37 retrovirales diarios.

Creo que no hace falta saber mucho de medicina

para darse cuenta de que hay algo raro detr�s.

37 pastillotas,

como eran al principio de los 90, gigantescas, diarias.

Por eso quiz�s yo estoy vivo y de aquella �poca quedamos pocos,

porque nunca tom� aquellas medicaciones terribles.

Probablement,

els medicaments que utilitz�vem a principis dels anys 90,

l'any 2008 no els aprovarien, perqu� serien massa t�xics.

El que passa �s que en aquell moment no ten�em res m�s.

Ens hav�em de conformar amb el que ten�em,

i aquells medicaments es van autoritzar per ser comercialitzats.

L'any 96-97, comencem a tenir tractaments realment efica�os,

que l'�nic peatge que has de pagar

�s fer uns controls m�dics

i fer un tractament continu, durant tota la vida.

(M. Sales) "Enyoro parlar de pirades, enyoro el desig."

"Tota l�rica que no es carda �s frustrant."

"Dante, Petrarca, Garcilaso,

"ens van ensenyar a mamar-se-la amb estil."

"Jo vull sucar. D'estil, en parlarem despr�s."

(aplaudiments)

(Poll) I semblava que, mira, que an�vem tirant.

I un dels dies que havia de baixar,

va ser quan em va trucar i em va dir:

"Mama, em trobo molt malament, tinc febre."

I el vaig anar a buscar

i quan el vaig veure, el vaig veure tan prim, prim, prim...

I diu: "Mama, m'han estat preguntant si havia estat amb ocells."

"I he estat tota la setmana netejant un colomar en una de les quadres."

I la doctora li diu:

"I no t'has posat mascareta ni res?" Diu: "no."

I aleshores la doctora em diu:

"T� el pitjor bitxo que podia tenir."

Dic: "Qu� vol dir?"

Diu: "Doncs que t� una criptococcosi."

Diu: "No tenim cura per aix�."

Va ingressar el dia 21.

-(Voltas) De desembre.-(Poll) De desembre.

Sempre deia: "A mi, aquest bitxo no em matar�."

-S�, aix� s� que ho deia.-"Aquest bitxo no em matar�."

�s a dir, el bitxo, no el mataria.

Segurament, dintre seu, ja estava fent l'eutan�sia.

(Poll) A tots ens va dir: "Aneu cap a casa, aneu, descanseu", a tots.

-I a les 6 del mat�...-(Voltas) Truca el tel�fon.

(Poll) Va sonar el tel�fon.

I llavors va ser quan ens ho van dir.

(veu plorosa) Que ja no hi era.

Que s'havia llen�at per la finestra del lavabo.

(somica)

Y color�n colorado,

este cuento se ha acabado.

(inaudible)

Hi ha un altre projecte que �s,

per explicar-ho en poques paraules,

�s la que reflecteix l'entrada

de l'hero�na a la Barcelona dels anys 80,

les primeres v�ctimes que hi fa i la primera sida que hi entra.

Ser� una pel�l�cula

sobre aquests fets.

I per m�s endavant, si hi arribo,

tinc un projecte molt diferent, que �s una com�dia musical.

Em sembla que ja... Hi ha moltes coses penjades...

Per� ja no les explico

perqu� ja semblaria que s�c massa il�l�s.

Per�... Deixem-ho estar aix�.

Si faig tot aix�, ja estar� molt... molt content i molt satisfet.

"Quiero morir al l�mite de los bosques tendidos,

"de los bosques que alzan los brazos."

"Cuando canta la selva en alto y el sol quema

"las melenas, las pieles, o un amor que destruye."

Amb les sabates descordades,

sense mitjons als peus,

amb un barret de palla

al cap,

ple de botons.

He anat a seure al jardinet

dels lliris,

en espera del bon temps.

He anat a seure al jardinet dels lliris,

en espera del bon temps.

La llei, el codi penal i la legislaci� penitenci�ria,

no et donava una resposta adequada a aquest tipus de problemes.

I donava incl�s la impressi� que els legisladors,

els que fan les lleis, deien:

"Mireu, aquest �s un problema que se solucionar� per si sol."

L'hero�na, com heu dit molt b�,

provocava uns efectes de deteriorament de salut,

que, a m�s llarg o m�s curt termini, acabaven provocaven la mort.

Se n'han anat tots els botons.

(dona) I �s aix� el que ha semblat

que realment la societat ha esperat, no?

O que la societat pensava:

"B�, que fumiguin."

-Ja s� que queda lleig.-S�, per� �s gr�fic.

-Per� �s gr�fic.-S�, per� �s el que va passar.

Vull dir: "Com que s�n viciosos, que es morin."

De tan babau com s�c.

El terra ple de botons blancs.

El sol, encara fresc,

i l'aire fi...

Es va esperar fins a mitjan 90

per fer el que des del nostre camp

en diem "pol�tiques de reducci� de danys",

que eren experi�ncies que a altres llocs d'Europa

ja feien des de feia dues d�cades,

molt abans que aparegu�s la sida.

Per aix� Espanya ha estat el pa�s d'Europa amb m�s casos de sida.

Us pensareu que �s tot

una mentida...

Per�, �s clar, aquella persona es veu abocada a delinquir,

perqu� no t� diners per pagar-se aquest consum.

Llavors, esclar, aqu� es criminalitza.

Associam consum de drogues amb delinq��ncia,

que �s una associaci� mot f�cil i molt simplista

que ens duu a seguir unes pol�tiques

marcades pels governs dels Estats Units,

que per mi no estan basades en criteris cient�fics rigorosos.

Estem parlant de penes de 3 a 9 anys de pres�.

Ni si ni no...

(Vidal) A Espanya, en aquests moments,

hi ha un projecte de reforma

de les lleis d'enjudiciament criminal i del codi penal,

i es reduiran les penes per aquest tipus de delictes.

Per� --no s� si estar�s d'acord amb mi--

la impressi� que tinc �s que es redueixen les penes

perqu� tenim una sobresaturaci� de centres penitenciaris,

perqu� la gent ja no hi cap, i, per tant,

no �s que s'hagi assumit la lli�� o el missatge de:

"La reacci� punitiva �s excessiva

"tenint en compte la gravetat del fenomen",

sin� que tenim un problema d'overbooking,

l'hem de solucionar d'alguna manera i, per tant...

-(C�naves) Que no entri tanta gent.-Exacte.

Que si han d'entrar els mateixos 60.000 presos

que tenim ara a Espanya, doncs que hi estiguin menys temps.

Que sigui all� del "sistema de camas calientes".

I m'ha semblat significatiu.

I m'he posat content.

I m'ha semblat significatiu.

I m'he posat content.

Diria que ja som a la primavera,

perqu� sento l'olor que fa.