Original subtitles

Encara no saps qui soc?

- Ai! - Disculpi, senyora!

- Jo tampoc el subjectava gaire. - Ha estat culpa meva.

Anava despistat i no miro per on vaig.

Digui'm on viu i li porto el carret.

No, visc aquí mateix.

Doncs l'hi pujo a casa.

Gràcies, fill, no cal.

Però, a veure...

- Podria anar caracteritzat? - Sí, posaria la mà al foc.

Que un expert faci un dels seus dibuixets. Vinga.

- Ara mateix. - Què sabem del seu telèfon?

Es va encendre dos cops. El dia de l'homicidi

i el matí que va fer aquí el número.

En va treure la bateria per dificultar-ne el rastreig.

Seguiu mirant les imatges, a veure si tenim alguna una petjada.

Tinc una cosa, cap. Tinc una cosa.

He mirat les càmeres de seguretat properes.

Això m'ho acaba de passar la UIT. És la càmera d'un banc.

- Ostres, si és ell! - Sí, és aquí. Espera. Ara ho veuràs.

Que cabró!

Ha vist que hi havia una càmera.

- Sí, però és molt estrany. - Per què?

Si sabia que hi havia una càmera, per què s'atura aquí?

No ho sé, collons.

Cap, si et sembla bé,

demà aniré on vam trobar la María Fernanda, a veure què en trec.

Bé. Vinga.

A treballar.

Molt bona, Matesanz.

QUÈ COLLONS HAS FET?

QUÈ ET FA PENSAR QUE VAIG SER JO?

UN CRIM COM AQUEST A LA TEVA CIUTAT?

NO VA SER PREMEDITAT.

PLANIFICACIÓ, PROCEDIMENT I PERSEVERANÇA. JA HO HAS OBLIDAT?

NINGÚ EM RELACIONA AMB ELLA.

PROMET-ME QUE NO TORNARÀ A OCÓRRER.

Gràcies.

Sí?

T'he portat uns xurros.

Ah, sí?

Molt bé. ¿Portes també alguna notícia

o només et preocupes pel meu colesterol?

Tenim un sospitós.

Ah, sí? Encaixa en el meu perfil?

Com un guant.

Es fa dir Gregorio Samsa.

Què et suggereix?

Kafka. Interessant.

Conflictes paternofilials. Angoixa. Patiment.

A veure, Gregorio Samsa és el símbol d'una transformació.

Potser el nostre assassí mata perquè s'ha convertit en una altra cosa.

En un depredador, potser.

Disculpin, senyors.

Han vist aquest home per aquí?

- No, ho sento. - Gràcies.

Perdoni, una pregunta.

Ha vist aquest home per aquí?

No, per aquí no l'he vist.

Hi puc entrar?

És clar, passi.

- Gràcies. - De res.

Disculpi.

Soc la Carmen Montes,

subinspectora de la Policia Nacional.

- Té un parell de segons? - Sí.

Recorda haver vist aquest home per aquí?

No es veu gaire bé.

És l'únic que tenim.

No he vist mai aquest paio.

Ho sento.

Gràcies.

Perdoni.

Es pot posar les ulleres, si us plau?

- Bon dia. - Bon dia.

En Mejía et vol veure al seu despatx.

- Vas poder veure alguna cosa al parc? - No.

Ningú el va reconèixer a la foto.

Ja, hauria estat massa bé.

Tu, què? T'ha perdonat la psicolingüista?

Sí, però l'he hagut de persuadir amb uns xurros.

Ves amb compte, que és molt guapa.

I tu també, i he sobreviscut als teus encants tot aquest temps.

Perquè ets idiota.

T'ho has cregut?

Quina cara se t'ha quedat, Sancho.

Vinga, ves.

- Em volia veure? - Sí, Sancho.

Et presento l'Armando Lopategui. Psicòleg criminalista.

Una eminència en l'estudi de la ment criminal.

He llegit coses seves.

- Encantat de conèixer-lo, Lopategui. - Carapocha.

Em pots dir Carapocha.

No t'he d'explicar el motiu del malnom, oi?

Ha vingut per ajudar-nos en el cas.

Només per un assassinat?

Pensava que era expert en assassins múltiples.

Ha parlat amb el Cap Superior de Castella i Lleó

i ha estat ell qui ha decidit que ens vingui a ajudar.

Tenim un cadàver i el responsable resta solt.

Vull que col·laboreu ja.

Hi ha hagut algun avanç?

No sé fins on l'han informat.

Si hem de col·laborar junts, serà millor que em tutegis.

Estic informat de tot, fins a les 10:00 d'avui.

Aleshores, saps això d'en Samsa.

Sí. Sí, això sí, sí.

Sé que vau trigar dos dies a descobrir que Gregorio Samsa és

el nom del protagonista de La metamorfosi de Kafka.

Em pixo de riure.

Per aquí no llegiu gaire, oi?

Bé, ho dic perquè quan va venir a fer una volta per la comissaria,

ja podríeu haver aprofitat per detenir-lo.

A mi també em fot, però té tota la raó.

Per on vols que comencem?

Reprenem el que hem estat comentant.

Existeixen dos tipus de fenòmens,

els fonològics i els fonètics.

Ho podeu apuntar ara o, bé, ho deixaré apuntat

a la pissarra, si voleu que...

Perdó. Eh...

Ja em podries haver dit que la doctora estava tan bé. Collons!

A veure, el que jo entenc.

Segons el poema i l'elecció de Samsa,

aquest paio ha hagut de patir un trauma greu,

que és el que l'ha convertit en el que és.

Algú que té trastorn antisocial de la personalitat?

I un assassí.

Aleshores, vostè pensa que tornarà a matar.

A veure, jo... Temo que sí.

- Però és vostè l'expert en psicòpates. - Tu creus que no?

Bé, jo no crec que es tracti d'un crim passional.

Però això tampoc significa que l'assassí no ho torni a intentar fer.

Ja et pots afanyar per atrapar-lo, Sancho,

si no vols que se'ns ompli el dipòsit de cadàvers.

Bé, mengem, que ja toca.

Doctora, vostè ve amb nosaltres, oi?

No. Jo em quedo aquí, que he de fer coses.

A més, que ja m'han portat xurros aquest matí.

Ah.

Perdoneu un moment.

- M'ha impressionat molt la seva anàlisi. - Sí?

Ostres...

Per què vas sortir sola?

Has de sortir acompanyada.

Sí. La culpa és de les voreres tan altes.

No sé què vaig fer i "brumm".

Des de quan et deixes barba?

Fa 15 anys, mama.

Ah.

Et queda bé.

Quan la van recollir els serveis sanitaris,

no sabia ni on era, la dona.

- No pot estar sola. - Ja, ja.

Estic pensant d'ingressar-la en una residència, a Madrid.

No triguis molt a portar-l'hi.

Amb la caiguda, a l'hospital, es desorienten més.

Sancho, això només empitjorarà.

- El que necessitis, eh? - Gràcies.

Perdona.

Venia a recollir una entrada per al concert de Love of Lesbian.

Soc en Leopoldo.

Te la passo ara.

Has demanat una entrada per al concert que ve ara?

Ostres, si es van esgotar en dues hores!

Com cony ho has fet?

La vaig comprar a aquest paio a la revenda pel doble de preu.

Ja...

No els he vist mai en directe.

T'agradarien.

Ja ho sé.

Em moro per anar-hi.

Te la compro! Et dono el doble del que has pagat.

Ni de conya.

El triple!

Encara que me'n donessis deu cops més, no la vendria.

Ves a prendre pel cul!

Puta ciutat!

Odio quan plou així!

T'ha passat ja el cabreig?

Sí. Soc així. Esclato i passo pàgina.

Gaudeix del concert, man.

Gràcies.

En vols?

No.

No fas pinta que t'agradin els lesbians.

- Ah, no? - No.

I quina pinta faig?

De Shakira...

Amaral, de sobte.

Pren.

Estàs de conya.

No.

Quant en vols?

Res.

Em regales la teva entrada?

No.

N'he aconseguit una altra.

Si em volies impressionar, ho has fet.

Em deus una copa.

Cap. Mira qui hi ha, eh?

Collons!

Sancho, ja coneixes en Bragado.

Vam treballar junts a Informació a Bilbao. Te'n recordes?

Sí. Ho intento oblidar.

Sancho, continues tan vehement com sempre.

I tu igual de gras.

Veig que us aveniu.

Què cony fa aquí?

Ocuparé el teu lloc quan vagis a Madrid.

Inspector a la capital!

Mira en Sanchito...

Bé, us deixo perquè parleu.

Si necessites qualsevol cosa, ja ho saps, aquí em tens.

Ha sol·licitat el teu lloc a en Travieso.

I això de Madrid com ho sap?

Ha treballat molts anys a Valladolid. Els coneix a tots.

- Aquí i a la divisió de personal. - Vinga, Mejía!

Ets tu qui marxa, d'acord?

És un pas important per a tu, però ens deixes un merder,

no et posis així.

No pots imposar qui sí i qui no pot portar la investigació.

Mentre jo sigui aquí, continua sent el meu cas.

Tu ho has dit. Mentre siguis aquí.

Una cançó per a cada moment...

...i un moment per a cada cançó.

Mama...

Bravo.

Permet-me aplaudir per la teva forma de ferir

els meus sentiments.

Bravo.

Et torno a repetir,

pels teus falsos i infames juraments,

tot

el que et vaig donar en la nostra intimitat

tan bell...

¿Qui m'havia de dir que ho havies de bolcar

en patiment?

T'odio tant

que jo mateix m'espanto

de la meva forma d'odiar.

Desitjo

que, després que moris,

no hi hagi per a tu un lloc.

Mama, que l'infern,

tu, és un cel comparat amb la teva ànima.

Escolta'm

i que Déu em perdoni

per desitjar-te morta.

Tingues calma...

Mama...

T'odio tant

que jo mateix m'espanto

de la meva forma d'odiar.

Desitjo

que, després que moris

no, no hi hagi per a tu un lloc.

Ni morta tinguis calma.

Bravo.

Permet-me aplaudir per la teva forma de ferir.

I, segons vostè, senyor Lopategui,

diria que es tracta d'un malalt mental?

No.

Els psicòtics operen de forma diferent, llastrats per un trastorn mental.

No obstant això, els sociòpates o els psicòpates

actuen de forma conscient.

El paio al qual ens enfrontem podria semblar una persona normal.

Doncs això, això fa por.

Bé, el drama dels caçadors i els caçats

és el cicle natural de la vida.

Un ritual atemporal.

Ja, ¿i tallar les parpelles a la víctima,

escriure un poema i posar-l'hi a la boca també és el cicle de la vida?

Carmen.

No, però és un senyal de sofisticació.

- Pot indicar això que tornarà a matar? - Això no ho sabem.

Si més no, no podem afirmar que es tracti d'un assassí en sèrie.

I què li diu la seva experiència?

Bé, a veure.

Alguns assassins en sèrie han estat maltractats a la seva infància

i reprodueixen aquestes pràctiques amb altres persones

quan arriben a l'edat adulta.

Distingeixen perfectament entre el bé i el mal,

però són incapaços d'empatitzar o de sentir cap mena de culpa.

Quan actuen, ho fan de forma plenament conscient

i gaudeixen amb això.

Per a ells, la resta de persones no deixen de tenir més valor

que un objecte qualsevol.

Ja està.

Quan sapiguem quina és la seva motivació,

sabrem com provocar-lo perquè cometi un error.

Per a això, haurà de tornar a matar.

Bé, intentarem que no sigui així.

Vinga, home, no foteu.

Som a Valladolid. Aquí no hi ha penjats d'aquests, no?

Tenim ja el retrat robot?

Estem a punt.

Bé, quan el tinguem, cal distribuir-lo perquè el tingui tot déu.

Si posa un peu al carrer,

que el detingui fins i tot el munipa de torn.

No és una bona idea.

Podria generar alarma.

I també podria posar en alerta l'assassí perquè canviï d'aspecte.

Lopategui, em pots acompanyar un moment?

Sí, és clar.

Ens veiem després.

Sí?

Aquest paio és un crac. És un puto crac.

Preferiria que em diguessis Armando o Carapocha.

Cara no em toquis els collons!

Que sigui el darrer cop que em desautoritzes davant del meu equip.

Jo dirigeixo aquesta investigació.

Si creus que pots estar callat i acatar les meves ordres, bé.

Si no, et busco un cotxe i que et porti a l'aeroport a tota llet.

- Alguna cosa més? - Sí!

Si tens noves i divertides teories sobre assassins en sèrie,

psicòpates o el que sigui,

- m'ho expliques a mi, d'acord? - D'acord, d'acord.

Et puc dir una cosa?

Ed Kemper, Ted Bundy,

Montie Rissell, John Wayne Gacy, H. H. Holmes,

l'Arropiero aquí, a Espanya,

tots eren assassins,

caçadors metòdics que oloraven la por i s'alimentaven d'ella.

Els agradava matar, és clar que sí, però també els agradava provocar,

i quan detectaven una mínima feblesa

per part de la Policia, es llançaven a la jugular

i es tornaven més cruels i més eficaços.

T'importa?

Ai!

Per això nosaltres no podem donar avantatge al nostre assassí.

Hem d'actuar amb intel·ligència.

Mira, Sancho, tu et pots posar com vulguis amb mi,

a mi no m'importa,

però, per poder caçar aquest paio,

t'hauràs de empassar tots els meus estirabots

i les meves ximpleries, i saps per què?

Perquè em necessites.

Encara no em reconeixes...

...mama?

No t'entenc.

Ah...

Si et trec el mitjó,

m'arrisco que et posis a cridar com una boja.

Quan et van treure la meva custòdia,

vaig anar d'un centre de menors a un altre.

I a un altre...

En teoria, per recuperar-me

d'aquests petits traumes que em vas causar.

Però no ho vaig aconseguir, mama, ho sento.

Encara soc el monstre que vas crear.

Estàs bé?

Fas mala cara.

Et posaré la bossa.

Collons...

Així,

quieta al teu lloc.

No t'he demanat mai res,

però avui ho vull fer.

Vull que demanis perdó a en Gabriel.

No li demanes perdó?

Ni t'imagines el que va passar.

Vas convertir la seva infància en un puto infern.

No sabia mai què estaves planejant per torturar-lo.

Saps...

...què és viure així?

En Gabriel espera.

Entesos.

Com vulguis.

Aprendràs a respectar les normes!

Si crides o plores,

la clavaré més.

T'he de confessar una cosa.

No importa si demanes perdó.

Moriràs igualment.

Només volia saber fins on eres capaç d'aguantar.

Memento mori.

No saps llatí?

'Recorda que moriràs'.

No tens més temps.

T'ho explicaré en la teva llengua perquè ho entenguis bé.

Encara que dubto que ho comprenguis.

Un homenet va aparentar morir,

ja que volia estar sol.

El seu cor petitó es va aturar durant hores.

Aleshores, el van donar per mort.

El van enterrar en sorra mullada

amb una capsa de música a la mà.

Digues adeu a la mama.

Ja marxa.

Perdonin,

- tenen un cigarret? - Sí, és clar.

- Sancho. - Martina...

Disculpa...

Ha passat alguna cosa?

No, no, no. Res.

Només et volia preguntar si...

- Tot bé, Martina? - Sí, sí.

Digues, digues, Sancho.

T'he trucat en un mal moment.

No, no, em pots trucar quan vulguis.

No, no, de debò.

No et molesto més. Parlem en un altre moment.

Disculpi, senyoreta.

Perdona.

M'he embolicat amb la feina i no he pogut arribar abans.

Aquesta és la teva manera de demanar perdó? Amb excuses?

I com ho hauria d'haver fet?

Convidant-me a una copa?

És clar.

Però millor en un altre lloc.

On?

Deixa'm que et sorprengui.

No, deixa-la, m'encanta aquesta cançó.

- Què fas? - Buscar la lletra. Em flipa.

Ai, perdona. M'he espantat.

Quina casa més maca que tens, no?

Som-hi?

Vinga.

Pensava que no fumaves.

No del que tu fumes.

Una cançó per a cada moment...

...i un moment per a cada cançó.

Hola?

- Què fas aquí tan d'hora? - Això et pregunto jo a tu.

Res, descarrego pel·lícules, que el wifi de casa va fatal.

Què et passa?

Aquest cas, que m'està fotent.

I la teva mare?

S'està recuperant de la caiguda a l'hospital.

- Però no ho sé, aquesta malaltia, jo... - Ja.

Ens prenem un cafè?

- Vinga. - Vinga.

I així m'expliques per què ets l'únic de la comissaria

que no m'ha tirat la canya. Que m'hauria encantat parar-te els peus.

On habitis, no cohabitis.

Però què passa? Que ara ets un home de regles?

Valen també per a la psicolingüista?

- Cabrona... - Te la...

Sancho, Carmen. Sort que sou aquí.

- Us volia trucar ara mateix. - Què passa?

Han trobat un altre cadàver.

Què fas?

Et miro.

I per què t'has vestit?

Vine aquí.