All language subtitles for Erik.2022

af Afrikaans
ak Akan
sq Albanian
am Amharic
ar Arabic
hy Armenian
az Azerbaijani
eu Basque
be Belarusian
bem Bemba
bn Bengali
bh Bihari
bs Bosnian
br Breton
bg Bulgarian
km Cambodian
ca Catalan
ceb Cebuano
chr Cherokee
ny Chichewa
zh-CN Chinese (Simplified)
zh-TW Chinese (Traditional) Download
co Corsican
hr Croatian
cs Czech
da Danish
nl Dutch
en English
eo Esperanto
et Estonian
ee Ewe
fo Faroese
tl Filipino
fi Finnish
fr French
fy Frisian
gaa Ga
gl Galician
ka Georgian
de German
el Greek
gn Guarani
gu Gujarati
ht Haitian Creole
ha Hausa
haw Hawaiian
iw Hebrew
hi Hindi
hmn Hmong
hu Hungarian
is Icelandic
ig Igbo
id Indonesian
ia Interlingua
ga Irish
it Italian
ja Japanese
jw Javanese
kn Kannada
kk Kazakh
rw Kinyarwanda
rn Kirundi
kg Kongo
ko Korean
kri Krio (Sierra Leone)
ku Kurdish
ckb Kurdish (Soranî)
ky Kyrgyz
lo Laothian
la Latin
lv Latvian
ln Lingala
lt Lithuanian
loz Lozi
lg Luganda
ach Luo
lb Luxembourgish
mk Macedonian
mg Malagasy
ms Malay
ml Malayalam
mt Maltese
mi Maori
mr Marathi
mfe Mauritian Creole
mo Moldavian
mn Mongolian
my Myanmar (Burmese)
sr-ME Montenegrin
ne Nepali
pcm Nigerian Pidgin
nso Northern Sotho
no Norwegian
nn Norwegian (Nynorsk)
oc Occitan
or Oriya
om Oromo
ps Pashto
fa Persian
pl Polish
pt-BR Portuguese (Brazil)
pt Portuguese (Portugal)
pa Punjabi
qu Quechua
ro Romanian
rm Romansh
nyn Runyakitara
ru Russian
sm Samoan
gd Scots Gaelic
sr Serbian
sh Serbo-Croatian
st Sesotho
tn Setswana
crs Seychellois Creole
sn Shona
sd Sindhi
si Sinhalese
sk Slovak
sl Slovenian
so Somali
es Spanish
es-419 Spanish (Latin American)
su Sundanese
sw Swahili
sv Swedish
tg Tajik
ta Tamil
tt Tatar
te Telugu
th Thai
ti Tigrinya
to Tonga
lua Tshiluba
tum Tumbuka
tr Turkish
tk Turkmen
tw Twi
ug Uighur
uk Ukrainian
ur Urdu
uz Uzbek
vi Vietnamese
cy Welsh
wo Wolof
xh Xhosa
yi Yiddish
yo Yoruba
zu Zulu

Original subtitles

Puc semblar un noi normal, però no ho soc.

Si fos un noi normal, m'importaria

que la mare i el pare sempre s'oblidin de mi.

O que no tinguin temps per a mi.

Em molestaria que algú em demanés

si vull mudar-me a la casa esgarrifosa de la tieta Brunilda.

Però no soc un noi normal.

Tinc el cor de pedra.

ERIK COR DE PEDRA

Ja hem arribat!

Ja som a casa!

Erik!

Vine!

És emocionant, oi?

Ara, aquesta serà la sala d'estar.

- On dius? - Aquí! La sala!

- Aquí? - Sí!

Erik, on ets?

Ets aquí.

Per cert, ens han de portar els electrodomèstics nous.

Electrodomèstics?

- Què has demanat? - El que necessitem, i mobles també.

- Què has demanat, doncs? - Els electrodomèstics per a la cuina.

No tens ni idea de com de llarga és la llista d'espera.

Erik!

Erik, no hi entris!

- Per què? - Perquè hi viu gent dolenta.

Vine!

Vinga, anem a veure la teva habitació.

Qui és aquesta gent dolenta?

No et preocupis per això.

Aviat desapareixeran i després podrem començar a renovar tota la casa.

Vida meva, t'ho prometo,

serà la casa més bonica que hagis vist mai.

Preparat?

I aquesta és l'habitació més maca de la casa!

I això és...

sí.

El teu llit no ha arribat encara.

Raul,

l'havies de portar a baix, el retrat de la tieta Brunilda!

I per què ens va deixar la casa?

Perquè no tenia ningú més que nosaltres.

Per què?

- Doncs, perquè ella era... - Estranya.

Sí!

Què voleu dir?

Bé,

li agradava

fer sessions i coses d'aquestes.

Sessions de què?

Bé, per parlar amb els esperits.

Vols dir

els esperits

de gent morta?

Sí.

Raul.

Ah, sí.

Però, rei,

no t'has espantar, entesos?

Espantar? Per què?

Erik!

Deixa estar això.

Que és tard.

Primera nit, aquí!

- Bona nit, rei! - Bona nit.

Erik!

Desperta't.

Erik!

Erik! Desperta't!

Erik!

Erik!

Erik! Desperta't!

Mira aquí!

- Mama! Mama! - Erik, mira cap aquí! Erik, cap aquí.

T'he d'advertir.

Mira!

En aquesta casa hi viu una noia que plora tota la nit.

Erik!

Erik!

Erik? Erik!

Què ha passat?

Per què no ets al llit?

No m'agrada aquesta casa.

Tornem a la casa d'abans.

Rei meu, què va passar ahir a la nit?

Et vas espantar?

Jo no tinc por.

Només és l'habitació d'una persona gran.

Escolta, rei. Aviat començaran les reformes.

Tindràs la teva habitació.

Vesteix-te, va.

El pare i jo arribarem tard avui.

Però tu ja ets gran, te'n sortiràs. Sí?

Ai, mare. Ens veiem! Adeu!

Ei, vigila! Ves amb compte!

Què mires?

Que t'has enamorat?

Ostres, són molt bones!

Són meves.

Que has dit res?

Aquestes galetes són tan cruixents que no et sento.

- He dit que són meves, les galetes. - Doncs agafa-les.

No és això el que feu? Tu i els teus pares.

- Com? - Prendre les coses dels altres.

- Quines coses? - La casa del meu pare.

- La casa és nostra. - Sí, esclar!

No sou més que uns burgesos intrusos!

Te'n penediràs, d'haver-te mudat aquí, t'ho puc ben assegurar, moixonet.

Tinc el cor de pedra! No em pots fer mal!

Què dius?

Que tinc el cor de pedra! Les teves amenaces no m'afecten.

Sí, ja ho veig.

Ho pots provar, però normalment no deixo que els sentiments m'afectin.

- Ni tan sols el dolor? - Prova-ho.

Tens els braços massa tous!

Sí?

Perdona que no m'hagi presentat abans.

Em dic Maria.

Erik.

Un fàstic,

coneixe't.

- Has fallat! - Mira darrere teu!

Que no t'he dit que no eren bona gent? Per què jugues amb ella?

No estava jugant amb ella. Ni tan sols em cau bé!

On portes aquesta funda?

Fora. Fa pudor.

Això no és normal.

Quina mena de noia es comporta així? No toquis!

Fa pudor d'ous podrits a tota la casa!

- És sulfur d'hidrogen! - Tant me fa! Raul!

No podem viure, així!

Doncs no.

Ara mateix pujaré i els hi diré que...

Agafa el telèfon.

Sí, hola!

Sí?

Pujaré a dalt, després.

Exacte!

Així doncs,

tornarem a casa?

Això ja ho veurem.

El comportament de la teva filla demostra que no podem conviure aquí.

Que ens estàs fent fora?

La gent es muda, és totalment normal.

Ja n'hem parlat, d'això.

Fos quin fos el tracte que tenies amb la Brunilda,

ara la casa és legalment nostra

i tu hauràs de marxar.

No hi aniré, enlloc!

Aquí hi ha prou espai per a cinc famílies!

Cinc famílies?

No té sentit discutir.

Si...

Si no podem arribar a un acord, posarem una demanda.

No sou més que uns burgesos intrusos!

Males notícies. Han dit que ens demandaran

- i ens faran fora d'aquí. - No, jo no hi aniré, enlloc!

Dona'm això! No me n'aniré d'aquí!

No, no ens mourem d'aquí.

- No ens en anirem! - No hi puc fer res.

Maria. Maria, no, escolta.

Deixa'm en pau!

No penso anar enlloc!

Nen malcriat!

- Se me'n fum, la vostra demanda! - No, espera, que estic amb tu.

T'entenc!

Com dius?

Mira, no ets una noia normal.

- I què? - Les noies normals

no fan servir tiradors,

ni bombes de sulfur d'hidrogen.

El teu pare té poca cura amb la roba.

Vol dir que no hi para atenció.

Tu en saps, de química i pel seu aspecte jo diria

que és professor?

Molt bé.

- Puc ajudar-te. - Torna-hi.

No m'agrada viure en aquesta casa.

Tu vols que marxem, i jo vull marxar. Tots dos volem el mateix.

Si pogués, me n'aniria demà.

Vols saber quin és el meu pla secret,

- per poder xivar-te als teus pares. - Quin pla secret?

El pla que no t'explicaré.

Com vulguis. Per cert, casa teva és un desastre

i no hi he vist articles femenins.

Dedueixo que la teva mare no hi viu, aquí.

A més, he observat que un cantó del teu coixí té floridura.

Potser de llàgrimes.

Plores sovint, per la teva mare.

Que ha desaparegut?

No necessito ajuda, cor de pedra fastigós.

T'he enxampat!

- Què hi fas, aquí? - Què hi fas tu, aquí?

No n’has de fer res!

Espera, torna!

- Ni de conya. Tu vols xivar-te! - No, de debò, torna!

Mira, torna nedant, si vols. A mi tant m'és.

No m'hauria d'allunyar tant.

Has estat tu qui ha pujat a la barca.

Torna, sisplau, que he d'anar a casa!

- Ni de broma tornaré! - Sisplau!

- Per què? - No, no tornaré.

D'acord, si ho vols de saber, estic buscant la meva mare.

Què? Amb aquesta barca?

Salvaré la meva mare dels pirates

i ella sabrà què cal fer amb gent com tu.

Ella us farà fora de casa!

- Quins pirates? - Pirates africans.

L'han segrestada.

- I aquest era el teu pla secret? - Què t'importa?

- Vols anar a l'Àfrica amb això? - I tu també hi vas!

- Però que t'has tornat...? - Què? No. No. Digue-ho, va!

- Què m'he tornat? - Saps per on s'hi va, a l’Àfrica?

Conec el camí molt bé! La meva mare és oceanòloga.

Estudia els oceans.

Hem d'anar on hi ha els grans vaixells

i pujar a un vaixell que es dirigeixi cap a l'Àfrica.

És tan senzill com això.

No s'engega?

No.

Amb aquesta boira veurem un munt de vaixells.

Ei, per què no deixes de queixar-te?

Passa'm la bossa.

És l'última foto que tinc d'ella.

Què li va passar?

La seva última expedició va ser a prop de Cap Verd.

Probablement, allà la van atacar els pirates.

El seu vaixell es diu Ouroboros.

Crec que és allà on la tenen segrestada.

Amb tota la tripulació. Surten aquí.

Ja ho veig.

VAIXELL SEGRESTAT PER PIRATES

I com ens ho farem, per rescatar-la dels pirates?

Tinc diners.

- Quants? - 57 Euros.

Té.

Aquest és el pla més estúpid que he sentit mai.

Au, calla!

L'única cosa que fas és jugar a videojocs,

no en saps res, de la vida real!

- Mira! - Un vaixell! Ei, som aquí!

- Som aquí! - Veniu! Hola!

- Som aquí, veniu! - Som aquí!

- Veniu, veniu! - Som aquí!

Fantàstic.

Anem-hi.

Mira!

Potser hauríem d'esperar un altre vaixell.

Aquest està una mica rovellat.

Oblida-te'n! Pujarem en aquest vaixell! És l'única opció.

Vens?

Pots quedar-te aquí, cor de pedra.

Espera!

Què mires? Que t'has enamorat?

- Molt original. - Va, puja.

Companys! Hem aconseguit aquesta brúixola del vaixell blanc!

- Ei, deixa'm pujar. - No puc, hi ha pirates!

Pirates?

La brúixola!

Mira aquí.

"Si et veus al mirall com et veuen els altres,"

aleshores, la brúixola et mostra el camí".

Aparta!

Què és això? No veig res.

- Tu em veus? - Només amb l'ull dret.

I el mirall?

És un mirall normal. I encara no tenim reflex, maleït sigui!

A veure, on és aquell llimac que vam capturar al vaixell blanc?

- Quin llimac? - L'anfós aquell, la maleïda llampuga,

- el pallasso! - El pallasso, sí!

Doncs...

Pallasso!

Tinc dubtes sobre si realment vas atacar el vaixell blanc

només per segrestar la meva insignificant persona.

Calla i digue'm com funciona la brúixola.

Escolta, només soc un actor.

Mira!

No t'he demanat si ets actor. Digue'm com funciona la brúixola.

És el primer cop que la veig, aquesta...

D'acord, d'acord, d'acord! Potser és el segon cop.

Engega-la!

- Fes-la funcionar! - No sé com!

Molt maco el barret, per cert.

Ei, llancem-lo per la borda.

Vinga, hem de tirar-lo per la borda.

Un espia!

Deixeu-me anar!

Veiem qui l'envia a espiar el vaixell?

No, agafeu-lo! El tirarem per la borda!

- Deixeu-me anar! - Sí, tirem-lo per la borda ara!

Sí, sí, tirem-lo!

Pareu! Prou!

- Tirem-lo per la borda! - Pareu!

- Sí, tirem-lo! - Pareu!

Escolteu! És un actor de la meva companyia!

Estimats pirates!

Sempre he pensat que tindria una altra oportunitat

per actuar per vosaltres. Com en els vells temps.

Però, ja ho veieu, malauradament, no puc ajudar-vos.

Però apostaria que encara espereu un espectacle, oi?

Parlem de negocis.

Qui és aquest capgròs?

Com ha pujat a bord?

Bona pregunta.

Us presento el membre més nou de la meva companyia!

- Aixeca't. - No puc. Em fa mal la cama.

Segueixe'm el joc.

- Una companyia? - Sí, sí.

Vaig aconseguir un cert èxit com a solista, i ara...

- Aixeca't, va! - Que no puc!

- Què et passa!? - La meva cama!

No et queixis!

- Val més que l'espectacle sigui bo! - Sí, és molt bo!

Molt bo!

Digue'ns, què passa amb el cofre, eh?

Hi haurà temps per a tot.

- Nois! Oblideu-vos del cofre. - I això per què?

Perquè el nostre vaixell és l'Ouroboros i el nostre capità és en Cornegre!

És aquest!

I ara tindrem una mica de diversió!

Vull veure el teu capità!

Com?

Et demano que vull veure el teu capità, sisplau.

Vol audiència amb el capità!

Mira, noieta, veuràs,

aquests dos homes tan simpàtics et portaran a veure el capità.

- Jo me n'ocupo. - Però, de veritat?

- De veritat, sí, i tant! - No tinguis por, nena, és cap allà.

Va, va, va.

Què està passant?

Per què hi ha tants polissons, aquí?

Avisarem el capità que el vols veure.

Després de tu!

Obriu la porta! Deixeu-me sortir! Us posaré una demanda!

Tu!

Ajuda'm!

Com va el teu pla enginyós?

Molt bé, de fet.

Per casualitat, has vist com es diu vaixell? Ouroboros?

El nom que et vaig dir! La meva mare és en aquest vaixell!

És aquest!

- Només hem de trobar el capità i... - El capità maleït!

Ha dit alguna cosa sobre el capità, oi?

El cor del capità

és fred i fosc com el fons de l'oceà.

Però com el podem trobar?

- Maria, fred i fosc no sona... - Escolteu.

Voleu saber un petit secret?

El capità no us guiarà cap al portal!

L'haureu de trobar vosaltres mateixos.

Només així podreu sortir d'aquest món!

D'acord, però primer hem de sortir d'aquest lloc.

Voleu sortir d'aquí? Per què no ho has dit abans?

Veniu, seguiu-me.

- Hi hem d'entrar? - Sí.

Necessites ajuda?

Passa'm un bastó.

Agafa'l tu.

Mama?

Mama?

Mama?

Mama!

Vols que els pirates ens trobin?

La meva mare ha de ser aquí!

Tot això és molt estrany.

"Disc rodó brillant amb forat al mig, apte per fer creps".

Aquest és el museu més estrany on he estat mai.

Si que és un lloc ben estrany.

I això?

"Una llosa blanca misteriosa. S'utilitzarà només amb el permís

del capità una vegada cada mil dies durant 30 segons".

Maria, vinga, anem-hi!

Què és això?

Per què tots els miralls estan tan bruts?

Ni idea.

Aquest el conec!

- Què vols dir? - És el mirall de la meva mare!

- Potser és un de semblant? - No, hi ha el meu nom escrit!

- T'ho vaig dir! I no em creies! - Maria!

No me n'aniré d'aquí sense la meva mare, saps?

La teva mare és aquí?

A veure, comencem pel començament. Has trobat la brúixola mirall?

- Quina brúixola mirall? - No et facis el ximple.

Sou a l'habitació més sagrada dels pirates

i dieu que no sabeu res de la brúixola mirall?

D'acord, mireu,

si volem sortir d'aquest lloc junts, hem de treballar junts. D'acord?

I la teva xicota també pot venir amb nosaltres.

- Què feu amb això? - Això és meu! Torna-m'ho.

Va, torna-m'ho, va!

Volen robar la brúixola mirall!

Què voleu?

- Els hem trobat espiant als miralls. - Què?

Com han entrat a l'habitació dels miralls?

On eren els guàrdies, eh?

Això és el que pensava.

Què hem de fer, ara? Llançar-vos per la borda? Què?

Ara posarem quatre homes a la porta!

Quatre homes? Molt bé!

- Llanceu els espies per la borda! - No, espera! Busco el capità.

No cal molestar el capità amb qüestions sense importància.

Llançar gent per la borda és molt típic, sap?

Espera, espera.

L'artista està conxorxat amb aquests lladregots?

- Què fèieu a l'habitació dels miralls? - Un assaig.

Estic ampliant la companyia!

Parles massa.

No ho recordo bé. L'última vegada

et vam llençar per la borda perquè ens vas avorrir o què va ser?

Per què tens les dents tan esmolades?

No aniré enlloc, fins que no trobi la meva mare!

De què està parlant?

No importa, són una colla de gamarusos.

Prou!

Mama?

Capità Cornegre, no l'havia vist.

- Accepti, sisplau... - Calla.

Mama!

- Però què feu? Deixeu-me anar! - Mama?

- Deixeu-me! - Això em recorda alguna cosa.

Vol dir un humà, normalment una femella,

que dona a llum una criatura com una persona molt petita,

- una mica com ells, però més petita. - Mama! Soc jo, la Maria!

Deixeu-me anar!

Deixeu-me!

Mama.

Soc un capità, no la teva mare.

Capità Cornegre.

Llença'ls per la borda.

Hora de nedar!

Erik! Ajuda'm!

- Mostra-li això! - Torna-m'ho!

Si no ets la meva mare, com va arribar això aquí?

Atureu-vos!

Per què heu tret això de l'habitació dels miralls?

Què esteu tramant?

Capità?

Pensant-ho bé, m'agradaria saber

si aquests petits espies tenen cap talent

per a la comèdia.

Sortiu de la sala.

Tots, fora!

A les ordres.

Tu també!

Espera fora.

I no vull sentir res.

No us podeu imaginar quant de temps us he estat esperant.

A nosaltres?

Sí. Perquè em salveu de la maledicció del Món Intermedi.

Què? Quina maledicció?

No en teniu ni idea d'on sou?

Això és el Món Intermedi.

Un món entre el dels vius i el dels morts.

Un món entre el dels vius i el dels morts?

Sí.

Quan la gent mor, normalment s'embarca en un bonic vaixell blanc

cap a la pau eterna. A l'altra banda.

Però n'hi ha que, per algun motiu, no poden arribar a l'altra banda

i es converteixen en pirates, com nosaltres.

Però què hi fas, aquí?

No ho sé.

Però soc aquí.

I si et quedes massa temps al Món Intermedi,

t'oblides completament de la teva vida anterior.

Aleshores, no recordes res?

L'únic que sabem és que volem sortir d'aquí.

Però, digue'ns com et podem salvar.

Us ho ensenyo. Veniu.

Aquest quadern diu que algun dia aquí arribarà gent que es reflectirà

en els miralls i que faran anar la brúixola.

"Cada reflectit pot salvar un pirata del Món Intermedi.

La boira escamparà i el pirata lliure serà".

I nosaltres som els reflectits?

Peufred.

Sabies que són

reflectits?

No.

Em pensava que eres un actor, no un mentider.

Capità,

si em puc permetre ser honest per un cop fora de l'escenari,

encara que sigui l'última cosa que faci,

deixi'm assenyalar que, com nosaltres, són dos.

Mama, si et portem a casa,

tornaràs a recordar-te'n de mi?

Sí.

Bé, doncs on és la brúixola mirall?

A la sala dels miralls, on érem abans.

És cert. Com ho saps?

És que sempre està resolent enigmes.

- Anem a buscar-la! - Un moment.

Saps que hi ha quatre homes vigilant la porta.

Tu ets el capità, només digue'ls que...

Pot despertar sospites.

Miri, només poden portar dos pirates amb ells.

Però tots els pirates volen escapar d'aquest lloc.

- Aleshores, què fem? - Calma't!

Tinc un pla!

Ho heu entès?

I recordeu que ningú del vaixell pot saber que sou els reflectits.

De nou, avui,

hem vist el vaixell blanc,

el vaixell que porta els feliços.

No estan perduts eternament a la boira.

Us sembla just, això?

No ho és!

- Per què hem d'estar a la boira? - Hem aconseguit la brúixola.

Gràcies.

Per què?

Si no t'haguessis recordat del mirall...

bé, potser

no ets tan ximplet.

Com va la teva vida amorosa?

Molt bé.

Per què ets aquí? No ets un pirata.

Vanitat, amic meu.

Mira, abans, era actor

però la fama se'm va escapar.

Llavors vaig morir,

vaig pensar que tot s'havia acabat, però no, em van oferir, a mi,

un contracte mil·lenari al gran vaixell blanc!

"Interpreta el que vulguis, sempre que el públic es diverteixi".

Si us poguéssiu imaginar què significa això, realment.

Els gustos de la gent no milloren pas després de la mort.

L'únic que volen veure són superherois de còmics.

Comèdia barata!

Em sento

encasellat,

no evoluciono.

Us imagineu haver de treballar en una producció durant mil anys,

on no paren de donar-te puntades a les...

vull dir, llançant-te pastissos. És l'infern més gran

que pugui viure un actor com jo.

L'únic que vull és sortir d'aquest vaixell.

Alçar-me en armes contra un mar d'adversitats

i eliminar-les combatent?

Morir, dormir,

potser somiar.

És "Hamlet".

Crec que m'estimo més les comèdies.

Ara, fem l'últim pas!

Tard o d'hora, arribarem a l'altra banda!

Aquí, tu, a dalt.

Noia, tu, a baix.

Genial.

Prepareu-vos,

demà és el gran dia.

Me'n vaig a dormir!

No te'n recordes? Me'n vaig a dormir!

- Parla clar. - Segurament, només vol que l'acotxi.

Com?

Doncs amb els dits, ajusti les vores de la manta

o faci-li palmadetes.

- Pot airejar una mica la manta. - Prou!

Ingrid.

- Què? - Et dius Ingrid.

Ingrid?

Sí.

Vull veure't quan em desperti.

D'acord. Ens veiem demà.

Bona nit!

Escopiu les farinetes per la boca!

Poseu-vos drets!

Obriu bé els ulls!

Senyores i senyors, és el moment de l'espectacle.

"El geni i els dos ximples".

Maria, m'estàs escoltant? Se suposa que estem assajant.

La mare va prometre que vindria al matí.

Sí, però abans havia dit que hem d'actuar aquesta nit,

i jo com a director, no puc pujar a l'escenari

al costat de dos aficionats amb una dicció terrible.

Qui són els aficionats?

Al meu costat, sou tots dos aficionats.

T'ho ensenyo. Aixequeu-vos! Amunt, amunt, amunt!

Bé,

esteu preparats?

Esteu llestos?

Preparats? Actueu amb normalitat.

Amb normalitat!

Us ho he dit.

Ja us he dit que és molt difícil.

Si pugeu així a l'escenari,

tothom veurà

que no sou actors.

Però

jo no vull ser actriu.

No menteixis!

Tothom vol ser actor.

No et preocupis, els nervis formen part del procés.

Esteu preparats?

Molt bé.

Soc aquí,

com vam dir ahir.

Fem el nostre ball!

Quin ball?

Va, te'l recordaré.

Sí,

correcte,

aniré a comprovar l'escenari.

Val més que comprovis la barca.

Molt bona idea.

Et faria res deixar-nos soles?

Com vulguis.

Espera'm.

Què?

La teva amigueta ja no necessita la teva companyia?

Estàs gelós?

Sí, segur!

Anem a mirar la barca.

Erik, no estiguis trist. Les noies només necessiten temps.

Vigileu els peus amb el barril! Bona feina companys!

Espera. Em pots dir què és el portal?

Qui te n'ha parlat?

- Ningú. - Tu també ho preguntaries.

Doncs sí. Per què no m'ho pots dir, llavors?

Què hi fas, aquí?

On és en Peufred?

T'he preguntat on és en Peufred.

Estem preparant l'actuació d'aquesta nit.

Ah, sí?

Per un moment pensava

que miraves el motor del bot salvavides.

Jo? I un motor? Permís per riure.

No m'agraden gens els actors que no són naturals.

Ho veus? Què t'he dit?

No sabia que tinguéssim a bord un crític de teatre.

Tornem a fer-ho, però ara canta, d'acord?

Què, Erik, que estàs nerviós?

No.

No soc un actor gaire convincent.

Benvolguts pirates!

Estic molt content de poder presentar-vos la meva nova companyia!

Un fort aplaudiment per a: El geni.

I als meus acompanyants: Els dos ximples!

Gràcies.

Un minut! Un minut, sisplau.

I? Què feu? Us estan esperant!

Han dit que l'última vegada et van tirar tomàquets podrits.

Així és el teatre modern.

La vostra tasca és molt senzilla: Actueu amb naturalitat!

Això funciona. Tornem a fer-ho.

I ara, el barril!

Barril! Barril! Barril! Barril! Barril! Barril! Barril! Barril!

Està buit. Un barril normal.

Els ximplets, al barril!

Al barril! Al barril!

Més ràpid!

L'espasa, si us plau.

Aquesta vegada tenim pomes en lloc de tomàquets podrits.

- Me'n dones una? - I tant! Les que vulguis!

Jo també en vull, però només són per llançar-les.

- Anem-hi! - Sí, no fem tard!

Ei, aparteu-vos!

Prou de jugar amb aquests escuradents!

Què ha estat, això?

Una bomba, esclar.

D'acord, busquem la brúixola. És com una mena de maleta.

Sí, ja ho sé, la vaig veure quan vam pujar al vaixell.

És aquí!

- Com ho saps? - Ho sé.

I com fem que funcioni?

El pirata va dir a la coberta:

"Si et veus al mirall, com et veuen els altres".

De fet, aquí diu:

Si et veus a la sala del mirall com et veuen els altres,

la brúixola et mostrarà el camí".

És només un mirall normal.

N'hi ha d'haver més.

Què mires?

Intento esbrinar què veuen els altres que no vegis tu.

Ja ho entenc!

Et pots veure des de darrere?

Els altres poden! És això!

És com l'emprovador d'una botiga.

En un mirall es veu el reflex de l'altre mirall.

Mira aquí!

Mira, què és allò?

On han anat els ximplets?

És un truc barat.

Qui et penses que som, eh?

Aquesta és una molt bona pregunta, qui crec que sou?

I jo us pregunto:

- On han anat els ximplets? - Sí. On són els ximplets?

Què fas?!

Què hi fas, aquí?

- Et perdràs l'actuació. - Ningú vigila la sala dels miralls.

Perquè tothom és a l'espectacle.

La sala dels miralls no pot estar sense vigilar.

Tens raó.

Però és l'hora de l'espectacle.

Recordeu, l'espectacle ha de continuar.

Anem-hi!

L'espectacle ha de continuar!

On són els nens?

No heu vist mai un espectacle de màgia?

- La desaparició. És un clàssic. - Jo sí que t'ensenyaré un clàssic.

- No has vist mai un mastegot? - Sí, em sona.

Mireu, allà!

Han aparegut els nens!

Una ovació! Una ovació!

Heu estat un públic fabulós!

Us esperem demà!

D'acord, vosaltres, torneu a la vostra cabina!

I vosaltres, netegeu això! S'ha acabat.

- Netegeu tot això. - Jo ni m'he acostat al barril.

Ja has sentit el capità!

No és gens fàcil. No soc un pirata de cor fred,

- és un paper. - Controla't.

- És el que volies. - Em sap greu per ells.

Ara els hi tinc afecte, fins i tot a la petita busca-raons.

Realment creu que ets la seva mare.

Tenen l'esperança d'arribar a casa, però no saben que...

No és una mica tard per penedir-se'n?

Quan vas començar a manipular els nens,

no era a ells que volies salvar, sinó a tu mateix.

Maria!

Sí?

Què?

Si hi ha dos amics

i un d'ells vol dir una cosa a l'altre,

però sap que no li agradarà,

creus que l'hi hauria de dir?

- És una cosa greu? - Sí.

Bé, suposo que depèn de quina mena d'amics són.

Si són millors amics, l'hi hauria de dir.

Són millors amics?

No.

Tot i que potser ho seran.

Ets molt graciós!

On és la brúixola?

És això?

El capità no us guiarà cap al portal!

Els dos tenen l'esperança d'arribar a casa.

Què passa?

Abans funcionava.

Només s'encén amb els reflectits.

L'Erik és qui ho ha resolt.

Vam anar a la sala dels miralls i un reflex va sortir de la brúixola.

On vas?

He d'anar a fer un riu.

Afanya't,

- que no t'agafin els pirates. - Sí.

LA LLEGENDA DELS REFLECTITS

"A través del portal que condueix a les ribes de la pau eterna."

El viatge d'un sol sentit del reflectit.

Quan un reflectit i un pirata travessen el portal,

el pirata trobarà la pau desitjada.

Però el reflectit morirà i no tornarà mai a casa".

Estimats pare i mare.

Estem atrapats al Món Intermedi.

Si us plau, veniu a ajudar-nos. Ràpid.

Ja et tinc!

- Ara, explica-m'ho tot. - No tinc res a dir.

O comences a parlar o diré al capità que t'estaves familiaritzant

amb el llibre de registres sense permís.

Calamar!

Quiet!

Prou! Queda't quiet! Comença a parlar o si no...

No pot ser!

Un reflectit.

Ara ho entenc.

Si serà...!

No diguis res.

Hem trobat un reflectit!

Un reflectit?

- N'estàs segur? - Mira el seu reflex!

Caps de lluç!

Això és un...

és un dels trucs d'aquell artista.

És un mirall fals.

L'hi portaré a en Peufred. Sí.

Demà tots veureu un nou espectacle de màgia.

- Ara m'enduc el noi. - No, no.

Veurem què diu el capità.

El noi es queda aquí.

El noi es queda aquí!

No toquis el Nano!

Vigila!

Veniu!

En tinc per tothom!

Qui més?

- Els pirates em persegueixen! - Quins pirates?

- Tots ells! - Doncs, correm!

Torneu, torneu! Va!

Han anat per allà!

Som-hi! O serà massa tard!

Peufred!

- El bot està a punt? - He fet el que he pogut.

Ara ho veurem.

La brúixola!

Dona'm la brúixola!

Dona'm la brúixola! O us convertiré en ventresca.

La brúixola.

- Però... - Dona-me-la.

Afanya't, va!

A terra.

Molt bé.

El noi també!

Erik!

Capità.

Agafa't.

Erik! Erik! Torna aquí!

Erik, què fas? La meva mare és allà!

Dona'm! Dona-m'ho! Dona-m'ho!

- No, para! - Dona-m'ho!

Para!

- Capità! - Espera!

Deixa'm pujar!

- Capità, m'ho vas prometre! - Només tinc dos reflectits.

Vinga, puja i posa en marxa el motor!

- Afanya't! Va! - No arrenca!

No funciona!

Soc un geni!

On és la brúixola?

No! No ho facis!

- Erik! Però què fas? - He llegit el llibre de registre.

Ens han mentit!

- Maria, escolta'm! - Erik! Per què fas això?

Creu-me!

Sí que tens un cor de pedra!

La meva mare i jo ens en anem a casa. No hi ha més enigmes per resoldre.

Per què no em creus? Som amics.

No desitjaria un amic com tu ni al meu pitjor enemic.

Molt ben fet.

Encén-la!

Cap allà!

Sí, capità!

- Ja hi som! - És aquí?

Sí! Som-hi!

Feia tant de temps que no veia ni tocava terra!

Va ser en una vida passada!

Estic tan acostumat a balancejar-me, que ja no sé caminar per terra.

Ei, espereu-me!

I tu no t'ho creies!

Mira, reconeixes ara, casa nostra?

Vinga, fem unes creps!

- Creps? - Sí, al papa li encanten!

M'ha semblat sentir que algú farà creps, oi?

Cap allà.

Mama!

Mama! M'alegro de veure-us! Sabeu què?!

Què està passant?

Erik, ves amb compte,

aquest lloc no és casa teva!

M'havia oblidat que esperar les creps era avorridíssim.

Aquesta no és la meva habitació!

Què vols dir?

No és casa teva?

Seguim al Món Intermedi! He d'avisar la Maria!

Què fas?

Aparta't!

Erik, què et passa?

Aparta't! Ho sé tot! Ens vau mentir!

Ens vau prometre que ens portaríeu a casa.

- Estàs bé? - Però ens vau mentir!

No arribaré mai a casa.

Només ens necessitaves per sortir del Món Intermedi!

Oi?

Oi què?

M'has de sacrificar per sortir d'aquest món!

Erik,

tens por de mi?

Aquest era el teu pla!

Sí,

però no ho vaig pensar bé.

No vaig pensar què us passaria.

Us dissoldríeu en un milió de molècules.

- I us fondríeu en l'univers etern. - Què vols dir?

Erik.

Pots anar-hi si vols.

I la Maria?

Això és més complicat.

Per què?

Quina creus que és la maledicció dels pirates?

Doncs quan la gent mor,

alguns queden atrapats al Món Intermedi, crec.

Per què?

Perquè els vius no els deixen anar en els seus pensaments.

Què creus

que manté el nostre capità pirata atrapat en aquest Món Intermedi?

- Maria! - Un, dos, tres!

Molt bé, tornem-hi!

- Ara, més amunt! - Maria!

- Molt bé, tornem-ho a provar! - Que divertit!

Què li passa?

Trucs del Món Intermedi.

Comencen a oblidar qui són.

Ara, només ens cal un truc antic,

millor que qualsevol llegenda.

Un altre cop!

Erik?

Maria! Maria t'he d'ensenyar una cosa.

Què?

- Vine. - Maria, on vas?

Espera'm, tornaré de seguida! Espera.

On em portes?

Ja veuràs.

Has estat a l'habitació de la tieta Brunilda?

- Per què? - Sí o no?

Sí. De vegades m'hi convida.

I aquesta habitació és exactament com la recordes?

Sí.

Hi has estat,

però no quan hi havia les caixes amb les meves coses.

Hi havia caixes al costat del mirall i del globus.

No hi són.

I què?

El meu pare havia tret el retrat.

Qui l'ha tornat a penjar?

- Ei, deixa-ho estar. - Maria, escolta'm.

No has sentit parlar els meus pares.

Només els has sentit murmurar a través de la paret.

Per tu són com l'aire. Els podries travessar.

És ridícul!

- Maria, escolta'm. - Què vols?

Encara som en el Món Intermedi.

I aquesta és la teva fantasia, però no és casa nostra.

- Sant tornem-hi! - No.

- Aparta't! - Maria!

- Una cosa més! - Què?

- Saps què hi ha a l'armari? - No.

Vine aquí.

Maria, vine aquí. Si us plau, Maria!

Bé, si aquesta és casa nostra, aquest armari hauria de tenir les coses

de la tieta Brunilda. Obre'l.

Erik, què és això?

Ni idea.

Crec

que és el portal!

- El portal? - Sí,

el portal! La brúixola ens hi ha portat!

- No. - Maria, la brúixola

- era per portar-nos... - Para!

- Era per... - No em toquis!

Maria, si us plau!

La brúixola no ens havia de portar a casa.

- Calla! - La brúixola

serveix per portar els morts a l'altre costat.

Deixa-ho.

Només volia arribar a casa.

Maria, realment vols anar on van els morts?

- No. - Aleshores?

Maria, qui volia que engeguessis la brúixola?

Maria.

Escolta.

El que vull dir és que…

Que la meva mare és morta.

Maria!

Maria!

Maria!

Maria!

Ho recordo tot!

Et recordo, ara ho recordo tot!

I també recordo

la tempesta.

- De què parles? - Vine aquí.

Ja està, ja està.

Què acaba de passar?

Em sembla que la Maria

finalment s'ha atrevit a admetre que la mare és morta.

El capità està lliure de la maledicció i pot anar al vaixell blanc.

No et deixaré marxar!

Podem quedar-nos aquí, no m'importa on som,

- sempre que estiguem juntes! - Maria, Maria, Maria.

Has vist el que em va passar al Món Intermedi.

Oblidarem qui som molt ràpidament,

i qui som l'una per l'altra.

És una tortura.

Capità,

crec que l'esperen.

- Vindré amb tu! - Maria, no ho has de dir, això!

No ho permetré.

Vull que visquis.

Qui prepararà les creps, si no?

Maria, no hi pots anar! Si vas amb ella no tornaràs mai.

No m'importa!

Doncs vinc jo també.

Què?

No he tingut mai cap amic i no et vull perdre.

Si ni tan sols et caic bé!

No t'importa ningú! Tens un cor de pedra!

Maria, ningú té el cor de pedra.

Erik, jo ja sabia...

Digue-li al papa que l'estimo, sí? Molt.

Us estimo a tots dos.

Sisplau, digue-l'hi.

Sempre seré amb tu.

Com?

Té, això és per a tu.

I no te n'oblidaràs.

No me n'oblidaré.

Mama! Com torno amb el papa?

Ho descobrireu. N'estic segura.

L'Erik t'ensenyarà el camí.

I què faràs ara?

Estic pensant que jo també hauria de pujar en aquest vaixell.

I potser

el Món Intermedi

és el lloc adequat per a un actor com jo.

I nosaltres com podem tornar?

Has de demostrar que estàs viu.

Ha estat un plaer i un honor haver-te conegut, Erik Cor de pedra.

I tu també, Maria Ullals.

Has entès què hem de fer ara?

No, però la meva mare ha dit que ho sabries.

Doncs, no.

- No em deixis anar la mà! - No ho faré.

Esteu bé?

Agafeu-vos!

Us durem a casa.

Gràcies. Les armilles.

Amor!

Està tot bé?

Maria, he llegit la teva carta.

Sé que has anat a buscar la mama.

He de dir-te una cosa.

La mama,

quan va marxar a la seva última expedició...

Ja ho sé.

Ja ho saps?

La mare volia que et digués que encara t'estima moltíssim.

I que no ha canviat res.

De què estàs parlant?

No em creus?

Espera.

M'ho va donar ella. Al darrere, hi ha el meu nom.

Què passa aquí?

Rei meu, no et preocupis, sabem que no va ser culpa teva.

Sabem que va ser culpa d'aquesta nena busca-raons.

Vosaltres m'estimeu?

Què?

Vosaltres m'estimeu?

- Esclar! - Erik!

- I esclar que t'estimem. - Sí.

Si realment m'estimeu, voldria demanar-vos algunes coses.

Primer de tot, a partir d'ara, sisplau, no em digueu coses

com caramelet, o petit bolet o trosset de pa.

D'acord.

I després,

la Maria i el seu pare podran quedar-se a casa seva.

La Maria és la meva millor amiga

i jo el seu millor amic.

D'acord, trosset...

Vull dir, Erik.

Com tu vulguis. Només volem que siguis feliç.

Podeu seguir dient-me caramelet, però només a casa.

Sí.

Genial.

- Té. Prova amb això. - El teu got.

Que sapigueu que ningú té el cor de pedra.

En primer lloc, simplement seria massa pesat

per portar-lo.

I en segon lloc, només estàs realment viu si el teu cor

sent alguna cosa.

De fet, només estàs realment viu

si pots agafar la mà d'algú.

Erik!

- Sí! - Vine, anem a l'aigua!

Ja vinc!

Erik!

Molt bé, nano!

- Gràcies! - Ara ves, corre!

No la facis esperar!

- Anem! - Anem!

On aneu?

Anem a fer un volt.

No vingueu tard, eh?

- Espera! - Què?

Ens hi fiquem de cop?

Vinga, va!

Amb el suport del Departament de Cultura.

Can't find what you're looking for?
Get subtitles in any language from opensubtitles.com, and translate them here.