All language subtitles for Vida privada - T1xC2

af Afrikaans
ak Akan
sq Albanian
am Amharic
ar Arabic
hy Armenian
az Azerbaijani
eu Basque
be Belarusian
bem Bemba
bn Bengali
bh Bihari
bs Bosnian
br Breton
bg Bulgarian
km Cambodian
ca Catalan
ceb Cebuano
chr Cherokee
ny Chichewa
zh-CN Chinese (Simplified)
zh-TW Chinese (Traditional)
co Corsican
hr Croatian
cs Czech
da Danish
nl Dutch
en English Download
eo Esperanto
et Estonian
ee Ewe
fo Faroese
tl Filipino
fi Finnish
fr French
fy Frisian
gaa Ga
gl Galician
ka Georgian
de German
el Greek
gn Guarani
gu Gujarati
ht Haitian Creole
ha Hausa
haw Hawaiian
iw Hebrew
hi Hindi
hmn Hmong
hu Hungarian
is Icelandic
ig Igbo
id Indonesian
ia Interlingua
ga Irish
it Italian
ja Japanese
jw Javanese
kn Kannada
kk Kazakh
rw Kinyarwanda
rn Kirundi
kg Kongo
ko Korean
kri Krio (Sierra Leone)
ku Kurdish
ckb Kurdish (Soranî)
ky Kyrgyz
lo Laothian
la Latin
lv Latvian
ln Lingala
lt Lithuanian
loz Lozi
lg Luganda
ach Luo
lb Luxembourgish
mk Macedonian
mg Malagasy
ms Malay
ml Malayalam
mt Maltese
mi Maori
mr Marathi
mfe Mauritian Creole
mo Moldavian
mn Mongolian
my Myanmar (Burmese)
sr-ME Montenegrin
ne Nepali
pcm Nigerian Pidgin
nso Northern Sotho
no Norwegian
nn Norwegian (Nynorsk)
oc Occitan
or Oriya
om Oromo
ps Pashto
fa Persian
pl Polish
pt-BR Portuguese (Brazil) Download
pt Portuguese (Portugal) Download
pa Punjabi
qu Quechua
ro Romanian
rm Romansh
nyn Runyakitara
ru Russian
sm Samoan
gd Scots Gaelic
sr Serbian
sh Serbo-Croatian
st Sesotho
tn Setswana
crs Seychellois Creole
sn Shona
sd Sindhi
si Sinhalese
sk Slovak
sl Slovenian
so Somali
es Spanish Download
es-419 Spanish (Latin American) Download
su Sundanese
sw Swahili
sv Swedish
tg Tajik
ta Tamil
tt Tatar
te Telugu
th Thai
ti Tigrinya
to Tonga
lua Tshiluba
tum Tumbuka
tr Turkish
tk Turkmen
tw Twi
ug Uighur
uk Ukrainian
ur Urdu
uz Uzbek
vi Vietnamese
cy Welsh
wo Wolof
xh Xhosa
yi Yiddish
yo Yoruba
zu Zulu

Original subtitles

Region: id=r1 width=100% lines=3 regionanchor=0%,79% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r2 width=100% lines=3 regionanchor=0%,71% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r3 width=100% lines=1 regionanchor=0%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r4 width=100% lines=2 regionanchor=0%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r5 width=100% lines=3 regionanchor=0%,83% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r6 width=98% lines=2 regionanchor=3%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r7 width=95% lines=1 regionanchor=5%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r8 width=100% lines=3 regionanchor=0%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r9 width=98% lines=3 regionanchor=3%,75% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r10 width=100% lines=3 regionanchor=0%,88% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r11 width=100% lines=3 regionanchor=0%,88% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r12 width=98% lines=1 regionanchor=3%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none

Queda't aquí i recorda aquest moment.

Aquest cop no em pot dir que no té diners

si acaba de cobrar per la venda del tapís.

Mai no et donaré aquests diners. Mai.

(baró) Vam fer un tracte. No permetré que em faci xantatge.

No es confongui, senyor baró, no es confongui.

En aquest assumpte els diners són només una excusa.

El que més em plau de tot això

es poder anorrear una persona com vostè.

(Pilar) No sé si es coneixen. Guillem de Lloberola.

La baronessa de Falset.Un plaer, baronessa.

No puc demanar-te que m'estimis.

Però t'exigeixo que guardis les aparences.

Es pot saber què pretens? Jo soc el primogènit

i el poc que s'hagi d'heretar em correspon a mi.

(Rosa) Mentider! Ets un porc i un mentider!

Com m'has pogut fer això a mi?Jo t'ho tornaré tot!

(sanglot)

(de lluny, repic de campanes)

(canalla: xivarri)

(repic de campanes)

(ràdio: home) "...representación del Gobierno de los Estados Unidos."

"La República Española entra hoy

"a formar parte de la gran familia republicana

a la que pertenecen todas las naciones de América."

#

(balbuceig)

#

-Tomàs, estàs bé? -Xt!

#

No ho entenc.

-El mossèn no fa mai tard. -No pateixis.

Segur que arribarà de seguida.

-Ell sempre arriba en punt. -(porta: timbre)

-Veus? Ja és aquí. -Lloat sia el Senyor.

Disculpin el retard, senyors marquesos.

-Però, què ha passat, mossèn? -Són les monges del nostre convent.

Què els passa?

M'he entretingut intentant donar-los consol

i que el pànic no s'estengués pertot arreu.

Per quina raó?

Ahir, a Madrid, uns desaprensius van cremar alguns edificis religiosos.

Hi ha ferits i algun mort, senyor marquès.

Biblioteques centenàries han estat destruïdes.

Fins i tot s'han cremat quadres de Zurbarán.

Mare de Déu!

Però el pitjor, senyor marquès, el més sinistre,

va passar al convent de San Fernando.

Abans de cremar-lo, van profanar les tombes de les germanes mortes...

Sacrílegs!

...i van llençar-ne les restes a les fogueres enceses al carrer.

Assassins!

-Això és el que són! -Sisplau, Tomàs, vigila el cor.

Maleïda República!

Tant de bo els... matin a tots...

i els condemnin... a l'infern!

(panteix)

-(ofec) -Tomàs!

Tomàs... Tomàs!

Tomàs! Tomàs!

(plora) Tomàs... No em deixis, Tomàs!

Tomàs, no em deixis...

(sanglots) Tomàs!

Tomàs... No em deixis, Tomàs...

(mossèn) Per istam Sanctam Unctionem...

et suam piissimam misericordiam...

indulgeat tibi Dominus...

quidquid per visum deliquisti.

Amén.

(sanglots)

(sanglots)

L'ha matat la República.

(sanglots)

(notari) "En nom de Déu jo, Tomàs de Lloberola i Serradell,

setè marquès de Sitjà, quart de Vallromana,

natural de Barcelona, casat i major de 25 anys d'edat,

fill legítim dels consorts

Don Joaquim de Lloberola i Donya Maria de Serradell, avui difunts,

trobant-me en salut,

en la integritat de les meves facultats físiques i intel·lectuals,

clar, expedit i en l'ús de la parla,

disposo i atorgo aquest el meu testament en els següents termes..."

Guillem, oi?Hm.

"Al meu fill Guillem de Lloberola, li deixo...

el rellotge d'or del meu avi.

A la meva dona, Leocàdia,

li deixo tots els mobles i possessions personals

perquè puguin ser venuts, i amb els diners que se n'obtinguin...

pugui passar la resta de la seva vida en un convent de clausura.

Al meu fill Frederic, el primogènit, li deixo...

totes les terres de la família.

Finalment, al meu confessor i estimat amic, monsenyor Claramunt,

li deixo la quantitat de 150.000 pessetes perquè la gestioni

i la inverteixi en obres al seu sant ordre que representa,

segons la seva conveniència."

Ja està?Això és tot.

¿M'està dient que el meu pare m'ha deixat només

unes terres arrendades que no podrà vendre ni la meva filla?

Anem, mamà.És l'última voluntat del seu pare.

Quina vergonya! Maleït sigui! Vell beat!

Calmi's, senyor, sisplau!Però com vol que em calmi!

¿No veu que aquest testament és fruit d'un crim,

d'un abús per part d'un capellà usurer que ha intentat engalipar

mon pare durant tota la seva vida?

Anem, mamà, val més que no ho senti, això.

Calla, hipòcrita! Hipocrita mentider!

Aquests diners són meus! Em pertanyen a mi!

Jo soc el primogènit!

Tranquil, Frederic. La meva mare es farà càrrec de...

No penso deixar-me humiliar per la teva mare mai més!

Deixa'm! Deixa'm! Deixa'm! Deixeu-me tots!

Quina vergonya de família!

(porta: cop)

(porta: cop més fort)

(esbufecs)

(porta: timbre)

(ring)

Però si no tens diners ni per divorciar-te,

com vols que ens casem?

Tens raó. No podrem casar-nos.

Però podem viure junts.

Ara ja no està tan mal vist, això.

Per alguna cosa hauria de servir, aquesta maleïda República, no?

I on viuríem, si es pot saber?

Aquí.

Ja.

Podria ajudar-te amb el negoci.Ha! Ah, sí?

I què faries?

Podria rebre els clients, per exemple.

Sí, esclar, els teus examics del Cercle...

estaran encantats que els ajudis a abaixar-se els pantalons.

¿O et refereixes a rebre les seves filles,

que venen al matí a desfer-se de les criatures que porten a la panxa?

Rosa, sisplau... Sisplau, Rosa. No.

Podem ser feliços. Tu i jo podem ser feliços.

Ens estimem.

És curiós que fins ahir

necessitessis saber què et deixava el teu pare

per veure si et podies permetre el divorci i el nostre casament.

En canvi, avui, ja no importen ni els diners ni el casament ni res.

Avui resulta que el nostre amor és més gran que tot.

Sí. Ho és.

Fa 20 anys, tu vas renunciar al nostre amor per diners.

Jo ara faré exactament el mateix.

Ho sento, Frederic, no necessito un pobre home que vol que el mantingui.

No t'oblidis que jo soc un Lloberola.

Jo soc un Lloberola!

Això mateix.

Un pobre home que, a més, no sap què fer per deixar de ser-ho,

excepte viure de la feina d'algú altre.

D'acord. D'acord.

No et necessito per res, jo a tu.

¿Et penses que vull passar la resta de la meva vida vivint...

en aquest pis?

(sospir)

Però mira't, mira't, mira't.

Mira't, per favor. Ja no hi ha ningú que vulgui pagar per estar amb tu.

I tu, t'has mirat?

Cada dia t'assembles més al teu pare: un home patètic i impotent.

No em tornaràs a veure mai més. Deixo aquesta maleïda ciutat.

Ah, sí? I on penses anar?Al castell dels Lloberola.

Al meu castell!

Al meu castell!

(esbufec)

(esbufec)

28.000 pessetes. Les hi deixo aquí. Demà vindrem a buscar el que queda.

I cregui'm, ha fet un bon tracte, senyor de Lloberola.

M'ho crec. Ja pot marxar. Gràcies i bon dia.

Bon dia.

(sospir)

Tingui, mamà.

Amb això en tindrà prou per pagar-se la manutenció al convent.

Afanyi's, el taxi està esperant.

(sospir)Adeu, mamà, cuidi's molt.

(veu tremolosa) No m'acompanyes?

Ho sento, mamà, tinc una reunió de negocis.

Em vindràs a veure?

(sospir)

Per aquí, senyor de Lloberola.

És una habitació molt gran, té molta llum...

i té una saleta on pot rebre qui vulgui.

No trobarà res millor per aquest preu.

(sospir)

(sospir)

(repic de campanes)

Tingui, li ha caigut.Molt amable, però no és meu.

Ho sento, com que era al seu costat, he pensat...

Deu ser d'algú altre, meu no és.

Perdoni, oi que el conec?

Sí, senyora baronessa. Soc en Guillem de Lloberola.

Ens vam conèixer a casa de la senyora Hortènsia, fa temps.

Sí, ja me'n recordo. Fa més d'un any.

És un dia que no podré oblidar mai.

L'infern...

Què fa?

Seguir-la.

Per què no s'ha presentat?

Volia oferir-li el plaer de no ser reconeguda.

Com?

Doncs que he pensat que potser li faria gràcia,

a una dona tan coneguda com vostè,

trobar un home que no tan sols no la conegués,

sinó que... la prengués per una... ja sap, una dona del carrer.

Sento molt si l'he molestat, baronessa.

Li asseguro que no era la meva intenció,

que el meu atreviment ha estat només fruit de la caritat.

Vull dir... tothom la veu com la vídua del baró,

com la dona intocable i distingida que és,

i perdoni si tinc massa imaginació,

però penso que ha de ser molt avorrit...

que tothom et vegi d'aquesta manera cada dia i a totes hores.

¿Qui no voldria interpretar un paper diferent

del que la vida ens ha donat?

¿No seria divertit, poder ser durant una estona...

un pirata, Napoleó, Cleòpatra, una verge embarassada...

o una dona que es pugui comprar per 50 pessetes?

Sí que té molta imaginació, vostè!Ho sento, baronessa.

Potser l'he molestat?No, no m'ha molestat.

Simplement trobo que vostè és...

molt original.

I no ho som tots, baronessa?

Passi-ho bé, senyor de Lloberola.

Passi-ho bé, baronessa.

(porta: truquen)

Ara no, senyora Eulàlia, estic ocupat.

(veu plorosa) Tiet, soc jo. La Maria Lluïsa. Obre'm, sisplau!

Tiet, ajuda'm!

(sanglot)

Tranquil·la, preciosa, que tot es pot solucionar...

Què ha passat?

No vull acabar com la mare.

No vull que em casin amb el primer que passi pel davant.

Diu l'àvia que... que ja és hora que em mantingui algú altre.

I tan dolent, seria?Sí... Sí, esclar que sí!

No vull que em mantingui ningú.

Vull ser independent, valdre'm per mi mateixa.

Tiet, necessito que m'ajudis a trobar una feina.

Una feina?No em miris així.

Tot ha canviat.

Tot és diferent.

Està a punt de proclamar-se una nova Constitució!

I... tu com ho saps, tot això?

Perquè llegeixo el diari que la criada amaga al rebost.

I què més saps?Que les dones podrem votar.

Que tindrem veu i els mateixos drets que els homes.

Realment, si la teva mare no fos tan beata,

juraria que no ets filla del meu germà.

Tiet, ajuda'm, sisplau.

Només et tinc a tu.

(mosca: brunzit)

(gall: cant)

(gallines: cloqueig)

Molt bon dia, soc Frederic de Lloberola.

Què vol?

El meu pare m'ha deixat aquestes terres en herència.

Doncs torni d'aquí 90 anys.

És el temps que ens queda de renda.

Sé que mon pare les hi va deixar arrendades

i que li correspon a vostè explotar-les...

Jo només voldria poder viure allà on han viscut els meus avantpassats.

(riu) Que no ha vist com està, el castell?

Disculpi... Podrien donar-me alguna cosa per menjar, sisplau?

Molt bé, i sense la mesada del teu pare, de què vius?

Tinc un assumpte en perspectiva.

Perfecte, i aquest assumpte, què és?Encara no t'ho puc explicar.

Saps que la meva oferta perquè entris al bufet segueix vigent.

No crec que els teus amics del govern republicà

vegin amb bons ulls que treballis amb un aristòcrata.

Excuses de malalt que es pixa al llit i diu que sua.

Agustí, la meva neboda sí que està buscant feina.

Creus que podria haver-hi alguna cosa, al teu despatx?

Ara mateix no necessitem ningú...

Però tinc un amic que té una oficina de canvis, potser li pot interessar.

Com porta les matemàtiques?Molt bé.

És una noia molt intel·ligent. El teu amic quedarà encantat, amb ella.

No sembla filla del meu germà. Ens ha sortit republicana...

Ah, sí? Quina vergonya per la família, no?

Doncs sí...

(riuen)

Escolta, i la novel·la com va?

Bé... bé, molt bé... Estic escrivint més que mai.

Ah, sí? Com és, això?

Em sembla que m'he enamorat de la meva protagonista.

# (pianola)

#

Aquí té, senyor Puig. Que tingui un bon dia.

Avui és dia de paga.

Ni ho recordis! Quins nervis, tot el matí!

Què faràs amb el teu primer sou?

Estalviar per poder-me llogar una habitació.

-Tu sola?-Sí.

Sí, vull marxar de casa de la meva àvia tan aviat com pugui.

Si que ets valenta!

La meva àvia em vol casar amb el primer vell que tingui diners.

Avui en ve a dinar un a casa, però jo no penso...

Margarida, porta una mica de pa, vinga.

Mira, crec que és important...

que deixem les coses clares des d'un bon començament

perquè puguem portar-nos bé, eh?

A veure, jo només he accedit a dinar a casa teva...

per fer callar la pesada de la meva mare,

perquè no tinc cap intenció de comprometre'm amb ningú.

Que a mi m'agraden les dones, eh?, no t'equivoquis,

però m'agraden totes, m'entens?

He tingut i tinc diferents amants.

Perdona, perdona, potser estic sent una mica brusc amb tu,

però durant el dinar he notat que no et feia gaire gràcia

la trampa que t'ha parat la teva mare,

i he pensat que podria ser completament sincer,

i no fer-te creure que m'agrades,

i que ens enamorarem i tota aquesta història.

Què?

Què et sembla, tot això que t'acabo d'explicar?

Perfecte.

Jo tampoc vull cap marit, eh?

De fet, estic treballant per no haver de dependre de cap home.

Fantàstic!

Què et semblaria si fem veure que sortim junts?

Després al cap d'uns mesos ens comprometem,

i... passat un temps prudencial,

quan les nostres famílies pensin que ens ja ens han col·locat,

anunciem que no ens avenim o alguna cosa així.

Crec que serem molt bons amics.

#

(xiulets i exclamacions)

#

Uf... per aquesta dona molts es farien pintors.

Mare!

¿Us imagineu la marquesa carregant una maleta amb totes les seves joies

i travessant la frontera amb tren?

Quin ridícul, per l'amor de Déu, fugint per cames com si la intenció

del nostre president fos recuperar la guillotina!

Desde luego que no, Hortènsia.

De hecho, para mi gusto...

esta República resulta demasiado moderada y clerical.

A mi casa no ha venido ningún comunista a violarme...

y eso que dejo las ventanas abiertas...

(xiulets i exclamacions)

Bromes a part, senyores, aquesta República serà un pas endavant.

I les primeres que notarem els canvis serem nosaltres, les dones.

Realment et creus tota aquesta propaganda, Hortènsia?

Mireu el Bobby, que bé que s'ho passa!

#

Naturalment que em crec el que diuen els nostres polítics.

Et sembla poc, poder decidir qui serà el teu nou president?

I què creus que votarem, les dones casades?

El candidat que vulgui el nostre marit.

Tingues una mica de fe, Rafaela.

Em pensava que era justament el que havíem de perdre...

#

Oh!

Oh-oh-oh-oh! Què és això!

#

(aplaudiments)Oh!

#

Ja era hora.

Si em disculpeu, ha arribat el senyor Safont.

Bravo!

Aquesta noia et fa fer el que vol, Bobby.

I què vols que hi faci? Soc dèbil.

No et queixis, que a tu ja t'ha compensat...

el paripé que hem de fer amb aquesta gentussa.

Es diuen comunistes, benvolgut amic.

Aquest té de comunista el que jo de marquès.

Un comunista de veritat no seria aquí,

fanfarronejant davant la concurrència més rància del país.

No sé de què us escandalitzeu.

És un arribista, com ho eren els d'abans.

Hem d'admetre, senyors, que tot ha canviat per continuar igual.

-(dona) Té raó! -Senyores, senyors... Niobe.

Un plaer.La meva princesa.

(Hortènsia) Conxa!

-Hortènsia! -Quina alegria que estiguis aquí!

No saps com et trobava a faltar... Quines ganes tenia de veure't.

Que bé que t'hagis tret el vestit de mig dol!

Sí, ja era hora.

Vine, que et vull presentar el senyor Safont.

Senyor Safont...

És que no sé on anirem a parar.

Aquella dona fa més de 30 anys que està amb mi,

i ara em diu que té dret a un dia de festa.

I què faig, jo, els diumenges? Em tanco a la cuina?

-(home) Que no sap cuinar? -Doncs no gaire.

(rialles)

Què fa?

Ho sento, creia que el vermell del seu vestit...

significava que tenia via lliure.

No fa ni dos anys, de la mort del meu marit.

19 mesos, dues setmanes i 4 dies.

Ha estat una espera molt llarga.

Bona nit, senyor de Lloberola.

(molt fluix) T'espero al meublé, dimarts, a les 7,30.

On vas?

(sospir)

(porta: s'obre)

Apagui el llum, sisplau.

He desitjat tant aquest moment...Sisplau, no parli.

Hi ha alguna cosa que estigui fent malament?

Ho sento. Creia que podria... Però estava equivocada.

L'esperaré.

Tant de temps com faci falta. Fins que se senti preparada.

(porta: s'obre i es tanca)

(sospir)

-Has vist mai les fonts de nit? -No.

-Ja t'hi portaré. -Quan?

Aviat.

A les teves amants també les portes aquí?

No.

-On les portes? -A un meublé.

Què és, això?

Un hotel on les habitacions es lloguen per hores.

I què els fas?

-Tenim relacions íntimes. -Ja.

I què més?

-Els dic que són molt guapes... -Totes són guapes?

No, però totes necessiten sentir que ho són.

Et semblo guapa, jo?

-Molt. -Sigues sincer.

Que no estem en una d'aquelles habitacions.

Em sembles molt guapa.

Però no em desitges com a aquestes altres dones.

Què vols dir?

Que... que no mantindries relacions íntimes amb mi.

-Sí. -Ah, sí?

Sí... però no és el que hem pactat, no?

El que hem pactat és que hem de fer-nos passar per nòvios,

no que no puguem ser amants.

Vull perdre la virginitat amb tu.

-Què? -Què?

Mira, ets l'home perfecte per fer-ho.

No hi ha cap compromís, som amics, i... ets un amant experimentat.

I què creus que diria el teu futur marit, quan sàpiga que no ets verge?

Ja saps que a mi la idea del matrimoni no m'atrau...

Deixa'm.

Va, dona'm.

Ara jo!

-Millor, no? -No, no...

Jo... passo.

-I vos? -També passo.

Cavallers, si volen veure les cartes, hauran d'apostar.

Au, va! Que no en sortirem de pobres.

-(rialles) -Fill de ta mare!

T'ha sortit bé la jugada, eh, Frederic?

(estossega)

Fes-te-ho mirar, això, nan.

Una mica més de vi?

Us heu quedat sense res, vós.

Trumfo, copes.

-(porta: s'obre i es tanca) -Senyoret Guillem.

Tinc una mica de pressa, què vol?

Ho sento, però ja em deu dos mesos de lloguer.

No s'amoïni. Demà mateix li pagaré els dos mesos de cop.

Això mateix em va dir la setmana passada.

És el que tenen els negocis.

De vegades es fan prediccions que no es compleixen

i s'ha d'esperar una mica més.

Què faria, l'ésser humà, sense paciència, senyora Eulàlia?

Li asseguro que demà tindrà els seus diners.

Puc equivocar-me en el càlcul del temps, però no en el resultat.

Només li demano una mica més de paciència.

Li dono una setmana més, senyor Guillem.

Si dimarts que ve no m'ha pagat,

haurà de buscar-se un altre lloc per dormir.

Molt bé.

Això no pot alterar en absolut el nostre pacte.

No, esclar que no.

-Però què t'has pensat? -Què?

Senyora, ja sé que ha deixat dit que no la molestin,

però ha arribat una carta urgent per vostè.

Estimada baronessa!

Dorotea!

Quina alegria veure-la, després de tant de temps.

Aquest vestit li queda molt bé, encara que no l'hagi fet jo.

Moltes gràcies...

No es preocupi. Entenc que la vida dona moltes voltes...

-Ja ha arribat? -Sí, baronessa.

L'espera a l'habitació. Acompanyi'm.

Tinc una cosa seva.

Què hi fas, tu, aquí?

Necessitava un vestit nou.

(respiració agitada)

Ara també necessito un vestit nou.Deixa'm anar!

És això, el que vols? Tornar a ser la respectable baronessa?

D'acord. Ja no cal que fingim més.

Totes les màscares han caigut.

(respiració agitada)

Som el que som, Conxa.

Ah...

Les parets estaven cobertes de tapissos.

Hi havia més de 20 habitacions i 4 salons.

I per què van deixar que es destruís una cosa tan maca?

El temps ho destrueix tot.

I els gegants sempre són els primers a caure.

Els costa més mantenir-se drets.

Però algun dia... ho tornaré a aixecar tot.

Segur que sí.

(estossega)

(estossega)

(sospir)

(rialla)

(porta: s'obre)

-Hola. -Hola...

-Com ha anat, la setmana? -Bé...

Espera, espera, espera.

Hauríem de parlar.

Està bé, però no tinc molta estona. A les 8 he quedat amb uns amics.

(pica al matalàs)

Ha sorgit un imprevist.

Quin imprevist?

Estic embarassada.

I què vols? Que n'assumeixi la responsabilitat?

-No. Esclar que no. -Ah...

Em pensava que l'assumiríem els dos junts.

Ah, sí? Com? Anunciant el nostre casament?

Mira, saps millor que ningú que mai he volgut casar-me.

Però, no ho sé, ja que ha passat això, penso...

penso que potser no és tan greu.

Podríem acontentar les nostres famílies...

No, no, no; t'asseguro que si un dia arriba el moment...

que jo no pugui donar-li més llargues a la meva mare,

t'asseguro que mai em casaré amb una noia com tu.

La mare dels meus fills serà una dona que arribi verge al matrimoni.

Et recordo que jo t'he respectat en tot moment.

Ets tu que vas voler ser una dona moderna, que treballa,

que fuma i que se'n va al llit amb homes sense estar casada.

Ets tu que t'has posat en aquesta situació i no jo.

Sí, tens tota la raó, és culpa meva!

Només necessito diners per solucionar-ho.

Té.

Amb això en tindràs prou.

En aquesta adreça trobaràs una dona. Digue-li que hi vas de part meva.

Ho fa bé i barat.

Avisa'm quan estiguis,

i anunciarem a les nostres famílies el que ja havíem acordat:

que hem arribat a la conclusió que no ens entenem.

Té.

Adeu, Maria Lluïsa.

Lloberola és un diminutiu de llobera.

Lloberola vol dir llobera petita. És una llobera petita.

Un cau de llops petits, petits...

És el que som nosaltres...

llops de poc aliment... de poques ungles...

llops covards...

covards...

covards...

Això, els Lloberola som covards...

però no som com els altres covards, nosaltres.

Som encara uns senyors.

No és... no és que ens ho pensem, és que ho som!

Nosaltres tenim una certa morbidesa de senyors...

Ens fem menysprear.

(porta: s'obre)

(sospir)

Ho sento, mamà.

No ho sentis.

Ell no ens va estimar mai. Ni a tu, ni a mi.

Però vostè a ell, sí.

Per això, ara ja s'ha acabat tot.

No es pot estimar un mort.

Marxem les dues, mamà.

Vostè també podria treballar.

Jo? De què?

De costurera.

Hi ha màquines que fan el que jo faria.

Ningú em contractaria, soc una vella inútil.

Jo podria treballar el doble,

i guanyar prou per mantenir-nos a les dues.

Filla...

jo ja no puc fugir, però tu sí.

Fes-ho.

(porta: truquen)

Bona tarda. Maria Lluïsa, veritat?

-Hm. -Endavant.

Vine, que et presentaré el metge.

-Bona tarda. -Hola.

Està fent l'últim any de carrera, però té autèntica vocació.

Pots estar ben tranquil·la.

-Vols prendre alguna cosa? -No.

Passa.

Seu, posa't còmoda.

N'estàs segura, que ho vols fer? Encara pots fer-te enrere.

No puc tenir aquest nen tota sola.

Ja...

I la teva família? Els teus pares no et poden ajudar?

La meva mare es moriria del disgust.

(sospir) A més a més, acaba de morir el meu pare...

No és un bon moment.

Vaja. Ho sento molt.

Jo no.

Feia mesos que no en sabíem res, d'ell.

-I això? -Ens va abandonar.

Quan va morir el meu avi, el va deixar sense res.

Només unes terres llogades per 100 anys.

Ha viscut de la caritat dels masovers tot aquest temps.

De la misèria.

S'hauria pogut quedar amb nosaltres, però...

va preferir marxar...

No ens va estimar mai, ni a mi ni a la meva mare...

Com et dius? Maria Lluïsa què més?

Maria Lluïsa de Lloberola.

I de què va morir, el teu pare?

De tuberculosi.

Ja està tot preparat.

Pots deixar les coses allà.

No tinguis por. Passarà de seguida.

Gràcies.

(metge) Estiri's.

Hola.Hola, filla.

(àvia) Arribes tard.

Ho sento, àvia. Hem hagut de quedar-nos a tancar els comptes.

A veure si formalitzeu d'una vegada el compromís amb aquell noi

i deixes d'avergonyir-nos.

Sí, àvia, ho farem aviat.

No vols menjar res?No tinc gana.

Afanya't, amor meu.

L'Artur ja és a fora, amb el cotxe.

No hi vull anar.

Però l'Hortènsia ens espera.(esbufec)

M'espera a mi. No a tots dos.

Ja.

Sisplau, Guillem, no t'ho prenguis malament.

Des de quan t'importa el que pensa la gent?

No suporto que ens assenyalin com la baronessa i el seu amant.

Creia que no t'importava.No vull que ens amaguem.

Doncs no ens amaguem.Però soc la vídua del baró.

No series la primera vídua que es torna a casar.

Mira, Conxa, jo no necessito casar-me.

En tinc prou de saber que ets meva.

Però si això et fa sentir desgraciada...

me n'aniré.

No vull que et separis de mi ni un segon.

Em fa por el matrimoni.

No vull que això s'acabi.

No s'acabarà.

En pots estar segura.

Tu i jo mai no serem un matrimoni com els altres.

(objecte metàl·lic: cau)

Sabem com som per dins.

No podem trair-nos, ni decebre'ns.

Això és el que ens fa diferents...

i ens fa forts!

(gemecs)

Me ha dado uno de más.

¿Ah, sí?

Perdone. Perdone. Y... y muchas gracias.

-Es usted muy honrado. -Faltaría más.

Del dinero solo se disfruta cuando se lo ha ganado uno, ¿verdad?

Por supuesto. Y lo siento mucho.

Estoy de paso en la ciudad y...

no sé si usted me podría aconsejar,

qué es lo que no me puedo perder de Barcelona.

-¿Cuánto tiempo se queda? -Solo dos días.

Después, vuelvo a casa. A Bilbao.

Es que nunca había visto algo tan bonito.

Estoy a punto de acabar mi turno.

Si me espera, puedo acompañarle a dar una vuelta.

Claro, la esperaré.

Per què vols comprar-me el tapís?

Saps que sempre m'ha agradat, i estic redecorant la casa.

Vull una peça única com aquesta.

-Et fa pena la teva amiga... -No! Però què dius, Hortènsia?

Et confesso que la meva economia no és tan pròspera com abans.

Fins i tot he hagut de prescindir de part del servei, però...

Naturalment, et pagaria tot el que val.

Ja...

I no hi ha res més que vulguis explicar-me?

Què vols dir?

Que em vols comprar el tapís per fer feliç una altra persona.

En Guillem de Lloberola i jo hem decidit casar-nos...

Com?

I vull que sigui el meu regal de noces.

Per què vols fer una ximpleria com aquesta?

Perquè l'estimo.

Perfecte! I Em sembla molt bé que sigueu amants,

però per què exposar-te a ser desgraciada amb un casament?

Perquè vull poder sortir al carrer sense que m'assenyalin amb el dit.

Conxa, sisplau, tu sempre has sigut diferent.

No et deixis portar pel que pensin els altres.

No es tracta d'això.

El que vull és imposar-lo als ulls de tothom com el meu marit.

Amb el cap ben alt, amb orgull.

Sé perfectament com és ell, i també com soc jo.

Per això crec que podem ser feliços junts.

Perdona'm.

És que jo mai he sentit una passió com aquesta,

i em costa d'entendre que facis una aposta així

sent una dona lliure com ets... sobretot ara, amb la República.

No cal lligar-se de per vida a ningú.

Les normes del comunisme no es poden aplicar a l'amor.

La llibertat està sobrevalorada.

Tots volem ser d'algú i que algú sigui nostre.

¿Però creus que, un cop casats...

ell deixarà de comportar-se d'aquesta manera?

Espero que no.

¿A que no tienen nada igual en Bilbao?

Tenemos una ría por donde circulan muchos barcos... afortunadamente.

Mi padre es dueño

de uno de los astilleros más importantes de Vizcaya.

-¿Construyen barcos? -Pues sí.

Yo soy el primogénito y mi padre ya ha empezado a delegar en mí.

Debe de confiar mucho en usted.

Pues no lo hago mal.

Me pasaría la vida mirándolas.

Pues yo me pasaría la vida mirándola a usted.

¿Y no se aburrirá de mirar siempre lo mismo?

Le puedo jurar que no.

Gràcies.

¿Hacemos un brindis? ¡Por los novios!

Por los novios.Por los novios.

I per l'amor.Per l'amor.

Por el amor.

Maria Lluïsa y yo le estamos muy agradecidos por llevarla al altar.

Por supuesto. Es como si fuera mi hija.

Y si ha conseguido arrancarle un sí, es que es usted merecedor de ella.

Eso sí, tendrá que cuidarla mucho o se las verá conmigo.

No se preocupe. Me ocuparé de que no pierda nunca la sonrisa.

¿Gusta?

Jo també.

¿Una señorita como tú fumando?

¿Pero dónde se ha visto? En Bilbao desde luego que no...

(Conxa) Le agradezco mucho

que haya podido retrasar su viaje para asistir a nuestra boda.

Faltaría más. La família es lo primero.

Desde luego.

Nosotros somos una família muy unida.

Nosotros también...

# (piano)

#

-Què li passa, mamà? -Res, fill. No et preocupis.

Per què plora?

Perquè les roses ja no fan olor de rosa.

Perquè les coses no seran mai més com eren.

(respiració profunda)

(sospir)

Can't find what you're looking for?
Get subtitles in any language from opensubtitles.com, and translate them here.