All language subtitles for Vida privada - T1xC1

af Afrikaans
ak Akan
sq Albanian
am Amharic
ar Arabic
hy Armenian
az Azerbaijani
eu Basque
be Belarusian
bem Bemba
bn Bengali
bh Bihari
bs Bosnian
br Breton
bg Bulgarian
km Cambodian
ca Catalan
ceb Cebuano
chr Cherokee
ny Chichewa
zh-CN Chinese (Simplified)
zh-TW Chinese (Traditional)
co Corsican
hr Croatian
cs Czech
da Danish
nl Dutch
en English Download
eo Esperanto
et Estonian
ee Ewe
fo Faroese
tl Filipino
fi Finnish
fr French
fy Frisian
gaa Ga
gl Galician
ka Georgian
de German
el Greek
gn Guarani
gu Gujarati
ht Haitian Creole
ha Hausa
haw Hawaiian
iw Hebrew
hi Hindi
hmn Hmong
hu Hungarian
is Icelandic
ig Igbo
id Indonesian
ia Interlingua
ga Irish
it Italian
ja Japanese
jw Javanese
kn Kannada
kk Kazakh
rw Kinyarwanda
rn Kirundi
kg Kongo
ko Korean
kri Krio (Sierra Leone)
ku Kurdish
ckb Kurdish (Soranî)
ky Kyrgyz
lo Laothian
la Latin
lv Latvian
ln Lingala
lt Lithuanian
loz Lozi
lg Luganda
ach Luo
lb Luxembourgish
mk Macedonian
mg Malagasy
ms Malay
ml Malayalam
mt Maltese
mi Maori
mr Marathi
mfe Mauritian Creole
mo Moldavian
mn Mongolian
my Myanmar (Burmese)
sr-ME Montenegrin
ne Nepali
pcm Nigerian Pidgin
nso Northern Sotho
no Norwegian
nn Norwegian (Nynorsk)
oc Occitan
or Oriya
om Oromo
ps Pashto
fa Persian
pl Polish
pt-BR Portuguese (Brazil)
pt Portuguese (Portugal) Download
pa Punjabi
qu Quechua
ro Romanian
rm Romansh
nyn Runyakitara
ru Russian
sm Samoan
gd Scots Gaelic
sr Serbian
sh Serbo-Croatian
st Sesotho
tn Setswana
crs Seychellois Creole
sn Shona
sd Sindhi
si Sinhalese
sk Slovak
sl Slovenian
so Somali
es Spanish
es-419 Spanish (Latin American)
su Sundanese
sw Swahili
sv Swedish
tg Tajik
ta Tamil
tt Tatar
te Telugu
th Thai
ti Tigrinya
to Tonga
lua Tshiluba
tum Tumbuka
tr Turkish
tk Turkmen
tw Twi
ug Uighur
uk Ukrainian
ur Urdu
uz Uzbek
vi Vietnamese
cy Welsh
wo Wolof
xh Xhosa
yi Yiddish
yo Yoruba
zu Zulu

Original subtitles

Region: id=r1 width=100% lines=3 regionanchor=0%,79% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r2 width=100% lines=1 regionanchor=0%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r3 width=100% lines=3 regionanchor=0%,67% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r4 width=100% lines=3 regionanchor=0%,83% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r5 width=3% lines=1 regionanchor=53%,100% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r6 width=98% lines=3 regionanchor=3%,71% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r7 width=98% lines=2 regionanchor=3%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r8 width=98% lines=1 regionanchor=3%,75% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r9 width=95% lines=1 regionanchor=5%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r10 width=98% lines=3 regionanchor=3%,67% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r11 width=100% lines=3 regionanchor=0%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r12 width=98% lines=3 regionanchor=3%,75% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r13 width=100% lines=3 regionanchor=0%,88% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r14 width=3% lines=1 regionanchor=35%,100% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r15 width=100% lines=3 regionanchor=0%,88% viewportanchor=0%,100% scroll=none Region: id=r16 width=98% lines=1 regionanchor=3%,96% viewportanchor=0%,100% scroll=none

(sospir)

On és, el teu fill?

Bon dia.(dona) Bon dia, fill.

Bon dia, mamà.

Posa't al meu costat.Ah, sí.

El teu germà també hauria de ser aquí.

-El Frederic tenia molta feina... -Hm.

(porta: timbre)

Bon dia, senyor marquès.

-Marquesa... -Anem al gra. Té els papers?

On és, la ploma? O vol que ho signi amb la meva sang?

No, no, no... De cap manera.

Disculpi, senyor marquès.

(sospir)

Moltes gràcies, senyor marquès.

-1.000, 2.000... -Sisplau, no sigui vulgar.

Miri... els hi deixo aquí.

(pica de dits) Martí, Marçal...

Queda't aquí... i recorda aquest moment.

Senyors marquesos...

Papà...

necessitaria comprar un vestit nou.

Em podria deixar 300 pessetes, ara que tenim liquiditat?

Com goses demanar-me diners en aquest moment?

Ni un duro, no et donaré!

Ets un inútil i un malgastador, com el teu germà!

Perdoni, la meva petició ha estat completament inoportuna.

Inoportuna? No tens cor ni entranyes!

Fins després, mamà.

I no us preocupeu, papà.

Algun dia aquest tapís tornarà a mans dels Lloberola.

(de lluny, repic de campanes)

(sospir)

Rosa...

(porta: s'obre)

Rosa...(dona) Mmm?

Falta un botó de puny.

Deu ser per aquí.

Trobar alguna cosa aquí és com buscar una agulla en un paller.

Ja podries endreçar una mica, no?

Ahir a la nit, quan vas reaparèixer després de 20 anys,

no et va importar el desordre.

Escolta, Rosa, em sap molt de greu...

haver aparegut de cop, però estic passant una mala època i...

i estava borratxo, no...

De sobte em vaig trobar aquí...

No cal que et disculpis, Frederic de Lloberola.

No ets el primer client que reapareix després de molt temps.

Jo no soc cap client, eh?

En això tens raó. No veig cap bitllet a la taula.

(riu) Que és broma!No. No, no...

(sospir) Com vols que li cobri, a un vell amic com tu?

He de marxar, Rosa.

Frederic!

Encara sou amics, amb el Bobby?

Sí, esclar.

¿Llavors, per què no els hi demanes a ell

els diners, per pagar el teu deute?

Com ho saps tu, això de la lletra?

Realment no recordes res del que va passar ahir a la nit, oi?

Sento haver vingut.

N'està segura, Dorotea?

És el complement perfecte per a aquest vestit.

No sé, ho veig una mica massa... poca cosa.

Poca cosa?

No sé què diria la baronessa de Falset si la sentís, senyora Pineda.

Què vol dir, Dorotea?

Doncs que se'n va quedar un d'igual, ara fa uns dies.

De veritat?

Ai... no sé què fer...

-Me'l quedo! -(porta: truquen)

Endavant! El món és dels atrevits.

(xiuxiueja) El senyor Guillem ha arribat.

Disculpi, senyora Pineda, ara torno.

(de lluny, màquina de cosir)

Senyoret Guillem, li vaig dir a les 3.

Ja ho sé, Dorotea, ja ho sé,

però necessito una mica de temps per ficar-me dins del paper.

Cal que facin aquesta pudor?

Se suposa que acaba de sortir d'una fàbrica. Què vol?

Sí, ja.

I ara només falta una cosa: l'últim detall.

Sí, així estem beneïts, oi?

A les 3 en punt surt a escena.

(sospir)

On has estat tota la nit?Eh?

He dormit a casa del Bobby.

El dinar és a taula.

¿Sabeu que... que les fonts de la nova Exposició...

s'il·luminen amb llums de colors, a la nit?

Es veu que és un espectacle preciós.

Tothom en parla.

Del que tothom parla és de la desesperació dels Lloberola

per haver-se hagut de vendre el seu tresor més valuós.

No; el meu pare només ha vist una oportunitat per fer un bon negoci...

i l'ha aprofitat; només això.

Doncs a veure si en veiem alguna cosa, d'aquests diners...

i així puc deixar de mantenir-vos a tots.

(porta: es tanca)

(porta: truquen)

(respiració agitada)

(esbufecs)

(respiració agitada)

(gemec)

Ah...

(gemec)

(gemecs)

Ah...

Ah... ah... ah...

(gemecs i esbufecs)

Ah...

(gemecs i esbufecs)

Què fas? No paris!

(ambdós: respiració agitada)

(porta: s'obre)

(Dorotea) Baró, baronessa, moltes gràcies per la seva visita.

Espero que els vestits hagin estat del seu gust.

(baró) Naturalment, Dorotea.

Moltes gràcies per la seva amable disposició.

(baronessa) Amb el rebombori de l'Exposició Universal,

hi haurà moltes recepcions, en els pròxims mesos.

Li importaria fer-me alguna proposta?

Encantada, baronessa. Per mi serà un honor.

¿I quan creu que podríem tornar, el meu marit i jo,

per veure... els dissenys?

Quan vostès vulguin; només necessito una mica de temps...

per disposar de mostres de teles que acompanyin els dibuixos,

però no es preocupin, jo me'n faig càrrec.

Esplèndid. Moltíssimes gràcies, Dorotea.

-Baronessa. -Molt agraïts.

-A vostès, senyor baró. -Fins aviat.

Volen repetir.

Veig que han quedat satisfets.

Ho vol tornar a fer, o amb dues vegades ja en té prou?

Ella és... deliciosa, però ell...

La primera vegada va estar més cohibit,

però avui s'ha deixat anar com un porc.

I la medalla?

No ho sé, em deu haver caigut al llit.

Era una medalla de plata, espero que no s'hagi perdut.

Llavors, no vol tornar-hi?Per menys de 600 pessetes, no.

No perd el temps, senyoret Guillem.

No, Dorotea, només aprofito les oportunitats que em brinda la vida.

Bé, ja ho veurem.

De moment, recordi que ha de ser absolutament discret.

No ens convé, ni a vostè ni a mi,

tenir problemes amb un matrimoni tan influent.

Sens dubte, Dorotea. Hi ha en joc el nostre honor, també.

Exacte.

Vostè ho ha dit.

-Bona nit, Roger. -Baró...

Bona nit, estimada.

Bona nit.

No hi estic d'acord, baró.

L'Exposició ha posat la nostra ciutat al mapamundi!

Però a canvi d'un gran deute públic. Les arques de l'Estat estan buides.

No és el primer cop, ni serà l'últim.

¿I què passarà, amb tots els murcians

que van venir fa uns anys a construir els pavellons?

-Qui els contractarà, ara? -Que se'n tornin a Múrcia.

Els seus fills han nascut aquí, senyor Cuní.

I a Múrcia encara no poden guanyar-s'hi el pa.

A mi m'han arribat notícies que els nous obrers

s'estan començant a organitzar.

Esclar que s'estan organitzant!

Com ho van fer a Rússia. I mirin què va passar.

¿Insinua, baró, que Primo de Rivera i els seus aires de grandesa...

seran la causa d'una revolució a Espanya?

L'esplendor que veiem cada dia als diaris és només una fantasia.

La nostra estimada ciutat està a punt de patir canvis profunds,

i el nostre Generalíssim no està preparat per afrontar-los.

-No n'hi haurà per tant! -Què s'hi juga, senyor Cuní?

El que vulgui! Aquí som d'una altra manera.

On et vas ficar, ahir a la nit?

Et vaig estar esperant al Grill Room una bona estona,

amb un parell de noies molt ben disposades.

Havia quedat amb algú.

Amb qui?

Va! Fa 35 anys que ens ho expliquem tot.

No facis el ronso.

Vaig anar a veure la Rosa Trènor.

Què?Estava borratxo.

No, ja m'ho imagino, però et podries distreure amb qualsevol altra.

Si ho sap la teva dona...!

Pitjor! Si ho sap la teva sogra!

No penso tornar-la a veure mai més. Va ser un moment de debilitat.

Me'l van deixar tastar la setmana passada i vaig quedar garratibat.

Disculpa'm un moment.

Baró... baró!

Li volia demanar si seria tan amable de retardar el pagament del deute.

(inaudible)

(sospir)

Mmm!

Esto es un pecado mortal.

Tens molta sort amb la teva cuinera.

-¿Y Concha? -Fa tard, com sempre.

Com sempre!

Justament ahir em vaig creuar amb ella a casa de la Dorotea.

Amb el faldilletes del seu marit, naturalment (rialleta).

No sé què hi pinta, el baró, allà, mentre ella s'emprova els vestits.

Quizás le ayude a escoger las telas. Sabes que es un hombre muy delicado.

Massa, pel meu gust.

Debe de llevar una buena cornamenta...

Como la mitad de los maridos de esta ciudad, sean o no delicados.

I de les dones! Per això portem barrets, perquè no es noti!

Si no critico a la pobre Concha.

Si yo tuviera su estampa, haría lo mismo.

Pero si a ti no te hace falta, siendo una viuda rica como eres.

No, no. Yo pagando no puedo.

¡Os lo digo de verdad!

La baronessa de Falset.

Estimada Hortènsia, sento molt arribar tard.

No passa res. L'important és que hagis vingut.

Señoras...

¡Qué vestido más exquisito llevas, Concha!

Dorotea es una artista.

No hi ha dret. S'esforça molt més amb tu que amb nosaltres.

-Un barret molt delicat, Rafaela. -Oi que sí?

Bé, ja està bé, de parlar de vestits.

On és, Hortènsia?

Ai, sí... Vine.

Quina meravella.

Jo no m'hauria atrevit mai a fer una oferta als Lloberola,

si ells no m'ho haguessin proposat.

Per descomptat, Hortènsia.

Tots sabem què significava, un tresor així, pel senyor Tomàs,

però davant de la situació desesperada dels Lloberola,

he pensat que el millor que podia fer era comprar-los-el.

Vaig enviar un marxant, això sí, per "politesse".

Et felicito, Hortènsia. És una peça única.

Mai no perdrà el seu valor.

(porta: s'obre i es tanca)

Mm!

Guillem de Lloberola!Agustí!

Com estàs?Bé...

Bé.Aviam... Mmmm...

Morena, cabells arrissats, ulls blaus?

No li he vist els ulls...Que no li has vist els ulls?

Què vol dir, que no li has vist el ulls?

Com està, la teva dona?(riu)

Ets un bandarra. Molt bé, molt bé. Està de 8 mesos, ja.

Ja? Si que va ràpid, això!

Va al ritme normal. Ets tu, que estàs desaparegut.

Es veu que la teva agenda d'aristòcrata està a rebentar.

Més aviat és la teva la que desborda. Ets l'advocat de moda!

Els nous rics fan cua perquè els amaguis les vergonyes...

Guillem, si et decidissis a utilitzar el teu títol de Dret

i associar-te amb mi al bufet, jo treballaria menys

i tu et guanyaries un bon sou i, de passada, ens veuríem les cares.

És temptador, però ja saps que això de treballar no fa pels Lloberola.

No em surtis un altre cop amb aquesta cançó,

que d'aristocràcia a Barcelona ja no n'hi ha.

Ara tot té un aire... encongit, de classe mitjana.

I em sap greu dir-te que la classe mitjana treballa.

Sí, tot fa un tuf de borra i d'oli de màquines que no s'aguanta,

però no em pots negar que els títols nobiliaris encara imposen.

Fixa't en aquests drapaires enriquits

que se'ls compren perquè tot sembli una mica més digne i elegant,

tot i que després, en la intimitat, segueixin sent uns porcs

que es robolquen en el fang.

Què vols dir?

Doncs que en aquest precís moment hi ha molts degenerats

fent de marits devots al Cercle del Liceu.

Ah! Això no ho dubto, però només perquè està de moda.

Després de la guerra, la gent... la gent no sap què fer

per envilir-se i per ser originals.

No t'estic parlant d'escapar-se al Barri Xino de tant en tant.

Ah! Que ja ha passat de moda, això?Les meuques no passaran mai de moda.

Però alguns necessiten experiències més... imaginatives.

(riure sorneguer) Sembla que parlis amb coneixement de causa.

Un escriptor s'ha de documentar.

A veure si és veritat i algun dia acabes la teva novel·la.

Em queda molt per viure, i no es pot escriure d'allò que no has viscut.

Així ja ens podem preparar per l'escàndol, quan es publiqui, no?

Necessitaràs un advocat o què?

(dona) # Tout autour de toi, vite, vite,

# il vient, s'en va, puis il revient...

# Tu crois le tenir, il t'évite,

# tu crois l'éviter, il te tient.

(riure sorneguer)

# L'amour...

# L'amour...

# L'amour...

# L'amour.

# L'amour est enfant de bohème,

# il n'a jamais, jamais connu de loi.

# Si tu ne m'aimes pas, je t'aime,

# si je t'aime, prends garde à toi!

# Si tu ne m'aimes pas,

# Si tu ne m'aimes pas, je t'aime!

# Mais, si je t'aime,

# si je t'aime, prends garde à toi! #

Bravo, senyora Romaní, bravo!Aix...

Ha estat meravellós, com sempre.

Ets molt amable, Frederic,

però em sembla que exageres, no n'hi ha per tant.

Em falla molt la veu, entre altres coses...

No es tregui importància. Vostè sempre ha cantat com els àngels.

Estic segur que podria haver cantat al Liceu, com la Cavalieri.

¿Se'n recorda, quan el seu fill i jo...

ens amagàvem sota el piano per jugar?

Esclar, que me'n recordo. Com vols que me n'oblidi?

Com ha passat el temps, oi, fill?

Com està, la teva mare, per cert?Bé, bé, està bé.

Dona-li molts records; digue-li que penso molt en ella,

i que si no l'he anat a visitar no és per falta de ganes,

però quan no és una cosa és una altra, oi, fill?

Ho faré, senyora, segur.Bé, em retiro.

He d'acabar aquest jersei, vull portar-lo aviat a la parròquia.

És un dels pocs vicis que em queden.

Un plaer tornar-la a veure.

Fins aviat, Frederic. Soparàs a casa, fill?

Sí, mare.

Com se t'acudeix endeutar-te amb el baró de Falset?

Tothom sap que mai perdona un deute de joc.

Saps que no t'ho demanaria...

si la meva situació no fos molt desesperada.

Què necessites? 4.000, 5.000?

50.000.Estàs boig!

No et puc donar tants diners.

Els hauria de demanar a la meva mare.

Doncs demana'ls-hi.

No, ni parlar-ne, no me'ls donaria mai.

Per ella, el joc és un pecat mortal.

Esclar. La santa de la Pilar Romaní!Què vols dir?

Res, res, no vull dir res.

Me'n vaig.Has volgut dir alguna cosa.

De veritat vols que et digui el que penso de la teva estimada mare?

Sí, sisplau, sigues valent!

Doncs que ella sí que n'ha comès, de pecats, i de molt grans, no?

Què estàs dient?Va, Bobby, per favor.

Tothom sap que ton pare portava unes bones banyes.

La meva mare ha dedicat tota la seva vida als altres.

Esclar, invertint en obres de caritat per tapar els seus pecats.

Fins i tot tu vas conèixer el pintor de qui es va encapritxar, per favor!

La meva mare va haver de suportar

les humiliacions del meu pare tota la vida!

Ella era ben lliure de fer el que volgués! Qui ets tu per jutjar-la?

Em fas fàstic. No tornis a aquesta casa mai més.

Però, Bobby...Et dic que marxis! Marxa!

Escolta'm una cosa, jo aquí no hi haig de fer res, d'acord?

I tant que me'n vaig, home. Per favor!

Hola, mamà.Frederic, fill, quina sorpresa!

On és, el papà?Resant a la seva habitació.

S'acaba de confessar amb mossèn Claramunt.

Quina alegria de veure't. Vens tan poc...

Sí, esclar, esclar...

Què fa la Maria? I la Maria Lluïsa? Que aviat no la coneixeré...!

Bé, mamà, estan bé.Frederic!

El teu pare no es troba bé.

La venda del tapís l'ha afectat molt.

(marquès) Senyor, Déu meu, escolteu-me.

Pare nostre, que esteu en el cel. Sigui santificat el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre sant regne.

Faci's, Senyor, la vostra voluntat...

Sento molestar-lo, papà,

però és un assumpte molt urgent i no... no pot esperar.

(sospir)

De quants diners estem parlant?

50.000.

La meva resposta és no.No, aquest cop no em pot dir

que no té diners si acaba de cobrar per la venda del tapís.

Quan la teva mare i jo ens posem malalts, tu no te n'assabentes,

però si hi ha diners pel mig, de seguida corres a veure'ns.

Si no vinc més sovint és perquè estic molt ocupat

intentant que l'escassa mesada que em dona

m'arribi per mantenir la meva família.

La teva família la manté l'harpia de la teva sogra,

perquè els diners que jo et dono te'ls gastes en joc i dones.

Com vostè quan era jove.Jo mai no he jugat!

Mentider.Com? Què?

Mai no he llençat els diners, jo.

Mai no he llençat els diners!

Heu sigut vosaltres que m'heu arruïnat!

Nosaltres tenim la culpa que hagi hagut de vendre

el tresor més important dels Lloberola.

Han sigut la seva incompetència, el seu orgull i el seu anacronisme,

els que l'han portat a aquesta situació, pare!

Ets un inútil. El meu únic pecat és ser el teu pare.

Exactament, papà, exactament. Té els fills que es mereix.

Per això ara necessito que em doni els diners per pagar el meu deute

o, si no, el meu error acabarà també embrutant la seva reputació.

La meva reputació ja està perduda.

La meva única esperança a hores d'ara

és que Déu m'accepti al seu regne quan em mori.

Ja no em queda res...

Mai no et donaré aquests diners.

Mai!

Molt bé. Doncs tant de bo es mori aviat.

Així comprovarà si Déu l'accepta al seu regne o el deixa a les portes.

Quina mala persona!

Em vols matar a disgustos?Deixi'm en pau!

Deixi'm en pau!

Deixi'm en pau!

(esbufecs)

Verge Santa!

(sospir)

Què li has fet?Li he demanat diners.

Quants?50.000.

I a qui li deus 50.000 pessetes, si es pot saber?

Al baró de Falset.

Demà venç la lletra.

De què rius?

(sospir)

Ets un home afortunat, germà.Però què dius?

No et preocupis. Demà mateix recuperaràs aquesta lletra.

Escolta, no em prenguis el pèl!No et prenc el pèl.

Esràs de sort, germà. El baró em deu un favor.

Ah, sí? De què coneixes tu el baró?

Jo també tinc els meus contactes.

No et crec. No ho aconseguiràs.

T'aposto 1.000 pessetes a que sí.

D'acord.

#

# (baró: taral·leja)

(baró: riu)

# (baró: cantusseja)

Me'n vaig a dormir.

#

Bona nit, estimada! Que dormis bé.

#

(porta: timbre)

# (baró: cantusseja)

Guillem de Lloberola. M'agradaria veure el baró.

Passi, sisplau.

# (baró: cantusseja)

Baró, ha vingut el senyor Guillem de Lloberola.

Ah!

Que passi.

Bona nit, baró.

Bona nit.

Perdoni que el visiti a aquestes hores.

No es preocupi... Guillem.

No ens coneixíem, veritat?

No, no tenia aquest plaer,

però crec que vostè és molt amic del meu germà.

I tant.

Vostè no va mai pel Cercle del Liceu?

No li agrada, el bridge?No, la veritat és que no.

Ja. No es pensi. Jo hi jugo molt poc. Tinc massa feina!

Segui, sisplau.

Gràcies.

I com està el seu pare?

Doncs la veritat és que la seva delicada salut

és la causa que em presenti aquí a aquestes hores.

No em digui que està malalt, el senyor marquès.

Malauradament, sí.

Per això cal estalviar-li un nou disgust;

si no, no crec que pogués superar el trasbals.

Digui'm en què el puc ajudar.

Necessito que em doni

la lletra corresponent al deute de 50.000 pessetes

que el meu germà va adquirir amb vostè, fa uns mesos.

Senyor de Lloberola...

lamento moltíssim el precari estat de salut del seu pare,

però... el que m'està demanant és impossible.

El seu germà va abusar de la meva... generositat.

Vaig confiar en ell, i ara vol que l'alliberi del deute.

De veritat que ho sento moltíssim pel seu pare,

però no ho puc consentir, va en contra de tots els meus principis.

Esclar, senyor baró, esclar...M'agradaria poder-lo ajudar...

Em podria dir on era, ahir, a les 3 de la tarda?

Què vol dir?Res. Pura curiositat.

No li he de donar explicacions del que faig, senyor de Lloberola,

però si tanta curiositat té, li diré que estava...

estava acompanyant la meva dona mentre es comprava un nou vestit.

A Casa Dorotea?

Sí.Esclar.

És la millor casa de modes de Barcelona.

I la Dorotea és una dona molt... astuta.

Sap perfectament el que necessita cada clienta

i també el que agradarà més als seus marits...

(sospir)

No diu res?

Què vol que digui? No sé on vol anar a parar.

Només vull dir que resulta molt interessant

que a un home dels seus principis li agradi

mantenir trobades sexuals a 3 amb la seva dona i un vulgar obrer.

D'on ha tret aquest disbarat?

Cap disbarat, senyor baró. Només dic la veritat.

Una veritat que conec de primera mà.

Vostè?

Jo mateix.

Qui no té una doble vida, en aquesta ciutat?

Però els dos som, sobretot, cavallers, membres de la noblesa.

Per això resoldrem aquesta qüestió d'una manera elegant i neta.

No cal pas embrutar-se, no troba, senyor baró?

M'està fent xantatge i... i parla de no embrutar-se?

No faci servir paraules tan lletges.

Només li estic demanant un favor. De cavaller a cavaller.

Doni'm aquesta lletra i escrigui una carta al meu germà

explicant per què el perdona.

Pot al·ludir al motiu principal que ens ocupa,

la delicada salut del meu pare; en Frederic s'ho creurà.

I després?

Després, res.

Jo li dono la lletra al meu germà, ell rep la carta,

el meu pare no ha de passar per un mal tràngol...

i tots contents.

Molt bé. Només falta la carta.

Ara l'escriuré.

Demà a primera hora, el seu germà la tindrà a les seves mans.

Gràcies, baró. Ha estat un plaer.

Li quedo profundament agraït pel seu gest tan generós.

Senyor... senyor...

Senyor...

Senyor! Ha arribat una carta per vostè.

(baró) "Benvolgut Frederic,

"li escric aquestes línies per comunicar-li

"que aquest matí el seu germà, el senyor Guillem de Lloberola,

"li farà a mans la lletra

referent al deute adquirit amb mi fa uns mesos i que vencia demà."

"Gràcies a ell,

m'he assabentat del delicat estat de salut del seu pare, el marquès."

"De cap manera voldria ser jo

la causa d'un disgust que pogués empitjorar més el seu estat."

"El seu germà, disposat a estalviar-li el cop al seu pare...

"ha apel·lat a un favor que jo li devia

"per un servei especialíssim que em va prestar,

i pel qual només puc estar-li agraït."

"Lamento no haver estat coneixedor abans

"de la delicada salut del marquès,

"ja que, en tal cas, la meva actitud vers el pagament del seu deute...

hauria estat d'una major comprensió."

"Aclarit i solucionat aquest punt, només li demano, Frederic,

que estripi i cremi aquesta carta un cop l'hagi llegit."

"Molt cordialment, m'acomiado de vostè."

"Antoni Mates, baró de Falset."Com dimoni ho has aconseguit?

T'ho vaig dir.

No sé què deus haver fet, però ha de ser alguna cosa molt reprovable,

perquè el baró hagi perdonat un deute per primer cop a la vida.

La salut del papà va ser clau per convence'l.

Això, i el favor que et devia.

És el que et diu a la carta?Sí, exactament.

Però quin favor et podia deure, a tu, un cavaller com ell?

Res d'especial; hi ha vegades que les persones...

creuen que et deuen més del que et deuen realment.

Bé, i ara ja pots donar-me les 1.000 pessetes.

Com?L'aposta que vam fer, te'n recordes?

Ah!

Jo no... no les tinc, les 1.000 pessetes.

No.Ja...

D'acord, doncs em conformo amb la carta.

No, la carta no te la puc donar.Per què

El baró m'ha demanat que la cremi.

I com ho sabrà, ell, si l'has cremat o no, eh?

Va.

Per què la vols, tu, la carta?Res. Per... per tenir-la de record.

(sospir)

-Bona tarda, baró. -Bona tarda.

-Bona tarda. -Bona tarda.

-Bona tarda, Antonio. -Bona tarda.

(de fons, xerrameca i rialles)

Bona tarda, cavallers. Veig que s'estan divertint.

Bona tarda, senyor baró.

Bona tarda.

En Guillem ens estava explicant unes anècdotes d'allò més divertides.

Ah, sí?

Sí... Res que no ens ofereixi la mateixa vida.

Som éssers tragicòmics per naturalesa.

Per cert, baró, ¿li faria res, que despatxéssim un moment...

sobre aquell negoci que tenim entre mans?

D'acord, si és tan urgent...

Amb permís...

Què els estava explicant, als meus amics?

A què es refereix?

Si se li acudeix...

Revelar les porqueries que li agrada fer?

No s'hi atrevirà. No és tan boig.Potser sí.

Ningú se'l creuria.

Tinc en el meu poder la carta que va enviar al meu germà.

El seu germà hauria d'haver-la cremat.

El meu germà sempre ha estat un inútil per als negocis.

Igual que el meu pare.

Vam fer un tracte. No permetré que em faci xantatge.

No, no es confongui, senyor baró, no es confongui.

En aquest assumpte, els diners són només una excusa.

Una pura formalitat. La meva intenció no és arruïnar-lo.

El que més em plau de tot això és poder anorrear

una persona com vostè, estripar una careta

tan ben aguantada com la que vostè du a sobre el nas.

I la seva màscara?

La meva màscara?

¿Quin interès pot tenir,

desemmascarar un inútil i un gandul com jo?

El mèrit està a destruir

les mentides d'un farsant tan distingit com vostè.

No parlarà. El seu pare es moriria del disgust.

El meu pare es morirà igualment. És vell.

Aquest món d'avui dia no li agrada.

Potser fins i tot li fem un favor.Vostè és un miserable.

Li faré arribar les indicacions per formalitzar els pagaments.

Molt bé...

Però vagi amb compte, senyor de Lloberola.

Fins i tot la gent com vostè pot tenir un accident inesperat.

(respiració profunda)

Endavant, senyor baró.

No dubto que podria trobar un criminal

que li fes la feina a canvi d'uns quants bitllets, oi?

No tinc por, no hi tinc res a perdre.

En canvi, vostè em sembla que hi pot perdre molt.

Podem tornar amb els nostres amics.

Ens estan esperant.

Hola, Bobby.

Hauria de parlar amb tu.

Sisplau, podria deixar-nos sols un moment?

No es bellugui, sisplau.

Hi insisteixo.

Sisplau, Bobby.

Sento moltíssim tot el que... vaig dir ahir sobre la teva mare.

Estava una mica massa begut i no...

Tu ets el meu millor amic,

i no voldria perdre la nostra amistat per un moment de deliri.

Et vaig dir que no tornessis a parlar-me.

Per mi, ets mort.Va, vinga, Bobby.

Reconec que en vaig fer un gra massa...

Em sembla que no ho entens.

T'estic dient que no tornis a aparèixer per aquí,

ni per cap dels nostres espais comuns.

M'he passat la vida defensant-te davant les crítiques de tothom.

Ara he vist el teu veritable rostre, i t'he de dir que m'avergonyeix...

haver-te considerat el meu millor amic durant tants anys.

-Què et passa? -Res...

No em pots enganyar. No has menjat res.

Alguna cosa et preocupa.

No vull avorrir-te amb problemes de negocis.

Alguna cosa greu?

Res que mereixi espatllar aquest matí amb la meva bella esposa.

¿Creus que... ja ha passat un temps prudencial,

per poder tornar a casa de la Dorotea?

(sospir) No crec que sigui bona idea, tornar-hi.

Com? Em pensava que t'havia agradat tant com a mi.

Mai vaig dir que m'agradés la companyia d'aquell...

Antoni, què passa?

No és correcte, estimada. No ho és.

Bon dia, senyor.

Perdoni, senyoreta, estic esperant algú.

Quina llàstima. És vostè l'home més elegant que hi ha per aquí.

(s'escura la gorja) Pot seure. La meva cita arriba 5 minuts tard.

Veig que la paciència no és una de les seves virtuts.

Qui ha dit que sigui una virtut?

Ai, tiet! Ets un pallasso!I tu, massa guapa.

D'aquí a un parell d'anys faràs molt de mal.

Sí, molt...Només et falta un detall.

Què?

Un vestit com Déu mana.

Ja, ja ho sé. Però és que la mamà diu que encara soc una nena...

Ara mateix anirem a comprar el vestit més maco que trobi.

Un vestit de senyoreta!

Ets el millor tiet del món!

No ho dubtis!

Què estàs escrivint?Tonteries...

Explica'm-ho! Deixa-m'ho veure.No, Maria Lluïsa, no, no, no!

No tens edat!Com que no? Que soc gran, tiet!

(riu) Prou!

# (Rosa) El día que me quieras

# la rosa que engalana

# se vestirá de fiesta

# con su mejor color.

# Y al viento las campanas

# dirán que ya eres mía.

# Y al viento las campanas

# recordarán tu amor.

# El día que me quieras

# la rosa... #

Què hi fas, aquí?

T'has deixat la porta oberta. Esperes algú?

Ves-te'n.

Rosa, només... vull parlar...

Has trobat el meu botó de puny?

Esclar, el teu botó de puny...

Té. Ara ja te'n pots anar.

¿Creus que... si ens haguéssim casat fa 20 anys,

hauríem estat feliços?

Té, queda-te'l tu.

A la meva dona ja li he dit

que em va caure a la claveguera sortint d'un taxi.

Sempre has sabut mentir molt bé.

(sospir)

(panteix)

(gemec)

(home) Qui s'havia d'imaginar que podia passar una cosa així?

(home) Si ha caigut la borsa de Nova York,

no vull ni pensar què pot passar aquí.

Per descomptat que hi haurà canvis, senyors.

El general Primo de Rivera cada dia té més adversaris,

i ja ni tan sols li queda el suport del rei.

El món tal com el coneixem està a punt de desaparèixer.

Però estic segur, senyors, que tots els seus negocis

estan a cobert i no corren cap perill.

Què hi diu, vostè, baró?

Segur que tots els seus negocis estan a resguard del crac mundial,

oi que sí?

Per descomptat, senyor de Lloberola.

Mai he invertit en res que no servís per produir alguna cosa.

Mai he especulat amb els diners dels altres

i mai he gastat una pesseta que jo o la meva família

no haguéssim guanyat amb el nostre treball.

És cert, baró, oblidava que vostè és fill d'un drapaire...

que va venir caminant des de Perpinyà i que tan sols fa 20 anys

que el seu pare va comprar el títol nobiliari que vostè ha heretat.

(home) Vaja, sembla que el baró ha perdut el sentit de l'humor.

(Bobby) No l'ha tingut mai gaire desenvolupat.

Una crema deliciosa, senyora marquesa.

Moltes gràcies, mossèn. L'ocasió ho mereixia.

No cal que ho digui.

Pel marquès.

75 anys honorant la nostra terra i Nostre Senyor.

Que Déu li doni molta salut i ens permeti seguir gaudint

de la seva caritat humana per molts anys més.

Moltes gràcies, mossèn. Que Déu el beneeixi a vostè.

Salut.

Moltes felicitacions de part de la meva dona i la seva neta.

No han pogut venir perquè són a Lleida visitant la madrina.

Per molts anys, papà.

Què és això?

Obri-ho.

Però com l'has pogut recuperar?Encara era a la casa de préstecs.

I els diners?

He invertit en un petit negoci

que m'està començant a donar els primers beneficis,

i els he volgut destinar a tornar-li a vostè el rellotge del seu avi.

Moltes gràcies, fill.

M'has fet molt feliç.

Bueno, bueno, bueno, volia haver esperat a havent dinat,

però com que veig que és el moment dels regals,

jo també tinc una cosa per vostè.

-El seu rosari? -No, és un d'igual.

Però aquest ha estat beneït pel papa.

No el puc acceptar. No m'ho mereixo.

Li asseguro, marquès,

que no conec cap altra persona que s'ho mereixi més.

(marquès) No tinc paraules. Moltíssimes gràcies, mossèn.

No em podien fer un millor regal. De debò, moltíssimes gràcies.

(marquesa) Ja pot servir el cafè.

Perdoneu, tinc una mica de pressa, me n'he d'anar.

(esbufec)

D'on treus els diners?Quin fàstic d'home, oi?

Encara segueix llepant-li el cul al papà?

Es pot saber què pretens?No t'entenc.

Jo soc el primogènit. I el poc que s'hagi d'heretar em correspon a mi.

Però com pots pensar en la mort del nostre estimat pare?

No et facis l'innocent, per favor.

Sé perfectament d'on treus els diners per aquest rellotge

i per tots aquests vestits nous.

Doncs si n'estàs tan segur, per què no presentes una acusació formal?

Mai t'hauria d'haver deixat la carta. Mai!

No! El que no hauries d'haver fet mai és apostar.

Escolta, no em donis lliçons, eh!

No entenc com t'obstinaves a seguir apostant, si sempre perdies.

Aquesta aposta no la perdré, em sents? No la perdré.

El pare no s'atrevirà a trossejar el poc patrimoni que li queda.

Els seus avantpassats estan per damunt de tu, de mi...

i d'aquell hipòcrita de mossèn.Adeu, germanet.

400 anys de Lloberoles estan del meu favor, em sents?

400 anys de Lloberoles estan de part meva!

# (xarleston)

#

Què fas?Ballo.

I l'àvia?Dorm.

#

D'on has tret aquest vestit?

Me l'ha regalat l'oncle Guillem.

#

Treu-te'l. No te'l vull tornar a veure posat. No fa per la teva edat.

Però, mamà...!He dit que te'l treguis.

I apaga la ràdio o despertaràs l'àvia.

#

Filla...

Què vol, mamà?No tinguis pressa a créixer.

El que ve després no és millor.

(sospir)

(rialla)

(homes: parlen i riuen)

Porc! Mentider! Ets un porc i un mentider!

Rosa, sisplau...Com m'has pogut fer això a mi?

Escolta, jo t'ho tornaré tot.Per què m'has robat els diners?

No vull tornar-te a veure mai més! Maleït siguis, Frederic!

Maleït sigui el dia que et vaig deixar entrar a la meva vida!

Rosa, sisplau, jo t'estimo!

(plorosa) No tornis a dir-ho mai més.

No vull sentir-ho, i no vull tornar a veure't més!

Maleït siguis!

Mai més!

(sospir)

(sospir)

Hola, Antoni...

Com t'ha anat el dia?

És pel famós crac de Nova York, que estàs preocupat?

Si estem arruïnats, Antoni, m'ho pots dir sense embuts.

Els meus negocis estan segurs. Sempre he estat previsor i prudent.

Només he comès un error en tota la meva vida. Només un!

-A què et refereixes? -Ho saps molt bé.

-No, no ho sé, Antoni. -(sospir)

Últimament no entenc el teu comportament.

No era el primer cop, teníem un pacte...

Que potser vaig fer alguna cosa amb aquell home que et va molestar?

Vols fer el favor de callar?

(sospir)

(xiuxiueig) Frederic...

(sospir)

¿Per què no fem un esforç tots dos...

i ens oblidem del mal que ens hem fet?

Frederic...

On vas?

On vas?

De veritat vols que t'ho digui?

És aquella dona, oi? L'has tornat a veure.

Contesta! Contesta'm! Has tornat a veure-la?

Contesta'm! Has tornat a veure-la?

Digue'm que sí! Contesta'm! Contesta'm!

Has tornat a veure-la? Has tornat a veure-la?

Contesta'm!

(sanglots)(porta: cop fort)

Rosa, obre'm, sisplau!

T'he vingut a portar el que et dec.

Obre!

(esbufecs)

(sospir)

(respiració profunda)

(porta: s'obre)

Té.

Ara que tens els dos, els pots vendre. Et donaran molts calés.

Són d'or massís.

En pots aconseguir 5 vegades més del que et vaig agafar.

Agafar, no. "Robar" és la paraula.D'acord, està bé, sí.

Del que et vaig robar.

Està bé. Accepto el pagament.

Ara ja pots marxar.

Rosa, espera, sisplau... Rosa, no, sisplau! Rosa, no marxis.

No... no tornarà a passar mai més, t'ho juro.

Ho sento, no et crec. Un jugador sempre torna a jugar.

No...

quan t'adones que estàs jugant amb l'única cosa que t'ha fet feliç...

Ah, sí?

I quan has tingut aquesta revelació?Aquesta nit. Davant de la meva dona.

(esbufec) Se m'ha insinuat, després d'un any... i...

jo no... no he pogut.

En aquell moment, només et veia a tu.

Només et desitjava a tu.

Ves-te'n! Deixa'm...No, Rosa, no et deixaré marxar.

Aquest cop no.

Fa 20 anys vaig ser un covard....

però ara, quan el meu pare mori i cobri l'herència,

encara que sigui el poc que em quedi,

em separaré de la meva dona i viurem junts...

com hauríem d'haver fet des del principi, Rosa.

No t'ho creus ni tu.

Confia en mi.

Rosa, confia en mi. Serà així.

T'ho juro... T'ho prometo...

T'ho prometo.

(xiuxiueig) T'ho prometo, aquest cop no et fallaré.

Aquest cop no et fallaré, t'ho prometo.

No, vull esperar el baró.

Senyora baronessa, el baró no es troba bé.

Què?

Ha dit que no el molesti ningú... Vostè tampoc.

M'ha dit la criada que em volies veure.

Sí.

Molt bé, tinc pressa. Havia de canviar-me.

Doncs t'esperes.

No puc demanar-te que m'estimis.

Però t'exigeixo que guardis les aparences.

A partir d'ara, fes el que vulguis.

Però si no esmorzes, dines, sopes i dorms en aquesta casa...

no rebràs ni un cèntim de la meva mare.

Hauràs de viure de la mísera assignació que et doni el teu pare.

Tu no series capaç de fer-me això...Seria capaç d'això i molt més.

(porta: es tanca)

Ai, Maria, quins nervis!

M'ha costat tant convence'l!

Vindrà així que surti d'una recepció que té al consolat de França.

-Espero que pugui arribar a temps. -No te preocupes, Hortènsia.

Yo he visto a Miguel esta mañana y me ha asegurado que vendría.

El que no aconsegueixis tu, Hortènsia...

Això espero, si no, mare meva, quina vergonya...

Si em disculpeu...

Senyora Romaní. Feia anys que no la veia. Bobby.

-És en Guillem de Lloberola, mare. -Ah! El petit de la Leocàdia.

Com està, la seva mare?Ocupada cuidant el meu pare.

Sí, algú va dir-me que el marquès no estava gaire catòlic.

Bé, ha tingut algunes molèsties, però el cert és que és un home fort.

Celebro sentir-ho.

Tant de bo Déu ens permeti gaudir-ne molts anys més.

I el seu germà Frederic? Fa dies que no el veiem. Oi, Bobby?

Sí. Vol que li porti una copeta de xampany, mare?

No, no, gràcies. Continuaré amb l'anís.

-Les bombolles no em proven gaire. -T'importa acompanyar-la, Guillem?

No, en absolut. Serà un plaer.

(Romaní) El matrimoni del seu avi amb una esclava mulata

va ser l'escàndol més gran de la ciutat durant dècades.

(riure sorneguer)

La va portar de Cuba en un vaixell carregat de cacau.

Esclar que una bellesa així

no hauria estat possible sense aquell toc exòtic.

Llàstima que el seu pare l'obligués a casar-se

amb un home tan poc interessant com l'Antoni Mates.

Les dones com ara la Conxa

necessiten alguna cosa més que un marit ric...

Les orquídies salvatges no necessiten que les reguin.

Només volem sentir el sol i la pluja amb tota la seva força.

Sense filtres...

Estimada Pilar!

Estimada! Quant temps sense veure-la!

Massa, estimada Conxa, massa!

I què fa, el baró? Com és que no ha vingut?

No es trobava bé. Alguna cosa no li ha fet profit.

Vaja, quina llàstima!

Sí, de fet, jo tampoc hauria vingut, si l'ocasió no ho hagués merescut.

Quin remei ens toca, estimada!

Mentre la diabetis no se l'endugui a l'altre món

o el rei no li busqui un substitut, no podem fer altra cosa

que continuar fent-li reverències al generalet.

Oh, disculpin. No sé si es coneixen.

Guillem de Lloberola. La baronessa de Falset.

Un plaer, baronessa.

Encantada, senyor de Lloberola.

# (xarleston)

#

-Tens molt poca gràcia, Bobby! -Ets un envejós!

-I qui és aquell que fa l'índio? -En Guillem de Lloberola.

Un altre sablista com el seu germà?

És evident que l'aristocràcia catalana ha tocat fons.

#

Li agrada?

Molt.

Suposo que deu ser molt dur, haver de renunciar a una cosa tan bella.

Sí... No ho dubti.

Creu que vindrà de veritat, Primo de Rivera?

# (piano: G. Bizet, havanera de l'òpera "Carmen)"

Aquí el tenim.

#

Bienvenido, general.

Qué alegría que haya podido venir. Estoy encantada de verle.

#

La señora Ágata.

Es la hija de...

#

Tenía muchas ganas de conocerle.

#

Al final no has vingut.

Com ha anat la festa?

Avorrida.

Tots pendents de l'arribada d'aquella mòmia del Primo de Rivera.

Hi havia un noi...

un cambrer... jove, molt guapo.

He pensat que si organitzem algun sopar podríem contractar-lo...

quan acabis de posar-te bé.

Vaja, si a tu també t'agrada...

Et sembla bé?

El que tu vulguis, Conxa.

Estic cansada.

Me'n vaig al llit.

Ens veiem demà per esmorzar.

(de fons: música i veus)

(Hortènsia) Senyors, hora de tancar! Ens n'anem tots cap al Xino.

(rialles i xiscles)

Vinga, vinga, vinga, que el trenet se'n va!

-Ens n'anem a La Criolla. -Jo n'estic fart!

Per què no anem a La Sevillana?

¿A bailar sevillanas ahora?

No se preocupe, marquesa, que allí se hace de todo menos bailar.

No correu tant, que em fareu caure!

(crits i rialles)

(sospir)

(sospir)

(sospir)

(tret)

(sanglot)

(noi) Inesperada mort del baró de Falset!

Inesperada mort del baró de Falset! Apareix mort a la seva pròpia casa!

Noi!

Inesperada mort del baró de Falset!

Què passa, fill?

Mare... Res.

Res...

(sospir)

Qui és, la dona que fa que pateixis així?

Només un mal d'amors pot esborrar aquest preciós somriure.

Qui pot no voler el meu nen preciós?

(rialla)

Mamà...Hm?

Quin temps prudencial s'ha de guardar per fer la cort a una vídua?

(home) "En nom de Déu, jo, Tomàs de Lloberola i Serradell,

disposo i atorgo aquest, el meu testament, en els següents termes."

Què fa?Seguir-la.

Per què no s'ha presentat?

Volia oferir-li el plaer de no ser reconeguda.

Com?

On vas?De veritat vols que t'ho digui?

Podem ser feliços, tu i jo podem ser feliços.

Ens estimem.

Aquesta república serà un pas endavant.

I les primeres que notarem els canvis serem nosaltres, les dones.

No vull acabar com la mare.

No vull que em mantingui ningú.

Vull ser independent.

No es preocupi, entenc que la vida dona moltes voltes.

Ja ha arribat?

Tinc una cosa seva...

Can't find what you're looking for?
Get subtitles in any language from opensubtitles.com, and translate them here.