Original subtitles

#

Aquest home acaba d'arribar a París.

Moscou el considera un traïdor i un desertor.

L'Aleksandr és rus.

Durant 3 anys va servir a les files del Grup Wagner.

Ara que estic segur aquí, a França,

faré tot el que pugui

perquè s'acabin els crims de Putin i el seu règim.

És molt excepcional aconseguir declaracions

d'un testimoni com l'Aleksandr.

Ell és un dels pocs

que van participar en la creació d'aquest grup armat.

Tot va començar el 2014 al Donbass, la regió oriental d'Ucraïna.

Una part de la població

que volia tenir lligams més estrets amb Rússia

va intentar separar-se d'Ucraïna.

Va esclatar una guerra en què l'estat ucraïnès

combatia contra els separatistes.

Oficialment, Rússia no hi intervenia.

Però molt aviat alguns nacionalistes russos

es van afegir al bàndol separatista.

Com l'Aleksandr,

hi van anar empesos per la propaganda del Kremlin,

perquè creien que la població de parla russa d'Ucraïna

estava amenaçada per un genocidi.

Entre els nacionalistes russos corrien rumors

que deien que mataven russos del Donbass

perquè volien continuar parlant rus,

perquè volien continuar sent russos,

perquè no volien que els fessin ser ucraïnesos.

Nosaltres el que volíem era salvar els russos.

L'Aleksandr va arribar a Lugansk, una ciutat de l'est d'Ucraïna,

junt amb 60 voluntaris més.

Uns separatistes russòfons els van allotjar

i els van proporcionar armes.

Però, en secret, qui movia els fils era el Kremlin.

Van arribar armats.

Se sap que les seves armes venien del Ministeri de Defensa rus.

El seu objectiu era apoderar-se dels edificis oficials.

En realitat, era un cop d'estat...

que havia estat organitzat des de l'exterior del país.

No eren militars,

no eren agents dels serveis d'informació;

eren pràcticament civils en uniforme.

Llavors es va començar a veure

que Rússia posava en pràctica la seva política

amb forces auxiliars.

Amb aquells voluntaris, Rússia va poder envair la veïna Ucraïna...

sense implicar-s'hi oficialment.

Va utilitzar el que se'n diu "negació plausible"

La negació plausible...

consisteix a aportar capacitats militars russes

i al mateix temps

negar la responsabilitat de l'estat rus.

El punt clau del 2014

és que mai es va saber segur qui hi estava implicat.

Gràcies a aquells soldats fantasma,

Vladímir Putin es va annexar de facto

una part significativa del territori ucraïnès.

Dues regions es van autoproclamar independents:

una victòria important per l'amo del Kremlin.

En certa manera, va recuperar una part de l'antic imperi dels tsars,

és a dir, que va guanyar.

Aquella arma secreta va resultar tan eficaç

que el Ministeri de Defensa rus va decidir reestructurar-la

per convertir-la en una autèntica força militar.

Així va néixer el Grup Wagner.

Va passar al sud-oest de Rússia, a la regió de Krasnodar;

concretament, a la base militar de Molkino.

L'any 2015 l'Aleksandr va rebre l'ordre

de viatjar a Krasnodar juntament amb altres

que també havien fet de voluntaris al Donbass.

Quan hi vaig arribar,

només hi havia unes quantes tendes molt grans de l'exèrcit.

A mesura que anava arribant més gent,

muntaven més tendes.

La gent que hi havia allà trucava a militars

que coneixia en diferents regions de Rússia

i els deia que hi anessin.

Es va anar fent una mena de boca-orella entre militars.

Uns trucaven i els altres venien.

Així és com es va crear l'empresa militar privada

que es diu Grup Wagner.

A Molkino, el campament per a nous reclutes,

es va muntar al costat d'una unitat d'elit del GRU,

el temible servei d'intel·ligència militar rus.

Sabem que, realment,

l'any 2014 aquella base va servir com a camp d'entrenament

on els mercenaris feien servir mitjans de l'exèrcit,

el seu equipament i les seves armes,

i es podien entrenar amb tancs i amb fusells.

Recollíem l'uniforme directament

al magatzem de les forces especials del GRU.

Ens donaven els mateixos uniformes que als altres,

però els nostres no portaven xarreteres.

No portàvem insígnies, però l'uniforme era exactament igual.

Aquí es torna a veure la consanguinitat fortíssima

que existeix entre els serveis d'informació russos i Wagner.

Al cap d'unes setmanes,

centenars de combatents s'havien afegit a les files del Grup Wagner.

Un d'ells era el Marat,

un exmercenari que ara viu refugiat a França.

Em dic Marat Gabidulin i tinc 56 anys.

Vaig entrar a l'empresa militar privada Wagner l'any 2015

i me'n vaig anar el 2019.

Fins al 1993 vaig servir a les forces aerotransportades russes.

Però vaig cometre un delicte.

Vaig matar un padrí de la màfia d'una ciutat veïna,

em van detenir i vaig estar 3 anys a la presó.

Com es pot comprendre,

després d'allò ja no podia tornar a l'exèrcit.

Però l'any 2015...

un amic meu em va explicar

que s'estava creant una nova estructura militar.

En aquell cas, el fet de tenir antecedents...

no representava cap problema.

Allà vaig poder tornar a treballar com a militar

i vaig poder tornar a agafar les armes

amb un cert estatus oficial.

Com en el cas del Marat,

molts reclutes de Wagner havien tingut problemes amb la justícia.

A Crimea, un territori ucraïnès ocupat per Rússia des del 2014,

hem pogut entrevistar un altre exmercenari de Wagner.

Em dic Viktor i soc de Rússia.

Estimo el meu país

i fa 10 anys que lluito per defensar els seus interessos.

He participat en 3 guerres.

Primer vaig combatre a les forces especials,

després vaig fer de combatent voluntari

i finalment vaig entrar al Grup Wagner.

Com l'Aleksandr, el Viktor va lluitar l'any 2014 com a voluntari

al costat dels separatistes prorussos del Donbass.

Era el meu somni.

Jo no ho feia pels diners.

No volia un cotxe de luxe ni una dona espectacular.

Jo el que volia era servir, portar l'uniforme i armes,

i estar amb els altres.

Aquests són els meus ideals, les meves referències a la vida.

El Viktor es va allistar al Grup Wagner

per les seves idees nacionalistes.

Ell també va passar per la base de Molkino.

Per liderar aquells centenars de combatents sense déu ni llei,

el GRU, el servei d'informació militar,

va triar un dels seus homes.

Un guerrer amb una reputació sinistra,

l'home que va convertir Wagner en una llegenda.

Hi havia algun cap?

Sí, teníem un cap: Dmitri Utkin, àlies Wagner.

(De Jong) Utkin és una bèstia, però és una bèstia que funciona.

Ve de la segona brigada especial del GRU. És molt conegut.

És alt i ferm. Fa metre 90. És un autèntic monstre.

Ell era l'home capaç de crear tot allò

i és el que fa de lligam

entre el GRU i Wagner.

L'Utkin...

no hi ha cap dubte que és un autèntic especialista.

Un autèntic professional amb una gran experiència de combat.

Dmitri Utkin és un fantasma.

Una de les escasses fotos que circulen d'ell és aquesta selfie

en què exhibeix els seus tatuatges:

les insígnies d'un oficial de les SS,

les infames unitats nazis.

El seu àlies, Wagner,

fa referència al compositor preferit d'Adolf Hitler.

Se sap que Dmitri Utkin és un admirador dels nazis,

del Tercer Reich com a sistema.

Per tant, les idees que el motiven des del principi...

són les idees ultranacionalistes

que volen que es controli tot l'espai que envolta Rússia.

Ell vol defensar la raça blanca.

Si pogués, es faria membre del Ku Klux Klan.

L'Aleksandr, que el va tractar durant anys,

recorda que era un cap respectat i temut pels seus homes.

Era un autèntic comandant,

un comandant que no tenia por de la mort.

Tot i que no era mal paio,

els seus homes li deien d'amagat "el carnisser",

perquè sovint enviava la gent a una mort segura.

Una vegada em va dir:

"Ja sé que em diuen 'el carnisser', però a mi tant me fot.

Jo faig la meva feina".

Dmitri Utkin complia a la perfecció les feines que li encarregaven,

però no deixava de ser un encarregat.

L'autèntic cap del Grup Wagner és un home encara més discret,

però també molt més poderós.

És un empresari pròxim a Vladímir Putin:

Ievgueni Prigojin.

Aquest home va néixer en una família pobra de Sant Petersburg.

Abans dels 20 anys va entrar en el món de la delinqüència.

El senyor Prigojin era un petit delinqüent,

després va cometre desordres públics, atracaments i robatoris.

Va cometre altres delictes

de gravetat mitjana però bastant abjectes.

Per tot plegat, va acabar a la presó.

Si no ho recordo malament, li van imposar una pena de 10 anys...

i em sembla que va sortir de la presó al cap de 8.

Va sortir en llibertat el 1990,

just quan la Unió Soviètica s'estava desmembrant.

Ievgueni Prigojin va aprofitar el caos econòmic

per dedicar-se a fer negocis i va triomfar.

És un home molt treballador, més aviat pragmàtic,

molt espavilat i pencaire,

i té molt bon nas per captar les situacions.

Llavors va pensar: "Què puc fer?",

i va obrir un restaurant que li va anar molt bé.

En un dels seus restaurants,

Prigojin va conèixer Vladímir Putin.

Les primeres imatges que en tenim són unes fotografies de premsa

fetes en un dels restaurants de Prigojin

que li agradava molt a Vladímir Putin.

Allà Putin va convidar a sopar George Bush,

Jacques Chirac i altres caps d'estat.

En aquell moment

és quan es veu aparèixer Prigojin al costat del cap d'estat rus.

Gràcies a la seva proximitat amb el president rus,

Prigojin es va fer immensament ric.

És una persona que es va saber introduir al capdamunt de l'estat

i que va anar construint el seu imperi pacientment

al llarg dels anys.

Prigojin és un empresari.

És un home d'acció però també un home de negocis.

Ell construeix, emprèn. És un emprenedor.

A la primera dècada del 2000,

Prigojin va aconseguir contractes

per subministrar els àpats a l'exèrcit

i als menjadors escolars de Moscou.

Si observem l'organització detallada del seu imperi,

veurem que el que va aconseguir va ser

el monopoli dels contractes públics en sectors que, a priori,

poden semblar no gaire importants però que, en realitat,

són molt estratègics:

les obres públiques militars, els menjadors escolars de Moscou...

Això són coses que generen moltíssims diners,

i ell crea aquesta mena d'imperi bastant horitzontal

on tot està lligat perquè està gestionat

com una organització criminal.

A la Rússia nacionalista i cleptocràtica de Putin,

Ievgueni Prigojin s'hi movia com peix a l'aigua.

Les seves característiques?

És intel·ligent, creatiu...

Ho analitza tot a gran escala

i sense escrúpols.

Ell està plenament convençut que és un patriota.

Però, naturalment,

tot es basa en els seus propis interessos,

en els seus somnis de poder i de diners.

Ha aconseguit fer encaixar molt bé això amb el seu patriotisme.

Amassar una fortuna servint els interessos de Rússia

és el model de negoci que l'oligarca farà servir pel Grup Wagner.

Aquest model de negoci es va desenvolupar

en tota la seva amplitud a l'Orient Mitjà.

A Síria la guerra civil entre el dictador Bashar al-Assad

i els grups rebels i les milícies islamistes feia estralls.

I Vladímir Putin va decidir acudir a ajudar el seu aliat històric.

El repte era doble, es tractava de posar en escena...

el retorn de Rússia com a potència mundial

capaç de projectar-se lluny del seu territori

i, d'altra banda, presentar Rússia...

com una potència que era capaç de dir als occidentals:

"No. Penseu el que vulgueu,

però Al-Assad és el governant legítim i sobirà de Síria".

El 30 de setembre del 2015

Putin va desplegar les seves tropes a Síria,

especialment els seus avions de combat.

Però Putin va decidir recórrer també a l'exèrcit secret de Prigojin.

L'estat rus continua sent el que en diem "una potència pobra".

Això vol dir que Rússia no es pot pagar les seves ambicions.

Per això necessita delegar una part de les activitats pròpies d'un estat

a persones no gaire recomanables.

Uns 1.500 mercenaris del Grup Wagner van ser enviats a Síria

sota les ordres del Ministeri de Defensa.

Wagner és una unitat d'infanteria formada, preparada, equipada,

alimentada, evacuada i protegida per l'exèrcit rus.

És una entitat de l'exèrcit rus. Aquesta és la paradoxa de Wagner.

No és una força autònoma i, per tant,

actua com una unitat d'infanteria.

El Ministeri de Defensa rus va confiar

les missions més perilloses als homes de Prigojin.

Sabem que hi ha una certa repartició de feines entre ells.

Per exemple, tot el que té a veure amb l'aviació...

sempre s'encarrega a l'exèrcit rus professional,

perquè per formar un pilot es necessita temps,

s'ha de ser realment professional.

Tot el que són atacs sobre el terreny,

ho duen a terme els grups de Wagner.

L'exèrcit rus

s'havia mostrat més aviat ineficaç, dèbil i fins i tot poc motivat,

perquè era bastant perillós anar a lluitar contra grups terroristes

o grups armats de l'oposició a Bashar al-Assad.

El Viktor, el mercenari que hem entrevistat a Crimea,

també va ser destinat a Síria.

Oficialment, l'havia contractat com a lampista...

una empresa de construcció.

Era el meu relat, la meva tapadora.

En realitat, jo feia de guaita de l'artilleria i de l'aviació.

Treballava en una unitat de reconeixement

i donava les coordenades i feia càlculs per apuntar.

Era un feina ben pagada? Quant guanyaves?

Sí, ens pagaven força bé:

uns 250.000 rubles, que són uns 4.000 euros al mes.

A més, cobraves primes si et ferien o si feies feines especials.

Gràcies als seus soldats fantasma,

el Kremlin podia amagar les baixes que tenia.

El fet de tenir Wagner amagat darrere les operacions

té aquest avantatge.

No és el mateix que mori un mercenari que un soldat.

L'opinió pública no ho rep tan malament.

El Marat va rebre l'ordre d'atacar refugis dels jihadistes

amb la seva brigada.

El 2016 va participar a la batalla de Palmira.

Vam obligar tot el grup de Daesh

a fugir de la ciutat...

ràpidament.

Sense l'empresa militar privada Wagner,

segur que l'exèrcit regular no hauria pogut prendre mai Palmira.

Però a Síria el Grup Wagner ja no tenia únicament un paper militar.

Ievgueni Prigojin va convertir l'organització

en una autèntica màquina de fer diners.

Va fer un tracte amb Al-Assad

a canvi de la protecció que oferia al règim.

Va negociar amb l'estat sirià

la seva participació als pous de petroli.

Va començar a cobrar un 25% dels beneficis que donaven els pous.

(Limonier) Jo crec que a Síria

és on es posa en marxa el gran model de negoci de Prigojin,

agafant el control dels recursos miners i petroliers.

I els diners que aconsegueix amb això,

els pot tornar a injectar en altres activitats del seu grup.

No es pot entendre Prigojin si no es té en compte que és un empresari.

És un home de negocis.

(Gabidulin) Tot això forma part d'un projecte que, abans que res,

és comercial.

Wagner és això:

és una estructura de poder...

creada per poder fer realitat projectes comercials.

Primer arriben els mercenaris

i després venen els experts i els civils per desenvolupar-los.

Els ingressos del petroli sirià els rep una empresa

que pertany a Prigojin: Evro Polis.

És una de les nombroses filials del seu imperi tentacular,

format per més de 400 empreses lligades a una empresa matriu.

Ell té un hòlding

que es diu Concorde i que té seu a Sant Petersburg.

Aquesta estructura es diu Concorde Management

i té una primera filial que es diu Concorde Catering.

Aquesta és l'estructura que es dedica a l'alimentació,

als restaurants, etcètera.

I per sota d'aquestes estructures, d'aquest hòlding, hi ha filials,

com en qualsevol altra empresa.

Dins l'imperi de Prigojin també hi ha empreses especialitzades

en l'extracció de recursos naturals,

empreses d'hosteleria,

de construcció i de mitjans de comunicació.

Però també hi trobem la Internet Research Agency,

una fàbrica de trols amb la qual fa 10 anys que Prigojin du a terme

una guerra de desinformació contra Occident.

L'FBI ha acusat aquesta agència, entre altres coses,

d'haver interferit en les eleccions americanes del 2016

per mitjà de comptes falsos a les xarxes socials.

La intervenció de les fàbriques de trols de Prigojin

va canviar la trajectòria dels vots i, en certa manera,

Trump va sortir elegit

perquè aquesta estructura de desinformació

va treballar molt intensament en l'opinió pública americana.

La Internet Research Agency també és sospitosa d'haver interferit

en la campanya del Brexit al Regne Unit...

i en les eleccions franceses del 2017.

Amagat darrere dels seus centenars d'empreses pantalla,

Prigojin semblava un empresari discret

que intervenia des de l'ombra.

Però un fet va canviar la situació

i el va propulsar al primer pla de la política russa.

El febrer del 2022 Vladímir Putin va començar la invasió d'Ucraïna.

He decidit iniciar una operació militar especial.

Però contràriament a les previsions de l'Estat Major rus,

la invasió no va ser una guerra llampec.

Els ucraïnesos, amb l'ajut dels occidentals,

van resistir i el conflicte va quedar empantanegat.

Si us hi fixeu,

al principi de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia

es parlava molt poc de Wagner.

Es parlava molt poc de mercenaris al front perquè es pensava

que la invasió d'Ucraïna seria cosa de poques setmanes.

Per Prigojin va ser una ocasió inesperada per fer-se indispensable.

Penso que Prigojin, amb el que en podríem dir el seu "instint guerrer",

i segur dels seus homes,

va proposar a Putin intervenir per aturar els ucraïnesos

i rellançar l'ofensiva.

Llavors va ser quan Prigojin,

que és un home que té un sentit tàctic molt important

i un sentit de l'oportunitat extremament desenvolupat,

va començar a entrar en escena.

Va començar a ocupar aquell espai per dir:

"Aquesta guerra durarà,

i jo us puc oferir una solució per ajudar-vos a aguantar temps".

Prigojin va a buscar la solució a dins de les presons russes.

El 14 de setembre de l'any passat, l'empresari,

que fins aleshores sempre havia negat que dirigia el Grup Wagner,

va parlar per primera vegada davant de les càmeres.

L'expresidiari va anar a buscar reclutes entre els presidiaris.

Els presos són ideals perquè entre ells hi ha gent molt bèstia,

personatges sinistres.

Què els promet, ell?, els promet la mort, un taüt,

o la llibertat al cap de 6 mesos, si encara són vius.

Per tant, el seu discurs és increïble.

En pocs mesos Prigojin va reclutar 40.000 interns de les presons.

Actualment, aquests homes representen gairebé el 20%...

dels efectius militars russos al front.

Estan a primera línia.

Els envien a atacar les forces ucraïneses

amb la prohibició de recular.

Els mercenaris de Wagner van a l'encontre de l'enemic

de vegades d'una manera molt desesperada.

És una autèntica carnisseria.

No se sap el nombre de morts que hi ha hagut,

però les pèrdues humanes, les baixes de Wagner,

són realment enormes.

Gairebé representen el 80% dels efectius.

Gràcies a la seva carn de canó,

Prigojin aconsegueix unes quantes victòries.

El Grup Wagner s'ha fet indispensable.

És el grup militar que ha aportat més resultats al front,

sobre el terreny, a Putin.

El gener d'aquest any,

Prigojin i els seus homes van recuperar la ciutat de Soledar,

que estava en poder dels ucraïnesos.

Era una victòria purament simbòlica,

però que permetia a Prigojin acaparar els focus.

Prigojin se sentia més fort gràcies als seus èxits militars

i no es reprimia gens.

A Rússia criticar l'Estat pot comportar penes de presó,

però l'oligarca no dubtava a atacar frontalment la jerarquia militar.

Fins i tot va acusar el Ministeri de Defensa de traïció.

Al cap d'uns dies va publicar aquesta foto

de desenes de combatents de Wagner morts.

I va tornar a atacar el Ministeri de Defensa,

que considerava culpable de les baixes.

Hi ha una rivalitat entre el Ministeri de Defensa i Prigojin

que fa molt de temps que existeix.

Fa mesos que se'n parla, sobretot, a causa del front d'Ucraïna...

i de la rivalitat entre Xoigú i Prigojin,

però en realitat això ve de més lluny.

La rivalitat entre Prigojin i Serguei Xoigú,

ministre de Defensa,

va néixer durant la intervenció russa a Síria.

El febrer del 2018, uns quants mercenaris,

entre els quals hi havia Marat Gabidulin,

van rebre l'ordre de recuperar

unes explotacions petrolieres de Deir ez-Zor.

L'exèrcit americà va detectar un grup d'homes sospitosos

i va preguntar al comandament militar rus si en sabia res.

La resposta va ser negativa i els americans els van bombardejar.

Primer els americans van atacar les unitats de suport:

el quarter general,

els magatzems, les posicions d'artilleria...

I quan tot el que teníem darrere nostre cremava,

ens van atacar a nosaltres.

A mi em van tocar.

En total van morir un centenar de mercenaris,

entre els quals 23 homes que comandava Marat.

Per ell, va ser una traïció del Ministeri de Defensa.

Allò va ser un exemple claríssim que ens consideraven carn de canó.

Em vaig enrabiar molt.

Sí, soc un mercenari.

És veritat que havia anat allà a complir un contracte.

Però això no significa que la meva vida, el meu dret a viure,

tingui menys valor.

Els membres de Wagner s'ho van prendre molt malament,

perquè aquell cas confirmava que, realment,

el Ministeri de Defensa rus i el seu exèrcit

els considerava simplement carn de canó.

Penso que aquí hi ha una de les causes

del conflicte actual entre aquestes dues persones.

D'ençà d'aquells fets, Prigojin, l'exdelinqüent,

cova un odi profund contra Serguei Xoigú,

l'auster ministre de Defensa.

Ara, a la cruel batalla de Bakhmut...

també s'està lliurant una batalla de comunicació.

Per desmarcar-se del seu rival,

el milionari s'exhibia al costat dels seus homes,

ben a prop dels combats, en vídeos de propaganda.

(De Jong) Aquest home és al combat, porta casc i armilla antibales.

Podríem dir que aquest home es compromet, està a primera fila.

I això és un discurs que arriba molt bé.

El problema de Putin i de Xoigú

és que no se'ls veu tan sovint al front.

I la seva manera de parlar directa

cada vegada agradava més a l'opinió pública russa.

Els discursos de Prigojin

són bastant diferents dels de la majoria de polítics de Rússia.

Té una manera de parlar i fa servir unes paraules i una dicció

que són ben bé com les d'un petit gàngster

dels carrers de Sant Petersburg.

Naturalment, és molt més vulgar, molt més dur i molt més groller,

i insulta constantment els seus adversaris.

És l'estil que ha adoptat per demostrar

que és un home proper al poble.

Al capdavall, parla com qualsevol home dels carrers...

d'una ciutat petita o d'un poble rus.

Per demostrar al poble rus que és un home de paraula,

Prigojin ensenyava com posava en llibertat els antics presos

que havien combatut durant 6 mesos.

És la millor feina que existeix.

La recomano a tothom, perquè l'empresa compleix el que promet.

Aquests vídeos de propaganda

amaguen una realitat molt més sinistra.

Es calcula que des del principi de la guerra

gairebé 30.000 milicians de Wagner

han estat ferits o han mort en combat.

Però encara que els homes de Prigojin morin a milers

en el fang d'Ucraïna,

el seu imperi no para de créixer.

Perquè la seva activitat més lucrativa és lluny de Rússia,

a l'Àfrica.

En concret, s'han vist mercenaris de Wagner a Líbia, al Sudan,

a Mali i també a la República Centreafricana.

De seguida que arribem veiem pels carrers de Bangui,

la capital d'aquest país, homes blancs amb la cara tapada.

No hi ha cap dubte que són mercenaris russos.

Els gravem d'amagat,

perquè investigar el Grup Wagner en aquest país és perillós.

El 2018, 3 periodistes russos van morir...

en circumstàncies misterioses.

Els mercenaris de Prigojin van arribar al país l'any 2018

responent a una petició del president,

Faustin-Archange Touadéra.

El país vivia una guerra civil entre el poder central

i grups rebels.

Oficialment, els russos van intervenir...

per formar l'exèrcit centreafricà.

En realitat, els mercenaris...

s'encarregaven de protegir el president

i de lluitar contra els rebels.

A canvi d'aquesta protecció,

Wagner podia apropiar-se dels innombrables recursos del país.

El subsol centreafricà és molt ric en or i en diamants.

Joseph Bendouga,

diputat que representa el barri popular de Bimbo,

és un dels pocs que denuncien la sostracció de les riqueses del país

per part dels mercenaris.

El senyor Faustin-Archange Touadéra,

president de la República Centreafricana,

ha cultivat les relacions amb Putin

i ha portat els terroristes del Grup Wagner

a la República Centreafricana.

Han vingut a saquejar les riqueses de la República Centreafricana.

Touadéra s'ha venut l'ànima per la poltrona presidencial.

Touadéra és un simple lacai de Rússia.

Aquest diputat retreu al president Touadéra

que modifiqués la llei de mines del país.

Ara el president pot concedir

permisos d'explotació a qui li sembli.

A la República Centreafricana, a Mali o a Ucraïna,

s'acumulen les denúncies de massacres,

de tortures i de violacions

per part de mercenaris d'aquesta empresa militar privada.

La primera atrocitat documentada es va donar a Síria el 2017.

En aquest vídeo, 4 mercenaris torturen un sirià,

Mohammed al-Abdullah.

Era un soldat que s'havia allistat per força a l'exèrcit d'Al-Assad

i que havia intentat fugir.

Els milicians s'acarnissen a cops de mall contra el desertor.

Després el desmembren

i pengen el seu cadàver d'un ganxo abans de calar-hi foc.

Hem ensenyat el vídeo a l'Aleksandr, l'exmercenari rus.

Hem volgut saber què en pensa dels crims que ha comès el grup.

Penso que van fer una cosa molt mal feta.

Potser van tenir un atac de bogeria o alguna mena de confusió mental.

Per allà on passa Wagner hi ha violacions,

tortures i tots aquests actes violents.

Com ho explica?

Si vols guanyar,

creus que ho aconseguiràs sense embrutar-te les mans?

No, això no funciona així.

L'ús habitual de la violència és segurament voluntari

i serveix per aterrir la població.

És una marca de fàbrica.

A més, penso que hi ha una mena de màrqueting macabre...

que ve del món carcerari rus,

que té uns codis propis i una relació peculiar amb la violència.

Prigojin fa servir alguns d'aquests mètodes per fer por a la població.

De fet, l'amo de l'empresa exhorta personalment...

a utilitzar la barbàrie i la crueltat.

Aquest vídeo va aparèixer a les xarxes socials

a finals del 2022.

S'hi veuen soldats de Wagner pegant a un desertor amb un mall,

la mateixa arma que van utilitzar els torturadors d'aquell sirià.

És un missatge esgarrifós destinat a tots els que tinguin temptacions

d'abandonar l'organització.

Quan uns periodistes li van preguntar pel vídeo,

Prigojin va fer una declaració per mitjà del seu servei de premsa.

El cinisme de la seva resposta fa venir esgarrifances.

"Una mort de gos per a un gos.

Bravo per al director. És un vídeo magnífic. Enganxa fins al final.

Espero que cap animal resultés ferit durant la gravació".

El gener passat, l'amo dels mercenaris...

va portar encara més lluny la provocació.

Al camp d'entrenament de Wagner a Molkino

va fer un regal als formadors de la seva milícia.

Després d'aconseguir soscavar

la influència francesa a la República Centreafricana,

Prigojin i els seus mercenaris

van començar a actuar en un altre país

on feia temps que intervenia França.

Parlem de Mali, una de les seves excolònies.

Des del 2013 l'exèrcit francès hi tenia tropes desplegades

per lluitar contra el terrorisme.

Però a finals del 2021 la milícia russa va entrar al país

i no va dubtar a atacar directament França.

De fet, Prigojin aprofita un cert rebuig global dels colonitzadors,

que són els francesos.

I naturalment, els russos van decidir ocupar el lloc dels francesos.

L'abril del 2022, un compte de Twitter creat feia poc...

acusava els militars francesos d'haver comès una massacre a Gossi.

Després el compte fals de Twitter va difondre aquest vídeo

de la presumpta fossa comuna.

Però en aquella ocasió França va decidir contraatacar.

El coronel Ianni, portaveu de l'Estat Major de l'exèrcit,

va dirigir la resposta.

Abans que es gravessin aquelles imatges,

havíem decidit enviar un dron a sobrevolar la regió de Gossi de nit

per veure què hi passava.

Allà vam veure uns mercenaris de Wagner i en vam fer fotos aèries.

Els mercenaris de Wagner no van tenir manies

per agafar cadàvers que venien d'Ongori

i van cavar una falsa fossa comuna per acusar l'exèrcit francès.

L'Estat Major francès, que havia gravat la manipulació amb un dron,

va decidir fer públiques les imatges.

Sabíem que si no reaccionàvem ràpidament,

no podríem trencar aquella dinàmica,

i per això vam decidir ser ràpids i transparents.

Vam ensenyar les imatges del dron, és a dir,

vam desclassificar unes informacions militars

per ocupar l'espai informatiu i per explicar què estava passant.

Estem en guerra i aquí tot està permès.

Tenim davant uns adversaris, uns competidors,

que només tenen un objectiu:

expulsar-nos de certs països africans.

De moment, sembla que a l'Àfrica Wagner guanya la partida.

Però a Ucraïna, la revolta que ha protagonitzat Prigojin...

i que ha posat en escac el poder de Putin,

pot haver produït una ferida mortal per aquest grup de mercenaris.

Com que el sistema Prigojin només pot existir dins del sistema Putin,

aquest sistema corrupte s'alimenta d'això,

dubto molt que pugui sobreviure a Vladímir Putin.

El fet que Putin pugui perdre la guerra

és molt desestabilitzador, per ell.

Si Putin és detingut i el jutja el Tribunal Internacional,

hi anirà acompanyat de Prigojin, naturalment.

Els seus destins estan lligats, ja no es poden separar.