Original subtitles

Edited at https://subtitletools.com

(home) Hola, sóc el Martín.

(Blanca) Per què em vas enganyar quan xatejàvem?

(Martín) Les ties amb les que vaig quedar quan deia la veritat a la web

tenien més pírcings que neurones.

Blanca Monrós.Víctor Sala.

No m'hagués imaginat mai trobar-te en una web d'aquestes.

No, i jo a tu tampoc.Aquí jugàvem al conejo de la suerte.

Sí, jo no sabia mai a qui fer-li un petó.

Pugem?No.

És que amb tu vull fer les coses bé.

D'acord.

(Clàudia) Víctor, què passa?

És que des que ens vam separar, que no... que no se m'aixeca,

que no puc follar.

No sé, serà perquè no has trobat la dona que t'atregui de veritat.

Hi ha una dona... que m'agrada i m'agrada molt...

-I saps qui era? El Víctor.-I com està?

Perfecte.

-Tot i així, no et facis il·lusions.-Júlia...

-M'estic morint.-Ho has d'assumir.

I com s'assumeix que amb sort et queda un any de vida?

Sofia.Paula.

Tu no has estat mai amb cap noia.Bueno, mig mig.

Em sap greu.

Per què vas començar a tenir cites per internet?

I tu?Sortia amb un noi i ho vam deixar.

Crec que sóc lesbiana.

(trona)

# ("Revelations", de The Trees)

# I wished the sun brought me revelations.

# A few directions to start... again. #

Hola, em pots posar una birra?

Merci.

# I can say what I feel...

# 'Cos I'm so scared of living without you. #

Merci.

# We'll be one again...

# laughing at ourselves.

# Looking at those days, we were too young.

# Just keep my heart...

# and never forget me.

# Just keep my heart and never forget me. #

Hola.Faig tard, ho sento.

No passa res, tranquil·la. Tenia ganes de veure't.

Com estàs?Bé.

Eee...

Em vaig trobar la Laia,

la Laia Ferràs, la del col·le, te'n recordes?

Eee... No sé qui és, no.

No, és clar anava a classe amb mi,

és una mica més gran que tu potser per això no...

Vam estar parlant i li vaig dir que jo t'havia vist

i llavors ella deia que havíem de fer un sopar d'aquests

de retrobament de l'escola i...

Aquestes coses que sempre es diuen i no s'acaben fent mai. Allò...

Perdona, un cafè, i tu?

No, jo no vull prendre res, tinc pressa, ho sento. Gràcies.

No vols prendre res?No, tinc pressa, ja t'ho he dit.

Què vols, Víctor?

Et volia veure.Aah.

Ara em vols veure.

Després de dos mesos passant de mi, ara em vols veure?

Vaig estar viatjant, i...

Ja t'ho vaig dir, he tingut molta feina, he anat de cul amb la feina.

És igual, m'és igual, deixem-ho.Espera, què passa?

Que què passa? Que estic farta dels tios.

Jo no sé què us passa que quan us agrada algú si és que us espanta

o si és que sou imbècils o les dues coses...

Però saps què? És que m'és igual. Passo. Passo de tot.

Perdona, perdona, para... Tens raó, sóc un imbècil, tens raó.

Però deixa que m'expliqui.

Digues.

(sospira)

Nxt! Seiem?

(bufa)

(s'escura la gola) Mira...

Des que ho vaig deixar amb la meva dona que...

(bufa)

...que no se m'aixeca.

I és per això que t'he estat evitant, perquè vaig pensar que...

Em sap molt de greu,

tenia moltes ganes que les coses anessin bé entre tu i jo.

Ho sento.

Podríem tornar a començar?

(mòbil)

(mòbil)

Sí, Andreu?

Sí, on ets?

Ara vinc.

Sí, sí, ara vinc.Blanca?

Ho sento, haig de marxar.Què passa?

La meva germana està a l'hospital.

T'acompanyo.

No cal.Sí que cal.

# ("Blank piece of paper", de Luthea Salom)

# I've been staring at this blank piece of paper for an hour

# trying to write this love song about you.

# But all the pretty words that come to mind don't rhyme plus

# they make me sound like a fool.

# You are on the plane..., flying in...,

# while I'm struggling with this song trying not to say

# what I want to say which is "I love you".

# And I'll say...

# I can't wait to get in bed with you-ou-ou-ou-ou...

# Dum, dum, do. #

Hola.Hola, què tal?

Bé.

Com estàs? Vols prendre alguna cosa?

Sí.Sí?

Eeee... Hola.

No hi és ara... Quan puguis.

T'has canviat els cabells, no?Sí, m'he tret el serrell.

T'agrada?Sí, sí et queda molt bé.

Què et poso?Eee... Una altra.

No, un tallat, si us plau. Amb sacarina, gràcies.

Que véns de currar?He passat per casa abans.

Saps que encara no sé a què et dediques?

Sí, és veritat.

No m'ho dius, no m'ho dius, eh?

Ho puc endevinar, no cal que m'ho diguis.

Eeeets...

dissenyadora gràfica i acabaves d'estar en una reunió de merda

amb un tio gris d'aquests amb corbata

i estàs una mica cansada per això?

No?

Dissenyadora, dissenyadora d'alguna cosa? De moda?

Modista, modista, t'imagines? Cosint tota la nit... tiquitiquitic.

No, no et fa. Ets fotògrafa?

Això et queda guai, eh? Així alguna cosa artística. Fotògrafa, no?

Ja sé què ets, eh.

A veure...

Ets metge forense.

(escup)

(estossega)

Estàs... estàs bé?

(estossega)Paula.

Tira els braços amunt.

(estossega)Perd...

Estic morta.

Pots parar?M'has de salvar.

Pots parar? Paula...

Para, para... El meu tallat, el meu tallat.

M'has d'aixecar.

(bufa) Quina bona olor fas, no?

Bueno, què?Què de què?

Metge forense, sí o no?

No.

No?

Digue-m'ho.

Obstetrícia.

Llevadora.

Vale, llevadora em sona, eh. Vull dir, una mica...

Què és exactament?

Embarassades, parts, prevenció, assessorament...

Sí, sí.. que xulo, no? Que xulo! Que bonic!

Deu ser l'únic lloc de l'hospital on la gent plora d'alegria. No?

O de dolor, al part.Bueno, sí, és clar, també, sí.

Jo vaig néixer de cul i amb el cordó lligat al coll. Ho tenia tot.

Molts que neixen de natges neixen també amb volta de cordó.

I ens quedem així... Una mica "gilipollas", no?

(sospira)

Com estàs?

Bé. Molt bé, no em puc queixar.

Me n'alegro.

Ho he deixat amb el Roger.

Em sap... greu?No.

No em sap greu... No, no, és el que havia de passar.

Quan et vaig conèixer em va quedar clar que és el que havia de passar.

Vull dir el mateix dia. Bueno, el mateix dia no, l'endemà...

Bueno, l'endemà tampoc,

però tenia clar que és el que havia de passar i és el que va passar.

Què fas ara?

Ara, ara?

Sí.

Vaig a una presentació, a la Calders.

De què?D'un... d'un còmic.

Un còmic?Sí.

Que xulo, no? Així rotllo "Mortadelo y Filemón"?

No exactament.Ah, vale.

I després què fas?

He pensat que... si després no fas res,

potser podríem... anar a casa teva.

No.

Un cafè i prou.

Vale.

Paula, que n...

Saps què...

Què?

Me'n recordo molt d'aquella nit.

Tu te'n recordes?

Va ser diferent, no?

Paula...

Me'n recordo molt de les teves mans.

Me'n recordo molt dels teus...

dels teus petons,

i de la teva veu

i d'aquesta cadeneta que portes, també me'n recordo molt...

Paula, espera't.

Mai ningú m'havia fet sentir així abans.

He de marxar.

Per què m'evites?

No va ser especial per tu?

Només et vull conèixer.

Vull saber quins llibres t'agraden, i quines pel·lis t'agraden...

i vull saber com és el teu pijama...

I els diumenges a la tarda què fas...

No, no ho vols saber.I quan t'aixeques...

He de marxar, de veritat.

Ho he deixat amb el Roger, què més vols que faci?

Què més vull...? Mira, jo no t'he demanat que deixessis res.

De fet, ni tan sols sabia que tenies parella.

Em cobres, sisplau? Cobra'm la seva birra, també.

(inspira)

-(Sofia) Gràcies.-(monedes: dringuen)

No marxis, no marxis.

No marxis, si us plau.

És que no ens coneixem.

Sí, que ens coneixem.No, no ens coneixem.

Tens el cafè tot sencer.Sí...

No te l'acabes?

De veritat que ets... ets súper maca i ets súper divertida i...

I que el que va passar... va estar molt bé...

Però ja està.

(bufa)

Paula...

# Do you wanna stay under the covers...

# playing and warming up my hands. #

Adéu.

# I got lost somewhere inside your chest.

# You could look for me, you could seek in all the corners.

# In a game of sides, you win, you lose...

# we save each other.

# In a game of sides, you win, you lose...

# we save each other. #

S'està morint.

Té càncer.

(telèfon, de fons)

L'habitació de la Júlia Monrós, si us plau?

No cal, gràcies.

(telèfon, de lluny)

Blanca.

-Com està?-Està bé, està bé.

El metge diu que podrà tornar a casa avui mateix.

Ha perdut el coneixement i jo m'he espantat, no sé.

-La puc veure?-Sí, sí, t'està esperant.

(mòbil)

Sí, hola.

Bé, bé, està bé, s'ha desmaiat,

estàvem a casa, al menjador, i ha caigut a terra.

No facis aquesta cara. No penso posar ningú a casa que em cuidi.

-Com estàs?-Amb ganes de sortir d'aquí.

L'Andreu ha insistit a venir, jo ja li he dit que no feia falta.

I tu, d'on véns?

Doncs jo he...

Havia quedat amb el Víctor.

Ja...

M'ha insistit molt, m'ha estat trucant... i al final... tan pesat,

no sabia com treure-me'l de sobre.

(bufa)

(sospira)

(respiració profunda)

De què rius?

M'estic enrecordant de quan et vas emportar la foto del Víctor.

Calla, calla, calla!

I la mare la va trobar a la teva motxilla del col·le,

amb el marc i tot, te'n recordes?

Es va enfadar moltíssim! Em va caure una bronca...

I la germana del Víctor no et va convidar mai més a casa seva.

No m'estranya...

La seva mare no devia deixar-la.

(sospira)

Qui ho havia de dir, eh?

El què?

Que en un futur diries: "no sabia com treure-me'l de sobre".

Qui ho havia de dir!? Sí...

(plora)

Quan l'he vist allà, al terra, inconscient...

...m'he pensat que...

Quina merda!

Jo, és que... eee... no...

Et penses que les coses aniran d'una manera i després...

Estic cagat.

Ho sento molt.

De veritat.

Júlia...

Estic embarassada.

Què?

I què faràs? El tindràs?

Crec que sí.

Vine...

-(petó)-Que bé, que bé, que bé, que bé...

Guapa!

Blanca, estàs... m'estàs pessigant la via.

-Uix, perdona!-No passa res.

-Perdona!-Ja està.

-Estàs bé?-Sí.

-Truco a algú?-Ja està.

-Ai, perdona'm!-No...

Guapa!

Tu... (inspira)

Tu ets el Víctor...Sí.

"El Víctor".

Suposo.

La Blanca va estar bastant ratllada amb el tema. Què va passar?

Que... (s'escura la gola) Eee... Bé, jo per...

He... he tingut molta feina, he anat de bòlit, i...

(s'escura la gola) He viatjat, he estat... Eee...

(s'escura la gola)

Però esteu junts, o... no?

No ho sé.

(sospira)

Suposo que no.

(telèfon, de lluny)

(dona) ...que un cop superada la barrera dels prejudicis

que sempre et trobes,

doncs, no són tan diferents de les del món heterosexual.

És que, els arquetips dels sogres i de les sogres...

funcionen de la mateixa manera en la majoria de les ocasions.

Però... però tampoc intento personalitzar-les gaire.

Així, qualsevol persona que es llegeixi el còmic,

sigui gai o heterosexual,

doncs es podrà sentir identificada amb els personatges.

Fa 10 anys de l'edició del teu primer còmic "De l'altra banda".

(Mireia) Sí.

Llavors es va dir que la teva manera de trencar tabús

era a través de la quotidianitat.

Creus que segueixes la mateixa fórmula?

(Mireia) Ja. És que la meva intenció no ha sigut mai trencar tabús.

Jo... vull parlar d'allò que veig i d'allò que visc

i, si això ha servit per trencar algun tabú,

doncs... és que no sento que siguin els meus.

En tot cas, seran els dels altres.

(home) La primera entrega de "Moni i Alexandra"

acabava amb la decisió d'anar a viure juntes.

Ai, perdó! Perdó, perdó.

(Mireia) ...la Moni i l'Alexandra són una parella estable.

(fluix) Sofia! Hola!

Vull parlar amb tu.

(Mireia) I en clau d'humor, parlo d'aquell moment...

en què descobreixes facetes de la teva parella que no t'imaginaves

i que et posen a prova.

(home) I entra en escena la temàtica de l'acceptació familiar.

Sofia, anem a fora un moment, un moment, que necessito parlar amb tu.

Anem ràpid.(s'escura la gola)

Creus que l'enfocament humorístic ha permès popularitzar...

Perdona.

Perdona.Què?

Em pots canviar la... la cadira.

Necessito parlar amb ella molt ràpidament. És súper urgent.

No.

(Mireia) El filtre de la ironia és molt potent, obre moltes portes.

Tot i així, he volgut buscar situacions

en què, un cop superada la barrera...

Perdona... Em canvies un moment, molt ràpidament, la cadira?

No!

-(home) Moltes gràcies.-(Mireia) Moltes gràcies per venir.

(aplaudiments)

(Mireia) Sofia!

Ei, jo a tu et conec!

Eee...

Ai, perdona, ara estic en un altre lloc. De què?

Sí... de La Rosa. Estaves amb la Sofia. Què tal?

Ah, sí! Bé. Bé, bé.

Has vingut amb ella?

Mmm... No! No, ens hem trobat al carrer, per casualitat.

Va, vine, que et presento uns amics.Vale.

(Sílvia) Mira...

La Laia.Hola.

-Hola.-I el Natxo.

Hola.Encantada.

Ella és... com et deies?Paula.

-Ella és la Paula.-Ets amiga de la Mireia?

-No, és amiga de la Sofia.-Ah, de l'hospital?

No, què va, no m'agraden gens, els hospitals. No estic currant, ara.

Bueno, sí, estic fent moltes coses, moltes feinetes,

però... m'he agafat un any sabàtic.

-Un any sabàtic està molt bé, no? Va bé parar una mica per pensar...

Sí.

Per cert, ha tornat guapíssima, la Mireia.

-(Natxo) Està estupenda.-(Sílvia) I com ho porten?

-(Laia) Els ha anat bé la separació.-Que bé!

(Natxo) Per Sant Jordi es forrarà.

(Laia) T'has llegit el còmic?Eh? Ah... No...

-Ei!-Mira-la!

-Ho has fet molt bé!-Gràcies!

-Ei, felicitats!-Que bé que hàgiu vingut!

-Ei! Que guai!-Sí!

-I la Sofia?-Sofia!

(enrenou de converses)

Felicitats!

-Ho has fet molt bé.-Sí?

Sí, com sempre.

(Sílvia) Què tal? Nerviosa?

No, no, no. La veritat és que no. No sé, com ho heu vist?

-(Natxo) Súper bé, estàs guapíssima!-(Mireia) Sí? Que bé!

-M'encanta el lloc, molt millor que el de l'any passat.

Sí, és més... Sí, no? No sé, més acollidor.

Hi cap més gent, a l'altre estàvem una mica més justos, no?

Mira, Mireia, et presento la Paula.Hola.

Hola.

M'he trobat la Sofia al carrer,

i m'ha dit això de la presentació i dic: "Uau, una escriptora de còmic"

i he entrat i ho has fet molt bé... moltes felicitats!

Sí, Paula, ja sé qui ets.

I... què? T'ha agradat?Eee... Com?

El còmic, que si te l'has llegit.Ah! No, però me'n compraré un.

Espera't un moment.

Té, per a tu. Espero que t'agradi.

Sí, segur! La portada és molt xula.

(Natxo) A ella l'hi regales? Per què a mi me'l vas fer pagar?

(Mireia) Perquè la confiança fa fàstic!

(Natxo) Ja, ja, però el vaig pagar.

(Mireia: riu) Que t'enfades...?

Mira qui hi ha! Ei, hola!

Vols que truqui a un taxi?

No cal, prefereixo passejar sola.

Víctor...,

gràcies per acompanyar-me.

De res.

Adéu.

Blanca!

Qualsevol cosa... quan sigui.

Víctor, quan...

La nit que vam quedar

vaig sentir coses que feia molt que no sentia.

Vaig pensar que era una nit especial, que vam connectar...

Fins i tot vaig pensar que m'enamorava de tu.

Però després de tot aquest temps... sense trucar...

Ho sé, ho sé. És culpa meva, perdona'm. És que... no sé...

Víctor, estic embarassada.

Necessito estar sola.

# Take me where the seas were born.

# Where immensity could fit inside a drop.

# Then I'm gonna lie down.

# Then I'm gonna rest... Just melting in... your hands. #

(trona)

Ei! S'ha acabat?

Em sap greu.

No hauria d'haver vingut a fer el cafè.

Bueno, no tenies opció...

15 missatges són... molts missatges.

23.

23?

23.És una mica com de malalt...

Molts només eren signes d'exclamació, eh?

Molen molt, els signes d'exclamació.

Sobretot així solts. És com... Sofia!

No és el mateix dir: "Sofia punt, punt, punt, Sofia"

que "Sofia! Sofia! Exclamació, exclamació, exclamació!".

Vaig anar d'Erasmus a Grècia. I em vaig enamorar.

Bueno, no me'n recordo ni del seu nom, fa "mogollón" de temps.

Era una austríaca.

Austríaca... Amb a?

Sí, home!

Què va passar?Res, perquè jo estava amb el Roger.

Però, no sé... Crec que ella va despertar alguna cosa.

I... i després arribes tu...

I em dius que si a aquella "cosa" que va despertar és de debò...

I... i llavors jo em faig una pel·li amb tu.

És com quan t'aixeques així, al matí, i dius:

"Va, va, que avui serà un dia de puta mare! Serà un dia genial!"

I és un dia de merda, com tots els dies.

Tu t'aixeques cada dia pensant que avui serà un gran dia.

Doncs sí.

(sospira)

Què són?

Orenetes.

Ja sé que són orenetes, però per què?

Perquè sempre tornen a casa.

Era fora, no?

Hm.

Sí, pensàvem que aquest cop era el definitiu, que es quedaria allà...

Però no.

(inspira)

Tens sort.

Em sap greu...

Tot.

Va, para ja.

(petó)

(petó)

(inspira)

Oh! Ho sento...

(bufa)

-(Sílvia) Sofia!-El que faltava.

-Ei, la Mireia t'està buscant.-Sí, ara hi vaig.

Marxo.

Para, va. Adéu.

-Marxes, ja?-Me'n vaig a casa.

(petó)

Li hauries d'haver demanat que te'l signés.

Pensa que això acabarà sent un clàssic, eh.

Estàs bé?

Què fas tu ara?

Anava a casa.

Vols prendre alguna cosa?

Sí.

# ("So far", de Cèlia Pallí)

# ...belonging to you.

# I must travel to the edge

# and you'll still think I've fallen for you.

# Give my love into your eyes...

# I can see the space between Galaxies and what we are.

# How did we ever come so far with any thoughts in the light.

# Searching for it every night

# We're moving fast through timeless lines.

# How did we ever come so far...

# How did we ever come so far...

# How did we ever come so... #

# ("Lucky", de Bullitt)

# I will seek a lonely empire even I don't have the clue.

# I'll be moving all directions to the center of the roof. #

L'amor de la teva vida a només un clic.

Ei, ho fas igual que el de l'anunci de la ràdio! Ets tu?

Flipa! Estic asseguda amb un famós.

-Àlex?-Ona?

-Què hi fas tan lluny de Nova York?-Que sabies que venia?

-No. No, no, no. Per què?-Com que t'has posat guapo...

(mòbil)

Regi?

-Ho sento, però he de marxar.-Però què passa?

La meva mare, que ha marxat de casa.

-Així no pots conduir.-Sisplau, Pinyó.

-He dit que t'acompanyo.-No, sisplau, deixa'm sortir.

No sabia que fos aquest, el lloc on treballaves.

M'he imaginat que no havies vingut aquí expressament.

Ona, no?

Vine d'aquí 5 minuts, vale, maco?