Afrikaans
Akan
Albanian
Amharic
Arabic
Armenian
Azerbaijani
Basque
Belarusian
Bemba
Bengali
Bihari
Bosnian
Breton
Bulgarian
Cambodian
Catalan
Cebuano
Cherokee
Chichewa
Chinese (Simplified)
Chinese (Traditional)
Corsican
Croatian
Czech
Danish
English
Esperanto
Estonian
Ewe
Faroese
Filipino
Finnish
French
Frisian
Ga
Galician
Georgian
German
Greek
Guarani
Gujarati
Haitian Creole
Hausa
Hawaiian
Hebrew
Hindi
Hmong
Hungarian
Icelandic
Igbo
Indonesian
Interlingua
Irish
Italian
Japanese
Javanese
Kannada
Kazakh
Kinyarwanda
Kirundi
Kongo
Korean
Krio (Sierra Leone)
Kurdish
Kurdish (Soranî)
Kyrgyz
Laothian
Latin
Latvian
Lingala
Lithuanian
Lozi
Luganda
Luo
Luxembourgish
Macedonian
Malagasy
Malay
Malayalam
Maltese
Maori
Marathi
Mauritian Creole
Moldavian
Mongolian
Myanmar (Burmese)
Montenegrin
Nepali
Nigerian Pidgin
Northern Sotho
Norwegian
Norwegian (Nynorsk)
Occitan
Oriya
Oromo
Pashto
Persian
Polish
Portuguese (Brazil)
Portuguese (Portugal)
Punjabi
Quechua
Romanian
Romansh
Runyakitara
Russian
Samoan
Scots Gaelic
Serbian
Serbo-Croatian
Sesotho
Setswana
Seychellois Creole
Shona
Sindhi
Sinhalese
Slovak
Slovenian
Somali
Spanish
Spanish (Latin American)
Sundanese
Swahili
Swedish
Tajik
Tamil
Tatar
Telugu
Thai
Tigrinya
Tonga
Tshiluba
Tumbuka
Turkish
Turkmen
Twi
Uighur
Ukrainian
Urdu
Uzbek
Vietnamese
Welsh
Wolof
Xhosa
Yiddish
Yoruba
Zulu
Continua, mantingues. Vinga.
Puc escoltar el tren. Afanya't. Amunt tu.
Oh espera. Atura, atura, atura, atura.
Seguir junts.
Ves amb compte. Atura't aquí.
Somriu, d'acord?
Somriures grans i sigues educat.
Digueu que sí senyor, sí senyora.
mare...
No em facis mare, Lily. Això és important.
- Deixaràs d'embolicar-te. - No m'agrada.
És rosa i té llaços.
És un vestit. Has de semblar intel·ligent.
Però perquè?
Així que et trien.
- Odio els vestits. - El portes posat.
Tot bé. Has de tirar endavant.
Vinga. Vinga.
No ho puc fer.
Arribes a casa.
No et puc deixar anar.
No vull anar.
Escolta, amor meu, d'acord? Serà una aventura.
Digues-los, Lily.
Per descomptat que ho farà. Igual que unes vacances.
Vull que vinguis.
No puc, amor, però...
Jo... Escriuré.
I tu m'escrius, oi?
Moltes cartes.
Estarem bé, mare.
Vinga. Vine aquí, vinga.
Us estimo molt a tots.
Continuar.
Està bé. Estaràs bé.
Lily, cuida'ls, d'acord?
Ara ets el pare.
- T'estimo, mare. - T'estimo.
Continuar.
Està bé. Continuar.
Està bé.
Adéu.
Cuida't adéu.
Què és això?
Túnel!
Estem sortint.
- Pattie, què estàs fent? - Treure'l.
Has sentit el que va dir la mare.
No vull semblar intel·ligent.
- Vull semblar-me a mi. - Pata.
Si no em volen, No els vull.
- Portaves dos vestits? - Sí, ho vaig fer.
Què dirà la mare?
Aixeca't i vés i posa-ho a la bossa.
Només m'estàs donant més per portar.
Mira, hi ha ovelles.
Mireu tots aquests arbres.
Els pots comptar.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis.
Necessito un petit.
No hi ha llorona.
-L'hauràs d'aguantar. - No puc.
Per què no hi vas anar abans de marxar?
- Ho vaig fer. - Jo també necessito un petit.
I jo.
Estic tocant la tela aquí.
Tot bé. Aquí tens.
Vaig a comprovar. Aguanta això.
- Tothom espera. - No ho vull.
Ho tens. Ei! No ho vull.
Si us plau, senyor, tothom necessita el lavabo.
- Podem parar? - Sense parades.
Haureu d'esperar fins que hi arribem.
Però tothom està desesperat.
Has sentit què? Vaig dir, jove?
- Però, senyor... - Sense parades.
Treu de mi.
- Aquí. Ho vas causar això? - Jo, senyor?
- És clar que no, senyor. - Ho descobriré, senyoreta.
- Com ho faràs? - Tu què?
Com ho sabràs?
Tinc ulls per tot arreu.
Afanya't doncs.
Atureu-ho.
Deixa'm sol.
El professor té ulls per tot arreu.
Xocolata.
Comparteix-ho.
D'on ho has tret això?
La millor cosa de sempre.
Vinga.
Afanya't.
Àvia, ho escoltarem.
No se li pot dir, Thomas.
Vull ser-hi quan arribin.
Serem, Gran.
No a aquesta velocitat no ho farem. Vinga.
D'acord, mare.
Ràpidament.
Hola, Richard. Oh, això sembla preciós.
Venen?
Has sentit d'ells?
No et preocupis. Només arribar una mica tard, això és tot.
Una mena de retard a la línia.
Què estàs menjant?
Només... Només un bollos.
Estaven acabats de fer al forn per als nens.
Ah, sí, però ara l'he mossegat.
També pots deixar-me menjar.
Certament no.
Oh! Oh!
Ei. Li has donat al gos.
Crec que el va robar. Mal Monty.
Oh, no, no, no, no. No la va robar.
No, ho vas fer.
Que això sigui una lliçó per a tu.
Ja estan arribant.
Els puc escoltar.
Oh, mama.
Recordes haver arribat aquí?
Com si fos ahir.
Oakworth. Aquest és Oakworth.
Vinga molt. Apagat.
- No tenim tot el dia. - Vinga. Aquesta és la nostra parada.
Un grup d'aspecte bigarrat, no ho són?
Millor tanqueu el cobert de carbó.
Dret. Ets directora?
Jo sóc.
Bé, aquests són per al teu poble
i intenta mantenir els germans junts.
Oh! Espera, és això?
No hi ha altres instruccions?
Bé, alguns d'ells podria fer amb un bany molt bo
i compte amb les llémenes.
Bona sort.
No tinc llémenes.
Pots olorar l'aire.
És tan net.
Estem de vacances ara?
Aviat.
Primer ens han de fer fingir pares mentre estem aquí.
Formeu una línia ordenada.
Això és.
Tenim una curta caminada per davant.
Caminar?
Espero que sigui de baixada.
Vinga. No et quedis enrere.
Has estat tot el dia al tren. És un bon exercici.
Sí.
No és gaire més lluny.
Aconsegueixes uns scones.
Esteu bé tots?
Mou-ho, noi!
Maleïda sigui. Deixa de dir-me així.
Vaig dir, mou-ho!
- I si ens separem? - No ho farem, creu-me.
Mireu tota aquesta gent.
No ens estan mirant. No ens volen.
Ens quedarem junts no importa què, d'acord?
Estàs bé? Dóna'm una abraçada.
Hola.
Bé, m'agradaria donar la benvinguda tots a Oakworth.
Ho agraeixo tot us semblarà molt nou
i probablement una mica estrany ara mateix.
Sí?
Però no us preocupeu, tots ho aconseguirem per conèixer-se aviat.
Bé?
Primer de tot, anem a posar-vos-hi amb les nostres famílies locals.
Um. Si vols... començar a triar.
D'on ets?
- Hauríem de triar-ne un. - No.
Esperem.
Oh, no neteges darrere de les teves orelles, oi?
Oh, no.
Farem els nostres llits.
Ens endreçarem després de nosaltres mateixos.
Segur que no en pots agafar tres més?
Han anat a una bona família.
- Para de parlar. Seguiu endavant. - Vinga, tu.
- Ho faràs. - Vinga.
Ens portaràs?
- Podem netejar. - Podem fregar i cuinar.
Ningú els vol, mare.
Si us plau. Ens portaràs?
Ningú ens ha escollit.
Som massa.
O potser és perquè no ho traurà.
Vinga, Ted.
No podrem alimentar-ne tres.
- Ens encarreguem. - No, mare.
Mireu les seves caretes.
Annie, només mira'ls.
- Dret? Això està d'acord. Bé. - No.
Això és excel·lent.
Sóc Bobbie, com et dius?
- Sóc la Lily. - I...
- Pata. -Hola, Pattie.
Adolf.
Bé, vinga, Adolf,
i porta la Gestapo amb tu.
Aquest és el meu nét, Thomas.
Com es diu el Teddy?
- És en Teddy. - Peluix? Oh!
Aquesta és la teva habitació.
Ja saps, ho vaig ser portat aquí des de Londres
quan era petita amb el meu germà i la meva germana.
No hi va haver cap guerra però el meu pare no estava amb nosaltres
i va ser un gran canvi.
Així que en sé una mica el que has de sentir.
La teva mare ho ha fet la cosa més amable
una mare pot fer per enviar-te del camí del dany.
Vaig a preguntar en Tomàs per portar roba de llit addicional
i ja... ja veurem què podem fer funcionar.
- Bé. - Bé.
Aquí tens. Una mica de llet calenta.
Em sap greu que no sigui l'habitació més gran.
No ens esperàvem per prendre en tres.
Espero que no m'importi preguntant, senyora Clark,
- Però estàs casat? - Uh... Sí.
- Per què? - El teu marit està fora?
Sí, està en guerra.
Així que tens un llit doble?
Sí.
És com tu dius som tres
i només sou un de vosaltres, així que...
T'estic estirant la cama.
Això és molt divertit.
De totes maneres estem contents en aquesta sala.
És tan fosc allà fora.
Només mira-ho tot les estrelles que pots veure.
Fa por.
Tant de bo estiguéssim a casa.
Què és això?
És un mussol, crec.
És un mussol?
No et preocupis. Només mengen nenes.
Ei.
Em pregunto què està fent la mare ara.
Segurament s'ho està passant molt bé.
Evitar les bombes?
Ella estarà bé.
Les sirenes donen avisos.
- Els has sentit. - Per què enviar-nos aleshores?
Si no hi ha perill.
Per si de cas.
- Trobo a faltar el pare. - No parlis del pare, d'acord?
I ser feliç d'estar aquí.
Ho farem el millor possible.
Vinga. Deixa'm fer-te els cabells pel llit.
Aquí tens.
A fora hi ha més i un matalàs.
Si aplegues més coixins junts,
pots fer un llit massiu al terra, molt acollidor...
Què estàs fent allà sota, Ted?
Els mussols mengen nens?
- Rates, crec. -També tens rates florides?
♪ Baix a la vora del riu ♪ Deixaré la meva espasa i l'escut
♪ Baix a la vora del riu ♪ Baix a la vora del riu
♪ Baix a la vora del riu
♪ Ja no estudiaré la guerra
♪ Ja no estudiaré la guerra
♪ No estudiaré
♪ No més guerra
Policia militar dels Estats Units!
No puc dormir.
Jo tampoc.
Ted, vols? per entrar aquí?
Si, si us plau.
- Jo també? - Per descomptat que pot.
Ai!
En tu véns.
Només ficant-me.
Ai!
Estàs fet per estar adormit. Barreja cap avall.
No ens escoltaran.
Podrien.
Preparat? Vinga.
Vaig pensar que estàvem esmorzant.
Nosaltres som.
Aqui venim.
Pollastres!
Ara, qui ho ha fet mai recollit ous abans?
- Cap de nosaltres ho ha fet. - Tomàs,
mostra'ls el que fas.
Es posen cada dia.
Aquí tens.
Oh!
- Allà dins hi ha un pollastre. - Sí.
Hi ha un pollastre allà dins.
N'hi ha un a dins. Va, pollastre.
Uns ous aquí dins.
Agafeu prou per a tots nosaltres. Mira, en tinc un de blanc.
Tot i que té caca.
Directament des de baix.
- No obstant això, té bon gust. -Eu!
Si et treus tota la caca.
Tomàs.
A la mare li encanten els ous.
Ei.
Ho sé.
Vinga. Som-hi i correm?
Agafa'm les mans. Vinga.
Thomas, no et quedis allà. Ajuda'm a aixecar-me, vols?
Aquí, dóna'm els ous.
- Vas caure tots els ous. - No, els ous no.
Algú, si us plau.
Oh Déu meu.
Oh, el rovell s'ha anat per tot arreu!
Mira el meu... Mira el meu darrere!
Vinga. Tu no vols arribar tard el primer dia.
Esteu bé? Com està la nova família?
Podrit. L'avi treu els dits dels peus.
Considereu-vos afortunat.
La mare on sóc, no pot parar de tirar pets.
D'acord, d'acord. Gràcies.
Gràcies.
Dret.
Ejem.
Gràcies.
Tot bé. En primer lloc, regles.
Ara n'estic segur que vosaltres que ens han unit són bons nens
i es portaven bé a les teves escoles anteriors.
Però aquí a Sant Marc, tindrem
un, respecte als nostres majors
dos, honestedat en tot moment,
tres, sense baralles, sense escopir, sense mossegar
i quatre, el més important de tot, el companyerisme.
Ara, estem en això guerra terrible, terrible
perquè algunes persones no poden aconseguir juntament amb els seus semblants.
Això no passarà en aquesta escola.
Bé?
Vinga.
- No córrer sobre les tombes. - Estan morts.
Ho sé, però és una falta de respecte.
Digues què, si n'hi ha d'ells es queixen, pararem.
- Estàs bé Ted? - Sí.
- Llavors, on és el teu pare? - França, crec.
Ell és la força aèria, així que es mouen.
No estava reclutat. Es va oferir voluntari.
On és el teu?
No ho sé, però està matant alemanys. Això ho sé molt.
Com és Manchester?
Manchester?
Ho veus tot això...
Manchester és tot el contrari.
Com que?
Tanca els ulls.
Continuar. Tanqueu-los.
Ara imagineu...
cels grisos.
L'aire està brut.
Les cases on vivim tots en files,
trossos d'ell estan bombardejats.
Algunes cases no tenen finestres.
Has vist això?
- Bombes caient? - Sí.
Devia fer por.
Estava bé. Van fer una sirena d'atac aeri.
Llavors tothom ha de córrer fora tan ràpid com puguis,
amagar-se al refugi d'Anderson.
Llavors aniria molt tranquil i esperaries.
I es faria cada cop més fort i més fort i esperaries
i espera i bum!
I si encara estàs viu després que el soroll hagi desaparegut
llavors saps que has sobreviscut.
No és estrany que t'hagin enviat aquí.
Nens lents! Anar a casa. Aquí no ets volgut.
Vine. Ràpid!
Va, Pattie. Anem anem anem.
Va!
Què estan tirant?
Els conkers, corre!
Va!
Allà estan.
Ara estan tirant carbó.
Vinga, Ted.
On estem anant?
L'amagatall secret. Aquí dalt.
Afanya't.
Vaja!
Oh Déu meu.
m'encanta.
És com una caseta.
Tu saps que? Puc viure aquí, si us plau?
Admetem que el dormitori ha de fer olor.
- I tu ronques. - Jo no.
- Vols uns dolços? - Oh sí.
No has tingut un d'aquests en edats.
- Lily? - Estic bé.
Llavors, què feu aquí dins tot pel teu compte?
Estic vigilant però ningú en sap.
No pots dir-ho a ningú.
Oh, no ho farem.
Vigileu què?
Activitat sospitosa de l'enemic.
Què vol dir això?
Estic vigilant, patrullar la zona
per a qualsevol que això sembla estrany, espies,
o gent plantant bombes o intentant enderrocar avions.
I has vist mai alguna cosa?
Bé, hi havia un home fa unes setmanes.
Crec que era rus. Tenia un accent estrany.
- Tens un accent estrany. -Tu també.
De totes maneres, el vaig seguir.
I caminava pel poble com si no sabés on anava.
Així que li vaig dir a la policia.
Van anar cap a ell i el van interrogar.
I qui era ell?
Un agent secret.
Crec que sí de totes maneres perquè ara se n'ha anat.
Tot és perquè de mi vigilant.
La policia em volia donar un elogi però vaig dir que no.
Només faig la meva part per l'esforç de guerra.
puc sentir aquells nois. Vinga.
Oh! Oh, podria haver tingut això si no estaves en el camí.
Mira això.
Quin d'ells és el més dur?
Ginger one, Georgie Duckworth.
És famós per l'estirament del seu nas.
D'acord, espera aquí amb Ted.
Pattie, vinga.
On vas?
-Vés per aquí. Distreure'ls. - Bé.
Vinga, aleshores, alè. Des d'aquí et puc olorar.
Vine aquí mocoso, et dona una bufetada.
No, vens aquí. Et noquejaré.
Jo clavaré aquest conker al teu cap.
Com això mai passarà.
No pots ni llençar perquè ets una marica.
Veus? Allò estava molt lluny.
Vinga. Torna-ho a provar. Ets patètic.
Sense espera!
Estirament de nas, Georgie.
Dret. Tothom aconsegueix enganxat així. Això és.
Això és. Vinga.
Una mica més difícil que això.
Com això?
Això és més semblant.
Has de posar realment una mica de greix de colze.
No és el teu colze real.
Això és. Lily, ets forta. Tu ho pots fer.
Mira.
Sí!
Això era fort.
Oh, espera un moment. Això ho aconseguiré.
Però això és tot. Vinga. Realment ho va colpejar. Punx punxó.
Punxeu-lo amb més força.
No, puc.
Pattie, has posat massa.
Pattie.
Mira, deixa'm ajudar-te.
Bé.
Atura! Què estàs fent?
Ho sento, Annie.
Està bé, George.
Tomàs!
Treu-me'l.
Què diables està passant?
Atureu-ho! Atureu-ho ara!
Allunya't de la meva vista!
Continuar. Aclareix-te. Sortir! Si us plau.
Què està passant?
Quin desperdici! Hi ha una guerra.
mare.
Això va arribar.
Oh!
No n'he vist cap des del teu pare.
Què diu?
Jo... no ho puc llegir.
Pots si us plau, mare?
Què diu?
La teva mare feia por.
De vegades pot ser-ho.
És una mestra, no?
- Hem fet un embolic. - Sí.
Sí.
Quant de temps ens hem de quedar fora?
Probablement unes tres setmanes.
Anem a jugar a un joc.
I què passa amb...
fet i amagar?
- Sí. - Bé.
Però tinguem algunes regles.
Podeu amagar-vos a qualsevol lloc del voltant l'estació però no més.
Qui està?
- Trobaré. - És buscar.
buscaré aleshores. Aneu.
Compto fins a 10.
De cap manera, 10. Mai arribaré enlloc.
D'acord, 20. Aneu.
Tanca els ulls.
Quedat aqui.
Fora.
Un dos tres quatre cinc,
sis, set, vuit, nou, deu.
11, 12, 13...
18, 19, 20.
Arriba! Preparat o no.
Hola?
alemanys!
alemanys!
T'he enxampat.
Corre, corre.
- Els alemanys hi són. - Què?
Espera, espera, espera, Pattie.
- Què està passant? - Ni idea.
Va dir que hi ha algú a dins.
On és en Ted? No ho sé.
- Ted? - Ted, Ted!
- Correr! - Espera, Pattie.
- Què t'ha ficat? - Hi ha algú allà dins.
A l'amagatall. Un soldat o un espia.
Crec que és alemany.
T'estàs inventant això?
Em sembla que m'estic inventant?
Hi ha algú al meu amagatall?
Sí, un home.
- Hauríem de tenir adults. - No!
Per què?
Aquesta és la nostra missió.
Si trobem un enemic, l'hem de atrapar.
Troba armes.
Hem d'anar armats.
Això no és una bona idea.
Tens armes.
Trobaré en Ted.
Aneu ràpid.
Ted!
Ted, has guanyat. Tinc dolços.
Què?
Ted, tinc dolços!
- Tens dolços? - No realment.
Vinga. Pattie trobada un alemany a l'amagatall.
- Un alemany? - Sí.
Queda't aquí mentre anem a buscar-lo,
Jo també el vull agafar.
No, ets massa petit.
Vinga.
Donat pressa.
I si té una pistola?
Aquí no hi ha ningú. Si alguna vegada hi va haver.
T'ho dic per la mil·lèsima vegada que hi era.
- T'has menjat els dolços? - No!
- Jurar per la teva vida? - Ho juro per la meva vida.
- Jura per la vida d'en Ted. - Juro per la vida d'en Ted.
En aquest cas hauríem de vigilar
en cas que torni.
Vols dir fer un amagatall secret per veure l'amagatall secret?
Exactament.
No tornarà.
Podria haver estat un vagabund amb ganes de dormir.
Realment no els tenim en el camp.
De debò? Hi ha moltes coses a Manchester.
- Vull anar a casa. - Jo també.
Tinc fred.
Bé.
Qui vota a casa?
Bé, això és una majoria clara.
Deixem donar-hi una ullada.
- Campanes de l'infern. - Què hi ha allà dins?
Deixem donar-hi una ullada.
Vosaltres dos, agafeu les vostres armes.
Ei, i jo?
T'he dit, ets massa petit.
Però què passa si ve i em agafa?
D'acord, doncs vinga.
Shhh.
Hola?
Som quatre i Us adverteixo, estem armats.
A tres.
Venint.
Un, dos, tres.
Queda't enrere! Queda't enrere!
Vaig dir que et quedes enrere.
Vosaltres nens de guerra?
- Ets alemany? - No, sóc americà.
Mira, sóc un soldat al teu costat.
Estic amb l'exèrcit a la base.
Aleshores, per què estàs aquí?
Una petita lesió.
- Convocarem l'exèrcit? - No.
No, mira, estic bé.
- Està sagnant. - Sí, t'ho vaig dir. Estic bé.
Mira, sóc un soldat. Creu-me.
Jo he passat molt pitjor que una cama tallada.
Així que gràcies a tots per les vostres preocupacions però vosaltres, nens, podeu estar en camí.
Va! No em tornaràs a veure.
Per què no ens vols? cridar l'exèrcit?
Et podrien ajudar.
Mira, realment no se suposa per dir-te això,
però estic en una missió, una missió secreta de l'exèrcit.
I no en puc parlar però he de continuar.
Així que necessito que no diguis a ningú, entendre?
Ningú.
- Hi ha espies enemics per tot arreu. - T'ho vaig dir.
Per tot el que sé, podríeu ser espies enemics.
- No eren. - Bé.
En aquest cas, hi ha alguna cosa podríeu fer per ajudar la meva missió.
A casa teva, potser tens embenats?
Alguna cosa per al dolor?
Sí.
Creus que pots agafar-te? d'ells sense que ningú ho sàpiga?
El meu pare també és soldat
així que qualsevol cosa per ajudar.
El nostre també.
Llavors són bons homes.
Ser soldat és difícil.
Aleshores, quins són els vostres noms?
- Lily. - Pata.
- Tomàs. - Ted.
Sóc l'Abe, com Abraham.
Com Abraham Lincoln?
Sí. Com Abe Lincoln.
Així que tots ho prometeu, oi? El nostre secret.
I tu?
Promesa.
Shhh. Ted, Ted, tranquil.
D'acord, fingeix que tenen gana.
Aconseguiré les píndoles i embenats.
- Ón son ells? - L'habitació de la mare.
On diables tenen heu estat quatre?
És tard.
Posa't en pijama i rentar-se les dents.
Àvia, aquests dos tenen gana.
Els pots fer alguna cosa per menjar?
Bé.
Escalfaré una mica de sopa. Tomàs.
Vés a veure la teva mare.
- Mare. - Tomàs.
Endavant.
Estàs bé, mare?
Ho sento per la baralla de menjar.
Oh!
No importa això ara, estimat. Vine aquí.
T'estimo tant.
Hi ha s'han informat d'una pertorbació
implicant membres de l'exèrcit dels Estats Units
a la casa pública de Yorkshire el divendres a la nit.
S'han disparat trets i una sèrie de...
Agafa aquests.
Les seves racions es poden acabar.
No siguis massa llarg.
Estaré bé.
Si no torneu en 30 minuts, Vindré darrere teu.
Bé.
- [{Pattie] Què va ser això? - Sonava com una bomba.
I si tocava la Lily?
Vas dir que aquí no hi havia bombes.
No n'hi ha, normalment.
Mare, mare, mare.
- On son els nens? - Els comprovaré.
- Vaig a fer una ullada. - Què no... Mare.
No et preocupis.
Demanant-te que t'allunyis de les bombes no és enrenou.
Està bé. Et tinc.
Almenys ja estan morts.
El meu germà està enterrat aquí, Richard.
És clar.
Ho sento.
Això era una cosa tonta de dir.
Guerra miserable.
Fins i tot els morts no estan segurs.
Devia ser una descàrrega.
A Bomber li quedava un a la tornada.
Com està el cap?
Una mica descoratjador però...
sí, d'acord.
T'he sentit cridar i després la bomba.
Deu haver caigut a la vora i et vas netejar.
Gràcies.
De totes maneres, vaig portar provisions.
Farmaciola de primers auxilis.
Una mica d'aigua.
Una navalla.
Gràcies. Ets massa amable.
Deixa'm veure el teu cap.
Està bé.
Se suposa que jo per cuidar-te.
Vas a tenir per treure't els pantalons.
Vols dir els meus pantalons?
No et treguis els pantalons.
Està bé.
Sé què vols dir.
- Deixa'm... - Necessites ajuda?
Um... pots estirar?
Sí, segur.
- Preparat? - Com ho seré mai.
Aneu amb compte en cas que s'infecti.
Això pot fer mal.
Deixa'm veure el teu turmell ara.
Com ho saps com fer tot això?
Bé, la meva mare és infermera de tornada a Manchester.
He estat l'home de la casa els darrers dos anys.
Tot fet.
El teu pare, doncs, està fora lluitant?
Sí. Sí, ho és.
Ho sé. És dur.
Tens baralles familiars?
Sí.
Bé, ho vaig fer.
El meu germà gran.
No ho va aconseguir.
Ho sento molt.
Així que estàs pensant, el seu germà va morir a la guerra.
Com és que era prou estúpid per inscriure's també?
- No ho estava. - Bé, hauries.
És una bona pregunta.
Em vaig apuntar a la venjança, senzill i senzill.
Em volia matar una mica Alemanys perquè el matessin,
el meu germà valent.
Només tenia 18 anys.
Quants anys tens?
18.
Però era el teu germà gran.
Um... Vam néixer a prop. Això és tot.
Uptown tenim una dita:
no pots enganyar un nen.
Mira, no estic mentint, d'acord?
Tinc 18 anys. Sóc soldat en una missió secreta.
- Lily! - Gràcies a Déu estàs a salvo.
Jo només anava a buscar-te.
Estàvem molt preocupats per tu.
No cal que et preocupis per mi.
Has vist la bomba?
Quina bomba?
Va ser enorme.
Ara escolta, hi ha coses He de parlar-te de l'Abe.
Enteneu el significat de secret, oi?
Necessito anar a Liverpool.
Allà és on estàvem cap quan em vaig lesionar.
Bé, estàs al lloc correcte.
De debò?
Els trens circulen per l'estació a Liverpool cada dia o dos.
- He d'esperar allà? - Això crec.
És el mateix que hem vingut.
Creus que podria obtenir els temps per a mi?
Sí. Sí, és clar.
Hi ha un port a Liverpool.
Potser la seva unitat recollint subministraments.
Podria obtenir un horari.
És com el Capità Amèrica!
Capità Amèrica!
Lily, estàs despert.
Força extraordinari vas dormir durant tot el drama.
És la guerra. Hi estic acostumat.
Per què portes l'abric?
- Fa fred. - Potser prova de tancar la finestra.
Sí.
D'acord, d'acord. Torneu al llit ara tots.
Tomàs.
Si tens por pots venir amb mi més tard.
Sí, Thomas. Vas amb la mare.
Estàs espantat?
Vols la teva mare?
- Ni tan sols tinc por. - Sí, ho ets.
El necessito a meitat de preu, senyora Wilkes.
Això és per l'esforç de guerra. Heu sentit caure la bomba.
Vaig pensar que se suposava per estar junts,
- tots per un i un per a tots. - Et faré un 10% de descompte.
Deu? Deu, va dir.
Va, senyora Wilkes. Tenir cor.
Em donaràs suport, no vol Thomas?
Uh... sí?
Tens un horari per als trens a Liverpool?
Hauria pensat que sí. Per a què el vols?
- Estem fent un projecte d'escola. - Oh sí.
Bé, estan dins.
T'en portaré un només tan aviat com la senyora Wilkes
ha tingut sentit a la seva política de preus!
Què estàs comprant?
Una bateria nova per el meu treball secret de guerra, saps?
Quina obra de guerra secreta?
- No ens ho dirà. - Sí, perquè és un secret.
N'hi ha prou amb dir, aquesta bateria és vital
a l'enderrocament d'això vil criatura Adolf Hitler.
Estàs intentant dir-me que és així no val un 50% de descompte?
- Et donaré 12. -12? 40.
- D'acord, 15. - 25.
20. I aquest sóc jo sortint en una extremitat.
30% i no acceptaré res menys, senyora Wilkes,
o que Déu m'ataqui.
- 25. - Fet.
Aquí tens.
Hi és tot. No et preocupis.
Ella tindrà els ulls fora el teu cap.
Tanca aquesta porta darrere teu.
Asseu-te avall allà al costat de Monty.
Ningú sap que estic fent això, ni tan sols la teva mare
i ella ho sap tot.
Fent què?
- Escoltar. Shhh. - Escoltant?
Sí.
- A missatges, - Missatges?
Hi ha un lloro aquí dins?
Estic escoltant l'enemic.
- Com? - Oh.
Interceptant missatges, descobriment de codis
i després alimentant-me les conclusions a les autoritats.
Tens raó en semblar impressionat. Tot és molt silenciós.
Vaja!
Sóc un engranatge vital en la màquina de guerra.
Diuen que jo també ho sóc amb el peu pla per lluitar, però estic aquí dins
nit rere nit lluitant contra aquests alemanys
tan segur com si ho tingués una pistola a la mà.
Amb les teves galetes i la teva tassa de te?
Ei! Menys.
Costelles descarades.
Ho sento. Què volies?
- Horari. - Horari.
Liverpool.
Aquí tens.
Oh no.
La senyora Wilkes m'ha tornat a fer.
El tauró. Ei.
Ara, recordeu-vos. Silenci, silenci.
- Què es? - Silenci.
- Més fort? - Silenci.
Aboca'ns una cervesa, vols? Estic sec aquí.
Ara mantén els ulls fora d'aquestes galetes.
Vinga.
Sí, això és genial. Liverpool, Liverpool. Liverpool.
És tan estrany nom per a una ciutat, oi?
D'on ets d'Amèrica?
- Nova York. - Estàs a prop del Gran Canó?
No, però t'ho mostraré.
Passa'm una mica de guix, si us plau.
- Aquí. - Gràcies.
Tot bé.
Aquest...
és els EUA d'A.
Aquí mateix, el primer vas colpejar, això és Nova York.
I aquí hi ha Califòrnia
on sempre brilla el sol.
Aquí sota hi ha el nostre famós forat a terra, el Gran Canó.
Has estat mai allà?
No, però penso anar algun dia.
Trobes a faltar casa?
Sí. Sí.
Com boig.
Estarà millor en poc temps. Llavors pot continuar amb la seva missió.
Ei. Ei, ei, ei.
Queda't allà mateix. Vine aquí!
Què estàs fent amb aquella senyora, noi?
Què estan fent?
Probablement només rebem fitxes.
Podem aconseguir fitxes?
Tornar. Josep.
Ei, la deixes en pau.
Atureu-ho!
No!
Què estàs fent amb aquella senyora, noi?
No és assumpte teu.
- No! - No, Pattie.
T'hauries d'avergonyir de tu mateixa, senyora.
Avergonyit.
Quedat avall.
Per què ho farien?
No ho entenc.
Ell és el nostre propi soldat.
Ell anirà bé.
Va! Va! Va!
Estic bé. Estic bé.
mare?
Hola carinyo.
Vinga.
Pots tenir el costat càlid.
Aquí tens.
Pare! pare!
pare!
Lily.
Lily Watts!
Un plaer que us acompanyeu, senyoreta Watts. La teva ment és en un altre lloc?
Està mirant en Jimmy El cul de Goodman, senyoreta.
Tanca el forat del pastís.
Pensant en casa, no ets, noia dels barris marginals?
Quan hi tornes?
Lily Watts.
A l'oficina del cap de seguida.
Continuar. I tu.
I no parlis entre ells pel camí.
Ho sento, Georgie.
No em vaig adonar d'aquella tardor et donaria una sorpresa.
Què?
Puc veure les marques de patins mostrant-se a través dels teus curts.
Sí? Has sentit de la teva mare encara?
Probablement està morta sota una bomba.
Senyors.
- Us puc ajudar a vosaltres dos? - Gràcies, senyora.
Estem buscant la zona per aquest jove.
Això és el que jo pensava.
No el reconec. Quin és el seu nom?
Es diu Abraham McCarthy.
És un desertor i un covard, senyora.
Un desertor?
- Què volen els americans? - Shhh.
No puc dir que ho tingui, no. Però estaré atent.
Si us plau, si veus alguna cosa, fes-nos-ho saber.
- És clar. - Gràcies, senyora.
- No m'has vist. - On vas?
- No és assumpte teu. - Ho diré.
Fes-ho i t'arrossegaré pels teus orificis nasals
tot el camí fins a Manchester.
Em vas mentir.
Hi ha americans per tot arreu. Et busquen.
Diuen que ets un desertor.
- Això no és cert. - L'exèrcit menteix?
Et diuen un covard.
Això és perquè pensen Vaig fracassar la meva missió.
No hi ha cap missió secreta, Abe.
Ho sento. Bé?
No volia enganyar-te però tenia les meves raons.
Vaig fugir la Lily, d'acord?
Vaig fugir i no mai vol tornar enrere.
Però no sóc un covard. No sóc.
Lily, no sóc tan gran com deia.
Ho sabia. Quants anys tens?
- Tinc gairebé 15 anys. - Tens 14 anys?
Però com estàs fins i tot a l'exèrcit?
Va ser molt fàcil. vull dir no allunyaven la gent.
Volia seguir el meu germà, fer que la meva família estigui orgullosa
però no va funcionar.
M'ho he passat pitjor.
Trobo a faltar casa.
Trobo a faltar la meva mare, Lily.
Ho has de saber com se sent.
Sí.
Bé, no et pots quedar aquí.
És massa arriscat. Et poden trobar.
Aquí.
Posa't això i...
enganxa't al cap.
Vinga.
- Bé. - N'estàs segur d'això?
Aquí estàs més segur. Vinga.
Aquest és el dormitori de Thomas.
Hi ha un gran armari habitació aquí.
- Em vaig sentir més segur a l'amagatall. - Confia en mi.
Lily.
Sí?
No t'importa que vaig fugir?
No.
Jo no.
No ets un covard.
- Algú és aquí. - I si venen a dalt?
No ho faran.
Però per si de cas, amaga't.
Annie, està molt molesta.
Això és comprensible.
Només espero poder ser d'alguna ajuda.
Què estàs fent?
- D'on vens? - Només has d'acompanyar-ho.
- Tomàs! - Oh, oncle avi Walter!
T'has disparat.
Oh, heu de ser els nostres nous hostes de casa.
He sentit tot sobre tu.
Bé, aquestes són la Lily i la Pattie.
I aquell petit que hi ha és en Ted.
Ara, va, rentat i vestit.
Estem fent un sopar especial, per l'arribada de l'oncle avi Walter.
- Vinga. - Oh.
Puja i vesteix-te.
Thomas, abans de marxar al teu dormitori,
hi ha alguna cosa que hauríeu de saber.
- Què? - Espera.
Què has fet?
Per què és aquí?
Un desertor?
Estàs boig?
- Hem de protegir-lo. - No.
Ho hem de dir a l'exèrcit.
I si el troben aquí?
Quant de temps creus que pot ser allà dins abans que algú s'adoni?
És només per un dia més o menys fins que deixen de buscar.
I si és perillós? Dormo aquí dins.
No és perillós.
- Té 14 anys. -14?
No m'importa.
És un mentider.
I per què ha desertat?
Els nostres pares es barallen a l'estranger i fuig?
Em va salvar, Thomas.
Quan va colpejar la bomba, va sortir i em va agafar.
No el podem renunciar.
Mira què va passar a aquell altre soldat.
I si ens agafen amagant-lo? I si tots acabem a la presó?
Té raó. Ell és.
Mira, no em coneixes i ara sóc a casa teva.
Però he sentit el que deies. Així que abans de lliurar-me,
què vas veure?
Què li va passar a aquest altre soldat?
Va ser atropellat pel seu propi agent
per estar amb una noia local.
I era negre?
Sí, ho era.
Per què passa?
No té sentit.
Ho tens bé. No té cap sentit, però...
Així és com és.
Però perquè?
Vols la veritat?
Veus aquest uniforme que portem?
Si ets negre i rang baix com jo,
creuen que els dóna una llicència per abusar de tu.
Era constant. Bé? En tenia prou.
Estem aquí per ajudar però ens tracten com la brutícia dels nostres propis oficials.
Quan vam arribar aquí per primera vegada
van baixar a la ciutat als pubs i als cafès
i van dir als propietaris que ho fessin el que fan a casa seva.
Cartells a les finestres "no gent negra"
perquè els blancs poguessin beure sols.
Alguns del poble van dir que no.
Els van dir, això no ho fem aquí.
Això els va fer més enfadats.
Aleshores, una nit, la policia militar va aparèixer.
Policia militar dels Estats Units!
Van començar a lluitar, lluitar amb els seus propis soldats.
Ens van cridar,
com ho van tenir a casa amb els linxaments i les pallisses.
No m'ho podia creure.
I després van començar a aparèixer més
i va començar a emmanillar la gent.
Fins i tot van disparar a un noi.
Només eren soldats sembla que em detenen.
Així que em vaig sortir d'allà tan ràpid com vaig poder.
Però Tomàs encara té raó.
Sóc un desconegut aquí i si m'agafen,
em tiraran a la presó o pitjor.
Què hi ha pitjor que la presó?
Penjant.
Ets un soldat. Això no ho farien.
Poden fer el que vulguin.
Ja ho tenen als altres.
Només deixa'm escapar. Bé?
Si puc arribar a Liverpool, Puc trobar un vaixell
i navega per el meu camí de tornada casa a Nova York.
No.
Queda't.
Queda't aquesta nit.
No ho direm a ningú.
Vaig fer un parell de trucades.
És molt com sospitàvem. Com ho saben?
La intel·ligència alimentada informació posterior.
No és l'únic.
Hem de seguir sent positius.
- Sempre hi ha esperança. - De veritat?
No va sortir massa bé per a l'oncle Pere, o el pare, ho va fer?
- Annie. - Vaig a comprovar el sopar.
Després d'una sèrie de derrotes
de Dunkerque a Singapur,
tenim una nova experiència.
Tenim la victòria,
un notable i victòria definitiva.
L'exèrcit de Rommel ha estat derrotat.
Ha estat encaminat, ha estat destruïda en gran part
com a força de lluita.
Escolta, escolta!
Però, Ted, aquest no és el final.
Ni tan sols ho és el principi del final,
però potser és el final del principi.
Gràcies, senyor Churchill.
Si us plau. El gust es meu.
Churchill ho és, sens dubte un gran home,
però m'agradaria que ho fos una mica més de suport
a nosaltres les sufragistes, en aquell moment.
- Què és una sufragista? - Van lluitar per aconseguir el vot de les dones
així podríem tenir més control sobre les nostres vides.
La teva àvia n'era una.
Oh, Bobbie era magnífic.
- Un lluitador decidit per la causa. - Sí, Walter.
I quantes dones hi ha
en alts càrrecs al teu departament?
Encara queda camí per recórrer llavors.
Per a què fas una feina, Walter, a Londres?
Sí, Walter. Ho explicaràs a tots nosaltres què feu?
Només sóc un engranatge la màquina realment.
Treballo en un gran departament assegurant el nostre esforç de guerra
és tan eficient com podria ser.
Parlo amb molts altres països, aliats,
perquè sabem que tots cantem
del mateix full d'himne.
Parles mai amb els americans?
Faig. Per què?
Cap raó.
La Pattie va fer una pregunta. Deixa-la parlar.
Són els nostres amics a la guerra?
Oh, molt.
Van trigar una estona a unir-se però ara que ho tenen,
estan lluitant amb nosaltres costat a costat.
Heu vist els cartells.
Units som forts, units guanyarem.
- A la victòria. - A la victòria.
Ho sento, jove.
La teva mare diu el backgammon el conjunt és a l'armari.
Tenim un compte per resoldre.
No!
No?
- No hi és. - La teva mare va dir que sí.
- Ho vaig moure. - Oh.
Trobar-lo?
- Thomas diu que no hi és. - No, no, ho és.
- Definitivament va ser l'última vegada que vaig mirar. - No, no ho és. No és allà dins.
Aquí està, tal com pensava.
Backgammon.
Què et passa?
D'acord, vinga. Anem a resoldre aquesta puntuació.
Abe, estàs bé?
Quan jo va visitar la zona devastada,
la gent es va unir per anar de les runes de les seves cases
a les seves tasques diàries.
Li has donat un munt.
Encara tinc gana. Puc tens algun dels teus?
No, baixa. No he acabat.
Aquí teniu, nens.
Això sembla una carta de casa
amb un gran cor d'amor escrit al dors.
Llegeix-ho de camí a l'escola però no facis tard.
- Puc tenir'ho? - Pattie, Lily i Ted Watts.
- Dóna'm. Dóna'm. Dóna'm. - No.
El llegiré de camí a l'escola.
Deixa'm tenir-ho.
Seguem aquí.
Què diu?
Ei, l'estic obrint.
Benvolguts Lily i Ted i el teu nou amic, Thomas,
tot bé aquí.
Què? Això no ho diu.
Si ho és.
Deu haver-se oblidat de tu.
Dóna'm-ho, Lily. Dóna-ho!
D'acord d'acord.
Benvolguts Pattie, Lily i Ted.
Tot bé aquí i no us preocupeu.
Estem segurs i la vida continua tan normal com podem fer-ho.
Va ser increïble rebre la teva carta.
El vaig llegir cinc vegades.
Totes les noies de l'hospital pensava que estava boig
perquè vaig seguir llegint parts en veu alta per a ells a la sala.
Va ser tan agradable de llegir.
Això és.
No interrompis.
No. Escolta.
- Sé què fer amb l'Abe. - Què?
La meva mare, la nostra mare, és infermera.
Si el podem aconseguir a la meva mare, pot ajudar-lo.
I com anem portar-lo a la teva mare?
Ella és a Manchester.
El tren s'atura allà camí de Liverpool.
- És una bogeria. - Es aixo?
Així que no ens deixaràs dir-ho a la meva mare però estàs content de dir-ho a la teva mare.
- És diferent. - Per què?
Perquè la meva mare no és directora.
No ha desaparegut al seu poble.
La meva mare també el pot ajudar. Ella pot.
- Thomas, no és el mateix. - Per què?
Perquè sabem de la guerra, d'acord?
- Sobre el que hi ha en joc aquí. - I jo no?
No, no perquè no has perdut ningú.
Bé, qui has perdut?
El nostre pare.
Però vas dir que estava fora lluitant.
Vaig mentir.
Va morir en combat.
Pare! pare!
pare!
pare!
Ho sento.
Per què no em vas dir la veritat?
No ho sé.
Només ens acabàvem de conèixer.
Gairebé et coneixia.
Cada cop que en parlo, un de nosaltres plora.
Ho sento.
Mai arribaràs a l'Abe a la teva mare.
Lily, és impossible.
Directament a Liverpool, doncs.
Aconseguirem tants medicaments i embenats com podem trobar
- i el portarem al moll. - No.
Lily, deixa de fer això ara.
Ho diem als grans.
Passi el que passi, passa.
Tomàs, per l'amor del cel.
Ets un gran noi però no ho fas saber com funcionen les coses.
- Significat? - Significat
tot el que has tingut mai conegut és la felicitat.
I això és genial.
Però a la ciutat, has de ser intel·ligent,
arriscar-se, dient veritats.
Es diu supervivència.
No, d'això se'n diu ser mentider i jo no en sóc.
Ni ara, ni mai.
Tens avui.
Elabores un pla o els dic que hi és.
- Lily, vinc. - No, no ho ets.
- Jo sóc. - No.
- Am. Am. - No.
Ai! Idiota.
Pattie, si vens, haurem d'agafar en Ted
i això no és just per a ell.
I de totes maneres, com més anem, més possibilitats de ser atrapats.
Ets horrible.
Hem d'anar. És ara o mai.
Aquí.
D'acord, però no al teu barret i jaqueta de nou.
Bé.
Us en demanarem en préstec roba del pare de Thomas.
Vinga.
Estàs bé?
Simplement no em puc moure massa ràpid.
Què?
Has de fer broma.
Vols aconseguir en aquest tren, no?
Vinga.
No pot ser tan difícil.
Com comença?
- El front. - D'acord, va.
Afanya't.
Bé.
Bé.
Oh, l'infern. Anem anem anem.
Això és el més ràpid que passa. És un tractor.
Afanya't!
És el tren? Això és tot?
Sí, sí que ho és. Vinga.
- No arribaràs amb aquest tren. - Thomas, per què estàs aquí?
- Tom, me'n vaig. - T'estic dient.
No arribaràs amb aquest tren.
Necessites la meva ajuda Per provocar una distracció.
Oi! Dret!
Tornas aquí noi.
Ara.
Ei. Torna!
Tindré les teves entranyes per a lliga!
Hola, noi! Vinc per tu.
Afanya't.
Ara!
Ei, a qui estàs saludant?
Ei!
Qui va en aquest tren?
- Qui va pujar al tren? - No ho sé.
Sí, ho saps perquè els estaves saludant, oi?
- Només estava fent un embolic. - Oi! Oi!
Arresta aquest noi!
Els que van pujar al tren, els estava ajudant.
- És cert? - No.
Dret. Vinga, noi.
Sí, ho és.
I a més, m'has fet malbé l'uniforme
així que pagaràs per això i tot.
Liverpool, aquí estem.
Som-hi!
Quants diners tens?
Um... Una mica.
Suficient per sobreviure.
Et puc tornar la teva tarifa.
Per què ens aturem?
Esperat aquí. Vaig a comprovar.
Ves amb compte.
- On som ara? - Crec que veig alguns soldats.
Gràcies, gent. Nosaltres promet que no us aguantarà.
Disculpeu-me, gent.
No hi ha motiu de preocupació.
Només hem de conduir una breu recerca del tren.
Hem d'amagar-nos en un lloc millor.
- Què? Què es? - Exèrcit. Un munt d'ells.
Vinga.
- Que tinguis un bon viatge. - Espero que el trobis.
Què és això?
Agafeu aquesta zona, Buscaré per l'altre costat.
- Aixeca't! Aixeca't! - No!
- Lily! - Treu de mi!
- Deixa't anar! - Surt!
- Lily! - Espera.
No la toquis.
T'has fet malbé, noi.
Endavant.
Tomàs té problemes la policia baixa a l'estació.
Què? La policia?
- Què ha passat? - No ho sé.
- No m'ho dirien. - Oh Déu meu.
On és el meu fill?
Què està passant? Vull veure'l ara.
Si us plau, vine per aquí.
Hem de parlar-ne un tema molt seriós.
Dempeus.
mare.
Oh, vine aquí, estimat.
Què diables ha passat?
Faré el que pugui per esbrinar on els han portat.
Què faré dir a la mare de la Lily?
Això és si fins i tot podem agafar-la.
- Faré algunes trucades telefòniques. - Bé.
Vinga.
M'ho hauries d'haver dit.
Vaig pensar que sempre ho vam dir l'un a l'altre la veritat.
Ho fem?
M'ho estàs dient la veritat sobre el pare?
Està mort?
No, no ho és.
I tens raó, ja ho saps.
T'ho hauria d'haver dit però t'estava protegint,
- Intentant-ho de totes maneres. - Què ha passat?
Digues-me!
El seu avió va ser abatut.
Va sortir en paracaigudes, va sobreviure.
Però després va ser capturat.
Està en un campament, d'acord?
Un camp de presoners de guerra però, saps que hem sentit que està bé.
I també n'hi ha d'altres, ja ho sabeu, els aliats.
I ara l'oncle Walter pot fes-li un seguiment.
El faran mal?
No.
No, no ho faran.
Mira, quan totes aquestes tonteries s'ha acabat, el recuperarem.
Tenim soldats alemanys aquí a Anglaterra.
També els tornarem.
Thomas, el teu pare és viu, d'acord?
Ell és viu i nosaltres cal aferrar-s'hi.
Odio la guerra.
Ho odío.
Ho sé.
Només el vull a casa.
Vull el pare a casa i tot això acabat.
Ho sé, estimat. Vinga.
Només deixa'm en pau.
Tom!
Tomàs!
Estàs bé?
Sí.
Has tingut mai problemes abans?
Sí, un munt.
Però no així, oi?
No, no així.
Lily, ho sento molt.
No cal que et saps greu, Abe.
Els podria dir T'he fet fer-ho.
Els diré que t'he obligat a fer-ho.
Lily va dir alguna cosa a mi aquest matí.
Va dir que la meva vida sempre ha estat bona, sempre ha estat feliç i té raó.
He tingut totes les coses horribles allunyat de mi.
Aquest és el regal de la teva família per a tu.
Volen la teva infantesa ser especial, despreocupat.
Però, la veritat és
el món és un mal lloc.
No ho és, Tom.
No, no.
Ara mateix, sí,
estem davant del mal
i és la nostra mala sort tenir per viure això,
Però penses en tota la gent
que volen lluitar contra aquest mal,
bona gent arriscant la seva vida, homes com el teu pare.
Hi ha una dita: tot el que cal perquè el mal creixi
és que els homes bons no facin res.
El bé guanyarà al final.
Com ho saps?
Crec que estem aconseguint superior amb una mica d'ajuda
dels nostres amics americans.
Però per què ho són tan horrible per a Abe?
No és nazi.
Ara...
escolta, no ho hauria de fer et diré això,
però he descobert que n'hi ha un tren de transport americà
passant per aquí de la base militar
amb certs joves presoners a bord i alts càrrecs.
Un en particular, un general,
- és molt potent. - De veritat?
Quan ve el tren?
No ho sé, però tots dos conèixer un home que podria.
Així que deixeu-me aclarir això.
M'estàs esperant
per revelar secrets d'estat els teus propis propòsits privats?
Sí.
És important, Richard.
Ho sento. És informació classificada.
És més del que val la meva vida.
Quantes galetes tenim s'ha quedat en aquest plat?
Quatre.
Quants ara?
No s'atura aquí, compte.
El millor lloc per veure'l està dalt del pont.
On és ella? Quan la deixaran anar?
- No ho sé. Aviat espero. - I què passa amb l'Abe?
Ho faran els americans què va dir que farien?
No, no ho han de fer.
Vinga. Tinc una idea però necessitem els altres.
- Quins altres? - Els evacuats que van venir amb tu.
Nens de l'escola. Tothom. Vinga!
- Georgie. - Què vols?
- Volem la teva ajuda. - Si us plau.
Distribuïm això.
Esperat aquí.
Vine amb mi. Tenim una missió.
Segueix-me!
Vinga. Fins a casa de Tomàs.
D'acord, Georgie. Anem, tots.
Som-hi doncs. Hem de començar.
Comencem amb el I aquí avall.
Assegureu-vos que tots estiguin en una línia.
No massa junts. Repartiu-los una mica
així podem veure el que estem escrivint.
- Els necessitem més atrevits. - Sí.
- Recordeu el signe d'exclamació. - Ben fet.
Bonic i gran. Bonic i... Allà anem.
- Què estan fent? - En Bobbie ho hauria de saber.
L'antic bloc és Tom.
Creus que Phyllis no va ser per sempre
parlant-me de les teves travessias infantils?
No travessia, Walter, sinó acció.
Està fet.
Ben fet, tots.
Vinga. Més ràpid!
Vinga. No llisquis aquí.
Aquí està. Aixeca les pancartes!
Ràpid. És aquí. És aquí.
- Està arribant. Continuar. - Atura!
Atura!
Atura! Atura!
Atura!
- Atura! - És una emergència! Si us plau deixa de!
- Són ells. Els puc escoltar. - Sí.
Atura!
Si us plau deixa de!
Atura!
Si us plau deixa de!
Els van veure però no paren!
Tom. Tom!
Tom! Tomàs! Baixa't de la via.
Tomàs!
Tom!
Oh Déu meu.
M'alegro molt que estiguis a salvo.
Tom.
Vinga!
Què dimonis estàs fent?
Ho sento per parar el seu tren, senyor, però...
volem unir-nos a l'exèrcit.
Ens volem apuntar.
- Tots nosaltres. - Nosaltres fem.
no?
Sí! Nosaltres fem!
Bé, això és admirable però tinc por
hauràs de quedar-te a l'escola
i deixem que els nostres valents els soldats fan la lluita.
Així que el que estàs dient és no podem ser soldats?
A les 11, a les 12, a les 13, a les 14?
- Em temo que no. - Per què?
Perquè sou nens.
- Però volem. - Bé, aplaudeixo el teu esperit
però em temo que ho necessites per estar aquí segur a casa.
Ben dit, senyor.
Els nens han d'estar segurs a casa.
Senyora, què és això? De què va això?
Els nostres amics estan al teu tren, Abraham McCarthy
i Lily Watts.
Senyor, aquella jove està en greus problemes
per ajudar i complir El soldat McCarthy,
- un desertor de l'exèrcit dels EUA. - Té 14 anys.
Això no es cert.
És. És la veritat.
Aconsegueix aquest privat McCarthy aquí fora ara i la noia.
Sí senyor.
Vinga. Som-hi.
Ràpidament, noi. Vinga!
El soldat McCarthy, quin dia vas néixer?
14 de març de 1930, senyor.
Encara que això fos cert,
tinc raó en pensar? que vas unir-te a l'exèrcit
per voluntat pròpia per lluitar contra aquesta guerra?
Sí.
Sí, ho vaig fer. Em vaig unir per lluitar.
Com tants altres
perquè als nazis no els agrada gent diferent a elles mateixes.
I bé...
diguem-ne ells no són els únics.
Què vols dir, soldat?
Ja saps el que vull dir.
Vaig haver de marxar per escapar dels nostres propis oficials.
Potser tinc 14 anys, però no sóc un nen.
Hem de veure els papers d'aquest soldat.
Aquests són els únics papers que tinc.
Un germà bonic.
Déu reposi la seva ànima.
Aquesta és la meva mare.
No he parlat a ella en sis mesos.
Li vaig deixar una carta però...
ella es tornarà boja.
Ella em va donar això l'any que vaig néixer.
Està pensat per tenir sort.
I això.
Així vaig entrar a l'exèrcit.
Acabo de canviar-hi el número.
Puc veure això, si us plau, senyor?
Ho sento, senyor, però això no aprovaria cap classe de falsificació.
Qui va deixar passar això?
Haurien d'estar emmanillats, no aquests dos.
Què tal tu, senyoreta? Quina és la teva història?
No ho sé.
El meu pare va morir pel seu país.
El germà de Bobbie...
i el seu marit i el seu pare,
i el germà d'Abe també.
Però ara s'enfronta a un càstig
perquè estava preparat fer el mateix
només 14 anys.
És injust, senyor.
És una injustícia.
En efecte.
I la història serà el jutge.
No, senyora.
Jo seré el jutge.
Fill...
saps quants anys? Jo era quan em vaig apuntar?
No senyor.
També vaig mentir sobre la meva edat.
Jo tenia 15 anys.
Cada nen té un dret per canviar d'opinió.
Deixa'ls anar. Treu les manilles.
No pot fer això, senyor.
- Oh, sí que puc. - Però, senyor...
Vols portar aquestes manilles tu mateix?
A continuació, feu un pas enrere i traieu-los.
Ho arreglarem transport a casa per a ell
i pot necessitar algun lloc per quedar-se una estona.
Crec que es pot arreglar.
Hola, mare. Escoltant la teva veu al telèfon
va ser el millor regal d'aniversari Podria haver esperat.
M'agradaria que el poguessis veure aquí.
El paisatge és preciós
tot i que el temps és boig i...
A vegades sembla hi ha quatre estacions en un dia.
He après a cuinar Yorkshire pudding.
Bé, no és realment un púding
però jo... suposo que ho veuràs quan el faig per a tu.
No fa molt i seré a casa.
Estimada, Abe.
- Et trobarem a faltar, Abe. - Jo també et trobaré a faltar.
Vine aquí.
Viatge segur.
Bé. He d'anar.
- Bona sort. - Gràcies.
Adéu.
Mira, assegura't m'escrius, d'acord?
Ho faré. I tu, jo?
Segur.
- Adéu, Abe. - Adéu, Lily.
Adéu.
- Adéu. - Adéu.
Adéu. Cuida't.
Recorda'm.
Nosaltres!
Can't find what you're looking for?
Get subtitles in any language from opensubtitles.com, and translate them here.