Original subtitles

L'ALBA

SUD D'IRLANDA, 1920

Nancy!

- Nancy! - Taraaa!

He vist en Harry al poble i l'he convençut que vingui a dinar.

En Harry?

Ha anat al celler a buscar una ampolla especial.

Has fet una bona becaina? Begudes.

No hi ha res per veure, avi. No hi ha trens fins a dos quarts de dues.

Veig altres coses, a més de trens.

M'afegeixo a la celebració.

Oh! Vés amb compte. És d'abans de la guerra.

No fas pas divuit anys cada dia.

M'agrada el xampany!

Posa't un coixí sota el cul, sinó faràs morenes.

Ningú no pot agafar morenes seient aquí. Crema.

Fes el que t'he dit.

Una copa de xampany?

Quina alegria!

Per a mi! Bridie, no calia...

Un diari!

No és d'enguany, però encara hi pots escriure.

Els de l'any passat són més barats.

Gràcies Bridie!

Del gruix precís perquè no m'hi facis sortir.

Bridie!

Déu és bo!

Per molts anys, Nancy! Aquest és el meu regal.

Escolta!

Deu ser la Maeve que interpreta en Chopin.

Té molt de talent, oi?

Una noia bonica.

He vist en Robert a la via del tren, aquest matí.

No, pare.

Et dic que l'he vist.

O potser va ser ahir.

En Robert és mort.

De qui parlen?

Sempre diu coses...

Qui és en Robert?

En Robert Callaghan, el meu pare.

Que estúpid! Perdona'm, Nancy. Ha estat la música.

Si volen el menjar calent, haurien de venir.

Adéu, escola!

Adéu!

On havies desaparegut?

La Nancy duu una vida secreta. Sóc bona i mai no pregunto res. Oi?

El pastís de la Bridie és una temptació. L'hem de tallar.

Umm... Pensaré un desig.

Penses un desig?

És una llàstima. Hi falten uns sanvitxos de cogombre.

La Bridie fa uns sanvitxos de cogombre fantàstics, Mary.

Les llesques de pa han de ser molt primes. Aquest és el secret.

No es comparen amb els fets amb les llesques més gruixudes.

I el pebre, no cal dir-ho.

Pastís.

Mai no toco el pastís.

Les bruixes es pentinen.

Vol dir que plou i fa sol.

Ahà!

Nancy, volia...

Podríem anar a veure la Maeve, només un moment.

Moltes gràcies pels desitjos.

Nancy!

Si fem una llarga passejada pels voltants,

i fem una mica de marrada...

Aquesta és la de l'oncle Gabriel.

Quelcom d'ell, més ben dit.

La tia Mary diu que no varen trobar gran cosa d'ell per enterrar.

Tant si és al cel com si és a l'infern, no pot ser pitjor que aquí.

La Bridie.

T'ho vares passar bé, a la guerra?

Bé, hi va haver moments bons. De tant en tant.

Vares tenir por?

Por de matar algú?

Por que et matessin, llavors.

També havíem de mirar de controlar-ho.

Cansat.

Aquest és el sentiment que recordo més.

Et senties com un heroi?

No, només érem soldats rasos.

Em penso que vaig decebre el pare i la mare, quan vaig plegar.

Sobretot la mare.

Ja saps com són les mares.

Tens un desig ardent de fer de corredor de borsa?

Quan siguis més gran, no molestaràs la gent amb preguntes absurdes.

Has de fer alguna cosa per guanyar diners.

Una noia només ha d'esperar que un jove l'hi posi tot als seus peus.

"Desig ardent"! En deus estar plena.

Bé, de moment només vull entendre.

Què vols entendre?

Tot.

Tot.

Tot és escrit en algun lloc.

Quan vagis a la universitat, te'n pots ocupar.

Em trobes bonica?

Què?

Um... Bé...

Ets una mica...

Immatura.

Harry! Sóc tota sola. La mare i el pare han anat a sopar.

Oh, Nancy! Que agradable!

És el seu aniversari.

Avui?

Que bé! No sembla pas que en tinguis divuit.

Que bé! S'ha acabat l'escola.

D'ara endavant haurem de pensar en el seu casament, oi Harry?

Sí. Segur que sí.

Què li has regalat?

- Bé, encara res. - Què t'agradaria, Nancy?

No ho sé...

Hi insisteixo. Bé hi deu haver alguna cosa...

M'agradaria anar al teatre.

Oh! És una gran idea.

Puc venir jo, també? Si us plau, jo també.

- Et sabria greu, Nancy? - És clar que no.

Ara representen "Riders to the sea", al teatre Abbey.

Que bé!

D'acord. Sí. A l'Abbey, doncs.

En Harry ho arranjarà tot.

Ara, ho celebrarem amb una copa de xerès?

Ahà!

Harry, si t'estimes més whisky...

Espera't...

Bé... Li donaré un cop de mà.

Que bé!

S'ha acabat l'escola

Només em necessitaven per aguantar l'espelma.

Me n'he d'anar a casa, ara.

Ha estat deliciós. Gràcies. Molt amable. "Au revoire".

Feliç aniversari per mi!

La Bridie vol veure el plat ben buit.

En Harry diu que em durà al teatre.

- A ciutat? I el toc de queda? - En Harry ja sap què s'ha de fer.

Vés amb compte amb els "Black and Tans" i els disturbis...

I la Maeve.

Tia Mary: com són els homes?

Tots els homes o els homes irlandesos?

Em penso que m'he enamorat.

D'en Harry?

Quines bestieses!

És l'home menys atractiu que mai hagis conegut.

Confio que tan sols estiguis boja per ell.

No vull pas dir que en Harry no sigui maco.

Només que no és extraordinari. De cap manera.

És extraordinàriament maco!

Oh, sí! Té una bellesa sense gràcia.

Hauria de tenir quelcom més interessant.

S'hauria d'haver quedat a l'exèrcit. Hauria estat un general ben maco.

Ella em va donar la vida, avui fa divuit anys...

i jo la vaig matar.

Aquesta és la meva gratitud envers tu.

Després el meu pare, en Robert, va desaparèixer, senzillament.

De manera que la tia Mary ho ha estat tot per a mi.

Des del començament.

Benvolgut senyor,

No torni aquí, si us plau.

Això és propietat privada i personal.

Atentament, Nancy Gulliver

La senyoreta Nancy Gulliver?

I vostè qui és?

Confio que no t'hagi espantat.

No m'espanto fàcilment.

És un delinqüent?

Delinqüent? No, no ho sóc.

Voldria que em creguessis.

Em creuré qualsevol cosa que em digui.

Això no sempre és assenyat, oi?

No tinc gaire experiència amb la gent que diu mentides.

No, ja ho veig.

No fa gaire bona cara.

Em trobo bé.

Tan sols voldria saber qui és.

Jo? Ets filosòfica o només inquisitiva?

Vol seure?

Gràcies.

He vist la teva nota. Et puc assegurar que sóc molt respectuós amb la intimitat.

I et demano excuses si he entrat en la teva.

I també haig de dir que m'agrada la teva selecció de llibres.

Per què ha escollit la meva barraca?

Suposo que no em creuràs,

però era la meva barraca fins i tot abans que tu nasquessis.

Conec aquest lloc des que era un nen.

És de per aquí?

En certa manera.

Quan era jove, una tempesta d'hivern va arrossegar la línia original.

La barraca era entre nosaltres dos, si fa no fa, però el riu...

L'estic arranjant. Em pensava que jo l'havia descoberta.

Bé, ara ho és.

Tot ha canviat força.

Tenia la impressió que era més ampli.

Trenta anys canvien les coses. No, són quaranta!

Quaranta anys.

Quaranta anys fan un lloc ben diferent.

Me n'haig d'anar.

A Dublin. A veure una obra.

A l'Abbey?

Amb algun jove afortunat.

- I la dona. - Ah!

Passi-ho bé.

Adéu!

Vol res?

Sí. Si us plau, silenci sobre la meva estada aquí.

Jo no xerro.

Adéu!

- Bona tarda Nancy. Puges al fum? - Bona tarda senyor Carroll. Vaig al teatre.

Oi que és magnífic? Algun jove pel mig, n'estic segur.

Creixes de pressa. Sembla que fos ahir que eres aquí baix,

donant-me la tabarra perquè et deixés fer una volta a la plataforma giratòria

i ara tens coses ben diferents al cap. Què fan la teva tia i el general?

Bé, gràcies.

Ha tingut una vida ben llarga i plena. Que Déu el beneeixi!

Bé, no et fiquis en un compartiment amb un home sol. Tret...

Tret que el conegui, naturalment.

Compte, Nancy! Són temps dolents.

Gràcies, senyor Carroll.

Temps tristos.

Deu fer molt que m'esperes!

No, no.

Gràcies.

Fas molt de goig.

Vaig mudada. La tia Mary hi ha insistit.

Ha dit que, una vegada a la vida, semblo una persona.

Una noia bufona, una mona o una flaona...

Calla, Nancy. Per què continues amb això?

Ha decidit que no ve, la Maeve?

No. Ens trobarem al teatre.

Ah! Bé.

Oh, per Déu!

Ja sé que és una bogeria, però sempre busco el meu pare.

Penso que és en algun lloc pels voltants, Geary o Dublin.

Ja saps que és mort.

No, no ho sé. De cap manera.

La mare és morta, això ja ho sé.

Tinc el seu raspall per als cabells.

Ningú no parla del meu pare. Com poden dir que és mort?

He conegut un home, fa poc.

Qui?

El seu nom no és important.

No m'hi assemblo, però tinc un sentiment...

Nancy...

Sí, ja ho sé. El sentit comú em diu que no pot ser el meu pare.

Serien massa coincidències.

- Encara em demano... - Qui és aquest home?

Algú.

- Bona nit, Maeve. - Bona nit, Nancy.

Bona nit!

La Nancy...

- Que fas, noia? - Tinc una mica de gana.

Mitja hora després de dinar?

Potser tens la solitària.

No em pensava pas que vinguessis.

Li he portat menjar. Una mica de tot.

Gràcies, però no pateixis per mi. Jo ja m'apanyo.

S'està morint?

No. No pas més que qualsevol altre.

M'ha semblat una possible explicació per a la seva estada aquí.

No sóc un heroi romàntic.

Quan vingui l'hora de morir,

m'estimaria més ser en un llit calent amb una ampolla de claret...

Morir sobre la mitjanit, sense dolor...

Sí, és una idea atractiva.

Explica'm coses de tu.

Sóc òrfena.

Visc més enllà de la via, amb el general i la meva tia.

El general és el meu avi. Va lluitar a Crimea.

Tot just he acabat l'escola.

Aniré a la universitat, a la Trinity, quan s'acabi l'estiu.

Com es diu?

Què estudiaràs?

Història.

La tia Mary volia que anés a Oxford, però...

Bé, no teníem prou diners...

Diu que segurament és millor així, perquè, si hi ha d'haver una guerra

amb Angleterra... una guerra de veritat, és millor que em quedi aquí.

Li sap greu si vull una banana?

No, és clar que no.

La teva tia pensa que hi haurà una guerra de veritat amb Angleterra?

Diu que tots emboliquen molt la troca i que per força n'hi haurà.

Ha estat a França?

Sí. Durant quatre anys maleïts, a l'artilleria.

Era un bon soldat. Vaig arribar a comandant.

Homes joves, homes grans, herois...

Només pobres diables que varen morir... Per què?

Crèiem en els drets de les nacions petites.

Em pensava que hauríem de combatre un milió de vegades per la justícia.

Evidentment estava equivocat.

És gaire gran?

No sé què vols dir amb gran. No en sóc, però ho dic.

He arribat a un estadi en què el passat m'empeny contínuament, a la meva vida.

Sense ser-hi convidat. Sense solta ni volta.

És molt desconcertant.

Què vol dir?

Jo estava molt segur de tot, Nancy. Devastadorament segur.

Ara tot el que faig és només una tentativa.

Haig de fer callar dubtes, esmolar les vores dels meus pensaments.

Sempre les veus del passat.

Em sap greu. No hi solo donar tantes voltes.

No hi fa res. No sé pas de què parla, però m'agrada escoltar-lo.

Ha, ha! Ets realment divertida, saps?

Quedarem plens de sal.

- Et faig por, Nancy? - Naturalment que no!

Fa poc que em coneixes.

Sóc amb vostè aquí dins, si es refereix a això.

La gent no m'espanta.

Només els qui són molt llestos, que sembla que ho sàpiguen tot.

Has de tenir present que no ho saben pas tot.

Penso que no poden saber-ho tot, però mai no en puc estar segura.

Estic segura de vostè.

Em matarà?

Tan sols he pensat que ho havies de saber.

Vostè... Ha...?

La faig servir quan cal. No demano disculpes.

- Mata gent? - Sí.

La meva guerra encara no s'ha acabat.

No es pot quedar aquí.

Ho explicaré a algú.

Endavant. Si et sembla que ho has de fer...

Em penso que no li duré més bananes, ni res més.

- Ha, ha, ha! Oh, Nancy! - Vagi-se'n!

No s'adona que conec oficials, gent... Els ho explicaré!

Vas completament xopa!

Vés a dalt a canviar-te.

- Mary! - Ara vinc!

Avui es troba un xic més bé. Ha demanat una torrada.

Hi havia una cosa... Criatura, estàs mullant el terra de la Bridie!

Oh, sí! Ha telefonat en Harry. Ell i la Maeve t'esperen per sopar, cap a les set.

I tu has dit que sí. Per què?

Maleït siga!

Renegar no t'escau. Ets molt jove.

I faràs caure tota la pintura, si continues fent això.

M'utilitza. Em necessita allà. Com una espècie de...

- Llast? - Sí.

Llast del dimoni! Quasi enlloc no hi ha pintura. Tot està fet malbé.

Mary!

Aniré a la policia.

O a en Harry?

Estic contenta que no sigui... No pot ser el meu pare.

Bojament contenta.

No t'estiguis tant de temps en aigua bullenta.

Senyals i arrugues a la pell.

Per què no puc pensar clarament?

Puc escoltar el silenci. Inacció total. I haig d'entrar.

Entra. No tinc res per amagar.

- Tots els delators són unes rates? - Sí, estimada.

- Què has dit? - Delators. Rates.

Bé, suposo que de vegades seria molt absurd no denunciar una cosa.

Si vols fer servir aquest terme.

En aquest país la paraula "delator" té unes connotacions molt lletges.

És una pregunta impossible de contestar.

Les circumstàncies no són mai les mateixes.

Sovint em demano si en Judes va ser molt fort, un heroi autèntic, potser?

Només he dit que potser.

I ara!

No et puc sentir... Rumia les coses en un altre lloc.

M'han perdut les ulleres.

Déu meu! Fas molt de goig.

Suposo que el negre està bé per a la teva edat...

No semblis tan solemne. Vas allà a passar-t'ho bé.

Nancy!

Nancy!

Molt bonica!

Sembles una bruixa.

No, no es tracta d'una bruixa. L'altra mena... Una fada!

- Un brindis. - Per la gent... que no xerra.

L'avi té vuitanta-quatre anys.

S'està assegut mirant com passen els trens.

Té uns binocles...

Diu que va veure el meu pare, l'altre dia.

- No es deu pas dir Robert, oi? - No.

- El meu pare es deia Robert. - Vinga Nancy! No me'n culpes pas, oi?

Per què no pot ser vostè?

- Com es diu? - No t'importa.

Solíem venir aquí baix quasi cada dia.

- Qui? - Nosaltres, quan érem petits.

Veníem amb la nostra institutriu.

Ens hi deixava estar fins que havia passat el tren.

Fa molt de temps.

Abans d'esdevenir la mena de persona que sóc ara.

Un vell i veritable revolucionari.

Em sap greu haver dit aquelles coses.

És només sobre això de matar.

Ho odio molt.

No em sento pas gens culpable del que faig, Nancy.

Ben mirat, el teu avi també era un assassí,

però li han donat medalles i una pensió.

Va robar la terra d'una altra gent

per crear un imperi per a una senyora velleta

amb una cosa al cap, que sembla una funda de tetera.

D'altra banda, si fos més jove, segurament seria

pels carrers, matant els seus mateixos compatriotes.

No digui això!

Vols dir que no?

És un vell encantador i irritant

que remuga i canta. Quan es mori, tothom plorarà.

Me n'haig d'anar a casa, ara. Hauré d'afrontar les conseqüències.

Què has fet?

Com vostè, he fugit.

Ja ho sé... Li diré Càssius!

Càssius? Per què?

Perquè té un aspecte prim i afamat.

En Càssius va tenir un final sagnant. Però recorda les seves paraules:

Sovint diran que nosaltres vàrem donar la llibertat al nostre país.

Molts de nosaltres o nosaltres?

Nosaltres.

Una cosa.

Seria millor que, si véns demà, te n'anessis abans del vespre.

- Per què? - Bona nit, senyoreta Gulliver.

Bé...

Sincerament Nancy, m'estava tornant boja de preocupació.

- Sincerament, Nancy... - Com anem, avi?

- Sincerament, Nancy... - Vaig a posar el pare al llit.

- Al llit? - És tard i estàs cansat.

- No estic pas cansat. No dormiré. - T'hi duré.

Senzillament no t'entenc, Nancy. La Mary estava molt preocupada.

Per què li has hagut de dir? Delator!

Em penso que deus estar malalta.

Uà!

Ratolins.

No hi pot haver ratolins, amb el gat.

Són els seus amics.

Vols un sanvitx, Harry? Un got de llet?

No, gràcies. Ja he menjat.

Bon gat. Gent amb els ulls grocs. Bruixes.

Fades amb els ulls grocs.

Bé, on has estat?

A la platja. M'he passejat.

M'he sentit purificada.

Tu te'n sents, després de fer l'amor?

No ho sé.

Vols dir que mai...

Ni tans sols amb la possibilitat de morir, a la guerra?

Refuso respondre preguntes com aquesta.

Tu no l'has fet mai...

Vull dir que ets tan gran...

Bé, et diré una cosa. No penso ser immatura gaire temps.

Primer de tot, perdré la meva virginitat. És un terrible destorb.

I després m'afegiré als republicans.

Què te'n sembla, del meu pla?

Bé, deus ser una mocosa de la mena que tu ja saps. No aprovo el mal gust.

Per què et suporto?

Perquè estic enamorada de tu i tu te'n sents secretament afalagat.

T'agrada sentir la meva admiració brillant en els meus ulls.

Ximpleries!

Mira, Nancy. Demà has de demanar perdó a la Maeve, eh?

Vull dir que ja és el segon cop que te'n vas sense dir res.

Quan tingui la teva edat, jo ja l'hauré fet.

No t'acaloris.

Ja he obtingut la meva llicenciatura.

Realment li vull agradar.

Nancy... Nancy.

Em sap greu, maca. Et trobes bé?

Segur que no vols venir amb nosaltres?

Potser la pròxima vegada.

Les Brabazon es desil·lusionaran.

Tornaré al vespre, aviat.

Assegura't que l'avi menja alguna cosa per dinar.

- Ja ho faré. - No haig de tenir res més al cap, a les curses.

Hi ha gent que diria que el joc és un pecat.

- Hola Nancy! - Hola.

Bon dia, general!

Com està, avui?

Hauria dit que volia venir amb nosaltres.

Creixes. Ets tan alta com la Mary.

Mira, Nancy. Mira que morena.

Hem estat a Marsella.

A prop de Marsella. No pas a Marsella, realment.

Un lloc dels més lletjos i pudents.

Compte, Mary! Tenim un vi deliciós en aquest cistell.

Ha viatjat des del seu lloc de naixement.

La pròxima vegada has de venir. Va ser perfectament segur.

I aquest cotxe vell es va comportar com un senyor. Oi, George?

Som-hi!

- No hi ha res per veure. - Jo veig coses. Sempre veig coses.

Uns bons binocles. Botí de la batalla de "Talana Hill".

Et recordes d'en Robert?

Bé... En Robert.

Els vaig agafar d'un bòer mort. Mai no he oblidat aquella cara.

I el meu pare, en Robert?

Si mates algú, t'enduràs la seva cara amb tu. Com una llei de regal.

La mort és una vella broma que a tothom li sembla nova, quan arriba.

Potser és d'en Kipling. Deia aquesta llei de coses.

D'en Turgenev, potser?

Robert.

Mai no m'han importat els russos. En Robert era un bolxevic.

Segur que no.

Ens mataran a tots en els nostres llits.

- Què n'has fet, del general? - Està mig adormit.

Molt bé. Així, mentrestant em pots ajudar a collir les darreres móres.

- Has escrit en el diari? - Oh, Bridie...

- No hi has d'escriure? - No, vull dir pàgines i pàgines.

És una altra manera de veure't a tu mateixa.

Com en un mirall. Com si t'inspeccionessis els grans.

- Tu no en tens, de grans. - En tinc interiorment.

Jo fa anys que no em miro al mirall!

- Per què vares fugir, ahir a la nit? - Un impuls.

Si quan eres petita t'haguéssim fet pam-pam al cul, ara no tindries impulsos.

Se suposa que ets una senyora.

La gent que fuig no és respectable.

I tu fas quedar malament la teva tia, si et comportes d'aquesta manera.

Oh! Segur que és algú espantós, o bé monges.

- Només he volgut veure si ja t'havies refet. - Oh, sí!

Vull dir que em sap greu. Espero que...

Et puc oferir un te? Vols entrar?

- O a fora? - Oh! A fora és molt agradable.

- Bé. - Al jardí?

Fes-ne de nou.

Perepunyetes...

No vull que vagi dient que només li han donat

una tassa de te reescalfada en aquesta casa.

Et deus pensar que és la reina d'Angleterra.

Si ho fos, no trobaria ni una gota de te a la meva cuina.

No siguis absurda, Bridie. Trauries els coberts de plata i tot.

Sóc una republicana.

Tu i les teves paraules grandiloqüents.

Vinga, bull d'una vegada!

És una casa esplèndida.

Ho era, fa temps, però ara s'ensorra.

Caldrà invertir-hi molts diners. El papa té moltes idees...

Suposo que la teva tia t'haurà dit que el meu pare vol comprar aquest lloc.

Necessita la terra per a desenvolupament.

Cases. Cases boniques per a professionals.

Ara la teva tia necessitarà un bungalow. Sense escales.

La meva tia no vendrà mai aquesta casa.

Ho estan negociant. Segur que t'ho deu haver dit.

Em penso que no t'hauria de preocupar. Només hi ha una cosa a fer.

- Què és? - Vendre.

El senyor Pringle m'assessora. És un home molt sensible.

- Pots vendre la terra i conservar la casa. - No, no. Em penso que no...

Tant és. La casa és part del tracte.

Em fa l'efecte que la volen per a viure-hi ells.

Veus? Com que varen matar en Gabriel... Ell no hauria deixat que passés això.

És com la gent perseguida pels llops que ho llença tot des del trineu.

Me n'he sortit a base de vendre coses. Però ara ja no em queda res per vendre.

Hi puc fer res?

Tot canvia, Nancy. Potser cap a millor, però res no és segur.

I tu n'has de formar part, dels canvis.

Has de fer front a la realitat.

No vagis sense rumb com jo.

He estat feliç, tranquil·la i inútil la major part de la meva vida.

Però tu... Tu tot just comences a viure.

La millor cosa per recordar és que no tens por de res.

Ho aprens quan et fas gran.

Tot el mal que ens fem els uns als altres és a causa de la por.

- Vaig pitof. - Només una mica.

És terrible créixer, oi?

No t'ho sabria dir. Em penso que no m'ha passat mai. Potser ara.

La Maeve diu que et construirà un bungalow.

No siguis boja.

Trobarem una casa de camp a dalt dels turons, amb vista sobre el mar.

El món es pot tornar boig.

I la Bridie i jo ens asseurem a llegir els diaris. I criarem uns quants cavalls.

Tenim molts records en comú, saps?

Sona terriblement... avorrit.

De cap manera.

Només espero que no sigui tot massa precipitat.

Saps? Ell trobarà a faltar els trens i les coses.

El general diu que vostè és un bolxevic.

No, el meu pare. Ha dit que el meu pare n'era.

- Això el definiria, a vostè? - No. Encara no he pensat en una definició per a mi.

- Mai no se sent sol? - No.

No ha tingut cap fill?

No. Vaig tenir dona, una vegada, però em va deixar...

per un altre home.

Per què ho va fer?

Em penso que, quan m'hi vaig casar, ella em considerava algú.

Llavors t'hauria pogut dir el meu nom i la meva adreça.

Tenia targetes de visita i les donava a la gent perquè sabés que jo existia.

A ella li agradava, això.

Tenia una casa a Londres. Això també li agradava.

Al cap de cinc anys de casats, vaig esdevenir només un destorb per a ella.

- Era bonica? - Sí.

Una cara bonica. Un cos bonic.

És important, oi?

Nancy, una dona es pot passar anys

mirant altres dones i demanant-se si són més boniques que ella.

Anys mirant-se al mirall, tocant la seva pell delicada amb dits angoixats...

Jo me la solia mirar.

Al principi la trobava força atractiva. Precisament una altra incomprensió.

La tia Mary vendrà la nostra casa al pare de la Maeve. Construirà moltes cases...

Sí. Suposo que havia de passar, més tard o més d'hora.

M'agradava, aquí.

Mai no has conegut res més, oi?

Res no és per sempre, Nancy. Res.

Em fas sentir molt vell. Amb prou feines recordo com era, a la teva edat.

Anava a caçar almenys dos cops per setmana i...

no gosava parlar amb les noies maques a les festes.

La teva tia Mary n'era una.

Era bonica?

- Oh, sí! I molt llesta. - Encara ho és.

Tenia la pell bonica. Recordo com es movia. Amb els nois.

Nostàlgia!

És una malaltia, Nancy Gulliver. Evita-la.

Res de valor es perd, amb els canvis.

Me n'haig d'anar. Vol res?

Sí. Has d'anar a la ciutat?

Hi puc anar.

Pots portar un missatge?

- Sí. - N'estàs segura?

- Sí. - Demà.

Demà no puc. Haig d'anar a les curses amb la tia Mary, per complaure-la.

- On són les curses? - A Leopardstown.

No n'hi ha demà. Són dissabte.

Sempre em passa el mateix, mai no sé quin dia som.

No te'n vagis.

Si les curses són dissabte, puc portar el seu missatge demà.

Vés passant tot davant. Ja t'atraparé d'aquí un moment.

Deus conèixer el cafè Bewley, al carrer Grafton...

Dóna-ho a un jove assegut a la taula número 7. A la una, d'acord?

Molt bé!

Les móres són molt petites, enguany...

Has pensat a deixar aquesta casa, Bridie?

Tant me fa on visc, sempre estic ocupada. Què volies dir?

Trobaries a faltar els amics?

Només aniria una mica més avall. No seria pas com deixar Amèrica, si hi fóssim.

Tant li fa. Són les noies com tu, que esteu a la lluna

i us cal mitja hora per triar les móres, les que us preocupeu d'aquestes coses.

Vares conèixer el meu pare, Bridie?

Sí, però de fet no.

- Ple d'encant. Superficial. - No m'has ajudat pas gaire.

Ara hi sóc, ara no hi sóc. Era d'aquesta mena. No era fet per a casar-se.

Per què es va casar, aleshores?

Suposo que ara ja ets prou gran...

Havia de veure que ella estava bé. Era un cavaller, si més no.

Vols dir que sóc...

Suposo que... Bé, es devien estimar...

Per què et penses que ho haurien d'haver fet, si no?

No vagis empipant la teva tia amb això. Ja té prou preocupacions.

Bé, què vols més? Ets jove i instruïda. Tots t'estimem.

- Hola. - Hola.

Vols un cafè?

Dos cafès, si us plau.

Vols pastís, o alguna altra cosa?

- Com et dius? - Nancy Gulliver.

Gulliver? Mai no he conegut ningú que se'n digui. He après una cosa nova.

La meva mare sempre diu que cada dia s'aprèn alguna cosa.

Em dic Joe Mulhare. Com estàs?

Vas a l'escola? Evidentment no. Només que sembles molt jove.

Tinc divuit anys. És terrible semblar molt jove. Ningú no et pren seriosament.

- Gràcies. - Gràcies.

És màgic. Podem pensar un desig.

No vol dir res, però ho solem dir.

Tens res per a mi, Nancy?

Com t'has ficat en tot això?

Tan sols estic fent un favor a un conegut.

Un conegut, sí. No té amics.

- Diuen que és anglès. - No, és un de nosaltres.

- I què és? - Irlandès.

No és pas un del poble.

Tothom forma part del poble.

Demostres la teva edat.

- Anem a fer un volt? - Molt bé.

Fabulós!

Nancy!

- No ho has sentit? - Res.

- Segurament no ens tornarem a trobar. - No?

T'agradaria? Bé.

D'aquí un moment, quan... Deixa'm veure què passa.

- Sí, m'agrada. - De veritat?

De veritat.

- Oh! Em sento alleujat. - Per què la portes?

La meva mare diu que em moriré de fred o de tisi, si vaig sense gorra.

És com la tia Mary.

- Ja hi som. - Sí.

- Si ens diem adéu, et sentiràs bé? - És clar. Em trobo fabulosament bé.

On dimonis anaves aquesta tarda? Qui era aquell paio?

L'he trobat a la biblioteca. Buscava llibres per a la seva mare.

No semblava que la seva mare sabés llegir. On anàveu amb l'autobús?

M'agraden els autobusos.

"Hamlet". Ha agafat "Hamlet" per a la seva mare.

I "Great Expectations", quelcom en francès... No me'n recordo exactament.

Per què no et treus aquest barret estúpid?

- Us heu trobat al tren? - Una bona passejada. Baixaré de seguida.

Com anem, Harry? Necessites una copa?

T'hauries de traure aquest barret estúpid. Et quedaràs calb, quan arribis als quaranta.

Vingui amb mi.

- No puc. Seria perillós, si ens veiessin. - I qui ens veurà?

- Vinga! - S'ha acabat el perill.

Vinga!

- Què és això? - El whisky de la meva tia.

A la salut de la teva tia Mary!

- Les tinc de la batalla d'Ypres. - És horrible.

-Tot va anar segons el pla, ahir? - Vaig trobar en Joe Mulhare...

- Sense noms, si us plau. - Va dir que serà millor que continuï.

Em penso que vol dir que se n'anirà.

Gust i pudor del flascó de magnèsia. Com si fos sorra entre les dents.

- Em pot dir on anirà? - Lluny.

- Podria respondre les meves preguntes. - Sempre fas les equivocades.

M'agradaria que no hagués de matar gent.

Algun dia ho entendràs.

Una filla pot fer un petó de comiat al seu pare?

No deixis que t'enxampin.

Ja t'ho vaig dir. Intento morir en el meu llit. Amb una bona ampolla de whisky al costat.

- Encara aniràs a les curses, demà? - Només per complaure la meva tia.

Em dec estar fent vell.

És el primer cop des de fa molts anys que em sap greu haver de dir adéu a algú.

Quina cosa tan bonica que m'has dit!

No serà la darrera vegada que els homes et diran aquestes coses, Nancy Gulliver.

- Adéu. - Adéu.

Nancy!

En Joe Mulhare és un bon noi. Recorda-ho, si us torneu a veure.

- Vinga, Nancy! - Ara vinc!

Bridie, recorda-ho. Al general no li agrada que el destorbin.

Adéu!

Adéu siau!

Adéu siau!

Déu meu! És...

Baixin, senyores. Necessitem un cotxe.

Repeteix-ho!

Necessitem un cotxe. És per la causa.

En Tommy Roche, ja t'ho deia!

- Tommy?... - Si poses els dits a sobre d'aquest cotxe,

diré a la teva mare què vols fer i ella t'escalfarà el cul.

Perdó, senyora. No l'hem reconeguda.

Qualsevol altre cotxe... el Morris, per exemple. Però no aquest.

Hauries de saber que és una mena d'animal de companyia.

Perdó senyoreta. Ens pensàvem que encara eren a França.

Podeu traure el carro? Fem tard!

- Què vindrà, ara? - Érem més segures a França.

Us sembla que hauríem d'anar a la policia?

No siguis absurda, Mary. Ens ficariem en un embolic.

Joe!

...En Harry.

Entra, Harry. Tot va bé?

- M'haureu de perdonar. No m'he canviat... - Seu a taula.

- No vaig gaire ben vestit. - Avui podem passar per alt això.

La policia ens ha interrogat durant un segle.

Tot el que els he pogut dir és que duia barret i abric.

Jo no l'he pogut veure.

Tu no has vist res, Nancy?

- Dotze militars morts. - Tots oficials.

Els devien seguir de prop.

Expliqueu-m'ho breument.

Dotze militars anglesos de menys per torturar els nostres pobres nois.

- Bridie, com pots dir això? - Bé, és el meu punt de vista.

I el meu també.

Déu meu, Nancy! No en saps res, tu!

N'estic aprenent.

No siguis descarada amb la teva tia. Ha tingut un dia difícil.

Tots hem tingut un dia difícil.

- Em sap greu, Mary. Ho hem de deixar córrer. - Molt bé.

Em penso que ens en hauríem d'anar, Celia. Tots estem ben cansats.

Qui t'ha convençut? No hauries de dir coses d'aquestes, Nancy.

Com ara quines?

Ets massa jove per entendre aquestes coses.

Em penso que tu tampoc no les entens.

Nancy!

En Harry portava el mateix uniforme.

Pensava en tu, quan he vist aquell pobre jove caigut a terra.

La seva guerra era una guerra diferent. La guerra d'algú altre.

La guerra dels anglesos.

- Però això no és una guerra. - Naturalment que ho és, Mary.

I, tant si t'agrada com si no, algun dia hauràs de decidir de quin costat ets.

- Qui hi ha? - Ells.

- Em sap greu molestar-los. - Entri. Amb què el puc ajudar?

A fora és ple de soldats....

Capità Rankin. Són els meus homes. Podríem parlar?

Naturalment. Les senyoretes Celia i Georgina Brabazon, el meu pare,

el general Dwyer, la meva neboda Nancy i en Harry, un amic de la família.

Podríem dir, Mary, que el capità Rankin i jo som vells amics.

Estic segur que saben què ha passat avui a les curses.

- Sí. Li volem oferir les nostres simpaties. - Gràcies.

Bé, si pot ser, realment ens en hauríem d'anar. George...

- Ha estat un dia terrible. - Vés-te'n al llit aviat.

- Et telefonaré demà. - Us acompanyaré a la porta.

Harry, vés a veure la Bridie, que deu estar preocupada.

Capità Rankin, segui si us plau.

Potser va ser a "Talana Hill"?

Vostè, jove!

No, senyor. Devia ser una mica abans de la meva època.

Els soldats són pertot.

Em sap greu. Busquem aquest home. És molt perillós.

- Me'n vaig a consolar la Bridie. - Quedi's. Li haig de fer unes preguntes.

La seva cara em sona, però no l'he vist.

- General... - El meu pare mai no surt.

Nancy.

- No. - N'està absolutament segura?

És un assassí despietat.

Ens pensem que ell ha planejat l'atrocitat d'aquesta tarda.

Sí, érem allà. N'hem vist una part.

Si veuen aquest home, ens ho han de dir de seguida.

- Em sap greu no haver-lo pogut ajudar. - No els destorbaré més.

Bona nit. Gràcies.

- Vaig veure un home a la via del tren. - Senyor...

Vaig veure un home a la línia de ferrocarril.

Podria ser aquest home, senyor?

No és pas el meu fill.

Naturalment que no l'és.

L'atabalarà. Vagi-se'n, si us plau.

Pregunti-ho a la Nancy. Ella hi va parlar.

És veritat, Nancy?

Era un vell vagabund. Ja t'ho vaig explicar.

Era el vell "Forty Coats". Sempre ronda per aquí.

- Quan va ser, això? - Fa un parell de dies.

- A la via. - Sí.

Podria haver estat en "Forty Coats", qui parlava amb la senyoreta Nancy a la via?

- Mary? - Em penso que deu haver estat ell.

Molt bé.

Gràcies per la seva ajuda.

L'acompanyaré a la porta, capità.

Ara et duré al llit, pare.

Una beguda forta, i després al llit.

En vols una?

No era un vagabund, oi?

- No. - Confio que no facis res que lamentis.

I com ho puc saber?

Davant d'un dilema sempre és millor fer el més adequat.

Coneixies l'home de la fotografia, oi?

L'Angus. L'Angus Barry. Vivien a Cherry Orchard, a la costa.

- Ho has amagat. - I ells sabrien qui han de buscar?

Tota la seva família és morta. Em pensava que ell també n'era.

- Hi ha res que em vulguis explicar? - No.

- Bona nit. - Bona nit.

- Gràcies a Déu! - Te n'hauries d'haver anat.

- L'exèrcit és pertot. - T'han seguit?

- No! On aniràs? - Conec un lloc segur, a la costa.

Vés-te'n ara. Aquell militar diu que ets un assassí despietat.

- És tot un elogi. - Són dotze, a l'hipòdrom.

I doncs? Eren militars.

- Ets l'Angus Barry? - L'era, fa temps. Però ara ja no.

Queda't aquí un moment, fins que me n'hagi anat.

Espero que no t'hagi fet gaire mal, Nancy.

Vés-te'n ara. Si us plau.

Alto, comandant Barry!

Corre Càssius!

No hi ha cap a on córrer.

Vés-te'n, Nancy! Vés-te'n ara!

Sabem que va armat. Llenci la seva arma.

Dispararem contra vostè i la noia, si fa res estúpid.

La noia no és ningú. És una criatura. Deixeu-la anar. Després em podreu agafar.

- Oh, no! - L'arma a la sorra!

Quan deixeu que la noia se'n vagi.

Bé, Nancy. Gira't. Camina cap a ells i continua marxant.

- Què et passarà? - Altre cop a la presó. Tomba't i vés-te'n!

- És la veritat? - Sí.

- Et vindré a veure cada dia. - Adéu!

No!

- No! - No dispareu!

Deixeu-me anar!

Per Crist! Torneu la noia a casa seva!

- I que la vigilin. - Per què li heu disparat? Per què?

- Has dormit? - No.

- He sentit trets, aquesta nit. - Ah! Es veu que era això.

No hi ha res de nou, aquests dies.

Vindran en Harry i la Maeve. Em penso que anunciaran el seu compromís.

- Et molesta? - No. Gens ni gota.

Molt bé. No voldria que t'ho prenguessis malament.