Original subtitles

Les empreses ens espien, oi?

-Per això hi poses això? -Això?

-On és el teu ordinador? -Mama, què passa?

-Vigila, vigila, vigila! -Mama, què fots!

El fill de la Terrats és del papa.

Tu no podràs viure com si aquest nen no fos teu.

M'agradaria que féssim els papers i que ens separem.

-Jo em planto, tio, no puc més. -Va, si acabem de començar.

Tu també hauries de parar. Mira com tens el braç.

Que guapa que ets.

La sensació que tens és que no encaixes amb les altres,

que no formes part d'enlloc, que ningú t'entén.

-Sí, és exactament això. -Benvinguda al club.

T'asseguro que ha sigut una sorpresa molt desagradable.

Doncs imagina't per mi que puc anar a la presó. No me la crec, mama.

Estàs contenta? Llàstima que no li han caigut uns quants mesos més, eh?

¿Qué soy para vos?

-Jo tinc clar que m'agrades molt. -Y vos a mí.

Però va tocar els diners, sí o no? Jo només sé que portava molta pasta.

Ets una mentidera de merda. Anem a la Terrats i l'hi expliques tot.

No, no, Lluc, espera! A casa no tenim pasta.

-Encara tens els diners? -2.000.

Porta-me'ls demà. Jo els hi donaré a la Terrats i...

Ets un capullo integral, tio.

(ocells: piuladissa)

(mòbil)

"Joder".

(mòbil)

# Bonjour mon amour.

# Comença un altre dia amb tu.

# Un viatge on no existeix el temps perdut.

# Bonjour mon amour.

# Bonjour mon amour.

# Allà on comença el temps perdut.

# Bonjour mon amour. Un viatge sempre amb tu.

# Bonjour mon amour.

# Bonjour mon amour.

# Serà quan ballin els records al compàs del batec del cor.

# Quan surti d'amagat un tros d'atzar del teu passat.

# Bonjour mon amour. Bonjour mon amour. Bonjour mon amour...

# Serà quan ballin els records al compàs del batec del cor.

# Quan surti d'amagat un tros d'atzar del teu passat.

# Bonjour... bonjour...

# Bonjour mon amour. #

Què foteu tan d'hora?

#

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Sempre endavant, i és que som com una fera. No ens aturaran.

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Pensa que juntes no hi ha cap barrera,

# perquè sé de què estem fetes.

# Yeah, yeah...

# Tenim les de guanyar i a somiar... i a somiar.

# Yeah... #

(xiulet)

No podia venir a una hora normal, el tio aquest de rehabilitació?

De qui va ser la idea que vingués a les 8 del matí?

Teòricament, tu hauries de ser a la uni.

¿Cuánto hace que no vas?

No ho sé, em fa molt pal baixar a Barcelona.

A més, no passen llista.

I els apunts, me'ls passa una de segon, que treu matrícules d'honor.

¡Vaya jetas!

(mòbil: missatge)

El plasta del meu pare,

que vol que sopi amb ell demà per celebrar el seu aniversari.

-¿Y no pensás ir? -Passo màxim.

A mi m'encantaria sopar amb el meu pare.

Tener o no tener, valorar o no valorar.

El meu pare no és com el Pela.

¡Ay!

Vols dir que això és normal?

Ah... La lesión es bestia.

I si et prens un calmant? Avui encara no t'has pres res.

-No, no, aguanto, aguanto. -Però, per què has d'aguantar?

Què passa? Que et donaran una medalla si no et prens res?

Bueno, si aumenta, me tomaré algo.

Doncs avui em quedo a casa. No vaig a currar.

-¿Y el entreno? -L'entrenament és igual.

Ah, jo tampoc hi aniré. Així em quedo amb vosaltres i us ajudo.

Llevás toda la semana si ir.

Ni hockey ni facu, ¿qué mierda hacés todo el día, Rache?

Si l'Anna et fes xupar banqueta, no et penjaries tant.

Molt bé. Ho pillo, eh? Us molesto, no?

Tranqui.

No, tranqui. A mi no em mola molestar.

Me piro.

Papa, deixo aquesta a l'entrada, també?

Sí. Vigila, aquesta pesa.

Al final, marxes de casa tu abans que jo, eh.

Ara m'aniria molt bé la teva caravana.

No sé si t'hi veig.

No, esclar, estaré molt millor a casa l'Enric.

Ei, que aquesta casa serà molt estranya sense tu.

No pateixis. Em veuràs tant pel pavelló que et cansaràs de mi.

(Núria) Sí, sí, perfecte. Doncs sí, fem un cafè i m'ho expliques.

Moltíssimes gràcies, eh. Fins ara.

-Necessiteu més caixes? -No, no. Està bé. Qui era?

L'advocat.

Ha trobat un client de fa molts anys

que també pot avalar la mala praxi de la Montse.

Va pressionar un testimoni perquè canviés la seva declaració.

Què? De veritat?

-Això ja ho tenim. -Per fi una bona notícia.

Hòstia!

He quedat amb ell perquè m'ho expliqui amb calma.

Ai...

Ai, papa...

(claus: les deixa caure)

Guarda tot això amb la paperassa mèdica.

Va, dona, que només és un canvi de medicació i ja està.

Em sap greu tot el que ha passat.

Però ja està, no-no... no hi pensis més.

Són coses que passen i... i el que hem de fer és tirar endavant.

Que tu i jo d'això en sabem, eh?

Sí, us he tornat a fallar.

A tu i a la Berta.

Vine...

Abans que neixin, tenim tantes expectatives,

que li ensenyaré això o allò,

que farem tantes coses juntes,

que confiarà molt en mi...

Olga, jo també t'he fallat. Tothom falla.

No ho sé...

Tinc la sensació

que series molt més feliç si no depenguessis de mi.

Però no em queda més remei.

Sí, hi ha altres possibilitats.

Un pis tutelat, per exemple.

Recuperaries l'autonomia.

Et faig nosa. No, no em fas nosa, Olga.

Ho dic per tu. Però també ho dic per mi.

Aprendríem a tractar-nos d'igual a igual.

Tindries el teu espai.

No dependries de mi.

Potser sí... No ho sé.

El que vull dir és que no vull decidir més per tu

com feia el pare amb totes dues.

Vull que tu decideixis.

Tu no ets com el pare, Júlia. No.

No et castiguis.

Bueno, menys per...

Què?

Què?

No.

Sí. No.

S-sí. No, no em fan pudor els peus.

Sí. Et fan pudor.

Treu.

Noies.

-Hola. -Ei.

I la Raquel i la Lore? On són?

Han dit pel grup que no vindrien.

Com és?

La Lore és amb la Flor. I la Raquel?

No ho sé.

Li dieu de part meva que està convocada el cap de setmana

però que no... no jugarà.

En sèrio?

Sí, esclar.

I l'Alcober i l'espònsor?

M'és igual que l'Alcober sigui l'espònsor.

El que no faré serà posar a jugar algú que no ve als entrenaments.

Vinga, va, som-hi!

Venim.

Hòstia.

Has vist el meu mòbil?

No.

(mòbil)

-Com ho has fet, això? -Això no és res. Fa de tot.

-T'espero a fora, Berta. -(Berta) Fins ara.

Aquests rellotges són caríssims, no, Janina?

Ah, per tu són cars?

Ah, és veritat que tu tens molts diners, oi?

Concretament, què són? 3.000 euros?

Que pesada que ets, tia!

El Lluch no ho ha fet. L'estàs fotent en un merder.

Mira, ja sé que costa molt d'acceptar...

que el tio de qui estàs penjada és un xoriço, però és així.

-Em sap greu. -Ves a la merda, Janina.

Et recordo que ets la capitana.

No creus que hauries de cuidar tot l'equip?

I potser en comptes d'enfadar-te amb mi,

t'hauries d'enfadar amb les que no han vingut a entrenar.

(porta: es tanca)

3.000.

Em sap greu.

Més greu em sap a mi.

Va, ves a canviar-te. D'aquí 5 minuts començo l'entrenament.

És la mateixa situació que va passar amb la vostra testimoni, la María.

El del cas Oruña,

que va canviar la seva declaració el mateix dia del judici.

El cas Oruña? Però això és un cas molt mediàtic, no?

I el patró va ser el mateix.

La Montse va parlar amb aquest testimoni clau del cas.

El va espantar coaccionant-lo

i va aconseguir que canviés la declaració.

-I vol denunciar-la? -Mm-hm.

Aquest client ha dit que farà el que sigui per tornar-li la pilota.

I que el seu testimoni explicarà el que va passar.

(sospira)

Fantàstic.

Més ràpid, ràpid, ràpid!

La passada més ràpida! Vale, aquest canvi!

Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, Ricard!

Fem la pista gran, sisplau!

(Ricard) Va, va, va!

(xiulet)

Dos minuts! Descanseu, i acabarem l'entrenament amb esprints.

Terrats, he d'anar un moment al lavabo.

Ves. Ves ràpid.

-Ricard, Ricard, obre la porta! -Què passa?

Ricard, que obris la porta, collons!

Què estàs fent? Va, obre la porta, sisplau!

-Esteroides? -No, Jordi...

-Ricard, collons! -Jordi, no és res il·legal.

I què, que no sigui il·legal? És un puto còctel Molotov d'hormones.

Però m'ajuda a estar millor.

Sí, i t'atrofia els collons, entre altres coses.

Jordi, només busco solucions. Ho he intentat tot.

La dieta proteica, els batuts energètics,

i em passo un munt d'hores al gimnàs.

A la pista no rendia, ja m'has vist, m'estava ofegant.

-Ricard, això és com una droga, tio. -No, Jordi, no és com una droga.

-Així no pots continuar entrenant. -Què? No, no, Jordi, Jordi!

No l'hi diguis a la Terrats.

Em fotrà fora del club i l'hoquei és l'únic que tinc. Jordi!

És la primera vegada que ho prenc.

De veritat, t'ho prometo.

Però no l'hi diguis a la Terrats, si us plau.

Tu i jo parlarem després de l'entrenament.

I ara torna a la pista.

I, evidentment, tot això d'aquí m'ho quedo jo.

Va, tira.

Puc pixar abans de sortir?

Sí, pots pixar.

Va, ràpid! Ràpid, ràpid, ràpid, ràpid!

No estem fent fúting a la platja!

(xiulet)

Canviem de grup!

Vinga, Ricard, incorpora't!

Molt bé, molt bé, molt bé!

El ritme bo és el del Ricard!

Esclar que té bon ritme, el cabró. Si el tio no viu, només s'entrena.

Lluc, li hauràs de presentar les col·legues de la uni,

a veure si s'anima a estudiar o a sortir de farra.

Estaria bé.

(patacada)

Hòstia!

Ricard!

Ricard! Aparteu, aparteu!

Ricard!

Jordi!

Ricard! Ricard! Ricard, em sents?

Aparteu-vos, aparteu-vos. Ricard!

Ricard! Què, Jordi?!

S'ha desmaiat. Truca a una ambulància.

Sí. Ricard!

Ei!

Toni...

Què fas per aquí a aquestes hores? Havia quedat amb la Terrats.

I tu?

Jo? Jo, mira, jo no suportava estar més a casa.

He acabat de fer les caixes pel trasllat.

Ja.

Diuen que dues de les coses que més ansietat causen a la vida...

són els trasllats i les separacions.

Quan s'ajunten totes dues... Tu també?

Sí, jo vaig tornar de Madrid per passar més temps amb elles...

i poc després em separo de la meva dona

i la meva filla se'n va de casa.

I m'he quedat més sol que la una.

Què et sembla si et convido a prendre una copa? Eh?

Així t'agraeixo tot això que estàs fent per l'Emma.

A veure, que no et dic de sortir a lligar...

en plan "maduritos desesperados",

sinó a fer uns riures, a petar la xerrada...

La invitació te l'accepto. Però et prohibeixo que parlem de feina.

Què ho dius? Per l'Emma?

No ho sé, potser hauria de sortir de festa amb ella i no amb tu.

Quan veig aquesta manera que té d'afrontar la vida,

aquesta vitalitat, res li fa por... no ho sé.

Ja.

Hòstia, tio, jo era així. I no sé quan vaig deixar de ser-ho.

Tu estàs depre, eh?

Segurament.

Què? Et truco i quedem?

A veure si t'animo.

Perfecte. Vinga, guapo. Adeu.

Adeu.

Ja estic bé, de veritat.

Si vols marxar cap al pavelló...

¿Vols que et vagi a buscar alguna cosa amb sucre,

ara que t'han tret sang?

Ho sento.

El què?

M'intentes ajudar i jo...

S'ha de ser idiota.

-Tenia una altra dosi i... -Hòstia puta, Ricard!

Doncs mira, sí, tio, ets ben imbècil!

Ei, no us trobava.

Com està?

Millor.

Tu i jo ja parlarem. M'espero a fora.

Estava tot el pavelló i el xat del grup... revolucionats.

No m'ho tornis a fer, això, eh?

Què ha passat?

Res, que estiro massa la corda.

Doncs no l'estiris tant, guapo, que fas patir.

Em sento un panoli.

No t'havies desmaiat mai?

Jo em vaig desmaiar a l'acte de graduació de sisè de primària.

Feia una calor horrible

i jo em vaig entestar a posar-me un vestidet de llana que m'encantava.

I vaig caure allà, davant de tothom.

Quina vergonya!

Què?

T'imagino tant.

M'imagines com?

Una barreja meravellosa entre patetisme i tendresa.

Va, no juguis a seduir-me amb l'excusa que estàs mig moribund, eh?

Diu la Raquel que està convocada, però que no jugarà.

Sí. Sí, sí, diu bé.

Doncs, aleshores, entendreu que a mi no m'interessi patrocinar un equip,

on no hi juga la meva filla.

Aleshores potser a mi tampoc m'interessa un espònsor

que m'obliga a jugar sense portera,

perquè si no ve a entrenar és com si jugués sense...

No, no s'ha entrenat algun dia. Fa dues setmanes que no ve per aquí.

Tant, fa?

Sí.

I jo sé que sembla que siguin grans, ja, eh.

I de fet... de fet ho són, vull dir que...

Que jo, per exemple, ho veig amb la... amb l'Emma a casa.

Ella entra i surt, fa la seva vida,

i de fet està a punt d'entrar a la universitat,

però jo encara sento que em necessita.

Vull dir, que em necessita i que ens necessiten com a adults que som.

Saps?

Sí, sí.

Parlaré amb ella, doncs.

No toquem res, de moment.

Adeu. Adeu.

Adeu, merci.

(porta: es tanca)

Bra-vo.

Dríbling amb filigrana inclosa. Pam!

Tindràs el club que busques, Terrats.

I guanyarem la Copa Generalitat i tothom sabrà de quin peu calcem.

Au!

Ai... Al meu company de fatiga li ha agradat això d'anar a totes.

Sembla que sortirà clavadet a tu.

Apa, fins després.

No, no, no vindré. Perquè he quedat, papa. No, no vindré.

Vale. Adeu.

-Hola. -Hola.

Que t'has tornat a barallar amb el teu pare, tu?

No, que demà és el seu aniversari.

Ja li he dit mil vegades que no hi aniré. Que pesat!

Tia, com ets.

Passo d'anar a sopar a soles amb ell, sense la meva mare.

L'únic que faríem seria barallar-nos.

I què, el deixaràs sol el dia del seu aniversari?

Tia, jo he passat mil aniversaris sola,

perquè eren a Madrid per negocis o pel que sigui.

I a mi no m'ha passat res.

Hòstia, no tenia ni idea que demà és l'aniversari del Toni.

I tu per què ho hauries de saber, això?

Bueno, com-com... com que currem junts i tal...

Heu sentit parlar de la Marjane Satrapi?

És una guionista i dibuixant molt molt guai que ha fet "Persèpolis".

Ens ho han ensenyat a classe i t'ho juro que...

És que m'encanta, mira.

És que té unes... És que és brutal. Mira.

Laila, què és això?

És un còmic.

No és un còmic. Soc jo i quedo com una imbècil.

Però no ets tu, és una conversa que vam tenir.

I quedes com tothom amb els teus microracismes.

M-m'estàs dient racista?

Va, tia, no et posis així. És el mateix que passa amb el masclisme.

Emma, que no és el mateix. Com ha de ser el mateix!

Berta, sí que és el mateix.

El que passa és que aquesta opressió no la vius i costa identificar-ho.

Però reconeguem que portem aquesta merda a dins

i ho canviem i ja està, no passa res.

Tia, però que mai t'hem dit res.

L'altre dia això del mocador ens va xocar una mica. Però ja està.

Hòstia, és que igual que el Nil.

"Joder", ¿per què, en comptes de posar-vos a la defensiva,

no em pregunteu què em molesta?

Què et molesta?

Passo de tu, tia. Ja està.

-Laila, Laila... -On vas?

-A buscar una altra aigua. -Vale.

I li han fet analítica i electro?

(Jordi) Sí, sí. Totes les constants estan bé.

M'han dit que només és un inici incipient de vigorèxia.

Incipient, però que, tot i així,

li volen fer un control psiquiàtric setmanal.

I tot això no m'ho podies dir durant l'entrenament?

Terrats, perdona, no carreguis contra el Jordi, si us plau,

perquè el Germán em va advertir

que el Ricard s'estava obsessionant amb això de l'esport,

però no li vaig fer gaire cas.

(porta: truquen) Endavant.

Ei.

Tot bé?

Sí, sí. Tot bé.

Seu, Ricard.

¿Ricard, saps que el que has fet...

ens podria haver portat problemes si arribem als europeus?

I hauries pogut desenvolupar

una obsessió pel cos més que preocupant, oi?

Em vau fitxar perquè estigués al màxim i no us volia fallar.

Però us prometo que no tornarà a passar.

Terrats, donem-li un vot de confiança, no?

Sí, un vot de confiança...

Et vam fitxar per unes quantes temporades

i et vull unes quantes temporades.

Ja.

Així que faràs els controls a l'hospital,

els seguiments amb el Jordi, els entrenaments, els mínims.

I aquesta temporada, a la pista, mentre estiguis així, s'ha acabat.

Què? No, Terrats, això no!

No, això sí! Terrats!

Ricard, m'encanta la teva entrega,

però no tinc ganes de contractar un mèdium per veure't jugar,

ni ingressar-te en un centre.

Has de conèixer els teus límits, si vols arribar a ser un bon jugador.

(Núria) Montse!

No t'han xiulat les orelles?

Perdona, Núria, tinc una mica de pressa.

No et preocupis, seré molt breu.

Seré tan breu com la teva carrera professional,

perquè penso denunciar-te.

He trobat un client teu

que es veu que també va patir la teva mala praxi professional.

Si volgués, et podria denunciar ara mateix.

Però si reobres el cas de l'Anna, en podem parlar.

Mira, Núria,

és que avui estic una mica cansada per donar-te lliçons de dret.

No sé amb què em surts, ara, ni quina és la teva gran amenaça,

però treballo al millor bufet de la ciutat,

soc una advocada de prestigi i no estic per xorrades, bàsicament.

No sé si saps com funciona això dels judicis, però t'ho explico:

sense proves fefaents sempre serà la teva paraula contra la meva.

No reobriré cap cas.

Per cert, t'agraeixo la brevetat.

Ja t'he dit que tinc pressa. Ens veiem.

-Hola. -Hola.

Em pots mirar si tens algun d'aquests llibres?

No, no els tinc. Te'ls hauria de demanar.

És igual, tranquil. Merci.

Adeu.

Berta, què tal?

Molt bé. I tu?

Be, molt bé, també.

(sospira)

Molta feina?

Sí, déu-n'hi-do.

(sospira)

Per què has dit que has robat el diners?

Hòstia, Lluc, és que no ho entenc.

Tan collat et té, la Janina?

Per què dones per fet que és cosa seva? Tan poca cosa em veus?

És veritat, no recordava que el masoquisme te la posa dura.

Hosti, Berta, prou, no? Deixa de parlar així d'ella.

És que, no ho sé, si la coneguessis, si fessis l'esforç...

Lluc, es veu d'una hora lluny de quin pal va.

Saps que s'ha comprat un rellotge d'aquests caríssims que fan de tot?

És que... si té tants diners, per què roba?

I si no en té, com s'ha pogut comprar aquest rellotge?

Tio, que aquesta tia t'està tractant d'imbècil.

Tu t'estàs menjant el marró, mentre ella es pateja els diners del club.

Mira, tu no en saps res, d'ella.

Ni dels problemes que té a casa, ni que la seva mare està malalta.

Berta, ho estan passant malament.

Així que no t'inventis coses que no són, vale?

(porta: s'obre, campanetes)

(porta: es tanca)

Uh! Et deixes guanyar?

He pensat que m'havia de deixar guanyar,

ja que has preferit quedar-te amb mi que amb les teves amigues.

Oh, el teu ego no et deixa reconèixer que soc millor que tu.

Pilota d'or.

Gol!

És la birra, que m'empana.

Sí. Posa més excuses, si vols.

En sèrio, que quan no beus, la birra et puja molt més.

Però ara és igual, ja puc tornar a beure. Tampoc he de jugar.

Si et consola, jo tampoc jugaré aquesta setmana. Som els repudiats.

No, això teu és diferent. A més, tu tens un munt de coses.

Tens la uni, les amigues, la masia...

No et pensis.

La uni no m'interessa gens,

les meves amigues tenen les seves vides i a la masia faig d'espelma.

T'ha passat mai que t'ho jugues tot a una sola carta?

Que ho dones absolutament tot perquè allò funcioni?

Tant, que acaba sent més important l'objectiu que tu mateix.

I llavors,

ho perds tot

i ja no recordes ni què volies,

ni què feies,

ni... què t'agradava de veritat.

I què fas, quan et trobes així?

T'asseguro que quan ho descobreixi, seràs el primer de saber-ho.

# You wanted love but itson. Moses in the sky?

# He'll open nothing but your wound.

#

# ("Univers", Ferran Palau)

#

# T'estimo com estimen els adolescents.

# Despertes una part de mi que no conec.

# Coneixes bé les pedres del camí que fem.

# Camí que fem.

# Faria tantes coses... #

Raquel...

Espera un moment. Vine.

# ...sense esperar res.

# I guardo aquesta imatge per quan tu no hi ets... #

Què?

Res, que m'encanta que portis la iniciativa,

però... però és que sembla que vagis pel teu compte.

# I qualsevol preocupació desapareix.

#

Jo també et vull tocar.

No cal.

# ...al mig de l'univers. #

Com que no cal?

Et ve de gust o no?

Sí.

# Desapareix.

# Desapareix.

# Ressonen les històries que no m'han passat.

# Però ja no me'n recordo ni de la meitat.

# El nostre ecosistema no té gravetat.

# No té gravetat.

# Funciono com funcionen els medicaments... #

Com t'agrada a tu?

# Només em necessites una mica més. #

# I demà quan et llevis tot estarà bé.

# Estarà bé.

# Somio que estem sols al mig de l'univers.

# I volen orenetes a càmera lenta.

# I qualsevol preocupació desapareix.

#

# Somio que estem sols... #

Així?

# I volen orenetes a càmera lenta.

# I qualsevol preocupació desapareix. #

Un... i l'altre.

Uau, mama! Des que has après a fer aquests croissants vegans,

la vida és una mica millor.

Però, què dius? Si no vens mai.

Abans encara venies a dinar a casa, però ara no et veig el pèl.

Que no mengeu a la masia?

Esclar que mengem, però és que no tinc temps de res.

Avui també he hagut de llevar la Flor, l'he hagut de dutxar,

l'he hagut de vestir,

li he hagut de preparar l'esmorzar perquè venia el físio súper d'hora,

i ara encara he d'anar a la ferreteria i al súper.

I si tinc temps aniré a Correus.

A Correus?

Sí, perquè he de tornar unes vambes que em vaig comprar per internet...

i ho vaig fer per estalviar temps i al final...

Lore, no hauries de baixar el ritme una mica?

Ja.

M'estic plantejant el tema hoquei.

Què vols dir?

Doncs que el físio és l'última setmana que ve a casa,

a partir de la vinent hauré d'anar a un centre que és a prendre pel cul.

I la mare de la Flor, ja no tornarà o què?

Sí, clar que tornarà, però està pendent d'una feina aquí.

Ves a saber quan l'hi donen.

Ai, no sé, vols dir que no és massa responsabilitat per tu tot això?

I què vols que faci, mama? La deixo tirada?

No té ningú aquí.

Jo, si vols, la puc portar a rehabilitació.

Li demanaré el cotxe a en Lluc.

En sèrio?

Mm-hm.

Buah, Òscar, em salves la vida.

Ets tan guai.

(ocells: piuladissa)

(piuladissa: continua)

(piuladissa: continua)

Ah...

Bon dia.

Bon dia, "buenorra".

Has dormit bé?

Com un tronc.

Em vas deixar KO.

Va estar molt bé, sí.

Ets diferent.

Diferent, bé?

Molt bé.

Fas res, avui?

Avui?

Sí. Podríem anar a donar una volta amb la moto.

Hm...

Va estar molt bé, però...

Què?

Que jo ara no estic per...

Que no vull tenir una parella.

No, jo tampoc.

Només t'ho deia perquè et vas oferir a donar una volta amb moto els dos.

Però bueno, un altre dia, no?

Vaig a veure si s'ha despertat la Flor.

Vale.

-(porta: truquen) -Sí?

Mama, una cosa, has tornat a parlar amb els advocats o què?

No, encara no. Per què?

És que ahir em vaig trobar la Montse pel carrer i... ens vam dir de tot.

Mama, de veritat? I no et podies esperar?

No, no, està bé, està bé haver-hi parlat,

perquè em vaig adonar que un altre judici no ens aportaria res.

Seria massa llarg, i és esgotador.

És el seu terreny, no el nostre.

Però llavors què hem de fer? Abandonar?

Anem a ajudar el pare amb les caixes.

Tu recordes què deia sempre l'àvia?

Com era? Que sap més el dimoni per vell que per dimoni, no?

La Montse és molt llesta, però jo... soc més vella.

Mariona, què tal?

Bé, sí... Ja, molt de bòlit, no? Sí, sí, ja t'he vist, ja.

Escolta una cosa, doncs mira, aniré al gra.

És que tinc una notícia per tu que crec que et pot interessar molt.

Sí,

és sobre un dels bufets d'advocats més importants d'aquest país.

# Reflex del sol... #

Així que la part del darrere del teu cotxe és el teu "picadero".

Bueno, jo no ho diria així. Aquí només hi convido privilegiats, eh.

Encara em faràs sentir especial i tot.

O és que em trobaré unes calces per aquí amagades, si busco?

Tan porc em veus?

-Per què? Per tirar-te altres ties? -No, per no tornà'ls-hi les calces.

-Home, sincerament, sí. -Sí?

Sí.

T'he portat una sorpresa.

Ah, sí?

T'ho devia.

Em pensava que eres un follamic i no, ets un amic que també folla.

I molt bé.

# No hi ha cafè, tabac ni llibre.

# Tinc cobrellit, un glop de vi, ganes d'escriure't. #

Què passa?

És que... sé que ara no toca, però... però...

# Ser lliures i no saber-ne... #

Com t'ho fas per anar sempre a l'última si vas tan curta de pasta?

Tornes a dubtar de mi.

-No, però és que aquest rellotge... -Què?

Que la Berta t'ha tornat a menjar l'olla, no?

Fixa-t'hi bé, tio, fixa-t'hi.

És una merda d'imitació barata.

Té. L'hi vaig comprar a un col·lega.

# ...fred als peus, raspera al coll... #

¿Recordes el cotxàs

amb què vam anar a la primera cita a casa de l'Alcober?

Doncs també me'l va deixar ell.

És que no vull ser sempre una pringada. Tan greu és? No ho sé...

Tia, però si ets una tia brutal! Si és que no necessites fer veure res.

De veritat.

Lluc...,

m'està baixant el "calentón".

-Ja. Millor que calli, no? -Mm-hm.

#

# No hi ha cafè, tabac ni llibre.

# Tinc cobrellit, un glop de vi, ganes d'escriure't.

#

I això?

La sorpresa.

No t'agrada provar coses noves?

Ja, tia, però que això m'ho he de ficar pel...

Pel cul. Sí.

Un per tu i un per mi.

A mi m'encanta que me'l posin.

# ...de veure'ns poc i estimar-nos massa.

# I és fred als peus, raspera al coll... #

Però, no fa molt mal?

No.

Al principi potser una mica, però després et juro que flipes.

Tu sí que em fas flipar.

# I esparracats pel món,

# mudats de pell, sincers de vista. #

Només tens això?

Ja ho veus, filla, la meva vida cap en un maleter.

Què dius, papa! Jo no hi cabo, aquí dins.

Bonica...

Escolta, quan tinguis el pis,

podem demanar la furgoneta als Cases i t'endús algun moble, si vols, no?

-Però trobar pis no és fàcil. -Ja. Ja ho sé.

# Complicitat i costum de veure'ns poc... #

Cuida't molt, eh?

# ...i estimar-nos massa. #

Tu també.

# I és fred als peus, raspera al coll. #

Anna...

# ...és salut, cor ple de petjades. #

Ah! Emma! Hòstia!

# Bramant anticapitalisme fort... #

Va, va. Noies, noies, prou!

Però-però si vaig aquí a la cantonada!

#

# I avall persianes, i omplim miralls,

# i també els ulls, creem ments sanes.

# I aval persianes, i omplim miralls,

# i també els ulls, creem ments sanes. #

Què?

Només veig un llum obert i el cotxe hi és, tia.

Creus que és una bogeria?

Sí, tia, és arriscat, però ja saps que qui no arrisca...

Ja, però el risc també té conseqüències, no?

-Això sí. -Ai...

I si obre la porta i em diu: "Mira, Emma, l'altre dia em claves un petó,

i ara et presentes aquí fent el patètic?", què faig?

Doncs li dius "bye, bye", em truques i ens la prenem tu i jo.

-Vale. -Sí?

No, estic molt nerviosa.

-No! -(porta: timbre)

Va, tia, tu pots, va!

Vale.

Sí, eh?

-Va! -(porta: timbre d'obertura)

Va!

Hola. Emma...

T'he portat això.

M'han dit que és dels bons, no ho sé, val 10 euros.

És que també et volia fer un pastís amb espelmes i tal

però, hòstia, no sé quants anys fas.

Millor. Així no m'hi fas pensar.

Bueno, digues alguna cosa.

Vols que em quedi una estona? O prefereixes que marxi?

Què se suposa que he de dir, jo, ara?

El que vulguis. No m'enfadaré.

T'hauria de dir que marxis.

Ah.... Sí, esclar, sí, sí, no hauria d'haver vingut.

Me'n vaig.

Eh... Què faig amb el vi?

Vull dir... Me l'emporto?

Sí, sí, esclar que me l'emporto. Sí, esclar, esclar...

Ah... És un regal, no?

# ("Slippin", The bird yellow)

#

Ho sento.

Em sap greu, no... no hauria d'haver vingut.

Ja ho sabia, eh. Ja sabia que avui no era el dia.

És que el meu pare ha marxat de casa i... ha estat horrible.

I, no ho sé, et juro que jo notava a l'ambient que avui no és el meu dia,

però ho he intentat i... no, no ha sortit.

No sé si et passa a tu que hi ha dies que tot surt malament

i no pares de cagar-la, perquè a mi avui m'està passant.

# I'm flying it upside down. #

Ei, va... Ho sento.

Va...

Va... No passa res, va.

# I can hear your heart rushing too. #

Va...

# All this time sippin',

# when we could've been slippin, oh.

# The fairy's on the move.

# I'm following her groove.

# Organs keep me alive.

# Still takes me by surprise.

# Cheaper than a flight.

# But flying at the speed of light. #

Raquel!

# Living it up, lately.

# Keeping it low, not thinking it much.

# Just loving it all, a daydream.

# Me wanting to fall but needing a catch.

# Ready to touch, waitlist.

# Spies in the crowd, skies in a gram.

# Tempting, I'm feeling it now.

# It may be the one, seatbelt's on.

# I'm flying it upside down.

# I feel it all pump so fast.

# I can hear your heart rushing too.

# All this time sippin',

# when we could've been slippin, oh.

# The fairy's on the move.

# I'm following her groove... #

(Flor) Xxx... Pará, pará, pará... ¡Qué bestia!

# Organs keep me alive. #

No m'agrada gaire, està molt inflamada.

I dius que fa dies que té una mica de febre?

Sí.

I què vol dir això?

Tot apunta a una infecció interna.

No és gaire freqüent,

però pot ser que algun bacteri hagi sobreviscut

als antibiòtics del postoperatori.

Però jo li he fet les cures com em va dir la infermera.

Vull dir que això fins ahir semblava normal.

Segur, tranquil·la. No és culpa teva.

(sospira)

El que farem serà donar-li antibiòtic, però haurem d'obrir...

per assegurar-nos que no hi hagi pus o teixit necrosat.

Però l'heu d'operar? Ara?

(Flor) Tranquila, Lore. No pasa nada.

I si té això que has dit?

(doctora) Esperem que no ho tingui.

I, si ho té, doncs, depenent de la profunditat de la infecció,

de si arriba a l'os o no,

ho tractarem de forma ambulatòria o ja ho veurem.

Quan obrim, ho sabrem.

# Come get me all, empty me call MTV... #

Va, tia, que l'Anna fa estona que ens crida.

Ui, ara veníem.

Vinga, doncs anem sortint, que les altres escalfen. Raquel, espavila't.

Et vull a la banqueta amb les altres, encara que no juguis.

Crec que és el mínim que podries fer

per consideració a les teves companyes

que han vingut a entrenar cada dia.

# ...open up again, ready, steady. #

Raquel?

Escolta, em pots explicar què collons et passa, tia?

El meu pare és un desgraciat.

Per què? Què ha fet? Segur que vols que t'ho expliqui?

(Flor) ¿Avisarás a mi mamá? Como se entere que no le dije nada...

(Lorena) Sí, no pateixis. La tindré al corrent de tot.

Ojalá todo fuera distinto

y pudiéramos ir de excursión a la montaña,

a escalar, a ganar partidos,

a hacer el amor...

Aviat.

Segur.

Ara toca ser positives.

I treure bones energies.

Ooommm...

(totes dues alhora) Oooommmm...

Oooommm...

Xxt!

-Te quiero, flaca. -Y yo a ti.

(botzina)

(xiulet)

Ei, ties! Uoooh! Quin partidàs!

Que bé!

Molt bé!

Que bé!

Rache, crec que hauríem de parlar.

(noia) Que bé, que bé!

Tres punts més. Sí.

Ei!

Quina remuntada, Anna, quin partidàs!

De veritat, feia temps que no m'ho passava tan bé.

Anna, estic bé, de veritat. Amb l'Enric de moment va bé.

Sembla mentida, després de tants anys, riem i tot.

Qui ho diria, eh?

Mira si estic bé que fins i tot avui sortiré amb el Toni Alcober.

Perdona?

Que sortiré de marxa amb el Toni.

Papa, hem de parlar.

Arribes d'hora.

Què li has fet a la meva filla, fill de puta?!

Que és menor d'edat! Què collons hi tens, al cap?

Ei, jo no li he fet res!

No sé... no sé què t'ha explicat, però treballem junts, d'acord?

I ha confós les coses. Ara resultarà que és culpa d'ella!

Collons! Jo no he dit això!

No t'hi acostis mai més. Mai més!

Hi ha un contracte firmat i diners invertits.

No et carregaràs la carrera musical de la teva filla

per un rampell de pare sobreprotector, suposo.

Que no? Això ja ho veurem.

És la meva vida, vale?! Tu no tens cap dret a prendre decisions per mi!

Mira, tu encara no ets major d'edat!

Si vull et deixo aquí, et prohibeixo sortir i em quedo tan ample!

Per favor, estem tots molt alterats. Per què no ens calmem una mica i...

No penso calmar-me, collons! I tu ja t'ho pots anar traient del cap.

A partir d'ara s'han acabat les cançonetes.

Et dediques al batxillerat, a l'hoquei i punt!

Però per què cony em parles així? Mai m'has parlat així! Mai!

Aquest és el puto problema d'aquesta casa!

Que t'ho hem consentit tot, Emma, tot! I així van les coses!

Papa, per favor, calma't una mica.

Mira, escolta, jo puc ser molt conciliador, de veritat,

molt comprensiu, però aquí mano jo.

-S'ha acabat la música! -Molt bé, molt bé, molt bé.

Faré tot el que tu vulguis, però quan faci 18 anys...

ja no tindràs cap potestat sobre meu i no em veureu el pèl!

Que, per cert, no queda gaire!

Emma, espera't un moment... No! Deixa'm!

Triguen molt, no?

Mira que l'hi vaig dir, eh, d'anar al metge. Però no hi vaig insistir.

Vaig pensar que era normal, no ho sé,

que eren coses del postoperatori.

I ella també m'ho va dir, a mi, que eren coses del postoperatori.

Soc imbècil, tio.

Com la infecció li hagi arribat a l'os...

A més, no puc parar de repassar mentalment com li feia les cures,

si em vaig oblidar d'alguna cosa, si... no ho sé,

si ho vaig fer malament...

És que no me'n recordo.

És tan injust, Òscar.

Jo, aquí, sentint-me com una merda,

la Flor un altre cop al quiròfan i el cabronàs aquell, allà fora,

fotent el que li surt de la puta polla.

No puc més!

Òscar, què passa?

No puc més, Lore.

(plora)

Jo...

Jo no...

Jo només volia estar en pau.

Jo només... només volia un... només volia un cubata.

Només vaig notar el cop.

(inspira)

Com aquella vegada que vam atropellar el senglar.

No t'entenc, Òscar.

Què dius?

Què estàs dient?

Òscar, què estàs dient?!

Jo vaig atropellar la Flor.

L'hi vaig explicar a la mama,

i et juro que fins després no vam saber que era ella.

Ella em va dir que valia més no dir-ho,

que... que podia anar a la presó,

però ja no puc més, ja no puc més, Lore.

Ho sento.

Ho-ho sento.

Ho sento molt.

Ho sento, Lore.

(plora)

(plora)

Jo sí que tinc valors, i no me'n penso saltar ni un!

No, Lore! Lore, sisplau!

-Parla amb l'Òscar i que confessi. -No penso fer-ho.

-És millor que ho faci ell que... -Vols callar, ja?!

"Montse Pagès Cuesta, acusada de mala praxi professional".

Me n'hauria d'haver adonat, que no eres tan desgraciadeta.

Que darrera d'aquesta cara de mosqueta morta que portes,

hi havia una gran mala puta.

Estic molt preocupada per l'Emma. És que no para de plorar en tot el dia.

Ja. La pobra s'havia fet il·lusions amb tot aquest rotllo de la música.

-T'he dit que fotessis el camp! -Mira, estava defensant, vale?

Estaves al mig, com fas sempre.

La vida em sembla una gran merda.

És molt heavy que diguis això, no, Raquel?

-Para de fotre merda, para! -Ui, la que faltava...

Què passa, que no tens mocador avui?

Prou! Què passa?! (cridòria)

(Berta) És molt difícil treballar amb segons qui!

Vols que et doni els noms o saps de qui parlo?

Me vas a dejar, Flor, me vas a dejar.