Original subtitles

És que amb la medicació, se me'n van les coses del cap. Estic...

No pot ser que un tio com tu no estudiï.

Estic amb l'hoquei, estic a tope. Cap problema.

Tio, vigila, que em conec aquesta mirada d'idiota!

Què dius? Soc el seu productor.

Per la merda que arrossego, estic prou bé. He aparcat el Germán...

Sí, però encara hi penses. És aigua passada.

L'acabes d'anomenar, eh? Per dir que és aigua passada.

Mira, des que has tornat de passar l'estiu al Marroc, has canviat.

-I què vol dir, això? -M'agradava més la Laila d'abans.

Saps què, Nil? Necessito un temps.

-Jugues així, avui? -Què passa, moreta?

Para! Lore!

M'he quedat completament bloquejada, Flor.

A París, una nit, vaig conèixer una tia en un club i de cop era a terra.

-Pero, ¿cómo, las pegaron? -Uns neonazis.

Ya estás en casa.

Una veïna va veure un cotxe verd fosc on es va produir l'accident.

Necessito que et desfacis del cotxe.

Encara espero que em proposis alguna cosa interessant.

Ho tinc tot pensat.

Tios, vaig fotre un hat-trick al despatx de la Terrats...

-Impossible. -I d'on he tret això, eh?

-Ha vingut la poli. Són fora. -Quants diners diu que hi havia?

3.000 euros, uns diners per un torneig.

-Tanca això, va. -Espai personal, Putxi. Intimitat.

Però a veure... heu tallat o no heu tallat?

Que et passes el dia mirant l'Instagram de la Laila...

Tio, és que mira el dibuix que ha penjat.

-No ho trobes molt fort? -Tio, desconnecta.

És per flipar.

Tios, vaig tardíssim.

Espavila, nen! La Terrats ens espera a la pista d'aquí un minut.

Qui t'ha entretingut? La Janina?

Què va, tios, havia d'acabar una currada de literatura grega...

i com que sempre vaig a última hora...

-Literatura grega? De què? -Com que de què?

Ja, ja... a veure, digue'm alguna cosa de literatura grega.

No ho sé...

-És igual, tio. -Sí, sí, literatura grega...

-Literatura del cos humà ... -Hòstia, on he fotut la genollera?

-Què és això? -No, dona-m'ho, dona-m'ho, Ricard.

Té. Ep!

Nil, dona-m'ho! Ei, para, para, va!

-Aquí, aquí! -Torna-m'ho. Que m'ho tornis. Para!

Nois, us estic esperant!

Aquesta pilota em sona.

És teva.

Sortiu a pista. Lluc, queda't un moment.

D'on l'has tret?

Té, té, té. Jo no sabia que era teva.

Lluc, has entrat al meu despatx? No. No, no, no, no, no.

Corria per la pista... Què corria per la pista?

Tu? La pilota? Què? No, no, no, no, la pilota.

I per què estàs tan nerviós?

No, no, no estic... ner...

Sí, sí, estàs nerviós. Estàs nerviós perquè estàs tartamudejant.

Vesteix-te i surt a entrenar.

Ja trobarem un moment per aclarir el tema, no?

#

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Sempre endavant, i és que som com una fera. No ens aturaran.

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Pensa que juntes no hi ha cap barrera,

# perquè sé de què estem fetes.

# Yeah, yeah...

# Tenim les de guanyar i a somiar... i a somiar.

# Yeah... #

(xiulet)

Hello! Ja som aquí!

-¿Seguro que va a estar bien acá? -Seguro que sí, Paulina.

Flor!

Benvinguda!

Mira, t'he fet una rampa perquè pugis i baixis com una reina.

¿Qué más quieres?

¿Viste, ma, cómo voy a estar bien acá?

Entrem? Tenim una sorpresa per tu.

Va, a veure què tal aquesta rampa.

Aquí també hem fet reformes.

L'hem batejat: habitació per persones amb mobilitat reduïda.

¿Y en este rincón voy a dormir?

Hi hem baixat les teves coses. No t'agrada?

Sí, es broma. Me encanta.

Qui té gana?

¡Oh, hacés rampa, pasteles...! ¡Menudo casero, guachín!

No, no, això és cosa d'elles.

I no te l'hem fet de formatge. És de poma, el teu preferit.

Ens ho ha xivat la Paulina.

Son requetedulces, cuando quieren... Dale, vamos a probarlo.

Va, vaig tallant.

-Bueno, chicas, yo me tengo que ir. -¿No vas a probar el pastel?

Me encantaría, pero ya voy justa para tomar el avión.

Y cuando llego, directa al laburo, que no me dan más días.

Mami...

Ay, me cuesta tanto irme...

-La cuidarem bé, Paulina. -Ya lo sé.

Tenés mucha suerte de tener estos amigos.

Y yo tengo suerte de que los tengas.

Estate tranquila, ma.

Y... recordá que te quiero mucho.

Yo te adoro, mi amor.

Bueno, nos llamamos todos los días, que quiero saber cómo estás.

Bueno, chicas, nos vemos.

Ciao.

¡Florecilla!

"Next".

"Next".

"Next"? Per què "next"? Aquest és més barat que l'altre.

Mama, si hem d'anar a viure juntes,

un lavabo amb rajoles d'à via és un "next" claríssim.

Si ens posem tan fines, no trobarem res, eh?

Aquest del balcó és guai, no?

Hm... La meva pensió és massa baixa.

Bueno, també tenim la meva beca.

No, la beca és per estudiar, carinyo.

Mira, el que ens aniria bé és trobar un conegut que en llogui un...

i ens el deixi bé de preu.

Podem dir-l'hi a la tieta. Ella coneix moltíssima gent.

Sí..., és que jo no...

no li volia dir res fins que no ho tinguem tot tancat.

Potser és molt bèstia, no, així de cop? O què?

Ella també ho agrairà , que marxem.

Vulguis o no, ara som una cà rrega per ella.

Així tindrà el seu espai amb el nen, no?

No sé.

Ara seran una família.

Sí, però havíem vingut aquí per viure tots junts, no?

No et ve de gust viure amb mi?

Sí, sí que em ve de gust, mama.

-Si no vols, m'ho pots dir, eh? -Sí, sí que vull.

Uh!

-Què fas aquí? -Avui farem porqueries aquí?

Et penses que no sé que vas robar els diners del club?

Una altra vegada m'acuses de lladre?

La Terrats m'ha pillat amb la piloteta i es pensa que he sigut jo.

Però tu ets inútil? Per què vas amb la pilota tot el dia?

Perquè ni me'n recordava que la tenia a la bossa, Janina.

Que tu vas robar allò de l'església i et vas quedar tan ampla, eh?

Ja, però és que allò de l'església a ser un joc per divertir-nos.

Però que jo no robo, com t'ho he de dir? I menys en el club on jugo.

Que jo també m'he quedat sense torneig, eh?

-Molt bé, doncs qui ha sigut? -Doncs no ho sé.

Mira, no és molt estrany que per allà on passes desapareguin coses?

Mira, si no confies en mi, no val la pena això.

No tinc ganes que el tio amb qui estic m'estigui acusant tot el dia.

-Passo. -Estem junts, eh?

En tot cas, ho està vem.

Venia amb ganes de veure't, de fotre un polvo...

Però passo, nen, que t'aguanti ta mare.

-Hola. -Hola.

Soc jo, aquest?

-No ho posa, això. -Ja.

Però és que aquest és clavat a mi i l'altre és el teu amiguet.

Es diu Jamal.

Tia, que no soc racista, hòstia! Laila, que no ho soc!

-Per què no em creus? -Nil, deixa-ho estar!

-Esborra això de l'Insta ja. -Esborraràs els teus prejudicis?

Però quins prejudicis?

Hòstia, Nil, no t'agrada la música del meu país, ni la "henna",

i et fan por els nois marroquins,

però és més fà cil justificar-se que pensar que ets una mica racista, no?

És molt "heavy" que em jutgis així. En sèrio penses tot així de mi?

Però és el que m'estàs demostrant, Nil. No m'invento res.

-No pensava que m'odiessis tant. -Què dius? No t'odio.

Però no em vols entendre, i això em fot.

Ja... A mi també em fot.

Li dic a l'Emma que quedem al Pipa, vale? Que jo avui curro.

¡Deja, deja, deja! Yo te lo doy. Toma.

Titi, i si vens al Pipa, avui?

No me apetece, la verdad.

Va, que la penya té ganes de veure't.

Ya sé que tienen ganas. Tengo 56 mensajes.

Costa menys venir al Pipa que respondre a tot això, eh?

Pero se me hace como imposible.

-Va, no mola dejarte sola, Flor. -No.

No importa, "Rache".

-Ja m'hi quedo jo, amb ella. -No necesito canguro.

No, però jo sí que necessito ajuda.

Tu has jugat a Call of Duty, no?

¿Cuál? ¿El uno?

Sí, el Black Ops.

-Pf, ¿todavía no te lo pasaste? -No, no, és molt difícil.

¡Qué puto que sos!

Perfil, campaña...

-Me pido la automática. -Noooo.

-Vale. Jo, l'AK-47, que va bien. -Dale.

Què passa? Que vius aquí o què?

-He arribat fa cinc minuts. -Doncs sempre que vinc, t'hi trobo.

Soc jugador d'hoquei, te'n recordes?

Sí, i tant.

Està molt bé que treballis tant físicament.

Però a la vida també s'han de treballar altres coses.

Ets molt pesat, eh?

Tu saps que la vida d'un esportista professional caduca així?

I que per això s'ha de tenir un pla B?

Mira, jo soc professor, l'Anna Ricou va estudiar Farmà cia...

Ja, i està treballant d'entrenadora d'hoquei.

I no tots els que jugueu podreu fer d'entrenadors.

I tu, sent tan llest, podries fer el que volguessis.

Eh, estàs bé?

Sí, sí. És només una fiblada.

(Raquel) M'ho han dit els nois. El Lluc l'ha liat, tia.

Raquel, el conec molt bé. El Lluc és incapaç de robar pasta.

Hòstia, i menys en un torneig que hi hem d'anar tots.

Ja, però ara va amb la Janina.

Però vull pensar que no és capaç de canviar-lo tant.

Mira, tia, jo tinc zero interès en defensar la Janina,

però si el Lluc ha robat els diners, és culpa seva, no de la Janina.

Ja, també és veritat.

Tu el veus capaç de robar?

No.

Bueno, no ho sé, tia.

De vegades la gent et sorprèn. I no sempre per bé.

Lore, me'n poses un altre?

Mati, li pots fer un altre cafè a la "Rache", please?

-# (hip-hop) -Hola!

-Aquesta és la teva nova cançó? -Sí.

I la tenim a l'Spotify per quan vulgueu.

Què dius?

-"Joder", com mola, no? -(Berta) Sí, tia. És molt guai.

-(Emma) Mireu, mireu. -# No vull marxar ni vull... #

-Mola molt! -Us agrada?

-Molt! -Que guai.

-És la que cantaràs al Players Fest? -Sí. I sabeu què?

-(Berta) Què? Què? -(Emma) Faig un videoclip, ties!

Que me'n vaig de rodatge aquesta nit!

-"Joder", Emma! Que guai! -(Berta) Tia, que fort.

Et faràs famosa al final i tot.

A veure, torna-la a posar, que me la vull aprendre.

Tu l'has de posar aquí perquè soni molt.

-Que sí. -(Berta) A veure, a veure...

#

# Fa dies que no dormo, mesos que no em transformo,

# anys que no em conformo i just ara me n'adono,

# que amb tu no ignoro, sinó que amb tu milloro.

# Creixo i segueixo cap endavant... #

Tot és molt tècnic, oi?

Sí. I... bastant interessant.

Saps que a l'institut vaig tenir d'alumne el Ricard del masculí?

El Planas? Sí.

Ah, molt bé. No... no ho sabia.

El tio és un crac esportivament, però els estudis...

Ei, una cosa, Germán. Perdona, eh?

Però... què et fa pensar que tinc ganes de parlar amb tu?

Només et volia dir que estic preocupat per ell.

Ja.

Cada vegada que vinc al gimnàs me'l trobo entrenant com un bèstia.

Ara mateix el tio s'ha fotut mal i... bé continuava.

Tu ets la coordinadora esportiva del club, no?

Sí. Sí, sí.

Moltes grà cies per la informació. L'hi diré al Jordi.

Qui és el Jordi?

És el "coach" del club. El psicòleg.

És un que estava parlant amb tu l'altre dia?

Doncs sí, probablement, perquè xerrem bastant.

Però, qui sap, eh? Durant el dia xerro amb molta gent.

I, ara, si no et sap greu, et deixo, perquè estic estudiant.

Adeu. Adeu.

Llavors... t'agrada el pare de la Raquel.

A veure, és que dit així sona una mica estrany.

És que, Emma, no es pot dir d'una altra manera.

És que no ho sé, si m'agrada.

El que passa és que m'agrada el rollito que té i com em tracta.

No sé... Tia, quan ens toquem sense voler, em poso supernerviosa.

És que no t'agrada, n'estàs penjadíssima.

Ja, però és que no, no, no. No, és que no pot ser que m'agradi.

No em pot agradar aquest senyor. Tia, que és el pare de la Raquel.

És com si de cop i volta tu em dius que t'agrada el meu pare.

-És racista? -Laila, tia!

Vale! No, no, no... Però... creus que és recíproc?

No ho sé, si és recíproc, perquè...

hi ha vegades que jo crec que sí, per com em mira i tot.

Però no, d'altres, no. És que m'estic muntant una pel·li segur.

És que no, no pot ser, no pot ser. No...

Però t'embolicaries amb ell?

No ho sé... O sigui... jo no m'hi llançaria.

-Vale. -No.

Però és que crec que si ell es llancés, no li podria dir que no.

Estic flipant.

(Putxi) A sobre la tia va fardant que gravarà un videoclip.

Has vist el que ha penjat?

I em dius que em passo el dia mirant el que penja la Laila.

No, però em fa rà bia, perquè la tia està "on fire" i m'ha deixat tirat.

Com a mi la Laila.

Però que vosaltres us arreglareu segur.

Què va, tio, la nostra història s'ha acabat.

Nil, totes les parelles tenen crisis. No passa res.

Ja... Però no és només pel que va passar amb el Jamal.

La Laila, des que va a Barcelona a l'escola de dibuix,

ha canviat moltíssim, tio, no ho sé, ha conegut molta gent,

gent creativa que fa coses guais..., porta un altre rotllo, ara.

Va, n'estic fins als nassos, de la gent guai, jo.

Però per què? Si tu ho ets. Punxes música guapa.

Ja veus, tampoc n'hi ha per tant.

Mira, el meu nou soci sí que és per flipar.

Però quin soci? Això no ho sabia!

L'Emma no és l'única que es mou.

Jo també m'he buscat algú amb qui fer coses.

-Es diu Jaumet i és l'hòstia. -Jaumet?

Què passa? DJ Met, no et sona?

-DJ Met? No, tio. -Junts ho petarem, company!

Veus com ets guai?

-Una mica, sí, no? Per què negar-ho. -No, tampoc et flipis.

-És broma, és broma! -Sí, sempre és broma.

-Hola! -Hola, carinyo.

Com està s?

-Ja et poses a treballar? -Sí, demà he d'entregar un treball.

Això no són deures, eh? Mare meva, com esteu amb les xarxes.

Xafardejo un minut i m'hi poso, mama.

Mira que curiós: un anunci d'un pis.

Ni que sabessin que n'estem buscant un, eh?

De fet, sí que les saben aquestes coses.

Quan busques una cosa a l'ordinador, després et surten anuncis.

Ja m'estranyava...

Les empreses ens espien, oi? Per això hi poses això?

-Això? -Sí.

No, això és per un merder que vam tenir l'any passat.

Què... què va passar?

Res, un fotògraf tarat, però...

amb la tieta i la Raquel ho vam solucionar rà pid.

-Però et va demanar fotos o què? -Mama, he de fer feina.

Olga...

Olga.

Olga.

Abans he passat per la farmà cia.

A dalt, al lavabo, tens una capsa nova de pastilles.

Sí, sí, sí.

Demà se t'acaben les que tenies, no?

Sí, sí, m'havia oblidat de dir-t'ho.

Berta...,

m'ajudes?

No et pot ajudar la mama? Jo tinc molta feina.

Berta, vull parlar amb tu un moment.

Berta...

Em saben molt de greu

algunes coses que vaig dir l'altre dia de la teva mare.

Però... crec que és comprensible.

M'hauria agradat molt dir-t'ho jo.

Però volia parlar-te del club. Estic molt preocupada pels diners.

Ja, és que això és un problemà s.

Creus que el Lluc és capaç de fer-ho?

No, estic segura que no.

A mi em sembla que va entrar al despatx.

Però ell diu que és mentida.

Amb la Janina.

Amb la Janina, què?

Van entrar al teu despatx per... fer la gamberrada.

Molt bé. Així que entrar al meu despatx és fer la gamberrada.

No ho sé, tieta.

Jo només sé que pel Lluc poso la mà al foc, però per la Janina no.

Molt bé.

Què fas?

Si que hi ha poc pressupost pel teu videoclip,

que has de portar tu la roba.

No, és per si la que tenen allà no m'agrada.

És que vull marcar el meu propi estil.

Ah, clar, el teu propi estil... Sí.

Ei, un moment, això no t'ho emportes ni de conya, eh?

Però que rata, tia. Va, que no te la fots mai.

Però és la jaqueta que més em poso, és un bà sic, fons d'armari, no.

Un què? Bà sic. Clar, tu no en tens, d'això.

-(mòbil: to de missatge) -No, no gaire.

Perfecte, Toni. Sí, sí, sí. Me'n moro de ganes. Ens veiem ara.

Una abraçada. Adeu.

(imitant-la) Una abraçada...

Tia, tu què vas, a un videoclip o tens una cita?

Passa de mi, va!

Des de quan et depiles?

Pots parar de controlar-me? Tia, que ja tinc gairebé 18 anys.

Ja, tu mateixa ho has dit: gairebé 18 anys.

No ho sé, tia, m'estranya, sincerament.

Abans no suportaves que la gent es depilés.

Mira, no ho sé, coses que passen, no? Et fas gran, canvies d'opinió...

Una cosa, Emma. Et puc dir una cosa? Que no et sà piga greu, però...

Ves amb compte. No m'agradaria veure't patir.

Va, Anna, tia, que vaig a fer un videoclip,

que no me'n vaig a la guerra.

Ens veiem demà . Adeu!

-És que ho sabia! -Pero ¿vos no estabas en el laburo?

El meu torn ja s'ha acabat. Es pot saber que fots, tia?

No et pots dutxar tu sola! Què vols? Fotre't de lloros?

-No me gusta sentirme tan inútil. -No ets inútil.

Però és que... si no deixes que t'ajudem, tia,

sí que acabaràs sent inútil per sempre.

Tia, no pots aixecar una mica més la cama?

-Me duele, boluda. -Digo la buena.

La bona?

Ets tonta.

Lore, ¿qué hacés?

Ens dutxarem juntes.

Pero "Rache" está en casa.

Què va, ha quedat amb uns col·legues al sortir del Pipa.

Som tu i jo soles.

Hòstia! Estàs bé?

-Estàs bé? -Sí, estoy bien.

-Flor... -Estoy bien, tanquila.

-Segur? -Sí, sí, sí.

Mejor nos limitamos a una ducha normalita. Ok?

-Vale. -¿Sí? Dale.

-Ai, espera. Agafa't fort. -Vale. ¿A la de tres?

Una, dos...

Laila Bakrim...

Ua, tia, que guapa! Estàs irreconeixible. Que guai!

-Ai, no ho sé, tia, vols dir? -Què passa, què passa? Que no va bé?

No, sí, sí, és guai, és guai. El que passa és que és una matada, tia.

Porto tota la nit rodant la meva sortida d'un puto cotxe.

I per què?

Doncs, mira, perquè quan està bé la llum,

se suposa que el meu somriure no és prou fort

o la de maquillatge em vol retocar alguna merda; no ho sé, és horrible.

A sobre, aquí hi ha trenta mil persones donant-me ordres...

i jo he de fer cas a tothom.

I què? El teu "man" què hi diu? Què passa?

Ai, és que gairebé no l'he vist. Ell és al control amb els realitzadors.

-Ai, no sé si li estic agradant, eh? -(piquen a la porta)

(home) Emma, un minut, se t'ha de retocar el maquillatge!

Sí, sí, sí!

T'ho pots creure? Acabo d'arribar i ja em fan tornar una altre cop.

-Una matada. -Bueno, tia, et deixo, et deixo.

Molts à nims. Ja em trucaràs després.

Sí, sí, i tant. Grà cies, tia, un petó.

-Adeu. -Adeu, Lailix.

-(piquen a la porta) -Emma!

Sí, un segon, si us plau, que estic al lavabo.

El problema és que hi ha una línia molt fina entre voler estar en forma

i tenir una dependència malaltissa de l'esport.

Està clar.

Crec que abans de dir a la Terrats que en Ricard té un problema,

n'hauríem d'estar cent per cent segurs.

En faràs un seguiment? Sí, sí, per això em vas fitxar.

Em sembla bé, perfecte.

Tu entrenaràs demà ? Sí.

Sí, encara que no tinguem partit, vull practicar algunes coses.

Ja, però... vols dir que cal?

Sí, vull provar coses noves. Sí que cal.

Bravo.

Què passa? Res.

Que t'he posat en dubte i m'has contestat molt segura. Molt bé.

Bueno, és que m'estic fent forta. Ja ho veig.

De fet, mira, saps què m'ha passat, avui?

M'he creuat amb el Germán i l'he deixat amb la paraula a la boca.

Estàs increïble, eh? Molt bé. Doncs sí.

Ara només falta que l'advocat em truqui

i em digui que es pot reobrir el cas i ja seré feliç del tot.

I, si no, també ho serà s.

Recorda que el més important és l'opinió que tu tens de tu mateixa.

Crec que amb això ja podem estar tranquils, eh?

Perquè després de la xapa que m'has fotut durant mesos,

crec que m'has convençut que soc una tia que val la pena.

Em moro de gana. Agafem taula? Som-hi.

Buà , que bones que són aquestes torrades!

No dissimulis, que t'estic preguntant sobre la teva vida.

Sempre estem parlant de mi. No sé res de tu.

Jordi, psicòleg. Fins aquí hi arribo.

Què vols saber?

Tens parella?

Uf, et feia més intel·ligent, eh?

Escolta, guapo, que porto mesos treballant-me l'autoestima...

i ara me la rebentes així per la cara.

Tu creus que tinc parella? No, escolta, noi, no ho sé.

Crec que no, però suposo que hauràs tingut algunes parelles, no?

Hm, algunes.

Amb l'última hi vaig estar un parell d'anys.

Japonesa.

Una dona molt... Molt què? Molt complicada?

No. Molt forta.

Molt, m'encantava.

I llavors? Ella sempre anava a la seva.

I el que ella volia sempre, sempre passava per davant de tot...

i no ho sé...

Que la vas deixar. No, no, em va deixar ella a mi.

Per un guitarrista de flamenc. Perdona?

Hm, t'ho juro. I ara es fa dir Lola.

La japonesa o el guitarrista? La japonesa, la japonesa.

Que friqui!

Però bé, com tu dius...,

és aigua passada.

Ets imbècil.

Bueno, què? I tens nous objectius o no?

Bueno, podríem dir que alguna cosa.

(Germán) Hola.

-Eh... Bona nit. -(Montse) Hola.

Hola. Hola.

-Sopant? -Mm-hm.

-Nosaltres també venim a sopar. -Molt bé, bon profit.

-Igualment. -Bon profit.

Quina tallada de rotllo. Tu amb el cap ben alt, aquí, eh?

Aguanta amb el cap ben alt.

Aquí.

I ara, a brindar.

-Sembla que l'Anna està millor, no? -Sí? Ni idea.

-Què demanem? -No ho sé, demanem la carta?

Perfecte.

Uf!

(piquen a la porta) Emma, soc jo, puc entrar?

Eh... Sí, sí, sí.

Passa.

Què? Com ha anat això? Bé, bé, intens.

Sí? L'equip m'ha dit que et feliciti, que ho has fet molt bé.

Què dius? Sí.

Però si el director m'ho ha fet repetir mil cops!

Hòstia, al final no sabia si havia d'entrar al cotxe, sortir, somriure,

fer cara de tia interessant...

Has fet el que t'han dit i això és moltíssim.

Perquè fliparies amb els personatges que ens trobem rodant videoclips.

Sí, eh? Vale... Sí.

Tu, doncs... a descansar, que ja n'hi ha prou per avui.

Vinga. Eh, Toni, una cosa.

Sí, digues.

No, res, que... no sé com donar-te les grà cies per tot això.

També te les podria donar jo a tu.

Bueno, no ho sé.

És que tinc la sensació que de noies que cantin com jo n'hi ha moltes.

Però d'homes que donin aquestes oportunitats, només tu.

Que guapa que ets!

Ho sento. Ho sento, ho sento.

No passa res.

Tens el taxi que t'espera. Vale.

Adeu! Adeu.

Mm...

Estàs bé?

Me duele mucho y no puedo dormir.

A veure...

Està inflamada.

Mira, et faré un massatge a l'altra cama com el que et fa el físio...

i així a veure si se'n va una mica.

Lo hacés genial, flaca. Vales para todo.

Che, Lore...,

¿vos y yo qué somos?

Què?

No sé, ¿qué...?

¿Qué soy para vos?

Una paralímpica.

Te lo estoy diciendo en serio, boluda.

No sé.

Respon tu.

No sé.

-Sexo no tenemos. -No.

Però sense sexe també podem ser una parella, no?

Podemos si queremos, ¿no?

Jo tinc clar que a mi m'agrades molt.

Y vos a mí.

Doncs ja hem respost la pregunta.

Aunque... si alguna vez dejo de gustarte,

decímelo aunque te dé pena.

No tindré pietat, tranqui.

(porta: s'obre)

Nenes? Ai, esteu despertes.

-Vigila, vigila, vigila. -Cuidado, que duele.

-Raquel, vigila. -Vigilo, vigilo.

Ui, això és meravellós, eh?

Arribar de festa i poder comentar la jugada amb les amigues...

"Rache", te fumaste una planta entera de maría.

Ai, dormim juntetes? Ens podem explicar secretets.

(timbre)

(TV: Prats) "Un conveni de col·laboració cultural i científica

que portarà més inversió a Barcelona."

Bon dia.

Hola, bon dia.

Hem vingut perquè hem aconseguit una gravació de la carretera

del dia de l'accident.

Una gravació?

La cà mera de seguretat d'un particular.

-D'una casa que hi ha a prop. -I què...?

A les imatges hi surten els cotxes que hi van circular

abans de l'accident, estem parlant amb els propietaris.

Sabem que un dels vehicles és el seu perquè n'hem comprovat la matrícula.

Hi podríem fer un cop d'ull?

-Al cotxe? -Sí, esclar.

Ostres, és que... és que no el tinc, ja.

El vaig portar a desballestar fa... no ho sé, fa uns dies.

S'espatllava molt i no tirava bé, era molt vell, ja.

Clar, no vaig pensar que...

Ens podria dir on el va portar a desballestar?

Sí, sí, clar, clar.

-(home 1) Aquí, sisplau! -(home 2) Aquí, aquí!

#

S'ha acabat, s'ha acabat, grà cies per venir.

Grà cies.

Janina, vull parlar amb tu. Vine un moment.

A veure, sé que vas entrar al meu despatx d'amagat.

Jo no sabia que ho feia. Perdona?

El Lluc volia estar amb mi, els dos sols, i em va tapar els ulls...

i, quan els vaig obrir, ja era dins del teu despatx.

O sigui que la resposta és que sí, que hi vau entrar quan jo no hi era.

El Lluc m'ha dit que no. Ell t'ha dit que no?

Janina, vau tocar els diners que hi havia al calaix?

No, no, no, si a mi de diners no me'n fan falta, Terrats!

Si els del Players Fest em paguen superbé.

A veure, vau entrar, entenc que us vau embolicar i vau marxar.

Aquesta seria la visita al meu despatx.

Hm, ens vam vestir i després jo vaig marxar corrents,

perquè m'esperava la meva mare.

O sigui que el Lluc es va quedar sol. Va marxar més tard.

Terrats, en Lluc és molt bon tio. Sí, sí, sí, és molt bon tio.

Però va tocar els diners, sí o no?

Janina, sí o no? És tan fà cil com això.

Jo només sé que avui portava molta pasta.

Ha dit que ens convidava a tots a una farra després.

Molt bé.

M'han dit que vols convidar els amics a una farra, no?

Com?

Ja cal que portis la cartera plena, perquè... sou una bona colla.

El que no entenc, Lluc, és d'on treus els diners, tu?

Perquè, que jo sà piga, no treballes, no?

No, si jo de diners no en tinc. Vull dir que no en porto mai a sobre.

Ja. Llavors no t'importarà ensenyar-me la cartera.

Com, Terrats? Però per què? Me l'ensenyes, Lluc, o no?

Sí, sí.

Sí que en portes, sí.

Et juro que no sé com ha arribat... No, Lluc, per favor, no insisteixis.

De veritat, Terrats, només tenia 5 euros, t'ho juro.

Lluc, la Berta t'aprecia molt i els teus pares han fet molt pel club.

Tranquil, que això quedarà entre nosaltres.

Però no jugaràs ni un partit fins que tornis els diners.

Terrats, d'on vols que els tregui? Lluc, prou!

La Janina m'ho ha explicat tot. I tu ja m'has mentit una vegada.

Ja saps el que has de fer.

Me'ls hi ha fotut ella, Berta, els diners a la cartera.

És que jo no he sigut. M'has de creure, de veritat.

Que no m'has de convèncer de res, Lluc, que et conec perfectament.

És que n'estava segur, que havia sigut la Janina,

però no he tingut collons de xivar-me a la Terrats.

I què penses fer?

No ho sé, doncs dir-li quatre coses i que em torni la pasta.

No ho farà .

Soc un merda, Berta.

Fa una setmana no et deia ni hola i ara que tinc problemes...

Una mica merda, sí.

Però... tranqui, que no m'he traumat ni res semblant.

Com va tot?

Bueno, no són els millors dies de la meva vida.

-Ja... Per la teva mare? -Per tot.

Em costa molt estudiar, la meva mare està inquieta,

la meva tieta es baralla amb ella constantment, no ho sé...

-És una mica llarg d'explicar. -En resum, que no va gaire bé.

La meva mare vol que anem a viure juntes.

-I tu no vols? -Ella està millor que mai, eh?

Sembla que la medicació la deixa millor que els primers dies.

-Però... no ho sé... -Això és bo, no?

Sí... sí, però és que...

No ho sé, jo no vull deixar sola ara la meva tieta, saps?

I no sé com dir-l'hi a la meva mare sense enfonsar-la.

Ja, almenys no soc l'únic que tinc problemes grossos.

No, clar que no.

Saps què és guai?

Que almenys els podem compartir, no?

Sí, això mola molt.

Jo em planto, tio, no puc més.

Tu ho fas cada dia, això? No sé com aguantes.

-Va, si acabem de començar. -Què dius?

-Va, 20 més. -No, no, no, jo passo.

Tu també hauries de parar, eh? Mira com tens el braç: fet pols.

Si la Terrats et veu així, et deixa a la banqueta, eh?

-Tu mateix, jo marxo. Ens veiem. -Vinga.

Te l'has tornat a posar.

Laila, que a mi no em fa res,

però l'altre dia vam tenir molt merder, no trobes?

Ja, però és que si no me'l poso perdo la partida.

Ja, i si te'l poses per rà bia, tampoc té cap mena de sentit.

És que no és rà bia, és un homenatge, ja t'ho vaig dir.

Deixa de banda un moment la teva família.

A tu et sembla bé que les noies hagin de portar vel?

¿A tu et sembla bé

que foradin les orelles de les nenes petites quan neixen

perquè sà piguen que han de ser maques tota la vida?

No, tia, ni una cosa ni l'altra.

El tema és que hi ha moltes dones que no voldrien portar el vel.

-I no tenen l'opció. -És que hem de ser lliures, tia.

Amb vel o sense, amb arracades o sense.

Hem de poder portar el que ens doni la gana. O no?

-Sí, clar. -Pues ja està .

Què?

Si faig vinyetes per cada comentari que em fan sense tenir-ne ni idea,

t'ho juro que peto l'Insta.

Doncs fes-ho. És una merda que només ho veiem els teus col·legues.

-Em fa pal pels "haters". -En sèrio? A la merda els "haters"!

Per què fas tot això, tu? Per reivindicar un missatge, no?

Doncs ja està , com més gent ho vegi, millor.

-Tens raó. Va, ho faré. -Molt bé.

Va, tira.

Laila, t'he de dir una cosa.

Amb...?

Sí, ahir a la nit li vaig fer un petó.

-Tu a ell? -Sí, tia.

No sé per què, però va anar així.

"Jo mai m'hi atreviria perquè no sé què..."

Eh, va, tia , no te'n riguis, hòstia, que estic cagada.

És que ara em moriré de vergonya quan el vegi.

Què cony faig, si passa de mi?

Raquel!

-Ai, hola. -Hola.

Mira, precisament volia parlar amb tu.

-Amb mi? -Sí.

Et volia agrair que ajudessis la Berta amb allò del fotògraf.

M'ho ha explicat tot.

Sí, ja fa temps d'aquesta història. Per sort es va solucionar rà pid.

Ja, però... però va patir, no?

Sí, ho va passar bastant malament.

Quan la Berta es va negar a enviar fotos despullada al fotògraf,

es va posar bastant xungo.

Home, però és que a ningú li mola que li "hackegin"...

la cà mera del mòbil o de l'ordinador.

O que t'enviïn missatges amenaçant-te.

Però tu ja ho sabies, això, no?

Sí...

Bueno, que ho vam denunciar rà pid i no va arribar a passar res.

I... ara és a la presó, no?

Mm, no ho sé, Olga. Arribo supertard.

Ja ens veurem, vale? Adeu.

(mòbil: to de trucada)

Hola, Clà udia.

Sí, sí, puc parlar. L'Olga és a casa.

Ha anat bé la sessió? Com has vist l'Olga?

Sí, sí, sí, la medicació, se la pren tota,

jo mateixa li reviso el cartonet, no se la deixa mai.

Ah, sí?

Doncs no, jo la veig com sempre. Però ja estaré al cas.

Com? Un pis amb la Berta?

No, no, no.

No en sabia res.

(Olga) Júlia!

Júlia!

Júlia!

Júlia, la Berta!

La Berta, Júlia!

Júlia! La Berta!

La Berta! La Berta!

Júlia!

Berta!

Mira qui tenim, aquí... Flower power!

-¡Ay, chicas! -Què hi fots, aquí?

-Hola! -¿Qué tal?

-Este, macho, que me convenció. -Molt bé, machote.

Ei, ei, ei, què ens heu d'explicar? Què m'he perdut?

(Flor) Nada.

-Nada... -Res.

El que m'espera ara a casa... Enamorades sereu insuportables.

-(Lorena) Què va, Rache! -No, boluda, te dejo mi Satisfyer.

Vale, sí...

Ei, em sap molt greu, però he de marxar a la bíblio.

-Si no, no acabaré mai la feina. -Ay, mira, tu mamá, Berta.

-Què passa, mama? Què fas aquí? -On és el teu ordinador?

Aquí, a la motxilla. Per què? Què passa?

-Ensenya-me'l. Ensenya-me'l. -Mama, què passa?

-Al meu ordinador no li passa res. -Xxt. Escolta, et pot trobar.

Què dius? Qui? De què estàs parlant?

No, no, no. Tranquil·la, tranquil·la, a casa no et trobarà .

Vale, mama, si vols anar a casa, anem a casa.

-Vale, per favor, tranquil·la. -No, no, no, no. Dona'm l'ordinador.

D'acord. Mama, escolta'm, vale? A l'ordinador no li passa res.

-Vigila, vigila! -Mama, mama, mama!

Mama, què fots? Mama, què estàs fent?

Que aquí hi ha tota la meva feina, per favor! Què estàs fotent?

-No, no t'acostis! -Mama, que paris!

-No t'acostis! -Suspendré per culpa teva, "joder"!

Olga, Olga, Olga!

#

Estem totes juntes. Tranquil·la. Ja està .

Ja està , ja està . Jo l'estimo molt, la Berta.

Sí, sí, sí. L'estimo molt.

Tranquil·la, Olga. Tranquil·la.

Jo també t'estimo, mama.

Ja està .

Berta, Berta, tranquil·la.

Me l'emporto amb la Clà udia, d'acord? Tranquil·la.

Vinga, marxem.

Vinga, ja està .

Ja està ... Ja està ...

Abans de l'entrenament la teva mare m'ha preguntat pel fotògraf aquell.

Pensava que ja ho sabia tot.

Ho sento, Berta.

-Ets una autèntica porca. -Però de vegades ja t'agrada.

Que no juguis amb mi, tia!

A tu et sembla normal posar-me els diners a la cartera?

És que ets una mentidera de merda.

Anem a la Terrats i l'hi expliques tot.

-No, no, Lluc, espera. -Què?

Que tens raó.

I que encara t'he enganyat amb una altra cosa.

A casa no tenim pasta.

Mengem el que ens donen a l'església i el que porta l'assistenta social.

I què més, va?

Que el meu pare està a l'atur.

I la meva mare té una malaltia d'aquestes rares

que cada dia està pitjor i tampoc pot treballar.

Que no me l'empassaré, aquesta, Janina. Que no.

(to de trucada)

-(dona) "Digui?" -Hola, que hi ha el Roger?

"Ets la Janina, oi? Ara te'l passo."

-(home) "Janina, reina, com esteu?" -Bé, bé, molt bé.

Escolta, que puc passar a buscar una mica de llet, avui?

"Oh, i tant. Hi serem fins a les set."

-"Necessiteu res més? Pasta, oli?" -No, no, ja està . Grà cies.

-"Va fent, la teva mare?" -Sí. Està bé.

Escolta Roger, tinc una mica de pressa. Parlem després, val?

"Apa, cuida't. Adeu."

I com sé que no són col·legues teus que et segueixen el rotllo?

Lluc, busca aquest número al Google i veuràs com és de Caritas.

I per què no ens ho has dit abans?

Per què? Per ser la desgraciada del grup?

Però tu tranqui, que avui truco a la Terrats i l'hi explico tot.

Ja està , em farà fora del club,

fora de la promoció del Players Fest i tot a la merda, però ja està .

És això, no, el que vols? Adeu.

-Espera't, Janina. -Què?

Encara tens els diners?

Dos mil.

Mil els he donat a casa perquè amb l'excusa de les fotos és perfecte.

Vale, doncs porta-me'ls demà .

Jo els hi donaré a la Terrats i...

no ho sé, els que faltin ja mirarem com els aconseguim.

-Lluc, però... -És igual.

El pitjor ja m'ho he menjat. La bronca ja me l'ha fotut.

Em sap greu.

Òscar, es pot saber què estàs fent tu tot el dia amb la Flor?

-Què estic fent de què? -Òscar...

Mama, si l'ajudo no em sento tan malament.

Ja, ja ho entenc, eh?

Però... no veus que, com més t'hi acostis, més difícil serà tot?

Què serà difícil? Mama, està tot controlat.

No, no està tot controlat! Avui ha vingut la policia a veure'm.

Què dius?

Tenen imatges del nostre cotxe aquell dia a la carretera

i m'han demanat de veure'l.

-El cotxe? -Sí.

Merda.

Els hi he hagut de donar l'adreça del lloc on el van desballestar.

Però, per sort, el Rai ho va fer tot legal.

Suposo que hi han anat a fer preguntes, no ho sé.

A mi no m'han dit res més, però això no em fa cap grà cia.

Ã’scar, ara no podem fer el burro.

Has de vigilar més que mai què dius i què fas.

Ja ho sé, mama, ja ho sé.

Però estar per ella em salva de no enfonsar-me en la puta misèria.

Per què no vens a la masia? Així no et quedes sola.

No, tia, vull anar a casa del Lluc i explicar-l'hi.

Abans hem estat parlant i... ha anat superbé.

La veritat és que el trobava a faltar.

(Janina: riu)

Berta!

Berta!

Berta, que t'ho vull explicar!

Tot és més complicat del que ens pensà vem.

No, Lluc, és ben senzill. Ets un capullo integral, tio.

El Lluc no ho ha fet, l'estàs fotent en un merder.

Costa molt d'acceptar que el tio de qui estàs penjada és un xoriço.

-Però és així, em sap greu. -Tan collat et té, la Janina?

Per què dones per fet que és cosa seva? Tan poca cosa em veus?

(Ricard) ¿T'ha passat mai que t'ho jugues tot a una sola carta,

que ho dones absolutament tot perquè allò funcioni?

Tant que acaba sent més important l'objectiu que tu mateix.

El ritme bo és el del Ricard!

Vols que em quedi una estona o prefereixes que marxi?

Ni hockey, ni facu... ¿Qué mierda hacés estos días, "Rache"?

Em pots explicar què collons et passa?

-Segur que vols que t'ho expliqui? -No t'han xiulat les orelles?

Perdona, Núria, tinc una mica de pressa.

Seré tan breu com la teva carrera professional.

El que farem serà donar-li antibiòtic, però haurem d'obrir.

(Lorena) La Flor un altre cop al quiròfan

i el cabronàs aquell allà fora fotent el que li surt de la polla.