Original subtitles

Ah,

guerres entre el fons i la pluja més intensa que abans.

Les fulles marrons cobreixen les estacions de marbre blanc i els flancs

de pedra amagats entre màgiques forts.

Algú imagina una preciosa, lluminosa jove de vestit llarg, arraulida pel vent

a través dels camins del jardí, atreta per la música de la teva tristesa.

Però el Natal jove no existeix, excepte l'ensonyament dels peixets vermells que

et miguen.

Tombes, tombes, tombes.

Treus, àngels, criptes i música d'orga.

La mort fa per presència amb tota la seva ornamentada putrefacció.

El temps passa i s'oblida del poeta, aquell mos que es menjaran els peixets.

Però no el poeta ve.

L'espectre de la seva ànima empena.

Arriba amb la tardor com una llàgrima amarga.

Són les llàgrimes de la seva desgràcia que ha transcendit la seva vida.

I hi retornarà una i altra vegada i la seva existència.

serà estèril, perquè fatalment l'ànima d'ella també transcendirà la mort i la

indiferència es farà eterna.

I el poema.

Això tu fa que fa por, Bruno.

No sé quina classe de carn fiques aquí, però fot una pudor a podrit.

No me la compres.

Com vols que et compri això, home?

Encara està pitjor que la que em vas oferir ahir.

És que no et dónes compte que el que em portes fa fàstic.

I ara què? Què tinc que fer?

Tinc que llançar-ho?

Doncs mira, és el millor que pots fer. Jo t'ho dic en si. Maria!

Perdona, Pau!

Em porta't això? Maria,

què és?

No, què és? Què portes? Vols callar?

Estàs fent una escena.

Què és? Ja ho veuràs. Però, Maria, què és?

Per què no hi ha una bona escola de promoció com altres indrets?

Però per què no hi ha una bona escola de promoció com altres indrets?

Doncs perquè no hi ha lloc, no hi ha lloc.

Com? On jo estic no tenim res.

I la pista de terra, què? La pista de terra és només de 12 per 12.

Doncs allà hi pots sentir ben bé a 20.

De manteniment.

Encara no estan, Maria?

Para. Encara no estan?

Que bons que estan.

Deixa'm els de tastar, no? Maria!

Maria! Mira, m'estàs posant nerviosa. Per què no fas alguna cosa? M'has d

'estar aquí empipant.

Va, vés.

M'aniré al mercat a buscar la carn, així quan torni ja estan fets. Va.

Te'n recordes el dia que ens vam conèixer?

Ets molt maca.

Ets... com una flor.

Com et dius? Jo em dic Bruno.

Maria.

Maria,

quin nombre més maco.

Tu ets el que et passes el dia anant d'un costat a l'altre del mercat

transportant aquesta merda que fa tanta pudor, no? Vols dir això?

És carn.

Carn? Doncs vaia carn.

No me la menjaria ni boig.

Ara que me'n recordo, tinc uns quants diners.

Si vols podem en algun puesto.

Vols venir a casa meva a menjar una mica de sopa?

Visca aquí al costat.

filla meva!

Hi ha pocs semàfors al sol.

Si n'hi haguessin més, els avis sabrien com tornar a casa.

Escolta. El què?

Escolta.

Vine.

Ho

sents?

Sí.

Un murmuri, com un cruixit.

Ho vaig descobrir fa uns quants dies.

És un ocell que s'ha quedat atrapat.

Un ocell? Com els que entren ocells aquí dins?

No ho sé.

Li porto menjar de tant en tant i s'ha fet amic meu.

A vegades em diu coses.

Ah, és un lloro. No, és petit, com un canari o un pardal.

Parles amb un pardal, però els teus pardals no parlen.

Aquest sí.

He de pujar-la fins aquí dalt. Si la deixo a baix, els veïns es queixen de la

pudor.

La cuina està per allà. Entra i comença a preparar la sopa.

Jo endreçaré la carn.

Ja estan els espinacs?

Quins espinacs?

Els que has comprat. Jo no he comprat espinacs.

Però com que no has comprat espinacs? Una caixa, si jo ho he vist.

No tenim ni un duro per comprar espinacs, carinyo.

Avui menjarem sopa d'all com la setmana passada i l'anterior.

I fins que no aconsegueixis vendre aquestes caixes de carn, seguirem

menjant sopa d'all.

I encara gràcies.

Almenys estarà calentona.

Sí, ja sé. Fa mesos que mengem sopa d'all.

Fins i tot el primer dia que et vaig conèixer.

Aquell dia també va ser sopa d'all.

Te'n recordes?

Clar que me'n recordo.

La sopa la vaig fer jo.

Jo era molt inexperta, saps?

Bé, inexperta del tot.

Tu eres el meu primer client.

No havia fet mai amb ningú abans.

Recordo que mentre menjava la sopa m'anava posant més i més nerviosa.

Perquè veia que no tenies cap pressa.

Quan em vas dir que passés a l'habitació, pensava que seria qüestió

de dos minuts i fora.

Seu, seu.

Posa't còmoda, com si estiguessis a casa.

Cada nit 50 borrotxos vomiten aquí fora.

I fot...

El pudor, tot el carrer.

I, després venen els veïns i es queixen de l'aroma de la meva carn.

Desgraciats.

Mira, allà en passen dos.

Ara vomitaran i a l'encor.

Els avis patinaran quan vagin a treure la bessona.

I la veia d'aquí al costat que no para amb la música a tot tac.

No, espera, encara no.

Abans m'agradaria parlar una mica amb tu.

O sigui que ets un d'aquests tios, no?

Va, l'heu vist a les pel·lícules, saps?

O sigui que ets un d'aquests tios que paga una puta per fotre-li un sermó i

després ni la toca, noi?

I ara em preguntaràs per què em dedico això i per què em faig això davant del

meu pare. Què dius?

Tinc por aquí.

Em va dir que sentia la veu de l'ocell cucú.

Aquell home era un poeta, Maria.

Em va explicar la seva història.

Una trista història d'amor que va acabar amb el seu suïcidi.

Es va llençar un llac molt profund.

I ho va fer perquè ella no ho volia.

Ho entens?

Era la seva ànima en pena.

Ja sé que sembla increïble, però és veritat.

La seva ànima volta per aquest món sense que la seva estimada el pugui tocar.

L'única solució era... l'encàrrec!

Una feina que ens beneficiaria a tots dos, a mi amb el material i a ell amb el

espiritual.

Qui era?

Algú que em va recordar la meva infància.

Devies tenir una infància molt trista, no?

T'explicaré una cosa que sap molt poca gent.

Saps que els nens, quan neixen, els dona una catxeta al cul perquè plorin?

Si ploren és que estan vius.

I si no ploren és que estan morts, no?

Sí, suposo.

No n'he tingut mai cap.

Doncs era imaginat una comadrona que inventa un nou sistema.

No només per saber si els nens estan vius o morts, sinó per saber, a més, si

estan malament del cap.

I com ho fa?

A veure si encara està aquí.

Doncs, en comptes de la queixeta al cul, el pic al cap, amb una barra com

aquesta.

Per exemple.

No ho entens?

Si no plora, és que està mort.

I si plora, és que està malament del cap.

Què és tota aquesta tonteria?

És el que em van fer a mi.

Qui hi havia a la porta?

M'han encarregat una cosa semblant.

Les coses no van anar com jo esperava, estimada.

No vaig poder vendre la teva carn.

Ho he estat intentant, i tu ho saps.

Però mai he tingut sort.

I la carn, cada cop anava pudint més i més.

Bruno!

Bruno!

T'has passat, Bruno?

Vas dir que et tornaries de seguida a buscar la carn.

Ja ho sé, perdona.

El tuf ha espantat a la meitat dels clients del mercat, però... On és la

carn? T'has amagat, ha vingut la policia.

Tranquil, home, això et volia dir.

Avui has tingut sort.

Te l'han comprat.

M'han comprat la carn?

Qui? Un senyor.

Va veure les caixes i em va oferir el que fos a canvi.

Com era?

Un tio, una mica raro.

M'ha fet pensar en un conegut de la meva pobra filleta.

Però no, no pot ser.

Impossible.

Anem.

Mítel, és aquell.

Què et va donar a canvi?

Això.

Espinax!

Espinax!