Original subtitles

La val·lisoletana Layla Morales estrena a Mèxic la pel·lícula "M'ho passaré bé".

M'HO PASSARÉ...

David?

I si ho intento un altre cop?

No m'importa que soni el despertador,

No m'importa matinar.

No m'importa

que ma mare no em deixi en pau,

Que m'obligui a esmorzar.

No m'importa recollir

ni posar-me a netejar,

No m'importa estudiar.

Només vull parlar

amb tu i saber com estàs,

Tota la resta és igual.

M'ho passaré millor,

Avui em sento un guanyador.

Si m'obliguen a rentar el cotxe

M'és igual, estic de bon humor.

No m'importa no aprovar,

Que em tornin a castigar.

Només vull saber que tu estàs bé.

Avui ja és diumenge,

Per fi és diumenge.

És una passada,

perquè petem la xerrada.

Avui ja és diumenge.

Avui es el dia

que et puc tornar a escoltar, és diumenge.

Per fi és diumenge

I la resta és igual.

No m'importa anar al casament

del meu cosí gran

I la camisa em comenci a picar.

No m'importa

que les tietes em vulguin besar,

Els diumenges tot m'és igual.

M'ho passaré millor,

Serà un dia rodó.

Si m'obliguen a dur sabates

M'és igual, estic de bon humor.

No m'importa semblar un poc

Un nen ric un altre cop.

Només vull saber que tu estàs bé.

Avui ja és diumenge,

Per fi és diumenge.

És una passada,

Perquè petem la xerrada.

Avui ja és diumenge.

Avui és el dia

que puc tornar-te a escoltar, és diumenge.

Per fi és diumenge.

Avui ja és diumenge,

Per fi és diumenge.

Avui és el dia

que puc tornar-te a escoltar, és diumenge,

I la resta és igual.

I la resta és igual.

I la resta és igual.

Avui és diumenge per fi,

I la resta és igual.

Mama, és l'hora!

Compte, l'última et vas passar deu segons.

- Sí,però no m'espiïs. - Mai ho faig.

- Em fa mal que pensis... - L'altre dia erets passadís.

Mentira. A aquesta hora sempre faig els meus exercicis.

Bé.

- Temps! - Fins que no surtis no començo a comptar.

Hola?

Vinga.

Que hi ha algú?

Bon dia. Que s'hi pot posar la Layla?

David, com estàs? La Layla no hi és.

No hi és?

No, ha sortit,

però si vols després li dic que et truqui.

Sí, gràcies.

Bye, bye.

- Què ha passat? - Que no hi era.

Però sabia que la trucaries?

És diumenge i són les 18:00. Clar que ho sap.

Hola, David.

Com estàs? Aquí va tot superbé.

He conegut un grup nou i són mega macos.

Fa una setmana vam anar a un concert

i ja hem vist vàries pel·lis, perquè els hi encanta el cine com a mi.

I he canviat de pentinat.

Perdona per no escriure més, però he quedat amb ells i tinc pressa.

T'envio una foto tots junts. Parlem el diumenge.

"T'estima, Layla."

Què et passa?

És el primer cop en tres anys que et truco i no hi ets.

Hauré sortit amb els meus amics.

Ja, però és diumenge.

Potser torno aviat i et truco.

David, vaig a casa la tieta!

Després fem la maleta.

- Què fas? - David!

Fer-te un petó.

- Per a què? - Com que per a què?

Això ja passa de taca d'oli. A les 22:00 a casa.

- Que sí. - Que n'ets, d'antipàtic.

Vinga, aixeca't, que t'esperen els pitus.

Va, que no passa res.

- Fer, et trobarem a faltar. - I jo. Em trec el carnet i us visito.

Sí, així agafes el Mercedes de ton pare.

Bé, si aprova.

Paco, si us plau, eh?

- Si ja ha suspès tres cops. - I què?

- Amb l'experiència acumulada ara aprova. - És clar.

El teòric també va ser dur, però a la cinquena se'l va treure.

Si el va fer el seu cosí amb el seu DNI.

- Tu també? - És secret!

- Ostres, perdó. - Fitipaldi, tu ni cas,

que pots fer ara mateix el París-Dakar. I ja està, ja n'hi ha prou d'aquest color.

- Això, parlem d'una altra cosa. - Sí, millor.

- La pena es que el teu cosí és a la mili. - A Melilla, a sobre.

Que demani un permís i vagi a l'examen.

No funcionaria. L'han rapat.

- I amb perruquí? - Que podré!

- Si jo ja ho sé! Paco, si us plau, para! - Jo?

No, si et sembla, la meva cosina del poble.

I tu què?

Que estàs com... ensopit.

Tinc un mal pressentiment sobre la Layla.

Quin?

- Està com passiva amb mi. - Passiva?

Passiva de que passa.

El que et passa és que estàs obsessionat amb ella.

Però què dius? Au, va.

Aquí teniu, quatre cervellets.

Gràcies, rei!

Per les vostres vacances, que segur que seran una bogeria.

Hi posaré la rebeca que et va regalar la padrina.

Que per la nit fa rasca.

Mama, tinc 15 anys. No penso posar-me-la.

I el paraigua?

- Què paraigua? - Que on és?

Perdona per trucar-te tan tard.

Em sentia fatal, per no ser-hi a l'hora.

Tranquil·la, no passa res.

És que t'he de dir una cosa.

He conegut a un noi.

No ha passat res, però...

...crec que hauríem de començar

a veure a altra gent.

Han passat tres anys. No podem ser nòvios

parlant sols un minut per setmana, no?

Paquito, quatre ulls!

Quins torracollons.

David!

Good morning in the morning,

que marxem de campaments!

- Què tens? - No en vull parlar.

- Hola. - Com estàs?

Quina merda.

- Com? - Eh?

- Ja ho sabeu? - No.

- Oi tant. - Que no.

- Què passa? - A la Layla li agrada un altre.

- No, home, no! - M'ho va dir anit.

- Llavors pot ser, sí. - Vosaltres ho sabíeu.

- No. - Sí.

David, l'Almudena no et mentiria!

I si ho fes, és pel teu bé, que també està bé.

Però què t'ha dit?

Que comencem a conèixer a altra gent.

- Em sembla bé. Podeu seguir sent amics. - Efectiviwonder!

A més, quan s'escampi la noticia tindràs a mil xavales fent cua.

Estàs més guapo i tot. Com ho fas, pirata?

Va, anima't, que porto musiqueta: "Chiquilla"!

- Calla't ja, pringat! - Jo també t'estimo, peça!

David, no pots quedar-te així tota la vida vida.

- Com? - Tens una depressió de cavall.

Trigaràs mesos en sortir del pou, però has de posar-hi de la teva part.

- A sobre plou. - És que hi ha tempesta d'estiu.

I portes paraigua.

Perquè home previngut, mai és vençut.

Tu estàs boig o què? Va, tio, què et passa?

Silvia, Almu!

- Digues. - Què?

- Hem de busca algú que li moli al David. - Portem pensant-hi una estona.

- Però si no ha passat ni un dia! - I què?

Si no li poses el fre, anirà a més!

No voldràs aixecar-te del llit. Ploraràs tot el dia.

La vida no valdrà res.

Així que, au! En qui pensàveu?

En la Patricia Ocaña.

Però, la Patricia Ocaña és de tercer.

- És igual, és maquíssima. - Parlarem amb ella.

No, de debò. No la vull conèixer ni a ella ni a ningú més. Vull estar tranquil.

Entesos, tranquil.

Si us plau, prometeu-me que no li direu res.

- T'ho prometem. - Tu també.

Sí, jo també t'ho prometo.

Tia, mare meva...

Benvinguts al campament "El Valle Secreto", "The Secret Valley" .

Quina il·lusió, oi? Soc la Natalia, la directora del campament,

i aquests seran els vostres monitors.

Aquest campament està pensat sobretot perquè aprengueu anglès.

Per tant, hem de parlar en anglès tota l'estona, d'acord?

- Què diu? - Que parlem en anglès, si pot ser.

Marià, ho tens clar.

El poble és molt a prop i podreu anar-hi pels vespres.

- Què? - Que hi ha un poble preciós.

Hi ha un bus a les 19:30, però a les 22:30 heu de ser aquí.

Que a les 07:00 hem d'estar desperts.

- Això ha dit? - Sí. No?

El Miguel us explicarà què heu de fer a continuació.

- I ara? - Que un tal Miguel ve després.

Hola, soc el Miguel.

- Qui és aquest? - El Miguel.

Aquí teniu les samarretes i les llibretes. Si aneu cap allà trobareu les cabanyes.

- I si teniu algun dubte... - Dubtes?

Diu que ens hem de posar aquelles samarretes

i només les podem rentar un cop per setmana.

Gràcies, Miguel.

Agafeu samarretes i a l'hora de dinar us expliquem més coses.

Mira, això sí que ho he entès. Ja he après una mica d'anglès.

I'm flipping tulipping!

Fa una mica d'olor a tancat.

- I per què hi ha quatre llits? - Serà per posar la roba bruta.

- Què passa, pitus? - Posa el fre, Guifré. Què fas aquí?

Que soc el vostre compi!

Com ens ho passarem, tot el dia junts.

Serà el millor més de la vostra vida. Aprendreu una de coses amb mi.

Hi haurà un canvi, que estareu irreconeixibles.

Hola, nois. Hola, Luis, com estàs?

Aquí, com el peix a l'aigua, i tu?

Molt bé. Com està te mare?

- Ara millor. Bé, poc a poc. - Me'n alegro.

Us explico una mica:

si aneu a aquella taula, us informaran de totes les activitats que tenim, sí?

Gràcies.

No m'heu entès.

- No. - D'acord.

A la taula d'allà us explicaran les activitats a les que us podeu apuntar.

Tenim una llacuna, sales d'art...

- taekwondo , classes de guitarra... - Estàs bé?

Sí, sí.

- Estic molt contenta que siguis aquí. - Sí.

- Què m'ha dit? - Que li agrada que siguis aquí, no?

Sí.

Això o una altra cosa.

- Qui era? - David, no la recordes?

- Qui era? - No.

- Qui era? Qui era? - Maroto, ja va. Ets pitjor que un deute.

No em toquis els nassos, Paquito.

- Em donava classe a l'acadèmia de mates. - Bé...

- Vaig a apuntar-me a alguna cosa. - Un moment, que hi anem tots.

Nois, no cal que ho fem tot junts.

- Molt madur. - I aquest què li passa?

No sé.

I nosaltres a què ens apuntem a més de l' english pitinglish ?

Quina activitat vols fer?

- Que a què et vols apuntar. - Ah, sí.

Taekwondo.

Següent.

- T'has apuntat a taekwondo ? - Sí.

- I per què? - Perquè m'encanta.

Però si odies l'esport.

Això ho dius tu.

T'agrada l'esport?

No.

- Llavors? - Bé...

- És clar. No? - No sé.

Vinga, nanos, que avui la liem!

Ho enteneu?

La lletra no diu " esta sí, esta no ".

Diu " éxtasis, exta no ".

- I què? - Com que i què?

Doncs que Chimo Bayo és un galifardeu.

Que a València estan passant coses.

Quines coses?

Cosetes, nano.

Aquesta nit prenem un Malibú amb pinya.

David!

Hem de parlar amb tu sí o sí.

Millor anem a la nostra cabanya.

Sí, millor.

- Ens hem assabentat... - De que a la Patricia li moles!

- I com ho sabeu? - Perquè li hem preguntat.

- És clar, cap de suro! - Però si em vau prometre no dir res!

- Sí, però et vam mentir. - Va, que t'ajudarem i faràs goig.

- Què? - No pots anar amb aquests cabells!

- Que no vull conèixer a ningú. - Només cal que preneu alguna cosa i prou.

- Farem que se't vegi el front, eh? - No, el front està bé.

- Hola. - Ostres, David, fas mala cara.

- A veure si amb la Patricia et va millor. - Ho sabeu?

- Sí. - Sí.

Si us plau, deixeu-me respirar.

No vull quedar amb ningú. La Layla em va deixar ahir.

Necessitaré una mica més de temps per mi mateix. M'enteneu, no?

- Ens ajudeu? Li farem un canvi de look. - És clar!

No, no m'enteneu.

- A nosaltres la Patricia ens encanta. - Moltíssim.

- El té llarg, no? - Oi tant.

Seré la teva ajudant,

Perquè sé el què et fa falta.

Allò més important

És deixar de pensar en l'altra.

Es diu Layla!

Es un error

pensar en una historia acabada.

S'ha de seguir endavant,

això ja és aigua passada.

Sempre que et perdis una estona,

Recorda que el camí es retroba.

Si et deixes de tanta ximpleria,

Avui pot ser és un gran dia.

Si ho proves, no perds res.

Si ho proves, no perds res.

Ara ja no pots perdre res més.

Si ho proves, no perds res.

No hi ha temps a perdre més.

Ara ja no pots perdre res més.

No et posis a buscar,

Sols cal que deixis que et sorprengui.

T'hauries d'animar,

Si algú vol, deixa que et conegui.

La vida és un moment,

tot passa molt de pressa.

No et compliquis ja més.

No t'ho pensis tant i espavila.

Si et deixes de tanta ximpleria,

Avui pot ser és un gran dia.

On vas?

No ho sé, m'he atabalat.

Per què no vas amb la Patricia?

Perquè no vull parlar amb ningú.

Només amb tu.

Però jo no hi soc i no tornaré.

No m'ho diguis això.

- Ves a parlar amb ella, fes-me cas. - Estàs segura?

No tens res a perdre més.

No tens res a perdre més.

No hi perds res.

Si ho proves, no hi perds res.

Si ho proves, no hi perds res.

Ara ja no pots perdre res més.

Si ho proves, no hi perds res.

Ja no hi perds res més.

Ara ja no pots perdre res més.

- Estàs bé? - Sí, molt bé.

Sí, molt bé.

Ara pregunta-li a ella.

- I tu? - Què?

- Que com estàs? - Que com estàs?

Molt bé.

Pregunta-li si vol fer un tomb.

- Au, digues-li-ho. - Vols prendre alguna cosa?

Visca! Digues-li que sí.

Ostres, és que ara no puc.

I com és que no pots?

- Perquè he de fer coses. - David, no.

- I demà? - Sí! Demà sí.

Doncs, demà podria ser, sí.

Què hi fas aquí?

Hola.

És que a mi m'encanta el taekwondo . I tu?

Jo en faig des de petit.

No ho sabia.

Apa...

Fins després.

Fins després.

Hola. Jo em dic Alfredo i tu?

- Paco. - Paco? Perfecte.

Llavors, vols fer taekwondo ?

Sí.

El suc de poma, sispli.

Quasi no en queda. No en tens més?

No, no et preocupis. Ara se'm passa.

Gràcies.

Puc explicar-te un secret?

I tant.

Tinc nàusees perquè estic embarassada.

Però... tens nòvio?

Em va deixar al dir-li.

I què faràs?

I és nen o nena?

Encara no ho sé.

Bé, tan se val.

Tenir un fill és el més maco del món. Enhorabona.

Vaig a cuinar-te, que has de menjar per dos.

No, no pateixis.

Doncs millor, perquè no sé fer ni un ou ferrat.

- Si no ho veus, no passa res. - No, no ho veig Paco.

Doncs ja està, no hi vagis.

Va, nanos, que aquesta nit hi ha farra.

Què t'ha passat a l'ull?

És fals.

- I per què el duus? - Perquè a les ties els hi mola.

I vosaltres no us mudeu, que aneu fets una coca?

- I tu què tens? - Ha quedat amb la Patricia.

- Però no vull. - Doncs vaig jo.

- Hola, canvi de pla. - Millor.

- Què t'ha passat a l'ull? - Una cosa molt fumuda.

- Quin és el canvi? - No vas a prendre res amb la Patricia.

Efectivament.

- Però molt, molt fumuda. Us l'explico? - No.

Millor, perquè... Déu-n'hi-do.

- Hem tingut una idea. - No penso anar-hi.

- És clar, és que ve ella. - Perfecte, em va genial.

- No. - Sí i també ve en Tormo.

Escolteu, on és el Luis?

Aquí té, mademoiselle : suc de pomes natural.

Pren-te'l ràpid que s'escapen les vitamines.

- L'has fet tu? - Efectiviwonder , m'he colat a la cuina.

És més aviat un puré o una papilla que el que seria un suc... però és bo.

- Gràcies. - No es mereixen. I mira!

Un parxís i un Risk, que és com un Monopoly per intel·ligents.

- Patricia! - Petó, veritat o atreviment?

Veritat.

És cert que t'agrada algú de la sala?

Sí.

Ei, tu sabies que si barreges Baileys amb Coca Cola et pots morir?

- Maroto, això ho sap tothom. - No, tothom no.

El veí del meu cosí va acabar a urgències el mes passat.

Paco, petó, veritat o atreviment?

- Veritat. - Veritat un altre cop?

- Oi que... - Què?

...t'agrada algú present?

No.

Que no m'agrada ningú i prou. Què pesats.

David, a mi m'agraden unes quantes.

- Silvia. - Petó, veritat o atreviment?

- Petó. - Petó?

A qui el fas?

Silvi, me'l pots fer a mi, eh? Cap problema.

- Què dius, Maroto... - No em diguis Silvi.

Doncs, no ho sé…

...però jo crec que... Tormo!

Estava claríssim, però claríssim del tot.

Patricia, petó o atreviment?

Atreviment.

Has d'agafar una canoa i creuar fins l'altra punta de la llacuna.

Jo sola no puc amb una canoa.

D'acord, doncs escull algú que t'ajudi.

Patricia, pots triar-me a mi, eh? No m'importa.

I si em vols fer un petó, tampoc et diré que no.

Gairebé...

...dic petó.

Però estaven molt pesats i he pensat que igual t'enfadaves.

Home, enfadar-me tampoc.

- No? - No.

Què beus?

53 amb vainilla.

En vols?

- Aquest no és el camí cap a les barques. - Ja, és que anem a un altre lloc.

Seu aquí.

No hi cabem.

Prova-ho.

T'agrada Nacha Pop?

Molt.

Aquí.

Un, dos, tres, quatre.

Em ric de Reykjavík!

M'has guanyat per tercer cop consecutiu. Quina mala sort que tinc.

- Luis, m'estàs donant peixet? - Què?

- Què? M'estàs donant peixet! - No.

- Sí. Si us plau, no em donis peixet. - No, que no.

És el primer cop que em fan trampes per perdre.

- Vinga, una altra. - Va.

Moltes gràcies, m'has animat molt.

Sí.

- No has entès res, oi? - Res de res.

Moltes gràcies, m'has ajudat molt.

Me'n alegro.

Doncs bé, fins l'hora del café.

- Apa, descansa. - Fins demà.

Ets un esperit bo o dolent?

Que no, que s'ha mogut.

- Luis on erets? - Feia un tomb.

- Un altre cop? - Va.

Fes-li un petó.

Au, pregunta-li-ho com a mínim.

Ens veiem demà?

Patricia, et puc fer un petó?

Sí.

Ens veiem demà.

Adéu.

Adéu.

L'has cagat.

Ostres, Layla, que no.

Gairebé m'esteu obligant i no puc.

Però David...

...ella és perfecta.

No, no ho és.

I per què no?

Perquè no és tu.

- Visca! Ja s'ha quedat tocat. - És que m'ha pillat desprevingut.

- Tothom a cridar, va: visca! - Visca!

- Figaflor! Lluç! - Què bona, mare meva!

La propera anirà millor. Descansa, d'acord?

- Gràcies. - Adéu.

- Collons, si és el Bruce Lee! - Què fas?

- Què, Bruce Lee, com estàs? - Se m'ha caigut.

- Què guanyeu fent això? - Ei, no et pots empipar!

Et queixes tot el dia, tu.

Vaig a veure al Sr. Roca. M'ha agradat el taekwondo , eh?

Home!

Paco...

Puc demanar-te un favor?

És que m'ha quedat mates pel setembre.

Hi ha una biblio al poble.

Per si em pots ajudar a estudiar una mica.

Paquito, capità, què tal amb el taekwondo ?

Molt bé.

- Normal, sempre has tingut una fera dins. - El Paco una fera?

Sí, Maroto. El Paco val un imperi.

- Vols que t'ajudem? - Amb què?

- Amb el taekwondo . - Però vosaltres en sabeu?

La veritat és que en sabem força.

- Ja estic llest, Ernest. - Va, Paco, tu pega'l superfort.

Això és igual. Tu tira i anem fent.

- Xitxarel·lo, cagabandúrries, capsigrany! - Au, Paco, pega'l!

- Si és que no vull! - Pallasso, cul d'olla!

- Per què m'insulta? - Per treure't la bèstia de dins!

Jo us ho agreixo, però millor un altre dia.

Però per què m'empeny?

Perquè al taekwondo cal estar preparat per a qualsevol cosa, com a la vida.

De debò, no el vull pegar.

I si pegues al Marato?

D'acord, però a la cara no, que és el meu punt fort.

- Hola, nois. - Noticia bomba!

- La Patricia et vol tornar a veure. - Li flipes moltíssim.

- Si és que a tu ara mateix se't rifen. - Doncs ja en som dos.

- Diu de veure-us aquesta tarda al poble. - Perfecte!

No. Ho he estat pensant i no. Paso.

Doncs vaig jo, nano.

- Però com vols anar tu? - Anant-hi.

- I per què "nano" si ets de Valladolid? - David, tio, que a la noia li flipes!

- Discrepo. - Digueu-li que sí.

- Super, anem. - Que no, si us plau.

Un moment, siguem seriosos. No puc perquè estem ajudant al Paco.

I a més, em fan mal els queixals.

Doncs ja està, hi vaig jo. A mi no em fa mal res. És el millor per a tots.

- Hola. - Hola.

Té, t'he gravat un casset amb les meves cançons preferides.

Gràcies.

- Què voleu? - Una Coca-Cola.

- Jo una cervesa. - No em deixen servir alcohol a menors.

I qui és menor?

Entesos.

Però... quants anys tens?

Divuit.

És broma. En tinc 16.

És el DNI de la meva germana gran.

Se'l vaig robar per fer el que vulgui.

Moles molt.

I tu m'agrades molt.

Disculpa?

- Però jo a tu no, oi? - A veure...

Et semblarà una bajanada, però…

...és que segueixo enamorat de la Layla, la meva ex.

- No em sembla cap bajanada. - No?

- Ja sé que farem. - El què?

Et donaré una setmana perquè t'enamoris de mi.

I si no, et deixo en pau.

Et sembla bé?

- D'acord, provem-ho. - Llavors sí que t'agrado.

És clar que sí.

Bona tarda, senyoreta.

Li ve de gust fer una volta pel poble i prendre un gelat de tutti-frutti?

No em ve massa de gust.

Va, un little walking .

- I el teu nòvio no t'ha tornat a trucar? - El meu ex.

Això. Si prefereixes també li podem dir el "subjecte".

- Doncs no, el subjecte no m'ha trucat. - Doncs millor.

I els teus pares no ho saben?

No, encara no els hi he dit.

I avui què et passava? Estaves com trista.

Bé, hi ha vegades que em sento una mica sola.

Home, sola no estàs, eh?

El Luisito està pel que faci falta. Si tens un rampell, ja saps, okey makey ?

- Okey makey.

- Orxata, escopinyes, el que sigui.

- Llobins, banderilles... - D'acord, moltes gràcies.

Que no m'assabenti que et falta de res. I a mi no em donis les gràcies.

Mira, aquella noia és la meva ex.

- La subjecte? - La subjecte.

Escolta, quan passem pel seu costat tu només saluda i somriu.

- Bona tarda. - Hola.

Ets la pera llimonera.

Molt bé, si sou a un restaurant, com demaneu el compte?

Maroto.

- Què? - Com que què?

- Sí, que què? - Te he fet una pregunta.

Disculpa.

En anglès, si us plau.

Sí.

Perdona, sí.

- Sí. - Ah, no.

No.

Entesos? No.

- Silvi. - Què?

Que what do you "opin you" ?

Marato, t'he preguntat a tu.

D'acord, ho sento.

Can you "repiting" the question?

A veure, per favor. Si us plau.

No ens riguem del company, que som aquí per aprendre.

- " To know ", oi, Marta? - " To learn ".

El que jo deia. Ànims, Maroto, que tu pots.

Repeteixo.

Si ets a un restaurant, com demanes el compte?

- El compte. - Sí...

Sí?

Sí, és un bon...

Sí.

Silvia.

- Per què em dius a mi un altre cop? - Per obrir el debat. Què en penses?

- Que no em diguis més a mi. - No, està bé, Silvia.

Si ets a un restaurant, com demanes el compte?

Bé, sí.

- Almudena? - Com?

- Li llenço la pregunta a l'Almudena. - Que no.

No, a la Violeta, millor.

- Però per què a mi? - En anglès, si us plau.

- Per què jo? No m'agrada. - Millor.

Marta, perdona per interrompre't.

David, tens una trucada urgent.

- Què? - Que et truquen.

- Digui'm? - Hola, com estàs?

Bé, com és que em truques aquí?

Te mare m'ha donat el número.

M'he inventat que era una emergència.

Que passa res?

Que et trobo molt a faltar.

- I el noi aquell amb el que... - Ja no el veig, era un estúpid.

A més que tots els nois que conec els acabo comparant amb tu

i se'm passen les ganes de quedar amb ells.

Sé que és una merda parlar només un minut els diumenges...

...però el minut que parlàvem era el millor de tota la setmana.

I voldria tornar-ho a fer.

M'ha trucat la Layla.

Vol que tornem a xerrar.

- I tu també vols? - Sí.

Però no podem ser parella parlant només per telèfon.

- He de fer més. - Què més?

He d'anar a Mèxic.

- Tu estàs boig? - Molt bé.

Per passar uns dies junts.

- Però com hi aniràs. - Doncs amb avió.

- I el nòvio que tenia? - L'ha deixat.

Ho sabia. L'amor d'aquest parell no és normal.

- I la Patricia? - M'encanta, però la Layla és la Layla.

No us preocupeu per la Patricia, que aquí estic jo.

Doncs vigila que no anem els tres a Mèxic.

- O els quatre. - Un moment.

Per anar a l'estranger cal passaport i que els teus pares firmin un permís.

- Doncs me'l trec i demano el permís. - Així m'agrada, David.

És més segur que figues seques.

I això què vol dir?

No en tinc ni folla, però em flipa com sona.

I això? Això és preciós.

- Puc anar a Mèxic a veure la Layla?

- No.

- Per què no?

- Perquè no, David.

I si anem els dos junts?

- A Mèxic? No!

- A Mèxic? No!

- Però no era que volies ser el meu amic?

- Sí, i el teu confident.

Doncs hi ha millor manera

que anar-nos-en de viatge junts.

No hi té res a veure.

Fill, tu et creus que jo tinc una màquina

que fas així i surten els diners o què?

I una coseta, ja menges fruita?

- Llavors què faràs? - Hauré d'anar-hi sol.

- Així m'agrada, David, enginyant-te-les. - No pot.

Per què no? Falsifiquem l'autorització i au!

I el passaport? Sent menor ha d'anar a comissaria amb els seus pares.

No hi ha res a fer llavors?

- No puc viatjar a l'estranger? - Sol no.

David, el viatge és una bogeria. Podrien enviar-te de tornada tot just arribar.

O no. Podríem passar uns dies junts.

- Hola. - Hola, Pati, per fi em trobes.

Sí, quina sort.

Estàs bé?

Vaig a fer un tomb.

Què li passa?

- No t'ho podem dir, és un secret. - Vol anar a Mèxic a veure la Layla.

Però tu no et preocupis, que el teu Marotito no marxa enlloc.

- Hola. - Hola.

- M'han dit que vols anar a Mèxic. - Cordons, era un secret.

Doncs crec que és el millor. Crec que tu i jo no encaixem massa.

- No? - No.

A vegades em passa que m'agrada molt un noi i després veig que no era per tant.

Així que millor que vagis a Mèxic.

- Bé, és igual. No hi puc anar. - Per què?

Al ser menor, no puc treure'm el passaport i els meus pares no em deixen viatjar.

- Jo crec que sí que pots. - Com?

- Amb el passaport d'un altre. - És clar.

Però qui me'l deixaria?

- Tens germans grans? - No.

- Cosins? - Sí, però vells.

- Quant? - Uns 35.

Doncs sí. I un amic?

- El Fernando! - I ho va fer amb el seu cosí pel teòric.

- Però ell i el seu cosí són iguals. - Sí, però tenim una idea.

- Hola, amics meus. - Maroto...

- Pots portar una gerra d'aigua? - No.

- És per mi. - Vaig.

- I el Fernando té passaport? - Què ha de tenir-ne.

D'acord, doncs fem una cosa.

Ell es fa la foto del passaport.

Us pentineu igual i us poseu ulleres, que ajuda a assemblar-vos perquè tapa.

Ara, us heu d'escapar un dia a Valladolid per fer-ho tot.

- I com ho fem? - Ja veurem.

- M'ajudareu? - David, aquesta pregunta m'ofén.

Paco?

Moltes gràcies, tia.

Perdoneu, però he de fer una cosa. Et fa res?

- Per què l'ajudes? No t'agradava? - Què va, era una ximpleria.

No us ho empasseu, oi?

Aquí tens, reina mora.

- Maroto, potser ens has de fer un favor. - O dos.

- Digui'm?

- Hola.

- David!

- Escolta'm, t'he de fer dues preguntes.

Una: si vinc a veure't a Mèxic, podries passar uns dies amb mi?

I dos: vols que hi vagi?

- De debò? - Sí!

- De veritat? - Que sí!

Bona tarda de dissabte. Tens nàusees una altre cop?

- Sí. - Ho sabia. No t'he vist al dinar i dic:

la Martona està pitjor. Si és que soc un pou de ciència.

- M'has fet suc de poma? - Yes, very good, patates amb suc.

I aquest cop amb menys grumolls.

I aquesta tarda vaig al poble i et pillo el sopar,

que has de començar a menjar llegums, pel ferro.

Entesos.

Gràcies.

I si aïlles la X, només et queda dividir-ho.

I ja està.

Sí.

Sí què?

Sí, que crec que ja ho entenc.

Segur?

No.

Vols que t'ho torni a explicar?

No, crec que no.

Aniré tirant ja.

D'acord.

Adéu.

Penso,

Que ara començo

A aconseguir-ho

Per primer cop com jo m'ho estimo.

I tot i fer por,

Ara estic fent-ho.

Sembla que avui per fi estic gaudint-ho.

El món em diu,

que sencer somriu.

Ja tot és fàcil. Va, no defalliu.

Sento que volo.

Veig que me'n surto.

No sé si realment tot ho somio.

No voldria que pari, no voldria que acabi,

No voldria tornar-me a sentir com ahir.

Perquè estic, com jo vull estar.

Perquè soc, el que vull ser.

On jo vaig, no em pararan.

Perquè avui,

les coses bones passen per a mi.

Passen per a mi.

Les coses bones passen per a mi.

Les coses bones passen per a mi.

Passen per a mi.

- En què et puc ajudar? - A quant estan els vols a Mèxic?

- Al DF? - No, en turista.

- Disculpa? - Que en turista millor.

Ja, però al DF?

Pot ser.

Però si és un embolic, deixem-ho córrer.

- A veure, tu vols anar a Mèxic, no? - Afirmatiu.

Però al DF o no al DF?

Vostè què em recomana?

DF.

El que jo deia.

I quan costen llavors?

Com que 115 000 pessetes?

És que Mèxic Districte Federal,

o com m'agrada dir-li a mi, DF, està a prendre pel sac.

- Què fem? En tinc menys de 10 000. - Aquí en posarem tots.

- Jo tinc unes 20 000 pessetes. - Com tens tants calés?

És que gasto poc.

Jo puc aportar gairebé 15 000.

- Doncs tindríem unes 40 000. - No sumem ni la meitat.

- Escolta, que jo igual en tinc força. - Quant?

- Força. - Quant?

- Força. - Quant!

- Doncs 50 000. - I per què en tens tant?

De mon pare, de l'herència.

Em va dir que els invertís en quelcom que em fes molt feliç.

- No, Luis... - David, que tu siguis feliç,

és el que més feliç em fa. Entesos?

- Us ho tornaré. - Sense presses ni interessos.

- Encara faltarien unes 20 000 pessetes. - Ei, senyors.

Jo sé d'on es poden treure diners si ja tens una quantitat... considerable.

Dabuti , Ferdinand. Jo ja sabia que quan t'unissis al pla engegàvem.

Com us escapareu a Valladolid un dia sencer?

Ha de ser el dia de l'excursió a Segòvia i hem de pensar un pla per no anar-hi.

Tinc una idea i bacallà.

- "Hola." - Hola.

- "Com estàs?" - Bé, gràcies.

"Què tal el dia? No t'he vist al menjador."

Bé, molt millor. Només volia descansar.

Passa res?

Si no vols no passa res, però tu m'ajudaries amb una cosa?

- És clar. - T'agraden les pel·lis d'amor i luxe?

- Sí. - A mi també i el David n'està vivint una.

Bé, molt luxe no té, però amor... Amor en té per donar i per vendre.

Però cal que algú ens ajudi en uns dies perquè la pel·li surti bé.

I has de ser tu.

Tu sols digues el que t'hem dit.

- Sols aquesta frase. - Sí, però deixeu-me, que jo controlo.

Maroto, quant menys, millor. Ho pilles?

- Puc passar? - Sí, passi.

Mare meva, quin desastre.

- Però esteu molt malament? - Sí.

- Fatal. - Veus, Natalia? Fa una hora, igual.

És un virus d'aquells que t'agafen i no et deixen anar.

- I a tu no t'ha agafat? - Doncs no. I es preguntarà per què, no?

- Bé, no... - Doncs miri, jo li explico.

- Tinc una bona genètica. - Molt bé.

- Així no poden anar d'excursió. - No, això està clar.

- Amb la il·lusió que els hi feia veure l'aqüeducte, pobrets!

- Jo em puc quedar amb ells. - Segur, Marta?

- Sí, així descanso. - Apa, doncs vinga.

Tu vens amb mi que el bus ens espera. Ens veiem aquesta nit, Marta.

- D'acord. . - Fins després!

- Que us recupereu aviat! - Fins després.

- Gràcies. - Gràcies.

- En quant arribi l'autobús, marxem. - Tu també vens?

No us deixo sols ni boja.

Chachi piruli Juan pelotillas.

PLA MÈXIC.

Primer, al poble pillem un bus que ens porta a Valladolid.

Segon, el Fernando i jo ens pentinem igual i es fa la foto del passaport.

Tercer, li dono les claus de casa al Luis perquè agafi tots els diners.

El Luis va a casa meva i a la seva, que vivim un al costat de l'altre.

Quart, anem a comissaria a pel passaport.

Cinquè, pensem com anar a Madrid.

- David, ja n'hi ha prou de tant pla. - Tranquils, només queden dos passos.

Sisè, anem a casa del Paco a pels seus estalvis.

I setè, el pla secret del Fernando.

Quin era el segon pas?

Ens ha de deixar iguals, com si fóssim bessons.

I si s'ha de rapar, es rapa.

Sols cal pentinar.

Ostres, Fernando. Quines ulleres més lletges.

Eren les que més tapaven. Té, emprova-te-les.

- Per què les compres graduades? - En veritat eren del meu avi.

Em marejaré?

Tu posa-te-les. Si és poca estona, no passa res.

PEL LUIS, EL MEU FILL GRAN.

Ja està. Me'l donen en una setmana.

- D'acord, i en quin cotxe anem? - En el de ma mare, que mai l'utilitza.

Anem, que els meus pares sempre surten a la mateixa hora.

- Rei, estàs bé? - No sé...

Estic com destemperat.

- Vols que ens quedem? - No.

- Segur que no? - Sí, segur.

Bé...

Lliure.

Tanca.

No, a l'habitació dels meus pares.

- No arribo! - Per què han tornat?

- No sé. - Què fem?

- Mira que t'ho he dit, eh? - Què fem?

Va, et faig una camamilla.

- Però què faig amb això? - Al cap.

Ajuda'm.

- Antonio, què passa? - Res.

La meva pobre mare, quin disgust!

- Se'n haurà adonat de que érem nosaltres? - Gens. No has vist que he parlat estrany?

Pensarà que som alemanys.

- Paco, si us plau! - Gràcies.

Paco, mira'm. Hem d'aconseguir la resta de diners com us vaig dir.

- Però és segur? - Tant segur com que em dic Fernando.

Perdona...

Quan m'assegui, podria esperar un minut i posar aquest casset?

- És clar. - Gràcies.

- Tot bé? - Dabuti , i tu?

Dabuti també.

Ja sé què serà el bebé.

- I què serà? - Nena.

I com ho saps?

Me àvia sempre diu que les embarassades es posen més guapes quan és nena.

I tu cada dia estàs més guapa.

Apa, mira.

"Contigo en la distancia".

Era la cançó preferida de mon pare.

Li flipaven els boleros.

També li agradava una que deia: " Pasarán cientos de años ".

- Saps quina és? - Sí.

Sempre la posava al cotxe

i ell, que era un graciós, cantava:

" Pacharán cientos de años ". Ho pilles?

Ens partíem el cul sempre que ho feia.

Ho passàvem genial.

Pots pujar una mica el volum? Gràcies.

Em permet aquest ball, madmoiselle ?

Sens dubte.

Sols s'ha d'encertar el got de la boleta. Bufar i fer ampolles.

- I quant es guanya? - Doncs el que apostis.

Si jugues 1000, guanyes 1000.

Però atenció.

Si jugues 20 000,

- guanyes 20 000. - Que no.

Sí, escolta'm. Comencem amb 500, d'acord?

Per veure si anem bé i si ho veieu bé, apostem més, sí?

- Tu per què no jugues? - Perquè només tinc un de 5000.

- Però juga-te-la. - Au, vinga, sí.

- Amb 5000 pessetes. - Va.

I... Mira la boleta, mira la boleta.

La boleta, on serà?

On serà?

Allà.

- Visca, 5000 pessetes! - Vinga, 5000 pessetes pels teus collons.

Té.

I vosaltres què, jugueu?

- Sí. - No.

- Bé, però poc. - Quant?

- Cent. - Cinc-centes.

Fem 500.

Va, i... Mira la boleta, mira la boleta.

La boleta on serà?

- I, on serà? - Allà.

- Molt bona, nanos. - Va, una altra.

- Sí. - No.

Quant?

- Mil. - Cent.

Doncs 1000.

I... Mira la boleta, mira la boleta.

La boleta on serà?

On serà?

Allà.

Va, que aquest pas em deixareu sec, eh?

No, espera. Ara vaig jo.

- Quant? 5000? - Sí, 5000.

- No, anem nosaltres. És el nostre torn. - Amb 5000 també?

No...

Anem amb més.

Poden ser 25 000?

Està molt bé.

Bé, si no pot ser,

i ha de ser amb menys diners,

- com 1500, per posar un exemple. - No, 25 000 està bé.

Tensió, senyors, tensió.

I... Mira la boleta, mira la boleta.

La boleta on serà?

La boleta on serà?

Allà.

- Ai, quina llàstima! - Bé, se m'ha fet tard.

- Ja juguem una altra. - Uns dies es guanya i altres es perd.

Què passa?

Ho sento.

L'he cagat.

- Hem perdut els diners. - Què?

Havíem d'endevinar sota quin got era la bola.

Però és que no us puc deixar sols ni cinc minuts?

I ara què fareu?

Tranquils, deixeu-m'ho a mi.

Segur que és ell?

- Sí, segur. - Esteu segurs al cent per cent?

Compte, que podem engarjolar a algú innocent, eh?

Que sí, és ell segur.

Doncs ja està, Miguel. Cas resolt.

- L'Arsenio, un altre cop. - Quin pocavergonya.

- I a més amb menors, és un cas. - Això és lleig, sí.

Però nois, no sabeu que aquesta gent són estafadors?

Saps què passa? Que aquests tres no han viscut prou.

Ja ho veig, ja.

Aneu al bar de la seva cunyada, que l'Arsenio sempre és allà.

I li dieu que o ho torna tot, o dorm al calabós.

Luisito, quant els han estafat?

Tots els seus estalvis, 45 000 pessetes.

- Tant? - Doncs sí, Merlí.

Hola. Venia a donar-te les gràcies per tot el que has fet avui.

No es mereixen.

Ens han sobrat una mica de diners. No és massa, però volia donar-te'ls.

- Luis, no. - Sí, si us plau, pel bebè.

Gràcies.

Vull que sàpigues que t'ajudaré en tot el que necessitis.

I que si vols, jo...

fins i tot podria ser com un pare per aquest nen.

- Luis... - No, deixa'm acabar, si us plau.

Sé que soc jove, però sempre he estat supermadur per la meva edat.

I si el que t'importa són els ferros, l'any que ve me'ls treuen.

També sé que soc petit, però em portaran a un metge de creixement

i allà m'ajudaran a fer l'estirada.

Molt malament se m'hauria de donar per no acabar fent 1,72 m.

Que està prou bé, no? Si fa o no fa, la mitjana espanyola.

I a nivell econòmic, en tinc 15 cap a 16.

En no res em poso a treballar i a guanyar diners que seran tots per a vosaltres.

Ja està. Fins demà.

Bona nit.

Hola.

Pringat!

En tot el clatell.

Qui ha sigut?

- Eh! On vas? - Qui ha sigut?

- Va, Paco, pira't. - Au, pesat.

- Qui ha sigut? - Calla't ja, ves-te'n.

- Que qui ha sigut? - He sigut jo!

Va, Tormo, fot-li ja dues hòsties.

Ets un cabronàs.

Va, Paco, pira't.

- Què et passa? - Està boig!

Paco, ves-te'n.

Paco, ves-te'n ja!

- Paco! - Torna-se-la!

Paco, ves-te'n. Escolta'm, si us plau. Ves-te'n, d'acord?

- Ara què? Ara què passa? - Paco...

Ala de tres donaré un cop de puny i l'esquivaràs, entesos?

Un, dos i tres.

Em feu fàstic.

Estimada, Layla.

T'escric aquesta carta

per si no puc arribar a Mèxic.

Vull que sàpigues

que ens farem l'abraçada promesa,

perquè... cada minut que parlem

és el millor de la meva setmana.

Segur que ens veurem aviat.

T'estima sempre, David.

M'han trucat els meus pares.

Els hi he dit que estic embarassada i volen que torni a casa.

I crec que és el millor.

És clar.

Allà estaràs dabuti .

I quan marxes?

Demà.

- Té. - No.

Sí, agafa-ho.

A més dels diners hi ha el telèfon de casa dels meus pares.

Si és nen, ja sé quin nom posar-li.

No!

Ets la pera llimonera.

I per què deixes el taekwondo ?

Perquè prefereixo fer tir amb arc.

D'acord.

Si canvies d'opinió... aquí estem, d'acord?

- Gràcies. - Gaudeix-ho.

Paco!

- Deixes el taekwondo ? - Sí...

...perquè vull fer tir amb arc.

- Quina casualitat. - El què?

No, que just pensava en deixar el taekwondo i apuntar-me a tir amb arc.

Si vols hi anem junts ara.

D'acord.

Marxa la Marta?

- Per què? - No ho sé.

T'ha passat res amb ella?

No, que m'ha de passar?

- Anem? - Espera.

Sabia que es giraria.

Ai, David...

Tu i jo estarem fotuts tota la vida.

- Per què? - Perquè som uns romàntics.

Una mica sí.

- Mama, surto a prendre alguna cosa. - D'acord, però no facis tard.

- Jo fins l'esmorzar no dic que no hi sou. - Exacte.

Anem.

David, una cosa.

Ara que marxes, t'importa si passa res entre la Patricia i jo?

- No. - Millor.

- Per què?

Perquè començo a notar una tensió molt heavy entre els dos.

Bé... Sort, pitus.

Maroto, ets un peça...

Gràcies.

Molta sort.

- Vinga, príncep. - Anem.

Has vingut amb el Mercedes de ton pare. S'agraeix.

- Va, entreu, però traieu-vos les sabates. - Com?

Per no embrutar. Mon pare estima més a aquest cotxe que a mi.

- Si li passa res, em mata. - Dabuti , així anem més còmodes.

- Tapeu-vos les mans per evitar marques. - I si anem de braços creuats?

- Sí, millor. - Dabuti.

- Fernando, no podem anar més de pressa? - No sé què passa, però no tira més.

- I fa una mica d'olor a cremat, no? - Ja, no sé per què.

Aquesta és la típica cosa que si no hi penses, es soluciona sola.

L'important és que arribem de sobres, no?

- Sí, arribar arribem. - Doncs ja està.

Us vull dir una cosa.

Dispara.

Què passa?

Bé... crec que millor us ho explico un altre dia.

Paco...

Nosaltres serem amics teus tota la vida,

així que ens ho expliques quan vulguis.

D'acord.

Posem música?

Sí.

Va, pitus!

- Fernando! - És que he pitjat el que no és.

Ja està.

Sabeu que segurament m'enxampin i no em deixin passar, no?

- Què va, tu posa-te-les. - Sí, posa't les ulleres i passes segur.

L'important és que vagis supersegur. Que no et vegin amb por, que no dubtis.

Saps què em deia mon pare?

"Luisito, si tens por i no vols que se'n adonin...

...mira cap endavant, passes curtes i molta mala llet."

Ja veuràs.

I té.

És una carta de la Layla. Me la va enviar a mi perquè no la obrissis fins ara.

Moltes gràcies per tot.

Entre els pitus no ens les donem.

- Ànims, figura! - I envia'ns una postal.

Fernando, fa molta olor a cremat.

Sí i ja sé perquè.

Hem vingut des del campament amb el fre de mà posat.

- Què dius, perdius? - Això és greu?

Crec que força.

- Si et faig una pregunta seràs sincer? - Sempre.

- No has aprovat el carnet, oi? - No.

- Què? - Ni em vaig presentar.

Els diners per examinar-me els vaig posar per comprar el vol.

Així són els pitus.

Hola, David.

T'escric aquesta carta perquè sàpigues

que passi el que passi,

mai me'n oblidaré del que estàs fent.

Tot i que no et puguis pujar en l'avió i no es puguem veure ni et pugui abraçar,

jo sentiré l'abraçada exactament igual que si ens l'haguéssim feta de debò.

Ets el millor. T'estima sempre, Layla.

Jo també. Sempre.

Posa't les ulleres.

I recorda, quan arribis, vas a la Plaza de Coyoacán.

T'estaré esperant allà.

A la foto el Fernando i jo no ens assemblem tant.

Bé, s'ha d'intentar.

Ja no hi perds res més.

Ja no hi perds res més.

Ara ja no pots perdre

- res més.

- Bon dia. Viatja a Mèxic?

- Sí. - Em permet el passaport, si us plau?

- Fernando Mora Ruiz. - Efectivament.

Benvingut a Mèxic.

Següent, si us plau.

Ja no hi perds res més.

Ja no hi perds res més.

Ara ja no hi pots perdre res més.

- Bon dia, on viatges? - A Mèxic.

- Tu sol? - Sí.

- Quants anys tens? - 18.

- I per què viatge a Mèxic tu sol? - Perquè mon pare viu allà.

Passaport.

Treu-te les ulleres, si us plau.

Ara ja no hi pots perdre res més.

Ja no hi perds res més.

Ja no hi perds res més.

Ara ja no pots perdre res més.

Ja no hi perds res més.

Ja no hi perds res més.

Ara ja no hi pots perdre res més.

No hi ha, res a perdre més.

Ja no hi perds res més.

Ara ja no hi pots perdre res més.

Ara ja no hi pots perdre res més.

Bravo!

- Fes-li un petó! - Per fi has arribat.

Em vaig posar les ulleres.

M'HO PASSARÉ MILLOR.

FI.