Original subtitles

Feu publicitat pel vostre producte o marca aquí

Tim.

No vols anar a veure què ha estat això?

No.

S'ha ensorrat un edifici.

Per si sol?

Vols que vingui a ajudar-te?

Jo...

no sé si ho vull veure.

Això és per a tu.

Molt amable.

Gràcies.

És l'edifici que s'ha ensorrat.

M'imaginaré que és una altra cosa, si et sembla bé.

M'agrada.

Em recorda una cosa en la qual estic pensant.

Estic intentant

entendre la diferència

entre acabar i morir.

Les coses importants moren,

les que no, acaben.

Exacte.

Et faria res pensar-hi amb mi

i dir-me què en penses?

Bé...

Prefereixo esperar a que el que penso

siguin pensaments abans de dir-los en veu alta.

Ho sé.

Tenim temps.

Llavors val.

Me'n vaig a la fira.

Pots venir amb mi si vols.

Hi aniries sol?

Sí.

M'agrada la idea que vagis sol.

I els focs artificials?

Massa obvi?

Això és per a tu.

Vas dir que t'agradaven les pinyates.

M'agraden. Estic obsessionat.

L'has fet tu?

Sí.

- Què se suposa que representa? - Això?

No és res.

Quant es triga?

Podrien ser cinc segons o podria ser tot el dia.

I després què?

Normalment els nens es barallen per agafar el que cau.

No, vull dir

que què passa amb la pinyata.

Jo la tiraria.

No la trobaràs a faltar després?

No et sabrà greu haver-la destrossat?

No crec que em sàpiga greu.

Mai he destrossat una.

Però en tens centenars.

37. En tinc 37.

No vols saber què hi ha dins?

Sempre hi ha llaminadures i joguines barates.

Només m'agraden buides.

Però odio el poc que pesen sense res a dins.

És un problema.

Suposo que la teva és diferent?

El que hi ha dins és diferent?

És totalment diferent.

Estic molt content.

Avisa'm quan caiguin les coses, per saber quan he de parar.

Ja ha sortit.

Estàs bé?

Més que això.

Pots posar-te cascos?

He d'escoltar-ho pels altaveus.

He de cagar.

Està bé?

Surt de la meva porta.

Roman,

això què és?

M'agrada que li hagis dit

''això''.

S'assembla a tu.

Sí, he fet servir el mirall.

Ets tu?

No, es diu Pentti Monkkonen.

Mai li van fer una foto.

No és que ho fessin expressament ni res.

Simplement és que mai ningú va voler,

suposo.

Va desaparèixer, no sé,

farà vint anys.

Ningú sap el que li va passar.

Ningú sap quin aspecte tenia,

a banda de la gent que el coneixia personalment,

però aquests no compten,

així que he fet que s'assembli a mi.

Aquests dibuixos són guais.

M'agraden molt.

I al final,

tindran

aquest...

aspecte.

Però no he descobert com dibuixar-lo encara.

Creus que va morir?

No.

Encara està en algun lloc?

No.

Crec que dir...

que el Pentti Monkkonen va morir o

encara és viu en algun lloc,

té més a veure amb nosaltres que amb ell.

Què creus que va passar?

Quan...

quan un vaixell naufraga

a l'oceà

i hi ha gent a bord,

mirar fotos del naufragi

és espectacular.

Però no penses en la gent.

Només penses

en l'intens que es veu el vaixell perquè saps que estan a dins.

M'estàs posant nerviós.

De debò?

Sí.

Estàs donant a entendre

que et vols suïcidar?

No.

No ets com algú en un vaixell,

ets molt important.

Ets com...

una mena de sol.

Val.

El sol és important,

però no pensem en ell.

Pensem que és una llum de fora.

O ni tan sols ens hi fixem.

Simplement...

tenim llum.

A mi m'encanta el sol.

Sí,

tenim sort d'estar a prop d'una cosa que està en flames.

Guillaume, estàs bé?

Genial.

I tu?

M'avorreixo. Me'n vaig.

De debò?

Crec que aquí està passant una cosa fascinant.

Saps aquest projecte en què estàs treballant?

Sembla que el fill del meu veí s'ha suïcidat.

He mirat per sobre de la tanca i...

L'he vist per la finestra.

D'on ve tot això?

Tu què creus?

T'ajuda?

Potser.

No ho sé, encara.

Com era?

No ho sé...

abatut.

És l'única paraula que em ve al cap.

Els importarà als seus pares?

Sí,

crec.

Són practicants.

Tant de bo pogués fer alguna cosa més per ell.

Tinc una amiga

que col·lecciona cinturons explosius.

Et cauria bé.

És com jo, no vol fer explotar el seu cinturó.

Però segurament em donaria un.

El problema és...

que els forenses

sabrien que va passar després que morís.

Amb l'ADN i tot això.

Odio l'ADN.

M'ho imagino.

Vaig veure una foto l'altre dia.

Estava investigant sobre Pentti Monkkonen,

l'home que va desaparèixer del tot.

Era la foto de la teulada d'un edifici,

vist des de dalt,

i hi havia una ombra.

Es veia que era l'ombra d'una persona,

però no hi havia ningú allà.

I era...

Hi havia alguna cosa estranya, però no sabia què.

I vaig llegir què era.

Pel que es veu,

algú va caure o saltar d'un avió.

Suposo que va caure durant quilòmetres fins que va aterrar en aquella teulada.

L'ombra és el que va quedar d'ell quan va xocar.

No va quedar res d'ell,

ni pell, ni ossos, ni sang, ni res.

Només una ombra negra.

Hi ha gent que pensa que l'ombra és Pentti Monkkonen.

Jo no crec que sigui ell,

però vaig pensar: ''I si ho és?''

Va estar molt a prop.

Me n'he d'anar,

però gràcies per pensar en mi.

Hauria de trucar a la policia.

Vols que ens col·loquem abans?

Què vols dir?

Vols drogar-te amb mi?

En lloc d'això, puc portar-te a casa?

No és molt amigable, però per què no.

Està passant una de grossa.

És increïble.

Potser ho saps.

Dins teu o al món?

Al món.

On estàs tu.

És una cosa que m'agradarà?

No.

I als teus amics?

Crec que si.

És a dir...

pel que jo sé.

Quants dels teus amics et coneixen d'abans?

Només l'Ollie.

D'acord, t'ho explicaré, però

he d'anar amb compte perquè crec que està tot al teu cap,

i no entenc el teu cap.

Puc entrar?

No.

Si entres, em posaré com boig.

Has de quedar-te aquí,

com un vídeo.

Abans...

No sé com parlar del que va passar.

Totes les paraules són massa...

massa impulsives.

Et vas caure de la bicicleta.

No,

vull dir el que això suposadament va provocar.

No puc pronunciar-ho.

Va destruir la part del teu cervell que controla els músculs

i va canviar el teu comportament.

Això crec.

Abans d'això,

els meus amics sempre em preguntaven: ''Per què ets tan estrany?''

Ara m'adono que volien dir:

''Et puc conèixer millor?''

I així és.

Ara ja ningú ho intenta,

excepte tu.

Perquè creuen

que em tornaria boig.

I ho faria.

M'agraden molt els meus amics, però...

Collons.

Vols que em torni boig.

Sempre ho intentes.

Creus que és l'única manera que queda de conèixe'm realment.

Quan el Guillaume va estar aquí l'altre dia,

li vaig preguntar si estaves bé,

i em va dir que no.

Segurament ho ha dit posant-se en el teu lloc.

És genial que ja no em coneguis.

I a més sembla permanent.

Sempre vaig pensar que amb tu això seria impossible.

No estàs gens d'acord.

No estic d'acord amb que sigui genial.

M'ha ajudat molt pensar això. De debò.

Gràcies.

De fet, potser podria agradar-te.

Tim.

Roman.

Puc conèixer a la teva amiga?

Sí, és clar.

Com estaven les drogues?

Sorprenentment bé.

Gràcies.

Em vaig deixar el sac de dormir a casa teva.

Si torno a dormir fora alguna vegada, serà en el teu pati.

D'acord, Roman.

Us presento i marxo a la feina.

Roman, aquesta és la Léon.

Desconfia molt de tu.

Em sento?

Val.

No sé si vull veure la teva col·lecció de cinturons explosius

o si només vull parlar-ne.

No sé com parlar-ne.

On els compres?

D'un noi.

Els col·lecciones perquè t'agrada portar-los?

No.

T'agraden per la política, la violència i tot això?

No.

No miro la tele.

Per què t'agraden?

No m'agraden. Vull dir...

Mai he vist un.

Només m'agrada que,

quan s'activen, pel que he llegit,

desintegren els terroristes suïcides.

El que no m'agrada...

és que tot el que hi ha al seu voltant també explota.

És el seu defecte.

És intel·ligent.

Gràcies.

El Tim ha dit que t'hauria de donar un.

No m'ha dit dir per què.

És amable.

Podria donar-te el que porto jo,

però hauríem de posar-nos darrere d'un arbre.

Pensava que no els portaves.

Els porto a vegades,

però no m'agrada.

No crec que en vulgui cap.

Són massa...

No ho sé,

famosos.

Però gràcies.

Estic intentant descobrir com podria explotar,

com la gent podria veure-ho o fins i tot llegir-lo,

i que els agradés,

però que jo no fos important.

Tan sols seria

una particularitat de l'explosió.

Potser...

si primer fas que no li agradis a la gent,

si no li importés a ningú.

No, crec que això és un mite.

És una pregunta estranya i indiscreta, però

és pel projecte d'explosió que t'he explicat.

T'agraden els cinturons explosius perquè vols suïcidar-te?

Sí.

A tu et passa el mateix?

No deixen de preguntar-m'ho, però no.

A mi no m'ho han preguntat mai.

Ets el primer.

Espero que no ho facis.

Per què?

Potser perquè

sembla que podríem ser amics.

No crec que una amistat em detingui.

Vull dir...

No volia dir amistat.

No, potser és

millor per a mi si ho fas.

És a dir, si vols realment.

Sona horrible.

És només perquè no et conec.

No m'ho he pres com una cosa personal.

Només he de trobar un motiu per fer-ho.

Se t'ocorre algun?

No.

De fet, sóc feliç.

Hola, Tim.

Què ràpid.

Et va bé?

Hola.

Aquest és el meu millor amic, Ollie.

Hola, Tim.

Entreu.

No deixa de fer això. No sé com parar-ho.

Ho puc arreglar.

Seria genial, gràcies.

No coneixia a la Léon de res, però

semblava intel·ligent,

única.

Volia saber si podia fer-li una pregunta.

Commocionat.

T'acompanyo en el sentiment.

Això havia de passar de totes maneres.

Li vaig enviar un SMS a la Léon

amb una pregunta molt important,

però ho vaig fer massa ràpid i mai vaig rebre la resposta.

Potser podria preguntar-t'ho a tu,

si la coneixies molt bé,

però no ara, seria massa estrany.

Oh, d'acord,

on va aconseguir els explosius.

T'enviaré un missatge.

Em va deixar el telèfon.

Val.

Tim?

Està realment al taüt?

Sí.

Per què?

Perquè té aquesta forma.

Més o menys.

No es va fer esclatar?

No. Va saltar o alguna cosa així.

T'ho vaig dir, només els col·leccionava.

Està aquí de veritat?

Aquest és l'últim SMS que em va enviar la Léon.

Creuen que el va enviar uns deu minuts abans de saltar.

Voleu veure-la mentre el llegeixo o no?

No.

És ell.

Ara us enxampo.

Per què aquí?

No ho sé.

Curiositat.

Crec que hauríem de parlar del que pensem.

Sí,

d'això.

Un amic nostre.

El que ha parlat amb tu en el funeral.

La seva germana em va trucar.

No sabia que tingués una germana.

Què volia?

No ho sé, però he intentat no donar-li.

T'estàs glaçant.

Sí.

Tinc sang de caiman.

Literalment.

Un caiman em va mossegar quan tenia cinc anys.

Gairebé em vaig dessagnar.

Em va entrar la seva saliva a les venes,

i des de llavors ens hem convertit en un.

Per ser sincer,

ha estat molt difícil per a mi,

Ploro molt.

Jo també,

però no pel mateix.

No és que no m'agradi que estigui amb nosaltres,

però sobretot em preocupa que no pugui fer-ho.

Suposo que és això.

Puc dir una cosa?

És clar.

Potser és un prejudici pel que ha passat amb la Léon,

Però per què no li dius ''No''?

Què vols dir amb ''no''?

No ho facis.

Li vas dir a la Léon, ''No ho facis''?

Sí.

He pensat en això.

Sé que s'ha de fer tot el possible

per evitar que algú se suïcidi.

Entenc per què se suposa que s'ha de fer.

Sé que no funcionarà.

Podria funcionar,

mai se sap.

Entenc que ell pensa...

que seria genial fer-se esclatar

i convertir-se en no-res.

Em torno boig només amb pensar-hi.

És emocionant.

Segurament és impossible,

però mai se sap.

Entenc que segurament només morirà,

que em pot deixar fotut per a tota la vida.

He pensat en dir-li

''No, no ho facis''.

Però he decidit assumir el risc.

Què intentes fer?

Explotar.

Fer-me esclatar.

Però...

ningú ni res més. Només jo.

Val.

L'altra cosa important és

que no quedi res.

O gairebé res.

Només trossets minúsculs.

Ni trossets, si és possible.

Potser boira, si no hi ha més opció.

Deixaràs coses darrere teu.

En aquest cas,

m'agradaria

que l'explosió i el que deixi darrere sigui tan increïble

que la gent digui...

''Moltes gràcies,

qui sigui que hagi fet això ''.

Merda.

No pots venir aquí.

Per què no?

Perquè ets massa vell.

Per què vas així?

Sóc actor.

Un amic meu està fent una pel·lícula carrer avall.

- Faig de dolent. - No sembles de veritat.

Ho sé. Hi ha molt poc pressupost.

Bé...

Tim.

El meu fill et va comprar aquest regal fa temps.

Volia donar-te'l, però estava massa deprimit.

Què és?

No ho sé.

Va pensar que t'agradaria

perquè t'agraden molt les pinyates.

Mai he parlat amb ell.

Si us plau.

Només...

dolent.

Amic...

bo.

No sóc... És...

No puc.

Algú ha trucat a la porta.

Com ho has sentit?

Vols anar a nedar?

És clar.

És ell.

Sinistre.

Em sembla que estàs fart de mi.

Em sap greu.

Estic en una fase nova.

Estic intentant...

Estic intentant pensar i parlar com si fos una cosa

i no jo mateix.

Val.

Em sembla que estàs enamorat de mi

i és agradable, encara que sigui una mica estrany.

O sigui, gràcies, però...

fa que sigui difícil saber com dir-te alguna cosa.

Espera, anem a nedar.

Em pregunto d'on ve el riu.

De les muntanyes.

Vaig a esbrinar-ho.

Merda.

Estàs bé?

Sí,

Ho he fet centenars de vegades.

Llavors,

on comença el riu?

Què?

No ho sé.

Encara no sé com dir-li això a algú que m'estima,

així que simplement ho diré i a veure què passa.

Explotaré.

Vull dir a propòsit.

Sé on i sé per què.

Està decidit.

Intentaré fer-me'n a la idea

si em deixes dormir amb tu.

Entenc que per a tu aquest tracte tingui sentit, però

no.

Vas dir que volies pensar com una cosa,

però no ho fas.

Si fossis una cosa,

diries:

''És clar,

el que tu vulguis.''

No,

està bé.

Gràcies per voler, per cert.

Et pagaré.

Puc?

Fa poc vaig conèixer a una noia.

Col·leccionava cinturons d'explosius.

I vaig sentir que teníem...

una connexió.

Perquè en aquell moment ja havia decidit explotar.

Però ella volia suïcidar-se i morir,

i jo no.

Vaig pensar

que quan ho fes,

ho faria amb un dels seus cinturons,

i vaig pensar que si ho feia,

potser l'explosió seria tan gran

que la qüestió del cinturó d'explosius,

que era el defecte que tenia per a mi,

no tindria importància.

I això m'entusiasmava,

per motius evidents.

Es va suïcidar fa tres dies,

però es va tirar d'un edifici.

Així que

va ser simplement

una mort normal.

Hi va haver un funeral.

Vaig haver de veure el seu pare.

El seu taüt era allà.

Tenia la seva forma.

No podies...

evitar saber que hi era.

No podies evitar pensar que ja no està viva.

Em vaig posar...

Com es diu?

Odio totes les paraules que hi ha per això.

Vas plorar?

Sí,

això sí.

Vaig sentir nàusees amb només pensar-ho.

Fins i tot al explicar-t'ho, sento nàusees.

I això què té a veure amb nosaltres?

No ho sé.

Aquesta no és la meva especialitat.

Un dia,

quan recordis que volies anar a dormir amb mi,

pensaràs:

''Déu meu, allò era tan poca cosa''.

Realment crec que passarà.

Aquí està genial.

Està bé no fer res.

Quina idea tan brillant.

Gràcies.

Gairebé m'agradaria que haguessis portat un joc de taula.

Gràcies.

Sembla que hagis estat plorant.

De debò?

Ha estat fa estona.

Vols fer una passejada amb mi?

Què fas?

No em refereixo a l'escola.

Potser volia dir que què t'agrada fer.

O sigui, és que ets molt petit.

Sense ofendre.

Sóc actor.

On puc haver-te vist?

Fins ara només he sortit en una peli.

El Tim també hi surt.

Has vist pelis dolentes de por que fan adolescents amb els seus amics

i que pugen a YouTube?

Recentment, no.

Llavors no.

Donem-nos una mica de pressa.

Veniu a veure això.

Oh, d'acord,

això hauria de servir.

Crec...

que us hauríeu d'allunyar.

Per aquí.

Crec que aquí està bé.

Encara em podeu veure des d'allà?

Amb detall?

Sí.

Quant detall vols?

Et puc veure el cabell, però no els pèls.

Això hauria de ser suficient.

Llavors sí.

No sé si

hauria de parlar o simplement fer-ho.

Parla.

Sí.

Quan vaig caure de la bici l'any passat,

va ser el més extraordinari que m'ha passat mai.

Pels que no em coneixíeu abans,

anava en bici amb el meu amic Charles,

a qui ja no conec.

Li estava explicant una cosa i ell escoltava.

Recordo que pensava que era el més important que havia dit mai.

Crec que era sobre ell i jo.

També recordo

que semblava més interessat en mi que mai abans.

La meva roda va xocar contra alguna cosa i vaig caure,

i em vaig colpejar el cap.

Va passar tan ràpid

que encara estava parlant quan el meu cap va xocar contra el terra.

Mai vam tornar a parlar.

Si ens creuàvem per casualitat,

em mirava com si no em conegués.

No crec que em conegués.

Parlava de mi en passat amb la gent,

i fins i tot deia que jo era una persona genial.

No m'importa.

Aquesta part no és important, però

va ser genial, també.

Havíem estat millors amics des que teníem cinc anys.

La gent deia que segurament ell només estava...

traumatitzat.

I...

si,

el meu cap va fer un soroll espantós quan va xocar contra el terra,

però ni tan sols vaig sagnar.

Ajudeu-nos i esdevingueu un membre VIP per a beneficiar de l'eliminació de tots els anuncis de www.SubtitleDB.org