Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

El 18 de setembre del 2009

troben Rafael Mora assassinat a cops a l'aparcament de casa seua

a Roses, a l'Alt Empordà.

La mort violenta del Rafael, un treballador de "la Caixa",

no és cap sorpresa per a la seua família:

feia mesos que rebia amenaces.

És un crim anunciat.

Qui hi ha, darrere d'aquestes amenaces?

I, sobretot, qui l'ha matat?

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(home) El pas dels anys fa que les coses, amb perspectiva,

es vegin... no de forma diferent, perquè els records són iguals,

sinó que el teu dia a dia

es transforma.

Però, sobretot, quan s'apaguen les llums i vas a dormir...

és quan tot allò segueix allà.

Jo estic a Llançà, estic en una reunió,

em truca la Montse, la companya del Rafael,

dues vegades, la qual cosa és una mica estranya.

Ella em comenta que alguna cosa ha passat a Roses amb en Rafael

i que si podia anar, sisplau,

urgentment cap allà per veure aviam què havia passat.

I jo, quan arribo a Roses,

veig que hi ha molta gent

i un cordó policial.

I quan vaig veure allò ja vaig dir:

"Malament. Malament".

(home 2) El cap d'investigació de la unitat de Roses

ens ha trucat per informar que havien trobat el cos sense vida

d'una persona, en un pàrquing soterrani, comunitari,

d'un edifici de l'avinguda Tarragona.

Ens desplacem al lloc del fet.

Hi accedim per l'entrada dels vehicles, diguem.

I a mà dreta trobem, estès a terra,

el cos sense vida d'una persona, d'un home.

I, al costat del cos, trobem la seva documentació personal.

I a partir d'aquí fem la diligència d'aixecament de cadàver

amb l'autoritat judicial.

(home 3) Llevaba su documento nacional de identidad encima.

Pero, además, debido a que había recibido diferentes golpes...

y, por lo tanto, podría conducirnos a error,

tenemos que ir al propio edificio donde vivía la víctima

y el vehículo era de su propiedad,

con lo cual, de esa manera, conseguimos determinar...

que nos encontramos ante el señor Rafael Mora Torrent.

(dona) L'última vegada que vaig veure en Rafael va ser a l'hospital,

que va venir a veure el seu nebot.

El dia 18 de setembre estava a casa

i en Joan Carles em truca i em diu:

"Mercè, han assassinat el meu germà".

I amb el nadó, que tenia 14 dies, agafo les coses com puc...

i una amiga m'acompanya i...

I bé, arribo allà...

De seguida pujo a la casa

per veure com estava la meva sogra, no?

Me'n recordo que em van portar volant a dalt.

Una metgessa em va donar una pastilla

fins que, al final, en Joan Carles, pobre, que...

que estava ben esverat...

doncs va ser el que m'ho va dir.

No l'hi explico, evidentment, amb pèls i senyals,

però sí que li dic que és una mort violenta

i que... i que l'han assassinat.

(TV: dona) El cos de la víctima,

l'ha trobat un veí cap a les 9 del matí

en el garatge d'aquest edifici de Roses, on vivia.

La persona morta és Rafael Mora,

un home vinculat a associacions de la comarca

i que també havia estat director d'una oficina de "la Caixa".

(Mora) En Rafael es va casar jove.

Es va casar enamorat,

va tenir dos fills, els meus nebots.

Estava feliç.

Fins que va arribar un dia que en Rafael em va dir:

"Em vull separar. Què en penses? Com ho veus?"

I al final va agafar un pis a Roses

i després va començar a sortir amb una seva companya, la Montse.

Va ser un... un elixir, per ell.

(Ramos) Estava tan content...

És que, a més, és un dia que me'n recordo perfectament.

Va ser el febrer de l'any 2009.

Ell ve a casa nostra, ve a presentar-nos la Montse.

I, a més, nosaltres li donem la notícia...

que jo estic embarassada,

per la qual cosa és una doble notícia molt feliç.

Ho celebrem allà. El veig molt il·lusionat i emocionat.

Però arribem a l'estiu

i comença a haver-hi amenaces cap al meu cunyat.

Li posaven, al cotxe, paperets:

"Fill de puta, estàs mort"

"Calb de merda, et mataré"...

(Ramos) Sabien on ell treballava

perquè era una persona molt coneguda.

Era delegat d'una sucursal de "la Caixa"...

I nosaltres li diem:

"Rafael, tu no has de patir, tens la teva família".

Però ell s'ho veia a venir.

Ell tenia por.

Sí, sí, perquè quan ell ho deia estava aterrit.

Quan ell deia "Aquests em pelaran"

ho deia sabent el que es deia.

(Torrent) Jo el veia molt moix.

I un dia li faig dos petons i em diu: "Mama, venen per mi".

Jo mai em vaig pensar que aquesta paraula fos per matar-lo.

Qui s'ho pensa?

Fotut el dia que no li vaig fer prou cas, a ell.

Si li hagués fet cas, poder...

no estaríem aquí, ara.

Mentre la família es reuneix a casa de la mare,

la policia científica arriba

al pàrquing on han trobat mort el Rafael Mora.

Només entrar al pàrquing,

observem un vehicle al costat dret amb els 4 intermitents posats.

I, a mesura que ens anem apropant al vehicle,

ja veiem petites esquitxades del que semblava que seria sang.

(home 4) Ens trobem el cadàver d'un home

que porta poques hores de mort

i quasi totes les lesions són hematomes,

contusions de cara anterior,

excepte una.

Una contusió potent a la zona occipital.

El mort tenia signes de defensa;

tenia lesions a les mans i als avantbraços.

O sigui que segur que en algun moment

han entrat al cos a cos.

Sens dubte, l'homicida tindrà lesions, també.

(Alfons) A uns 3 metres, aproximadament, del cos,

localitzem una arma.

Observem que té moltes taques de sang.

És un revòlver de fogueig.

Però nosaltres inicialment ja veiem que aquesta arma està modificada

per poder efectuar foc real.

Què ocorre?

Quan es fa una modificació,

això crea un efecte en l'arma que pot provocar un error

i la percussió del martell sobre el cartutx no es fa correctament.

És el que creiem que va passar.

I, a partir d'aquí,

l'única solució que deu trobar l'autor dels fets

doncs és fer-la servir com a arma contundent per colpejar amb la culata

el cap de la víctima, d'en Rafael.

Veiem una petjada al vidre de la porta del conductor.

Aquesta petjada la comparem amb la sola de les sabates de la víctima

i és la mateixa,

cosa que ens indicaria que la víctima va intentar defensar-se

des de dins del cotxe,

va sortir per la porta de l'acompanyant

i, a partir d'aquí, l'agressió més forta...

ocorre entre el Toyota d'en Rafael

i un Ford Fiesta que hi ha aparcat just al costat, a la plaça 26.

Trobem que l'americana de la víctima

està a uns metres d'on es troba el cos de la víctima.

Es recull

i observem que a la butxaca interior

hi ha el seu aparell de telefonia, el seu telèfon mòbil.

Les dues últimes trucades que es fan

són dues trucades al mateix número

amb dos minuts de diferència:

a les 7.41 del matí i a les 7.43.

És un número desconegut,

un número que no correspon a cap abonat;

per tant, el que nosaltres entenem és que la víctima...

en el moment que comença la baralla porta l'americana posada.

I, de manera involuntària,

polsa aquestes tecles.

És a dir, sabem que entre les 7.41 i les 7.43, aproximadament,

s'està produint la baralla

que acabarà amb la mort del senyor Mora.

També trobem al costat del cos

un tros de tela de color blanc

que no sabem d'on ha sortit.

(Alfons) A l'altre costat de la rampa hi ha una pickup

que, per tota la pols que tenia a sobre,

feia molt temps que no es movia.

I allà es localitza, a la part de darrere,

una granota tipus pintor

tota rebregada i plena de sang

juntament amb uns guants de goma de color groc

que també devien estar tacats de sang.

I observem que a la part dreta del pit

d'aquesta granota que hem localitzat plena de sang

hi falta un tros que es correspon exactament

amb la peça de roba que hem trobat al costat del cos de la víctima.

Amb tot això que hem trobat podem fer una primera hipòtesi

del que ha pogut passar en aquest pàrquing.

Nosaltres entenem que és un crim

que ha estat planificat, que ha estat premeditat.

I que l'autor del fet s'ha amagat en aquest vehicle

des del qual té visió directa del vehicle de la víctima

i ha esperat que la víctima arribés al seu vehicle.

I és en aquell moment quan sorprèn la víctima

i es produeix l'homicidi.

(TV: dona) La sang que s'ha trobat

tant a l'aparcament com al vehicle de la víctima

indiquen que la mort es devia produir de manera violenta,

probablement, a causa dels cops que ha rebut.

-Al llarg del matí s'han desplaçat al domicili

familiars i amics de la víctima, molt afectats,

entre ells, l'alcalde de Llançà, d'on és la família de Mora.

El seu germà és primer tinent d'alcalde d'aquesta població.

(home 5) Ha estat un fet que ens ha colpit a tots molt

més enllà de la seva vàlua com a persona,

perquè estava en moltes entitats, i era un esportista...

I, en fi, que estem tots molt tristos...

i entre tots hem d'ajudar la família

que, per desgràcia, no és el primer episodi dur que tenen.

El pare de la família Mora, que també es deia Rafael,

va morir el 1994 en un accident de trànsit,

quan anava a veure un partit de bàsquet

del seu fill petit, el Joan Carles.

(Mora) El que em... va anunciar la mort del meu pare,

malauradament, va ser el meu germà.

Em diu que uns cavalls que estaven desbocats al mig de la carretera,

el meu pare no els va poder esquivar

i... va xocar frontalment amb un dels cavalls.

El meu pare era una persona molt coneguda,

perquè havia entrenat molts anys

un equip de bàsquet femení a primera divisió.

Jo i el meu germà compartíem la passió del bàsquet

que ens va inculcar el nostre pare,

i ens unia d'una manera especial.

Jo era molt jove,

en una situació, a més, molt especial per mi,

perquè estava en un equip d'elit en el món del bàsquet

amb possibilitats de fer una carrera esportiva professional.

Però com que la meu mare a l'accident va quedar malferida

aquells mesos havia d'estar allà,

la qual cosa va fer que ja no pogués continuar jugant.

I aquell dia vaig tornar i... ja em vaig quedar.

I ell va fer que aquell vincle fos encara més fort.

(Ramos) El meu cunyat és un pilar de la família, en aquell moment,

perquè és més gran que en Joan Carles

i perquè va agafar aquest rol de pare,

quan mor el meu sogre.

(Torrent) El meu home cada dia a les dues em trucava.

Doncs en Rafael feia el mateix: cada dia, a les dues, em trucava.

Com si fos ell qui havia de seguir... el camí de la família, diguem, no?

(Mora) Qualsevol cosa que necessitessis, sempre estava allà.

I això feia que el nostre dia a dia fos bastant especial.

La família fa pinya i es va fent a la idea del que ha passat.

Els Mossos parlen amb l'entorn de la víctima

per trobar possibles conflictes o enemistats del Rafael.

(home 6) Nosaltres escoltem en declaració la Paloma,

l'exdona de la víctima.

I ens diu que ell treballava en una entitat bancària

fent cobrament de morosos

i que en aquest tipus de feina tenia molts clients descontents

que podien, inclús,

arribar a amenaçar-lo o buscar algun tipus de revenja.

Ens explica que el Rafael tenia una arma de foc,

concretament, un revòlver, que ella li havia vist en una ocasió.

Un día estábamos de paseo, un domingo, era.

Estaba lloviendo, estaba empañado el cristal, y me dijo:

"Coge un trapo de la guantera".

Pues al coger el trapo vi un arma. Me quedé sorprendida.

Me dijo: "Es un arma de fogueo.

No te preocupes, es para asustar y nada más".

Ell li havia explicat que la tenia

perquè, com que es dedicava al cobrament de morosos,

temia per la seva vida.

(TV: home) L'enfonsament del sector de la construcció

és un dels detonants de la crisi.

La línea de investigación

de la posible reprealia en el ámbito laboral

deriva fundamentalmente del contexto.

Unes 350.000 famílies han perdut o perdran la casa

des del 2008 fins ara.

Són pisos i cases que ara són propietat de bancs i caixes.

(Pillado) Año 2009. Crisis económica.

Los bancos aprietan con las hipotecas.

Hay un gran número de impagados...

Si no tenemos trabajo y no podemos vivir...

(Pillado) En ese momento, lo que se hace...

por parte de los Mossos d'Esquadra

es hablar inmediatamente con todo el entorno laboral

para que nos indiquen exactamente

qué funciones venía desempeñando el señor Rafael Mora Torrent

i si había algún tipo de queja que nos hiciera pensar

que la muerte podría venir dada de este tipo de actividad laboral.

Estaba en morosidad.

Llevaba la morosidad de la zona.

Rafael era una persona que era muy comunicadora.

Yo no le preguntaba nada,

pero él entraba en mi despacho y me contaba estas cosas.

Yo lo noté preocupado, y alguna vez...

pues muy preocupado.

Y me contaba peleas de estas con Porfirio.

A partir del gener del 2009

a la llista que ell porta

de clients morosos de l'entitat financera

hi entra el nom de Porfirio.

Sembla ser que el Porfirio culpa el senyor Mora

que l'entitat bancària on té contractada la hipoteca,

amb la seva situació personal, que no pot fer front al préstec,

no li vol modificar les condicions.

I ell, d'alguna manera, entén que la culpa és del senyor Mora.

Aquest fet fa que el Porfirio

es presenti diverses vegades a l'entitat bancària

increpant, insultant, amenaçant...

Rafael me dijo que iba al médico.

Se fue de la oficina y al cabo de 5 minutos volvió.

Me dijo que se encontró con Porfirio

y que se volvía a la oficina.

Rafael entró en el despacho

y al cabo de 10 minutos entró Porfirio.

Empezaron a gritar.

Se quejaba de que le estaban llamando de "la Caixa"

y que era culpa de Rafael.

Estaba muy exaltado, lo vi agresivo.

Ens van dir que la situació entre el Rafael i el Porfirio

havia arribat a ser insostenible,

i que inclús la víctima havia demanat als seus companys

que, en cas que vingués el Porfirio a l'oficina,

que sempre hi hagués algú amb ell

per evitar que es quedessin tots dos sols en un mateix despatx.

El Rafael Mora, per evitar que sortís perjudicada la seva feina,

va demanar als seus superiors que el canviessin d'oficina.

Pocs mesos abans de la seua mort,

havien traslladat el Rafael a una oficina de Figueres.

Els investigadors s'emporten una gran sorpresa

quan descobreixen que el Porfirio no és un client més de "la Caixa",

també és l'actual parella de l'exdona del Rafael, la Paloma.

Li prenen declaració.

El senyor Porfirio es mostra col·laborador.

Se li fan una sèrie de preguntes relacionades amb el senyor Mora

i ens manifesta que pràcticament no té contacte amb ell.

Se li pregunta què ha fet aquell dia, si ha sortit, si no ha sortit.

I ens manifesta:

"Jo aquest matí m'he aixecat a les 7 del matí

i me n'he anat al jardí a fer tasques de neteja.

He fet una foguera, he cremat i tal."

Diu que després s'aixeca la seva parella, fan el cafè junts...

I a partir d'aquell moment és quan comença a rebre aquesta trucada

que informa que li ha passat una cosa greu al senyor Mora.

La seva parella, la Paloma, se'n va del domicili i es queda allà.

Durant aquesta declaració,

observem que ell presenta unes ferides que semblen recents

a la cara, a sota de l'ull i al llavi.

I ens manifesta que la de l'ull se l'ha fet mentre treballava al jardí

i que la que té al llavi és una mossegada

que li ha fet la seva parella en un moment íntim.

Tot i que la Paloma corrobora la coartada del Porfirio,

sospiten de les ferides que té

perquè sembla que s'hagi barallat amb algú.

Aquella mateixa tarda els Mossos van a casa de la Paloma i del Porfirio

per inspeccionar-la.

El primer que veuen són les restes d'una foguera al jardí.

Lo que hacemos inmediatamente por parte de policía científica

es comprobar qué es lo que estaba quemando el señor Porfirio.

Y lo que observamos es que no es broza.

Es decir, no son restos vegetales.

Hacían un olor muy característico a goma quemada.

En aquesta foguera es localitzen diverses restes,

unes de tèxtils i una de goma.

Aquesta goma podia ser compatible amb la sola d'una vamba.

Aquestes mostres es recullen i es porten a analitzar.

Els resultats del laboratori trigaran uns dies.

Els investigadors també busquen testimonis

que hagin pogut veure els moviments del Porfirio.

Observem que davant estan fent obres.

I trobem un peó que està treballant allà

i ens manifesta que el Porfirio, aquest matí,

entre les 7.45 i les 8

ha arribat al domicili

amb el ciclomotor que conduïa habitualment.

Clar, això entra en evident contradicció...

amb la manifestació que ens fa com a testimoni el Porfirio.

Perquè ell ens diu que ell en cap moment

aquell matí surt del seu domicili.

I això no és així.

Va tornar al domicili

després que es cometés el crim del senyor Mora.

I és més, aquest testimoni també ens manifesta...

que el Porfirio, durant les últimes dues setmanes, ha fet el mateix:

de 7.45 a 8 ha arribat amb la moto.

Hem de pensar que el Porfirio no treballava,

estava buscant feina, estava a l'atur.

I nosaltres sabem que la víctima té una feina amb un horari fix.

Això, d'alguna manera, ens pot fer pensar als investigadors...

que el Porfirio el que ha estat fent durant aquestes dues setmanes

és controlar els hàbits,

la rutina del senyor Mora.

Els investigadors tornen a citar el Porfirio,

ara ja en presència d'un advocat,

perquè un forense examini les ferides que té al cos.

(Bardalet) Arribo a la comissaria,

l'home estava...

no diré espantat, però sí expectant.

I li dic que s'ha de despullar.

Observo unes ferides en fase de crosta;

per tant, si hi ha crosta, són de dies anteriors.

Llavors hi ha una cosa que crida enormement l'atenció.

Que hi ha moltes contusions pel cos.

Hi ha morats a les tíbies,

hi ha contusions a la cara

que són d'avui.

Se situen en les mateixes hores que es va provocar aquest homicidi.

Aquest és un indici més per pensar

que el Porfirio està relacionat amb els fets.

Per aquest motiu, nosaltres, aquella tarda,

procedim a la detenció del Porfirio com a autor de la mort del Rafael.

(TV: dona) L'home detingut divendres a última hora

és Porfirio Fernández, l'actual parella de l'exdona de la víctima.

Des d'aquest migdia la família s'ha presentat com a acusació particular.

(home) El mort era una persona molt estimada,

no tenia enemics coneguts

més enllà del que sembla que finalment

pot haver estat l'autor.

Però el que sí que ha de quedar clar

és que la família anirà fins al final.

Va venir el germà a visitar-me.

Evidentment, estava molt afectat.

I des del primer moment va intentar convence'm

que havíem d'arribar a saber

la veritat material del que havia passat.

La família Mora ha passat la nit en blanc recordant el Rafael

i repassant els últims dies

per si trobaven res que pogués ajudar la investigació.

(Torrent) La nit aquella, parlant, li deien a la Montse:

"Però tu no havies vist res? No t'havia dit res?", "No, no..."

I anar dient, anar dient, al final, la Montse diu:

"Ara que ho dius, me'n recordo que un dia estàvem asseguts al cotxe,

va agafar un paper, el va arrugar i el va amagar".

La Montse ens explica que el Rafael

tenia problemes amb notes que li deixaven al seu vehicle.

Notes amenaçant de mort, notes insultant-lo...

I que, dies abans dels fets,

la quarta nota que havia trobat al seu vehicle

l'havia guardada perquè, si li passava alguna cosa,

es pogués demostrar que ell patia amenaces.

Aquesta nota, efectivament, la trobem a dins del vehicle,

concretament, deia: "Mal educat, ets un fill de puta".

El jutge demana una prova pericial cal·ligràfica

per comprovar si el Porfirio és l'autor de l'anònim.

Però els resultats no seran immediats.

La Montse també ens diu

que des del començament han tingut molts problemes

amb l'exparella d'en Rafael i amb la seva actual parella.

Estem parlant de la Paloma i el Porfirio.

I que dies abans dels fets la van amenaçar greument.

La niña se había dejado el chándal, entonces me dirigí hacia la casa.

En el momento en que la niña entró, salió el señor Porfirio.

Y entonces se dirigió hacia mí

diciéndome que no teníamos que ir por el pueblo

predicando si él debía o no debía.

Me dijo que el Calvo

vigilase sus espaldas.

Y le di el móvil a mi hijo pequeño y le dije:

"Llama a los Mossos porque aquí se va a liar parda".

El responsable de la custòdia del senyor Porfirio ens diu

que aquest senyor està molt nerviós, porta aquí dos dies...

I diu que no pot més, que vol parlar amb els investigadors.

Doncs anem a parlar amb ell.

Li comentem que hem de fer moltes gestions,

però que, en tot cas,

"avui a la tarda passaràs a disposició del jutge

perquè s'acaba el termini de les 72 hores aquesta nit;

per tant, està clar que avui passaràs a disposició judicial".

I ell, quan li diem això, de manera espontània,

ens manifesta que està cansat d'aquesta situació

i ens diu

que ell és qui ha matat al senyor Mora.

(Pillado) Cuando el sargento y el caporal me comunican

que existen estas manifestaciones por parte de Porfirio,

lo que pienso inmediatamente

es que la defensa las va a intentar tirar abajo.

Porque son manifestaciones

que se realizan sin presencia de un letrado.

Lo que me van a decir es que es un interrogatorio

realizado por parte de la policía sin ningún tipo de garantía legal.

(home 7) Dos funcionarios del cuerpo de Mossos d'Esquadra

dicen que les había llamado

y que les había dicho: "Estoy harto. He sido yo el que lo ha matado".

Desde el principio me negué a aceptar esta versión.

¿Y con qué me encontré?

No había absolutamente ninguna anotación

que dijera que a Porfirio se le sacó de los calabozos

por los funcionarios con TIP número tal y tal

y lo devolvieron a tal hora.

Davant la possibilitat que la confessió quedi invalidada,

els investigadors repassen minuciosament

la declaració del Porfirio,

buscant coses que només pugui saber l'autor.

I recorden un detall que pot ser important.

El Porfirio ens explica

que ell havia aconseguit una arma de fogueig

que ha estat manipulada i que dispara munició real

i que amb aquesta arma ha intentat matar el senyor Mora.

Els dos primers trets

van sortir, no van impactar en la víctima...

i, quan va intentar disparar més, l'arma ja no va funcionar.

Per confirmar si el Porfirio ha dit la veritat,

la policia científica torna a repassar el cotxe del Rafael

i el pàrquing on el van assassinar.

En el transcurs d'aquella segona inspecció ocular del vehicle,

veig un petit forat entre el vidre i el para-sol del conductor.

Es fa un retall d'aquella zona d'impacte

i és on es localitza aquest projectil.

Després, en una segona inspecció del pàrquing,

localitzem el segon projectil

just al costat d'on estaria la porta del conductor.

Per tant, ja tenim els dos projectils que s'han disparat.

A poc a poc, la confessió del Porfirio va guanyant credibilitat.

Els investigadors es fixen en una altra informació rellevant.

Estas manifestaciones por parte de Porfirio

también nos aportan

que el mono procede de las obras del AVE de la tunelación del Pertús.

Hasta ese momento nosotros desconocíamos

que el señor Porfirio hubiera trabajado en ese lugar

y hubiera obtenido el mono de ese lugar.

Con lo cual, o se lo estaba inventando la policía y acertó,

o, lógicamente, era real que Porfirio se lo había dicho.

Y, por tanto, sus manifestaciones eran reales.

Uns dies més tard,

arriben les proves del laboratori

i confirmen que les restes trobades a la foguera del jardí

eren de tela i d'una sola de sabata de cautxú,

i no de brossa, com havia dit ell.

També arriben les proves d'ADN de l'escena del crim.

(Alfons) Al nostre laboratori biològic

acaben traient perfil genètic tant de la víctima com de l'autor.

Fora dels guants hi ha perfil genètic,

el que seria ADN, de la víctima,

i ADN d'en Porfirio dins del guant.

Igual que a la granota, on trobem també ADN d'en Rafael Mora.

En canvi, la prova pericial cal·ligràfica...

diu que el Porfirio no és l'autor de l'anònim

trobat a la guantera del Rafael.

Els investigadors repassen la informació que tenen

buscant si pot haver-hi més persones involucrades.

O sigui, en Porfirio és l'autor material, no en tenim cap dubte.

Però, per què l'ha matat?

No podíem entendre que per un tema d'un crèdit hipotecari,

que al final la víctima no hi tenia res a fer,

perquè era un treballador de l'entitat bancària,

que una persona pogués arribar a matar-ne una altra.

(Monguilod) Vam intentar també anar més enllà per investigar

si, a part de la persona autora material de l'assassinat,

podia haver-hi algú més que hi hagués participat,

tant, potser, a títol d'encobriment...

com, fins i tot, en qualitat d'inductor.

A partir d'aquí els dies següents recerquem testimonis

que puguin aportar informació a la investigació

i trobem diversos testimonis més

que ens aporten informació d'interès.

Concretament, una és un pintor que és amic íntim de la víctima,

el qual ens explica que el dia abans dels fets

s'havia trobat amb en Rafael per fer un cafè

Me dijo que tenía muchos problemas con la familia de su exmujer.

Le amenazaban, le exigían dinero...

Y él hablaba en plural, decía que "le exigían".

Hablaba en plural.

I en aquesta conversa, el Rafael li diu a aquesta persona...

que el dilluns següent, el dia 21 de setembre,

tenia hora al notari per fer un testament.

Él, lo que quería, sobre todo, es que en ningún caso...

los bienes que él pudiera dejar fueran administrados

por la madre de sus hijos, entonces menores de edad.

(Mora) Ell va començar a voler fer la separació,

però la Paloma no l'hi consentia.

I el que vol fer és un testament

perquè així, si a ell li passava qualsevol cosa,

ella no pogués percebre... res de la seva herència.

(Pillado) Cuando el motivo, realmente,

para terminar con la vida del señor Rafael Mora

todo parece indicar que nace en la señora Paloma,

nuestro deber es investigar esa línea.

El juzgado de instrucción acuerda la intervención telefónica,

y permanece durante un mes el teléfono de Paloma pinchado.

Paloma es parca en palabras.

Si habla con Porfirio desde el centro penitenciario

corta las conversaciones

para nunca hablar de los hechos que se están investigando,

es decir, de la muerte de Rafael Mora.

Se trasluce que sospecha que puede tener el teléfono intervenido.

Pero no es suficiente para poder demostrar

su participación en el crimen

y, por tanto, al cabo de un mes,

la ley nos obliga que, si no se recaban pruebas,

tenemos que dejar de pinchar el teléfono de Paloma.

Sense proves contra la Paloma, la seua parella,

el Porfirio és l'únic acusat de l'assassinat del Rafael Mora.

El fiscal i els advocats es preparen per al judici,

però encara els espera una sorpresa.

(Pillado) Se levanta el secreto de las actuaciones

y la sorpresa es que Paloma

se persona como acusación particular en este procedimiento.

Y el juzgado de instrucción admite su personación,

puesto que a todos los efectos

es la madre de los hijos que han perdido a su padre.

Y toda víctima tiene derecho a contratar un abogado

y ser parte en el procedimiento.

El problema es que, tras los hijos, estaba Paloma,

que no se puede demostrar que haya participado en el crimen,

pero no cabe duda de una cosa:

es la pareja del único investigado por el crimen,

con lo cual ¿va a pedir la condena de su propia pareja?

¿Cómo iba a actuar como pareja y madre al mismo tiempo?

Això seria, evidentment, inadmissible,

des d'un punt de vista no tan processal,

sinó, fins i tot, moral.

Era una situació que cridava l'atenció.

Jo no ho havia vist mai. I no ho he tornat a veure.

Per a la família del Rafael la sorpresa no és tan gran:

la mala relació amb la Paloma ve de lluny.

(Mora) Després de la mort del meu pare

la Paloma va començar a canviar una miqueta.

No sé si perquè quan el pare era viu tenia una mica més de respecte

i hi havia una mica més de prudència, però... no ho sé.

Aquella relació va començar a degenerar entre ells dos,

però sobretot amb nosaltres:

males cares, hi havia sempre una relació tibant...

Fins i tot al casament que vaig tenir amb la Mercè, la meva dona...

És una anècdota absurda, però em sembla bastant simbòlica.

Va marxar del casament

perquè una altra persona portava el mateix vestit que ella.

I va obligar el meu germà a portar-la a casa i tornar-la.

I el meu germà va venir sol al casament.

La fiscalia no pot impedir

que la Paloma es presenti com a acusació particular en el cas

perquè és la mare i representant legal dels fills de la víctima,

que són menors d'edat.

Però, de vegades, el destí té cops amagats.

La mateixa setmana que jo m'assabento que ella també fa acusació particular

passant per Figueres la meu mare em diu:

"Passem un moment per la presó.

Mira, vull passar per allà al cantó...

a notar... aquell tio que ha fotut allò al teu germà".

I la vida és molt curiosa.

Perquè, passant per davant de la presó,

veiem una silueta d'una persona femenina que entra

i se'm glaça el cor.

Perquè la persona que entra en aquella presó és la Paloma.

Quan rep aquesta informació,

el fiscal demana el registre de visites al Porfirio a la presó.

(Pillado) El centro penitenciario nos informa

de que Paloma no solo había ido a visitar a Porfirio

sinó que había tenido vis-a-vis con él,

lo que significa encuentros íntimos con el investigado.

Con lo cual, entendiendo que había un conflicto de intereses,

se le comunicó que no podía ejercer

de acusación particular en el procedimiento.

(TV: dona) La sala on s'ha celebrat

aquest primer judici amb jurat popular

al Palau de Justícia de Girona,

ha quedat petita pels membres del tribunal,

pel públic i també pels mitjans de comunicació.

L'acusat s'enfronta a una pena de 23 anys de presó

per l'assassinat de Rafael Mora.

(Pillado) ¿Me puede explicar cómo llegó su ADN a las uñas del fallecido

si no fue cuando intentaba defenderse de usted,

que le clavó las uñas provocándole las lesiones que le acabo de mostrar

y rompiéndole esa parte del mono que llevaba puesto?

(TV: dona) Porfirio Fernández no ha volgut contestar

cap de les preguntes que durant més d'una hora ha fet el fiscal.

(Ramos) Nosaltres vivim el procés del judici amb ràbia.

Ens hauria agradat que en Porfirio hagués parlat.

Les coses haurien anat d'una altra manera

perquè, segurament, allà haurien sortit més coses.

(TV: dona) L'acusat sí que ha contestat

les preguntes del seu advocat.

(Plaza) ¿Se agazapó usted el 18 de septiembre de 2009

en el interior del párquing de estos dos bloques

en espera de Rafael Mora?

No.

¿En el momento que vió usted a Rafael Mora

le agredió usted hasta ocasionarle la muerte?

No.

La madre y el hermano del fallecido

estuvieron siempre en todas las sesiones del juicio.

Y el día que más me impresionó fue el día que se pasó por pantalla

toda la autopsia.

Y ella, a metro y medio, dos metros de la pantalla...

viendo la autopsia de su propio hijo.

Eso a mí me... Todavía hoy día me emociona.

Que et diguin...

que se'n va anar d'aquest món ofegat mitja hora en la seva sang...

Això no...

No... no ho pairé mai.

Que es pugui arribar a ser tan dolent...

No ho entenc.

(Ramos) El dia que la Paloma, la seva exdona, va declarar,

també va ser un dia molt sorprenent per a tothom.

(Pillado) Hay expectación.

Porque una pareja puede no declarar en juicio contra ella.

Pero si decide declarar, tiene que decir la verdad.

Y Paloma, en juicio, decidió declarar.

(dona) Por la relación que tiene,

sepa que usted no está obligada a declarar en este procedimiento

si no quiere,

pero si lo hace está obligada a decir la verdad.

Y si no dice la verdad, cometería un delito de falso testimonio.

-¿Aún así, quiere usted declarar? -Sí.

El fiscal li pregunta, sobretot, pel dia dels fets,

per veure si la Paloma manté la seua versió i continua dient

que el Porfirio no va sortir de casa el matí del crim.

Yo estaba en mi domicilio,

me tomé el café que él me dejaba como cada mañana.

Me llamó mi hija, había pasado algo grave.

Se quedó él en el jardín

recogiendo todas las hojas y quemando.

En 15 años que llevo investigando homicidios

solo en este caso y en otro

he perseguido testigos por falso testimonio.

Todas las declaraciones de los testigos

que dicen que Porfirio sí salió,

la prueba de ADN que determina que Porfirio estuvo...

Ella no se bajaba de que Porfirio no salió de la casa.

Ante ello, la única opción es, al menos,

que pague por lo que está haciendo, que es que está mintiendo.

(home) Le hago una última pregunta.

Usted debe estar convencida

de que él no es el autor de la muerte del padre de sus hijos, ¿verdad?

Si yo hubiera tenido la mínima duda, la mínima,

yo no estaría ahora aquí.

El Porfirio és condemnat a 16 anys de presó

pel crim del Rafael Mora.

Temps més tard, un jutjat declara la Paloma culpable per fals testimoni.

Però, com que no té antecedents penals, no entra a presó.

Ella deja de visitarle en la cárcel en el momento que es condenado.

Cuando termina el juicio, ella desaparece.

La sensació és d'impotència.

Una impotència que, tant li fa que passin 15, 20 o 50 anys,

arrossegaràs.

Una cosa és "el meu pare va morir d'un accident",

que és una cosa dura.

Però... que l'assassinin i amb traïdoria...

en un pàrquing...

(Ramos) No només maten en Rafael, el meu cunyat...

És el germà del meu marit,

és... el fill de la meva sogra...

I és el tiet que no va tenir el meu fill.

(Torrent) No s'oblida mai.

Mai.

No hi ha minut que no pensis:

"Què seria d'ell, ara? Com estaria?"

(Mora) Per poder sobreviure, tothom busca les seves estratègies.

N'hi ha alguns que ho posem en un calaix

per poder tirar endavant.

Ho deixem allà, en un racó que és nostre...

i intentem portar-ho com bonament podem.

Rafael Mora va anunciar la seva pròpia mort

a tothom qui el volia escoltar.

Només li va faltar anar a la policia.

Segons la seua família,

no hi va anar per protegir els seus fills.

Mai se sabrà què hauria passat

si hagués denunciat les amenaces que rebia.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem amb noves històries de foscor.