Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

Els taxistes tenen una feina

que s'ha demostrat que els exposa a la vulnerabilitat.

L'1 de juliol del 2002, a Lloret de Mar, en van matar un,

Paulino Cobo.

Els companys de professió es van mobilitzar

per condemnar l'assassinat i demanar més vigilància policial.

Els investigadors van haver de donar moltes voltes

per arribar a resoldre un cas ple d'enganys i sorpreses.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(home) La matinada de l'1 de juliol de 2002

era una nit com qualsevol altra.

Jo estava treballant normalment amb la resta dels meus companys

donant servei.

És l'hora que ja comencen a tancar els llocs d'oci i les discoteques,

i en aquell moment anem tots una miqueta enfeinats.

És una feina molt especial.

A dintre del cotxe es parla de moltes coses.

I és una mica com un confessionari.

De nit no tens el trànsit, no tens les caravanes,

no passes calor...

però té l'altra cara obscura.

I, allavores, és un treball, de vegades, una miqueta delicat.

Pensa que aquestes persones les portem assegudes al darrere.

Pel retrovisor tens la visió que tens.

I amb qualsevol moviment una miqueta estrany

sospites de la persona que portes...

Hi ha circumstàncies en què un ha passat una miqueta de por, sí.

Recordo que era una nit absolutament normal,

però a quarts de 5 de la matinada

un company de l'altra emissora estava demanant ajuda

perquè havia localitzat el Paulino, que era a Canyelles...

I me'n recordo de la frase que va dir: "Que té un problema greu".

Em vaig desplaçar cap allà

pensant que s'havia barallat amb algú

i penses que li han pegat.

És que no vas més enllà.

Quan arribo allà dalt,

tan bon punt giro i entro a la urbanització,

em trobo el cotxe del Paulino allà parat.

Em va impactar veure que estava accelerat al màxim;

aquell motor semblava que havia de rebentar-se.

I hi havia l'altre meu company allà, que estava fora del cotxe.

Jo baixo de seguida.

El primer que vam intentar fer va ser obrir la porta

per veure si... per socorre'l,

però, evidentment, quan vam veure la situació,

vam... li vàrem treure el peu de l'accelerador

perquè ell mateix l'estava pitjant al màxim.

I vam parar el motor.

I recordo tornar al meu vehicle a agafar el micro de l'emissora

i demanar ajuda,

que avisessin la policia, que vinguessin ràpidament,

que la cosa no pintava bé.

Que la cosa era molt greu.

(home 2) Poc abans de les 5 de la matinada

la nostra sala ens informa que un taxista,

a l'entrada de la urbanització Canyelles,

tenia problemes greus, sense especificar res més.

Quan la nostra sala ens ho comunica per ràdio,

el company i jo, amb el patrulla, vam anar directament cap allà.

La cala Canyelles és a la carretera que va cap a Tossa de Mar,

a 4 quilòmetres de Lloret.

La policia local hi arriba en menys de 5 minuts.

Només entrar ja vam veure a mà dreta

el taxista que havia donat la veu d'alarma.

Immediatament ens dirigim cap a l'altre taxi

i ja veiem el que... el que hi ha.

Al seient del conductor hi ha el Paulino Cobo.

Té les mans entre les cames;

el cap, el té cap al costat esquerre,

recolzat sobre el pit.

Està sagnant.

I ràpidament veiem que té un orifici d'entrada al crani

i que a aquest home li han disparat un tret.

El primer que faig és mirar-li el pols carotidi.

Quan jo veig que ell té pols,

activo la unitat mòbil de primers auxilis pròpia.

Iniciem el trasllat.

Els dos companys de la unitat es posen darrere;

jo condueixo perquè ells puguin donar-li els primers auxilis.

Per mi, la preocupació més gran...

és mirar d'arribar al més ràpidament possible

per intentar que el puguin recuperar.

A mig camí es para,

perdem el pols.

Parem l'ambulància.

Comencem a fer les reanimacions.

I jo començo una altra vegada el trasllat cap a l'hospital.

15 minuts després d'haver-lo trobat malferit,

l'ambulància de la policia local

arriba a l'Hospital Comarcal de la Selva

amb el Paulino encara viu.

(Lago) L'entrem

i el personal de l'hospital comença la reanimació avançada.

Fins que arriba un moment que no són capaços de tornar-lo a la vida.

Si tota la medicació que li has donat,

si tot el que has fet, si tot no funciona,

s'ha de donar per mort.

(Terrades) La mort del Paulino el que va causar va ser un xoc.

Era una persona molt propera, amic dels seus amics.

I era rialler, era una persona vital...

Carai, amb la seva família i tot plegat...

I bé, que de cop i volta t'estronquin la vida...

d'aquesta manera,

un pensa... buf...

(home 3) El Paulino Cobo és una persona de 36 anys.

Prové d'un poble d'Andalusia, Priego de Córdoba.

I aquell estiu portava uns dos anys

separat de la que era la mare de la seva filla.

La història del Paulino Cobo és com la de tanta gent

que se'n va del seu poble per buscar-se la vida.

Va arribar a Lloret acompanyat de la que era la seva xicota

amb la idea de fer temporada d'estiu.

I, a partir d'aquí, arriba un moment...

que considera que pot ser una bona idea comprar una llicència de taxi.

(Terrades) Havia descobert una feina que li agradava,

li agradava molt conduir...

Era molt treballador.

A més a més, era una persona que no era conflictiva,

no era la típica persona complicada, sinó que era un bon company.

Ningú s'imaginava un fet d'aquesta brutalitat.

Jo recordo una família, evidentment, absolutament destrossada...

per la mort d'en Paulino.

I, a més a més, estupefacte, per no explicar-s'ho.

Al dolor de la mort del familiar, del teu germà, del teu fill,

s'hi afegeix aquest estat d'ànim de no saber per què ha passat.

Al lloc del crim arriben els Mossos d'homicidis

per començar a investigar qui ha matat el Paulino.

(home 4) Els investigadors d'homicidis

el que volem és trobar el cos al lloc dels fets,

encara que sembli estrany.

Perquè un cos dona molta informació.

Nosaltres, en aquell cas, no l'hi vam trobar,

perquè tenia constants vitals

i, evidentment, se'l van endur cap a l'hospital.

El que trobem al lloc és el vehicle,

el qual ja ha estat manipulat per poder treure'n el Paulino.

I observem també que no falta res de valor.

Hi havia el telèfon del Paulino

i hi havia també els diners de la recaptació d'aquell dia.

Ho tenia tot, tenia la documentació, tenia diners, tenia...

Bé, no semblava... no semblava un robatori.

Dins del vehicle, una de les coses que sí que vam trobar...

va ser una agenda i, a l'interior de l'agenda,

un pòstit al qual hi havia escrits una adreça i una hora.

Era una adreça de Lloret i l'hora era les 4.45.

Això ens va fer pensar

que es podia tractar del darrer client

que el Paulino havia fet pujar al seu vehicle.

També es va fer una inspecció ocular

per part del grup de balística i traces instrumentals.

El que es va poder determinar

és que durant la trajectòria havia travessat el cap del Paulino,

havia trencat el vidre del costat del conductor,

havia fet danys al vidre del retrovisor

i, finalment, el projectil havia caigut a terra.

(home 6) A través de l'estudi del projectil

vam poder arribar a determinar

que l'arma que va disparar aquest projectil era un revòlver del 38.

Poder determinar quina tipologia d'arma s'ha utilitzat

és una via d'investigació que ens permetrà,

davant de la localització d'armes d'aquestes característiques,

fer una comparativa i mirar si coincideix amb aquest element.

L'informe forense confirma la trajectòria de la bala

i aporta dades noves sobre la distància del tret.

En el moment de l'autòpsia busquem totes les circumstàncies de la mort.

De llums de defensa no se'n veuen.

Era simplement el tret i res més.

El forat d'entrada del projectil

no és el típic del tret a boca de canó,

que és típic d'un suïcidi.

I, en canvi, hi ha el forat ben delimitat,

amb el tatuatge, amb el fumat,

que és el típic del tret a curta distància

executat per una tercera persona,

entre 20 centímetres i un metre de la boca del canó a la pell.

Els investigadors van a buscar el primer sospitós que tenen,

l'últim client del Paulino.

I no els costa gens arribar a l'adreça apuntada al pòstit:

es tracta d'un domicili de cala Canyelles.

Ens hi vam adreçar per identificar les persones que hi residien

i per conèixer quina relació tenien amb el Paulino,

si, efectivament, havien agafat o no el taxi aquella hora.

Vam localitzar un matrimoni, se'ls va prendre declaració.

Van reconèixer que sí,

que havien contractat un servei de taxi aquella hora,

però no va ser aquell dia, sinó que havia estat el dia 29 del 6,

fet que després també vam poder comprovar.

Els investigadors es mouen ràpid

i, en aquest cas, la col·laboració ciutadana també intervé.

A quarts de 7 del matí, una hora després del crim,

els Mossos reben una trucada.

La policia local ens va informar que havien rebut un avís

d'una benzinera

que havia tingut coneixement que s'havien produït uns fets a Lloret

i volien avisar d'una conducta sospitosa.

Cap a les 5 del matí havia passat un vehicle

en què hi havia 3 ocupants que estaven molt nerviosos

i que d'una forma molt precipitada li van preguntar

com ho podien fer per arribar a l'autopista per marxar a França.

Donat que l'hora que ens van explicar els de la benzinera

corresponia tot seguit a l'hora de la mort del Paulino,

va ser una línia que podia indicar-nos

que aquelles persones que havien fugit ràpidament del lloc

podien tenir alguna relació amb la seva mort.

Ens adrecem a la benzinera per comprovar les imatges

i observem que es tracta d'un Ford Escort de color blau.

Obtenim la matrícula

i és en aquest moment que organitzem un dispositiu de recerca

establint uns punts de control a la frontera amb França

per intentar identificar aquest vehicle

abans que travessi la frontera.

Els Mossos d'Esquadra investiguen

la mort d'un taxista de Lloret de Mar

que ha aparegut assassinat aquesta nit.

Un company seu l'ha trobat dins del cotxe,

que estava aparcat a cala Canyelles, i ha donat l'avís.

El mòbil és, ara com ara, una incògnita,

ja que aparentment no li han robat res

ni hi ha causes clares per la brutal agressió.

El temps passa sense que els Mossos localitzin

els sospitosos que volien anar a França.

Mentrestant, investiguen l'entorn de la víctima.

(home 7) Parlem amb els seus germans,

amb el seu nebot, parlem amb la seva exdona...

Parlem amb tothom que ens pogués aportar alguna cosa del Paulino.

I tothom ens deia que era una bona persona.

Segons l'entorn del Paulino Cobo, de la víctima,

era una persona que no tenia problemes amb ningú,

tothom negava que tingués cap mena de vici...

No bevia, no fumava, no consumia droga.

Únicament es dedicava a treballar.

Els investigadors prenen declaració a desenes de taxistes

i apareix un secret del Paulino que la seua família no coneixia.

Ens va arribar una informació d'un taxista

que ens deia que mesos abans de la mort del Paulino

l'havia vist amb una noia jove

en un bar.

(Rodríguez) És una noia

que ningú del seu entorn més proper ens en parla;

en canvi, el taxista ens diu...

que havia vist el Paulino amb una noia rossa,

segurament russa,

i amb una actitud més que... diguéssim, carinyosa,

o sigui, era més que una simple amistat.

Els responsables de l'establiment ens van confirmar

que l'havien vist amb aquesta noia jove diverses vegades.

Però no ens poden dir la seva identitat.

La policia es posa a investigar qui és la noia russa.

Quan fa 5 hores que han matat el Paulino

el control de carretera instal·lat a la Jonquera dona fruits.

A les 9.52 un control veu arribar un Ford Escort de color blau,

l'atura

i identifiquem els 3 ocupants.

Són 3 nois joves, anglesos.

Se'ls trasllada a la comissaria per tal d'esbrinar

quina possible relació tenen amb el fet que havia succeït a Lloret.

El primer que els sembla sospitós

és que un dels nois anglesos s'ha canviat la samarreta.

L'homicidi es va produir per un tret d'arma de foc

i és habitual que es puguin produir esquitxos de sang.

Seria normal que una persona que té la roba tacada de sang

se la tregui per evitar ser identificat.

De fet, quan se'ls va localitzar,

una de les tasques que es van fer

va ser comprovar la roba d'aquests ciutadans.

Però no trobem cap resta de sang.

Se'ls pren declaració a tots tres, per separat,

per veure si coincidien les seves declaracions.

(Rodríguez) Un diu que venen habitualment a Lloret de Mar,

que han conegut unes noies amb les quals han estat de festa.

Un se n'ha anat a dormir al voltant de les 3 de la matinada al vehicle,

l'altre ha estat amb una noia fins a les 4 de la matinada

i l'altre ha estat amb una altra noia

aproximadament fins a les 5.

A les noies els vam prendre declaració d'aquests fets,

i aquestes declaracions el que van fer

va ser donar una bona coartada als anglesos.

També ens van aportar uns carrets de fotos.

I, efectivament, vam poder corroborar...

que havien estat amb aquests 3 nois anglesos.

I se'ls veu amb una conducta totalment dòcil,

prenent còctels,

res que indiqui que estan planejant qualsevol tipus d'acció criminal.

Fixeu-vos en aquestes fotografies, perquè seran importants.

Però en aquest punt de la història

no hi ha cap prova contra els 3 nois anglesos.

A més, es mostren col·laboradors en tot moment.

(Rodríguez) Tots 3 cedeixen les seves empremtes

i se sotmeten voluntàriament

a una prova de residus de tret a les seves mans.

I en aquell moment se'ls deixa marxar

perquè no hi ha cap més indici que faci pensar que són els autors.

Teníem sospites, teníem alguna cosa que no ens quadrava,

però no teníem cap indici

per procedir a la detenció d'aquestes 3 persones.

Vam assumir el risc perquè no podíem fer una altra cosa.

Però la sensació que tenim és que potser estem deixant marxar

als autors d'un fet delictiu a un altre país.

(TV: home) La trencadissa de vidres sobre l'asfalt

i aquests rams de flors anònims

són l'únic rastre visible de l'assassinat de Paulino Cobo.

(TV: dona) 80 taxistes van homenatjar ahir a Lloret de Mar

el seu company Paulino Cobo

per fer una ofrena floral i llegir un manifest

en el qual reivindiquen més seguretat i protecció policial,

sobretot a l'estiu, quan s'incrementen els serveis.

Que la desgraciada muerte de nuestro compañero

sirva para que las autoridades pertinentes tomen conciencia

de que alguna cosa más se debe hacer.

Tothom estava una mica en estat de xoc.

Què tenim per aquí? Un tio que es dedica a disparar els taxistes?

Estàvem preocupats que no es pogués repetir una cosa d'aquest tipus, no?

Durant dies o setmanes, quan pujava algú sospitós...

amb una carrera que no dallò...

les vam passar magres.

La nostra feina a Lloret... és... és molt especial.

No oblidem que és un dels destins turístics

principals a Espanya i a Europa.

(Rovira) És un lloc relativament petit

on hi ha molta quantitat de gent amb ganes de passar-ho bé.

És una olla a pressió, sobretot els mesos d'estiu.

(Tura) S'han de tancar determinats establiments que fan

que a Lloret es concentri el turisme de borratxera.

(Lago) Si tu en una avinguda que no té un quilòmetre de llarg

hi concentres 15.000-20.000 persones,

sempre surten petites alteracions de la seguretat ciutadana

i tu has de ser allà per poder controlar-les.

En realitat, a Lloret no passa res que no passi a qualsevol indret...

on hi ha molta gent, molta festa...

i el que porta aparellada la festa: alcohol, drogues...

Però un taxista que apareix mort d'un tret al cap

als afores de Lloret, en plena temporada turística,

té tots els elements sobre la taula

per pensar que allò és un cas especialment fosc

que va molt més enllà de la simple mort d'un taxista.

(Lago) Un taxista que treballa de nit

qui pot voler matar-lo?

Doncs et queden dos sectors:

la prostitució o les drogues.

Això va ser una de les línies que va investigar la policia

per veure si podia haver-hi algun tipus de relació

amb el món de la prostitució, amb el món del tràfic de drogues...

que donés una pista de per què a un honrat taxista

se l'acaba matant d'un tret al cap.

S'ha de saber a què es dedicava,

si tenia algun tipus d'antecedent penal o policial...

Calia veure si tenia ingressos atípics

o si tenia una segona feina...

Tot el que ens pogués aportar informació

sobre quin tipus de vida portava el Paulino.

En el caso de don Paulino Cobo se investigaron...

bueno, se investigó todo.

La policía pone patas arriba la vida del fallecido.

Se hizo un volcado del teléfono,

se investigaron sus cuentas bancarias,

se investigó la tarjeta Acesa asociada al taxi...

La cuestión es que llega un momento

en que no se le puede vincular con nada de carácter ilícito.

Trucava a familiars, a amics...

però no hi havia trucades que poguessin ser estranyes

o relacionades amb el món delinqüencial.

(Rodríguez) No veiem ingressos atípics

que facin pensar que té alguna cosa a amagar.

Este señor se dedicaba exclusivamente a trabajar,

no sé si 12 o 14 horas diarias,

una barbaridad, en la época veraniega en Lloret de Mar.

Als Mossos només els queda escorcollar la casa del Paulino.

I hi troben coses que els crida l'atenció.

Vam poder localitzar unes cartes adreçades al Paulino,

que inclús una d'elles tenia la típica marca de pintallavis.

Eren unes cartes molt sentimentals d'una dona de Priego de Córdoba.

"Hola, mi vida, ¿cómo estás?

Yo, bien, con muchas ganas de verte,

porque te echo mucho de menos.

Anoche soñé que me querías

y, de tanto soñar, soñé que jamás me olvidarías.

Lo que más me gustaría hacer en esta vida

es estar contigo y tener un niño tuyo."

Donat que aquesta persona estava a Còrdova,

inicialment vàrem parlar amb ella per telèfon.

Ens va dir que eren amics,

que no era una relació ben bé amorosa,

sinó d'una amistat una mica més especial.

Que no eren amants.

Que estava casada,

però que aquesta relació era desconeguda pel seu marit.

"Él se ha ido esta tarde también de cacería,

me he quedado sola y es cuando más pienso en ti."

I que últimament, arran de la separació del Paulino,

tenien contacte telefònic

bastant... bastant habitual.

I ens va explicar tota una estratègia que tenien

per poder comunicar-se i que el seu marit no se n'assabentés.

El Paulino trucava al telèfon fix una única vegada i penjava.

Si ella responia de la mateixa manera,

fent una única trucada i penjant el telèfon,

el Paulino sabia que ella estava sola i llavors li trucava

i establien la conversa.

Tot i les precaucions dels amants,

els Mossos desconfien del marit d'ella

per si hagués pogut descobrir l'aventura.

Però la dona de Priego de Córdoba assenyala un possible sospitós.

Ella veia que estava, des de la separació, una mica sol,

però que no tenia problemes amb ningú

excepte amb la nova parella de la seva exdona.

Amb aquesta persona havia tingut un enfrontament molt clar.

(Rovira) El dia que la filla del Paulino Cobo feia la comunió

es presenta allà sense que hagués estat convidat.

En un determinat moment sembla ser que el Paulino Cobo

intenta fer-se una fotografia amb la seva filla

i el fotògraf s'hi nega.

Va començar a enfrontar-se verbalment amb el fotògraf

i amb la nova parella de la seva exdona,

i es va crear, en aquell moment, una forta discussió...

amb motiu de la fotografia amb la seva filla

que, finalment, no es va poder fer, i que això el va marcar molt.

Els investigadors tornen a parlar amb l'exdona del Paulino,

que en una primera declaració

els havia dit que la separació havia sigut de mutu acord

i que tenien molt bona relació.

Ara canvia la seua versió.

Con el tiempo, Paulino fue cambiando y su carácter también.

Y nos peleábamos mucho.

Después de la separación me llamaba muchas veces,

unas para que volviera con él y otras acabábamos a gritos.

El Paulino estava convençut que hi havia una altra persona

que havia provocat la ruptura de la seva relació sentimental.

I ella notava que el Paulino es posava molt gelós

de qualsevol possible nova parella que tingués ella.

Amb la nova revelació de l'exdona,

els Mossos citen a declarar la seua parella

per saber quina relació tenia amb el Paulino.

Pues las veces que hemos coincidido la cosa siempre acababa mal.

Por ejemplo, un día en la escuela,

porque María me pidió que recogiera la niña.

Y llegó él y me dijo que si la niña no se la llevaba él...

no se la llevaba nadie.

Que hi hagués aquests enfrontaments entre ells dos

i que l'exdona no acabés de poder fer una vida plena,

podia suposar una bona motivació per acabar amb la vida del Paulino.

El principal problema que teníem és que tots dos tenien una coartada,

vull dir, tots dos, a l'hora dels fets, estaven treballant.

Recapitulem la llista de sospitosos.

La parella de l'exdona del Paulino està descartada

perquè té una coartada sòlida.

Però els Mossos encara tenen 3 línies d'investigació obertes:

la del marit de l'amant de les cartes amoroses,

la de la noia russa que podria ser més que una amiga del Paulino

i la dels anglesos

que la nit del crim havien marxat amb presses cap a la frontera.

El 9 de juliol, una setmana després del crim,

arriben els resultats de les proves de residu de tret dels anglesos.

(sergent) Quan es produeix un tret,

es genera un núvol de partícules

que acaba dipositant-se sobre la superfície propera.

Estem parlant de plom, bari i antimoni,

però, en el cas dels nois anglesos...

que se'ls va agafar aquests kits,

només hi trobem bari i plom,

que poden ser de residu de tret,

però podria ser que provinguessin d'un altre àmbit.

Els investigadors revisen

la informació que tenen sobre els anglesos

i hi ha un detall que els crida l'atenció.

(Rovira) Ells expliquen que un d'ells

és treballador de la planta que Airbus té a prop de Toulouse.

I pensàvem que les pintures,

el material amb què podia treballar

podria tenir també restes d'aquests materials, plom, bari i antimoni.

Vam prendre declaració

a un treballador responsable de l'empresa on treballava

i també li vam fer a ell la mateixa prova.

Aquesta prova va donar negatiu.

Encara no trobàvem explicació a per què els 3 ciutadans anglesos

tenien aquests residus a les mans.

Els residus, que poden ser de tret, a les mans dels anglesos...

tornaran a aparèixer.

A finals de setembre,

quan s'ha rebaixat molt la presència de turistes a Lloret,

la col·laboració ciutadana intervé de nou en la investigació.

A les dependències de Girona, a la nostra comissaria,

arriba un sobre, un sobre blanc, adreçat a un caporal,

i a l'interior hi ha una fotografia retallada

on es veu una dona jove

i un text escrit que diu:

"Aquesta és l'amiga del Paulino",

que estava relacionada amb ell poc abans que morís

i que es diu Sandra.

De les diverses entrevistes a tots els testimonis,

jo crec que devien tocar algú

que va decidir donà'ns-e alguna pista més

de la noia amb la qual el Paulino, presumptament,

mantenia una relació sentimental.

A partir d'aquí comencem a fer gestions

fins que arribem a saber

que es tracta d'una noia que havia exercit la prostitució.

Els investigadors ens desplacem a diversos bars

i clubs de la zona de Lloret de Mar.

I amb la fotografia aconseguim identificar la Sandra.

En la seua declaració,

tot i que nega tenir cap relació amb el Paulino més enllà de l'amistat,

la Sandra aporta informació nova pel cas.

Paulino y yo éramos solo amigos.

Venía a verme, pero nada más.

Yo tengo novio, es portero en un club.

Si me ve con otros hombres, se molesta mucho.

No me deja salir sola de casa.

La Sandra ens explica també que la seva parella sentimental

és una persona molt gelosa que treballa de porter

als clubs, discoteques...

Era una persona que tenia antecedents per diversos motius.

Se'l podia considerar violent, per dir-ho d'alguna forma.

Podem esbrinar que aquesta persona mesos enrere

havia estat aturat per la policia

i dintre de la seva butxaca del pantaló

se li va trobar un paper on...

on constaven les dades d'una arma de foc.

Mentre busquen proves que incriminin la parella de la Sandra,

els Mossos recuperen una línia d'investigació que tenien aparcada,

la del marit de la dona amb qui es cartejava el Paulino.

(Rodríguez) Plantegem a la jutgessa que instruïa el cas

que uns agents comissionats de la nostra unitat

anessin fins a Priego de Córdoba per prendre declaració

tant a aquesta noia com al seu marit.

Podia ser un perfecte mòbil del crim,

un marit que s'assabenta d'una relació o d'una possible relació,

i per això calia descartar-la o no.

El marit, vam començar a veure qui era,

i vam observar que, entre altres coses, tenia llicència d'armes,

per la qual cosa era una persona habituada a l'ús d'armes de foc.

Podia ser que hagués descobert l'engany

i hagués volgut acabar amb la vida de l'amant de la seva dona.

La sorpresa va ser quan li vam prendre declaració

i vam observar que la data dels fets,

des de mesos abans, havia tingut un accident laboral...

i estava ingressat en un hospital.

Era una persona que no es podia desplaçar fins a Lloret de Mar

perquè estava encara molt convalescent per les ferides.

A Lloret els Mossos intensifiquen la investigació

de la parella de la Sandra.

Es tornen a demanar manaments al jutjat:

de telefonia mòbil, moviments bancaris,

seguiments...

Però va quedar descartada la seva participació.

No vam poder localitzar cap indici

que els ubiqués al lloc dels fets.

És una persona de la qual podem disposar també de les empremtes,

comparar-les amb les empremtes que tenim de l'escena del crim

i es descarta.

A més a més, el dia dels fets...

també tenen coartada, aquestes persones.

La possible implicació dels anglesos

continua sent una incògnita pels investigadors.

Hi ha una pregunta que els ronda tota l'estona:

¿És possible que 3 individus tinguin residus de pòlvora

si només hi ha hagut un tret

i, per tant, només hauria disparat una persona?

El jutjat ens demana fer una prova específica

per veure si dins de l'habitacle d'un cotxe,

si es produís un tret,

si aquest residu de tret afectaria totes les persones.

Realment era una prova excepcional i que no s'havia fet abans.

Tres companys col·locats a la part de darrere,

amb proteccions auditives,

i un altre disparant a través de la finestra, en diagonal,

sobre una superfície que amortís aquell projectil.

El resultat d'aquesta prova difereix una mica

dels resultats que vam obtenir amb els kits dels 3 sospitosos.

Però demostrava que dins d'un vehicle, si es disparava un tret,

podien quedar afectades les persones que estaven al costat.

Llavors, no es podia descartar la seva participació.

(Rodríguez) No sabem d'on surten aquests positius

o aquestes restes d'aquests metalls a les mans d'aquestes 3 persones.

I això és una incògnita que ens persegueix durant molts mesos.

Al març de 2003,

després que la investigació hagi estat encallada durant mesos,

l'atzar l'activa de nou:

un veí de Lloret de Mar fa una troballa sorprenent

mentre passeja el seu gos per un parc proper a la cala Canyelles.

El 2003, 8 o 9 mesos després de fer l'estudi del projectil,

un veí de Lloret troba un revòlver

(ràdio: home) Podria tractar-se d'aquest pàrquing de sorra...

...que ens trameten per estudi

i ens demanen que intentem determinar

si pot ser el que s'ha utilitzat amb la mort del Paulino.

(Gómez) El arma se encuentra de forma casual.

Es un calibre 38, un revólver,

i está envuelto en una camiseta llena de óxido

y que podría corresponder a un niño pequeño.

(sergent) Aquest revòlver arriba, realment, molt malmès.

Arriba trencat, amb el tambor separat de la carcassa,

el canó, bastant abonyegat; la boca de foc, parcialment trencada...

Però, malgrat totes aquestes coses...

que ens anaven en contra de l'estat del revòlver,

arribem a fer-lo disparar.

En aquest cas vam poder disparar 3 trets i obtenir 3 projectils

per comparar-los amb el que s'havia trobat.

Què observem?

Observem que aquests projectils,

a causa de la deformació que té l'ànima del canó,

realment no tenen un valor identificatiu.

És a dir, podem dir que té el mateix nombre d'estries, gir, amplada...

que el projectil que vam analitzar en el cas del Paulino,

però el que ens interessa,

que són les característiques per individualitzar el revòlver

i dir és aquest...

no tenia aquest valor identificatiu.

Llavors, no podíem ni afirmar ni descartar...

que fos aquest revòlver, el que hi va participar.

El maig del 2003, 10 mesos després de la mort del Paulino,

tots els sospitosos investigats tenen una coartada sòlida.

L'arma trobada no aporta cap resultat concloent

i els investigadors encara no han pogut trobar cap explicació

per a les restes de residu de tret a les mans dels nois anglesos.

Això és el pitjor escenari que pot passar a una família

que ha perdut un ésser estimat

i que el perill o el risc que acabis tenint una investigació

que no portarà a resoldre el cas sempre hi és.

(Rodríguez) Estàvem analitzant les trucades,

estàvem analitzant l'entorn,

estàvem analitzant tot el que podíem i no sortia res.

La investigació estava en un moment complicat.

No teníem res, no teníem cap línia clara per seguir.

(TV: home) Els Mossos d'Esquadra investiguen

l'assassinat del guarda de nit de l'hotel Albons.

(TV: dona) ...un noi de 17 anys

que va aparèixer mort amb dos trets a l'esquena

després de diverses hores desaparegut.

(Rodríguez) Tot això ho hem de posar una mica en context,

que va ser un any especialment complicat pel que fa a homicidis

a la província de Girona.

(TV: home) Els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta tarda

el principal sospitós del crim de Sant Gregori.

-3 joves turcs han disparat contra els agents de policia.

-El cos d'aquest home de 51 anys l'han trobat ajagut a terra...

(Rodríguez) Va ser un any tan complicat que ens va obligar

a fer que altres grups dedicats a investigacions de casos de menors

i investigacions de desapareguts

es posessin a treballar en equips conjunts amb l'equip d'homicidis

perquè vam tenir molts homicidis seguits

i, a més, homicidis d'una complexitat alta.

A finals de maig

la ciutadania torna a donar un cop de mà a la investigació.

El grup d'homicidis de Girona rep una trucada anònima

relacionada amb la mort del Paulino.

La informació que els arriba per telèfon

ara sí, serà determinant.

Les trucades anònimes s'han d'analitzar sempre amb prudència

perquè poden ser inexactes o malintencionades

per desviar l'atenció.

Però aquesta trucada aporta informació

que no havia transcendit a la premsa

i que fa creure als investigadors que pot ser fiable.

Ja ho veurem.

En aquesta història encara queden pàgines per escriure,

i són pàgines fosques.