Original subtitles

Gràcies.

Montezara…

A la cinc. A la via cinc.

L'ajudo a pujar les escales?

Què?

- Ja l'agafo de sota. - Gràcies.

Vinga. Hola! Ostres, que bufona que ets!

- Veig que hi has arribat sencer. - Encara no.

El poble no surt ni al mapa.

No feies vacances des de fa anys.

Venir a Itàlia no es pot considerar fer vacances.

- Ja hi som amb "la maledicció". - Escolta.

És real. El primer cop vaig perdre el passaport.

Per la lluna de mel, vam tenir la grip i va ploure cada dia.

No entenc com la Liv dura tant.

Sort que vaig veure a l'Instagram que vol comprar una casa per un euro.

- No ho ha fet ja? - No si ho puc evitar.

Vinc a endur-me la meva filla a casa.

Ets l'Eric Field a Itàlia, no en Liam Neeson a Venjança.

Tens raó. Per cert, t'he enviat la presentació per a Northstar.

Perfecte. Doncs relaxa't i gaudeix del paisatge.

- Vinga, ja parlarem. - Sí, fins aviat.

M'hauria d'haver fet l'Instagram privat.

La filla que jo coneixia hagués dit: "Hola, papa".

Hola, papa.

Em serveix. I no em faràs una abraçada?

Au va!

Gràcies.

Per què has vingut? Creia no vindries a Itàlia en la vida.

Faig una excepció per tu,

estimada filla, que vas marxar de nit.

- Era un vol nocturn. - Sense avisar.

- Et vaig enviar un Whatsapp molt clar. - Un què?

- Vas desaparèixer. - Em veus a xarxes.

I ara et penses comprar una vil·la italiana?

Si volies activar la batsenyal…

- No ho volia. - Doncs ho has fet.

Fes el que vulguis, batpapa.

Et deixo a l'hotel. Vaig a mirar cases amb l'alcaldessa.

A mirar cases? Encara no t'has decidit? Perfecte, no he arribat tard.

Creus que m'aturaràs?

Això demana un cafè.

Creia que t'afartaries d'Itàlia. De menjar pizza,

de veure ruïnes, de lligar en italià amb els cambrers…

- Creies, però no has preguntat. - Mai parles amb mi!

He tingut molta feina. Vaig ensenyar anglès a Milà.

Vaig fer de mainadera a Florència. Vaig anar a collir olives.

Fa unes setmanes, anava a una fira de vins.

Em vaig equivocar de tren i vaig acabar aquí.

I de sobte… Pam.

Com que "pam"? T'has saltat parts de la història.

Costa d'explicar. Montezara et provoca certa sensació.

Només noto jet-lag. Podem saltar a la ximpleria de comprar-te una vil·la?

És real. Els ajuntaments venen cases per un euro perquè vingui gent nova.

L'alcaldessa m'ha explicat el pla.

Sort que admets que hi ha un pla.

Vaig fer la sol·licitud, la van acceptar i soc veïna de Montezara.

- Però creia… - Ja hi tornem a ser.

…que tornaries a Ohio.

Que tindries companys de pis, un sou, una assegurança…

Ser adulta, vaja.

Tenir casa pròpia no és la definició de ser adulta?

Amor, havia de venir a obrir el bar.

Sí, però sembla que t'agrada més que jo.

Si us estimo per igual!

Per igual, Cesare? De debò?

- No, a veure… - Sí?

- No per igual… - Ja no et suporto més!

Vaja, són amics teus?

En Cesare i la Donata. Tallen cada dia com un clau.

- Adeu, Olivia. - Adeu.

- Cesare. - Ei.

Dos cafès, si us plau?

- Gràcies. - Dos cafès per a l'Olivia.

- Gràcies. - De res.

A veure si avui aquesta bellesa pren un cafè amb mi.

El teu encant no funciona amb mi.

Mai m'havia anat tant malament.

Va bé provar noves experiències.

- Pago jo els cafès. - Gràcies.

Però comprar una casa és més car que un cafè.

Volia usar el fons de la mama.

Està tot invertit. Hauries de vendre-ho i pagar els impostos.

Una altra cosa d'adults.

No pintes gens bé això de fer-se adult.

Que jo sàpiga, ja ho ets, Liv. Ei, va, hem de…

Fills, eh?

Saben com fer-te parar boig. Intentes donar-los espai,

que trobin el seu camí, ser un pare guai…

Però deixes de ser guai quan tenen males idees.

Com que mai em pregunta,

ara l'han entabanat perquè es compri una casa per un euro.

Genial! Ja us coneixeu.

- Què? - És la Francesca Pucci.

L'alcaldessa de Montezara.

Benvingut a Itàlia, Sr. Field.

Ai, càsum.

- Batpapa, què has fet? - Crec que vol fer-se enrere.

- Això, ens fem enrere. - No, ni parlar-ne.

Ja hem començat la paperassa i hem acceptat la fiança de 5.000 euros.

De 5.000 euros? No en valia un?

És habitual demanar una fiança per garantir que s'acabaran les obres.

Ho vaig pagar amb targeta. Me'ls tornaran quan acabi.

- Quina enganyifa. - Avui vaig a mirar cases.

D'acord?

Ens disculpa un moment?

Per què hi estàs tan entestada?

Quan la mama era a l'hospital, miràvem les vil·les per internet.

Vèiem com les renovaven i parlàvem de com ho faríem nosaltres.

Faríem la sol·licitud quan millorés.

Sí, però creia que era una il·lusió per superar una època difícil.

I va ser només una il·lusió,

per això vull fer-la realitat.

La mama s'enorgullia de les seves arrels italianes

i aquí la sento més a prop.

Per què no m'ho deies?

Ja, perquè no et faig cas.

Entesos.

Francesca?

Molt bé. A veure què podem comprar amb un euro.

Casa… número u.

Espereu. Sí!

Ara entenc per què val un euro.

Què esperaves? La Capella Sixtina?

Només calen unes reformetes.

Vaja… Podríem passar a la següent.

Per aquí.

Casa número dos.

Ostres! És lluminosa i espaiosa.

Per un euro no espero la Capella Sixtina, però sí un sostre.

Vaja, ja té inquilins. Podem passar a la següent.

Vinga, ràpid.

De debò?

En Nino és un geni de les reformes.

El cunyat de la Francesca és el meu contractista.

Vaja, així que és una trama familiar.

Perdoneu, serà un segon.

Per molt geni que sigui, saps que ho hauràs de fer tot tu?

Sí. Ja n'aniré aprenent.

És molt diferent de fer de mainadera o de treballar en una fira.

Sé que et fa il·lusió, però la realitat pot ser un toc d'atenció.

Matteo, em sents?

Sí, Francesca. Sí, hola.

Soc aquí amb un home de l'empresa del manteniment de carreteres.

Els comptes de Montezara estan en descobert.

Agafa la targeta d'emergència de l'últim calaix de l'escriptori.

Està encallat.

Fum-li una puntada!

No, ni així…

Més fort! Queda clar?

Fort… Entesos.

Vinga… Per fi!

Gràcies, Francesca.

Molt bé. Perfecte.

Mira, una lliçó cara: deixa perdre els 5.000 euros i tornem a casa.

Us puc ensenyar una altra casa.

No surt a la llista d'un euro, però crec que t'agradarà, Olivia.

Doncs som-hi.

Que m'agradarà? M'encanta! És preciosa. Mireu les oliveres!

- Per què no són ruïnes? - El propietari va morir l'any passat.

Era un vell excèntric a qui anomenàvem Mario el Rondinaire.

Ai, Maltese!

Ets aquí, cabreta ximpleta. Era la mascota d'en Mario.

Ara l'alimentem entre tot el poble. Va inclosa amb l'euro.

Si pago un altre euro us l'endueu?

Ostres, que gran.

Sí.

Com mola el sostre.

La va fer un conegut arquitecte local, en Greco.

Per aquí.

Hi ha dormitoris.

Té electricitat i canonades.

Són una mica velles, però funcionen.

I fins i tot hi ha un fresc. El va pintar en Mario el Rondinaire.

Guaita! Doncs és força bonic.

Que xulo.

Això sí que és una habitació amb vista.

Un moment, això és la cuina?

En Mario no era gens cuinetes. Feia servir aquell vell microones.

Ai, Mario, com t'entenc, home.

Posar-ho aquí dos minuts és la clau quan vius sol.

Que depriment, papa.

- Au va, si tu no cuines. - Ja, però tu sí. O ho feies.

Amaga un secret.

Abans de ser un consultor avorrit,

era xef professional.

Quina capsa de sorpreses.

Però vaig fer el salt al món corporatiu per la meva família.

Però ni tan sols ara has tornat a ser xef.

Prefereixo cuinar per a tu.

Que curiós: fa segles que no ho fas.

Perquè primer hauries de venir a sopar. Algun dia.

Val a dir que t'has guardat la millor pel final.

Bé, la vil·la encara no surt a la llista oficial.

En Mario va morir solter i sense testament i s'ha de comprovar que no té cap hereu.

No li deu haver deixat a la cabra?

Als seus parents no els interessava.

És massa feina i els queda massa lluny.

I els possibles parents llunyans no van respondre trucades ni correus,

així que és una donació a Montezara.

És aquesta. Ho noto.

Llavors, què? Tenim una venda?

No podies tenir una crisi normal i fer-te un tatuatge?

Me'l vaig fer fa molt.

- Què? On? - És igual.

Doncs sembla que tenim una casa per un euro.

Genial!

Què? T'hi quedes?

He d'ajudar a la Liv amb la reforma. Un parell de setmanes, potser un mes.

Un mes? Et perdràs la presentació per Northstar.

Competim amb Perfect Plate Consulting.

És cert. Potser podries fer-la tu, Zola, ja estàs a punt.

Eric, tu tanques els tractes. Esperen veure-t'hi.

Ho podem preparar tot per Zoom. Tu ets més encantadora que jo.

Fer-me la pilota potser hi ajuda, però afanya't a acabar la reforma.

Molt bé, Eric Field, vivint de primera en una vil·la italiana.

- Qui ho hauria dit? - La Liv segur que no.

Parlem demà. Sí.

Ei, creia que desfeies la maleta.

Sí, estic acabant.

- Podries guardar les coses. - I com sabré on les tinc?

Ja.

A l'hotel no veuries el meu desordre. Per què no te n'hi vas?

- No vull que estiguis sola. - Si he quedat.

He quedat amb la Donata perquè em torni a explicar la ruptura.

Ah, entesos.

Molt bé.

No tornis tard, que començarem aviat.

MINIPIZZES

- Un de stracciatella, si us plau. - De seguida.

- També és el meu preferit. - Hola! Doncs no l'he tastat mai.

Eric, et presento en Bernardo. Bernardo, l'Eric, el pare de l'Olivia.

Vindré a la reunió de la reforma amb en Nino.

En Bernardo és el nostre geometra.

Als Estats Units no existeixen. És com…

Un expert en propietats.

Hem de ser a tots els projectes de construcció a Itàlia.

Que bé. Qualsevol ajuda és útil.

Ja no queda més stracciatella.

Per a tu, alcaldessa.

No, és el sabor de gelat per excel·lència.

- Seria mala alcaldessa si l'acceptés. - Així fem les paus.

Avui no m'he comportat gaire bé. Si us plau.

- Tingui. - D'acord.

- Gràcies. - De res.

I el meu de xocolata, si ens convides.

És clar! Duo cioccolato, per favore.

Parles un italià una mica…

N'estic aprenent. Com que seré aquí uns dies, faig l'esforç.

Grazie.

Bona nit.

Bernardo, podem parlar del meu permís d'ampliació?

Disculpeu-nos.

És en Giovanni Rosada, un xef local. És molt bo.

- Seiem? - Sí.

Aquí.

- Ai, tens… - Ostres.

- Tens una mica… - Com sempre.

- Encara en tens. - Ara? Quin desastre.

Gràcies.

Dona records a l'Olivia de part meva.

- Adeu. - Adeu.

Ja t'has comprat un souvenir?

Sí. Però és…

Producte de luxe. Me'n vaig a casa a sopar.

Allò del microones no era broma. Ets conscient que ets a Itàlia, oi?

Sí, però és pizza congelada italiana.

Ja ens veurem.

És simpàtic, oi?

És estatunidenc.

La casa del Rondinarie? Se la juguen molt.

Sobretot perquè no surt a la llista oficial.

Tots els joves se'n van del poble.

Se'n van a Roma, a Milà…

Hem d'intentar salvar el poble.

La solució és que ens conquereixin estrangers que compren pizza congelada?

Mira-ho com una unió,

no com una conquesta.

Si vull que l'assessore aprovi les meves iniciatives,

la primera casa per un euro ha de ser un èxit rotund.

Entesos.

Bon dia, princesa.

On soc? Quina hora és?

Dos quarts de nou.

Fa una hora que en Nino és aquí. Sort que començàvem aviat.

Ja, és culpa del canvi d'hora i que l'alarma no…

T'ho estàs passant bomba, oi?

Sí. Els pantalons.

- Què? - Et falten els pantalons.

Ostres.

El microones no t'ha deixat dormir?

Em coneixes bé. No sabia que també venies.

És clar. És com el primer dia d'escola.

Buongiorno.

- Tu deus ser l'Eric. - Sí.

- Nino. - Hola.

Gran elecció. És la millor vil·la!

- Això ho dius sempre? - Sí.

He fet un calendari i un pressupost.

- Duré una pissarra… - Frena, papa.

Qui fa la reforma?

He pensat en deixar-te els diners fins que venguis els comptes d'inversió.

Et caldran diners per avançat.

Tinc la targeta al límit.

D'acord, però t'ho tornaré tan aviat com pugui. Gràcies.

Suggereixo que l'Amex i jo opinem. Tenim experiència.

Sí, assessorant cuines comercials.

És molt diferent del que parlàvem en Nino i jo: l'estil.

Pensàvem en una cosa moderna, però que mantingui l'encant original.

Brava. M'agrada com parla aquesta noia.

Jo m'ocuparé del jardí de darrere.

- Som-hi. - D'acord.

Sí, és perfecte. Aquí mateix.

Jardí? Jo només veig un abocador.

La mama sempre va tenir jardí.

Continuaré el llegat familiar.

Serà 100 % sostenible i vull que la reforma sigui ecològica.

La sostenibilitat és un dels meus plans per a Montezara.

Que bé, però podem parlar seriosament?

Qui ens cal? Un electricista, un ensostrador.

- Un lampista. - No, tio. D'això me n'ocupo jo.

- En Nino és un tot terreny. - Sí.

Jo m'encarrego de tot.

Se n'encarrega ell.

D'acord, doncs ja veurem què ens cal a mida que avancem. Portaré el timó.

Papa, és casa meva, és el meu timó.

Sí. Farem que sigui una vil·la de somni.

- Però primer, els permisos. - Sí.

Calen molts permisos en la nostra famosa burocràcia italiana.

Sort que jo ho puc arreglar.

- Hola. - Bernardo.

Abans de treure els permisos, vegem els plans.

Demolició. Lampisteria. Guix. Pintura. Restaurar el fresc.

I muntar una cuina de debò.

Tot és viable, són permisos estàndard.

Només caldrà esperar uns sis mesos.

- Què? - Com?

Ja, oi que és ràpid?

Bernardo, promet-me que faràs el que puguis per agilitzar-ho.

Saps el que comporta per Montezara.

- Els entens? - Fes màgia.

Com puc dir-te que no, reineta?

Podeu començar les obres.

La famosa pissarra de l'Eric Field.

- No cal tanta planificació. - I tant que sí.

Sí, però és la vil·la qui la dicta. En Nino i jo l'hem de notar.

Què m'he perdut?

Per cert, m'encanta el calendari.

- Ben organitzat. - Ho veus? Hi ha qui l'aprecia.

Nino, just a temps.

Us volia ensenyar un model fet amb un programa de reformes.

Nino, ordena'm alguna cosa. Vull evitar el PowerPoint de mon pare.

- No és un PowerPoint. És una simulació. - Ho veus? Marxo.

Està bé.

- Ei, això ho faig jo. - I tant, només pretenia ajudar.

Ho entenc, sí.

Posem la pàgina del proveïment abans que el menú…

- Hola! - Ostres.

- Perdó per interrompre't. - Sí.

- Continua. - Gràcies.

Qui és aquesta tan guapa?

- L'alcaldessa? - Mare meva quina alcaldessa.

Ara ja sé per què t'hi quedes un mes.

Per ella? I ara! Només dona maldecaps.

- De debò. És una controladora. - Teniu molt en comú, doncs.

Passem a la següent, va.

Sí.

Hola! És divertit anar ratllant els dies.

Sí, ja ho sé. Escolta, que no tens feina més important a l'ajuntament?

Sí. He vingut amb en Bernardo, però ja marxava.

Sí, fins aviat.

Adeu. Esteu revisant la seguretat de la instal·lació?

La UE té uns estàndards molt alts.

Escolta, tu pots taxar una propietat?

És clar. Per què ho dius?

Bé, per si volguéssim… Per si l'Olivia vol fer una venda ràpida.

- Seria el més savi. - Sí.

Però no puc convèncer l'Olivia o la Francesca.

La Francesca ve molt per aquí, oi?

Més del que m'esperava.

La Francesca és així. Ella sempre mana.

- Esteu gaire units? - Molt.

És una dona molt especial.

Sembleu la parella poderosa de Montezara.

- Es podria dir així. - Bernardo!

- Perdona. - I tant, sí.

El parquet és més autèntic i refinat.

Sí i molt més car, també. I costa de col·locar.

Crec que no caldrà.

Ual·la.

- És preciós. - Ostres.

Aquests detalls atrauen compradors.

Compradors?

- Quins? Ja t'ho he dit: no la vendré. - Liv, tens 24 anys. Què faràs?

- Viuràs aquí per sempre? - Sí.

La meva generació no té una bona experiència com a adulta.

No tenim feina estable ni assegurança mèdica.

- De quina època són? - Finals del 1800.

Somniava tenir rajoles marroquines.

DIA 20

Nino!

Vine.

Què és allò?

Una xemeneia.

Però no hi ha cap llar de foc en aquella zona.

- És una feina per a l'Orso Grasso. - L'os gras?

Això mateix.

Vinga! Molt bé! Fum-li fort! Un altre!

- Olivia, compte. - Tranquil, l'os gras se n'ocupa.

Amb una mica més de força.

Sí!

Sí!

Apa. Estàs bé?

Sí. Ostres.

- Per què deurien tapar-ho? - Corrent d'aire o nius.

És una bogeria.

Ostres, és un forn de maons de debò. Per a pizzes.

Deuria ser a la cuina original.

- Tornes a veure calés? - Què? No.

Abans estava pensant en reformar la cuina.

Però això ho canvia tot.

Existeixen els plànols originals? Potser falta alguna cosa més.

Potser els tenen a l'ajuntament.

- Bona sort buscant-los. - Accepto el repte.

Aniré a veure l'alcaldessa. Com hi arribo abans?

- En Mario tenia una bici. - Bé.

Diria que és al cobert de darrere. Ell l'anomenava "Vecchia Strega".

"Vecchia" és "vella", oi? I "Strega"?

Bruixa. Vella Bruixa.

Vella… Bruixa.

Ignoreu-lo.

Entesos.

Bon dia, senyores.

Bon dia!

Per què parles amb ell?

Per educació.

Però és un estranger!

Un estranger molt ben plantat.

Ara ets la coqueta del poble?

No et deixis entabanar per aquells ulls. Els estatunidencs venen a arruïnar-nos.

Hola.

¿Hi ha un riparo bicicletta…

…negozio?

Em faran seguir parlant, oi?

- Típic estatunidenc. - Això ho he entès.

Arrogant. Es pensa que tothom parla anglès.

És igual, m'agraden fanfarrons. I que estiguin en forma.

Prou.

Hola!

La Vecchia Strega! La llegenda local torna a circular.

Tinc un kit de reparació. Som-hi.

Gràcies.

- Et deus haver clavat una bona nata. - Sí, és la maledicció.

- La maledicció? - Una llarga història.

Som els pallassos del poble, avui?

- Les Antonias? - Què?

Les tres es diuen Antonia. I els encanta un bon espectacle.

I es passen el dia assegudes allà?

Sí. Il dolce far niente. La dolçor de no fer res.

- No ho havia sentit mai. - És molt popular aquí.

Però jo no ho practico.

T'entenc. Soc empresari. Implica ser addicte a la feina.

- Per què té mala fama? - Ves a saber.

- Fem que el món funcioni. - Sí.

Fem que el món funcioni.

Pronta! Com nova.

Dubto que tingui una peça amb menys de 50 anys, però gràcies.

Busco els plànols originals de la vil·la. Fem una cursa fins al Municipio.

- No podem fer cap cursa. - Va!

- Et preocupa que et guanyi amb això? - No. És que ja hi som.

Aquest és el meu aparcament.

Vaja.

- En Matteo, el meu ajudant. L'Eric Field. - Hola.

Ostres.

No trobo res si ho tinc guardat.

Ets com l'Olivia.

Ja deia jo que em queia bé. Guaita!

La reunió amb l'equip de l'Assessore Provinciale

és d'aquí a deu minuts. Li poso grappa al cafè?

Matteo, si us plau.

Som-hi.

Senyor, ajuda'm.

- Per aquí. - D'acord.

Ja hi som.

Vaja, això fa que el teu despatx sembli endreçat.

Hi va haver una inundació i es va moure tot de lloc.

Segur que són per aquí.

Bona sort.

No m'ho puc creure… No!

Què passa?

No pot ser.

- Demanem ajuda, tranquil·la. - No hi ha cobertura, aquí.

He d'anar a la reunió.

Els del despatx de l'Assessore Provinciale no són comprensius.

D'acord. Deixa-m'ho provar. A veure…

- D'acord. - Si us plau.

A la de tres. U, dos, tres.

Senyora alcaldessa?

- Els convidats són aquí. - Sí.

Just acabava una visita amb el nostre convidat estatunidenc.

Si us plau, per aquí.

Semblen divertits. Potser t'hauries de posar grappa al cafè.

Adeu.

- Bon dia, Eric. - Bon dia.

Eric, com va la reforma?

Sorollosa i caòtica.

Ves a escombrar a la vil·la i jo em quedo servint cafès.

Ei, ja me n'ocupo jo.

- Em sembla genial. - Gràcies, quines ganes de començar.

- Adeu. - Sí.

Northstar és client nostre!

Ho has petat amb la presentació!

Sí, tinc el mòbil que treu fum.

Fins i tot la Deb de Perfect Plate m'ha felicitat.

De debò? A mi no.

Espera. La competència et vol fitxar?

Au va! En fi, quan tornaràs?

A veure, això.

Crec que…

- Eric. - Sí.

Et necessito.

És clar.

Parlant del rei de Roma. És la Deb.

- Què? - Tranquil, l'engegaré a passeig.

Penjo.

Entesos.

Entesos.

DIA 28

Ei, Nino. No he tingut sort amb els plànols.

Anirem fent amb les canonades. Primer, traurem les velles.

Adesso, vinga.

Vinga què? Que ho faci jo?

Sí, dona un cop de mà. Jo l'agafo i tu fas la part divertida.

- Serrar. - Serrar és divertit. És clar.

- Vinga. - És que… D'acord.

- Som-hi. - Per aquí?

Sí.

Escolta, la Francesca és la teva cunyada, oi?

- Per la teva dona o…? - Per mi no.

Es va casar amb el meu germà, l'Alessandro.

Va morir fa cinc anys. D'un infart.

De sobte, sense avisar.

Ho sento molt. Jo també ho he viscut. La…

La meva dona va morir fa tres anys. És una merda ser del club.

A veure…

Tu ets solter… La Francesca és soltera…

Ah, creia que ella i en Bernardo…

En Bernardo? Ningú li ha arribat al cor des de l'Alessandro.

Vaja, però jo no estic disponible.

Disponible per a què?

Francesca.

Alcaldessa, arribes just a temps per salvar-me…d'això.

Doncs sembla divertit.

Me n'he d'anar.

Em crida l'Olivia.

No l'he sentit.

Vinga, que t'ajudo.

No, vas ben vestida…

I? La Ginger Roger feia el mateix que en Fred Astaire

però enrere i amb talons.

Molt bé, alcaldessa. Doncs a ballar. A veure què saps fer.

He de confessar una cosa: no sé fer bricolatge.

Ja ho faig jo.

Un cop em vaig quedar atrapat a la xemeneia traient un esquirol.

La Liv es va adonar que el Pare Noel no era real,

perquè si jo no hi cabia, com hi podia cabre ell?

Mare meva. Ai, espera.

- Té, t'ajudo. Sí. - Quin fàstic!

- Gràcies. - Quina parella de ball estem fets!

Oh, Dio. Havia tancat l'aigua. En deuria quedar a la canonada.

Ho sento, Francesca.

Ho sento molt!

De debò? La vols posar a la venda després de tot el que hem parlat?

No. Només… estudio la competència que hi ha a la zona.

Té. Inversions liquidades.

Un xec pel que et dec després dels impostos.

Ho veus? Sé fer d'adulta.

- Gràcies, Liv. Però crec… - Crec que és l'hora que marxis.

No ha passat ni un mes. Puc quedar-me més.

Vas venir per convèncer-me de marxar. I com que no has pogut,

has començat una campanya absurda per fer-me-la vendre.

Perquè quan acabis, què faràs? De què viuràs?

Em preocupo.

Ja m'espavilaré.

- Què plantes? - Aquí hi ha espígol.

Tot això serà romaní,

perquè és comestible i bo pels pol·linitzadors.

Vols que t'ajudi?

- Ei, he pensat… - Podem no parlar?

Si us plau?

Només un momentet.

¿Podem…

plantar?

Vull anar a dormir.

M'he pres una copeta fa una hora

i m'ha pujat al cap.

Vagi on vagi.

Per terra, mar o escuma.

Sempre em sentiràs cantant aquella cançó.

Indica'm el camí. Indica'm el camí cap a casa.

- Sí! - Mare meva.

Feia segles que no la cantava.

Potser tens raó i fa massa que soc aquí.

Però si se m'acaba l'estada a Itàlia,

puc deixar la feina i la pizza congelada per una nit.

Sortim a sopar.

Tu i jo?

A veure, la Maltese deu estar plena ja, així que…

M'encantaria.

Molt bé.

És aquí.

Som-hi.

- Benvinguts. - Gràcies.

Perfecte, gràcies.

Buonasera. Benvinguts al meu restaurant.

Donata, posa'ls a la taula vip al costat de la cuina.

I tant, per aquí.

Ara som vip.

- Genial. - Com entabanes el meu pare.

Com que no vols fer un cafè amb mi, he d'esforçar-me al màxim. Prego.

Té.

Gràcies.

És un Brunello di Montalcino, local.

Eric, m'han dit que et dediques a la restauració.

- És cert? - Sí, però no així. Soc consultor.

Consultor? Què vols dir?

Assessoro restaurants perquè millorin la seva activitat.

Des dels pressupostos fins a nous menús…

Significa que no cuina quan hauria d'estar cuinant.

Aquí tenim un primo de maltagliati amb ceps.

- Especialitat de la regió. Bon profit. - Gràcies. Ets d'aquí, Giovanni?

Vaig créixer a Roma, però tinc família a Montezara.

- Per això vas obrir aquí el restaurant? - Per fi sent curiositat per mi.

Només intento ser educada en un espai reduït.

Era ajudant de xef a Roma,

però sempre vaig voler tenir un local on poder servir les receptes familiars.

Aquesta pasta és molt lleugera però amb un sabor intens.

Pot ser que l'oli dugui anxoves desfetes?

- Quin paladar, Eric. - Ho duus a la sang.

Bon profit.

Gràcies.

El secondo és branzino farcit d'herbes i fet al forn amb crosta de sal.

Gràcies, Fabio.

Sé les tècniques, però no com obtens aquests sabors.

Estic impressionat. O soc al cel, no ho sé dir.

Per què no vens un dia entre el dinar i el sopar?

Et puc ensenyar trucchetti toscani.

- Genial. - Molt bé.

Deliciós. Gràcies.

- Adeu. - Adeu.

Fantàstic.

- Adeu. - Adeu.

Vaja.

Així em vols conquistar?

Per què? Per fi funciona?

Ja ho veurem.

Ja hi sou tots? Vinga, nois, veniu, va.

A veure, quina emergència hi ha?

La Liv i jo vam sopar de meravella a la Trattoria Rosada.

Enhorabona, heu tastat la pasta de debò.

- Podem marxar? - Encara no.

Aquesta reforma em recorda la d'uns clients.

Una parella de xefs que van comprar una casa vella.

On vols anar a parar?

Van modernitzar la cuina i ara la fan servir per donar-hi classes.

Proposes fer una cosa així a la vil·la?

Es podria fer?

No, no es podria.

Escolteu-me.

En comptes de llençar el microones d'en Mario,

podem muntar una cuina industrial,

començant pel forn.

Qui farà les classes?

Estatunidencs, no, oi?

Contractarem xefs locals. Seria únic.

Trobaré el personal. Em dedico a això.

Xefs locals i menjar local. Serà un gran reclam turístic.

Sí, ensenyar l'encant de Montezara a través de la nostra cuina.

Sí, la idea mola molt, sí.

Caldria un canvi del permís d'ús.

I aquests permisos costen molt d'aconseguir.

En això entres tu en escena. Ets la nostra arma secreta.

Tens l'oficina de permisos a la butxaca.

Ja ho veurem.

DIA 31

Posarem l'aigüera aquí, lluny del taulell i del menjador.

Hi haurà una nevera doble, un congelador vertical,

la cuina de gas per aquí i dues d'elèctriques.

- Mola. - Gràcies.

Papa, és genial, però cal tant? Diria que no m'ho puc permetre.

Tinc un fons personal.

Són diners que estalviava sense saber per a què,

però seran per a electrodomèstics d'alta gamma italians.

No em deixaràs mai en pau, oi?

- Me'n puc anar. - No.

No sé res de cuines industrials. Et necessito.

No per sempre. Però sí durant una temporadeta.

Fa anys que no preparo pasta. Sempre recorro a la de paquet.

Au va! No ho diguis, això. És orrendo.

D'una capsa no en surt res de bo.

Ja ho sé. Abans ho feia tot a mà.

L'Olivia i la meva dona, la Mia, m'hi ajudaven.

Organitzàvem uns banquets increïbles,

i l'Olivia es posava un bigoti postís moníssim

i escrivia el menú en una pissarra.

La minimaître.

- I ja no ho feu? - No.

- El bigoti li queda petit, a l'Olivia. - Ja.

Bé, la vida va canviar quan…

quan vam saber que la Mia tenia càncer.

Cuinar va deixar de fer-me feliç.

I ara, com et fa sentir?

- Que soc on hauria de ser. - Bentornat, Eric.

Gràcies, tio.

Els plans per a la vil·la han canviat.

Hi posarem una cuina industrial per impartir classes de cuina.

- Voldries ser un dels professors? - De debò?

L'Olivia vol que doni classes?

Li agrada la idea que els locals compartiu els vostres coneixements.

Perfecte, sí. M'hi apunto.

Genial.

I aquesta?

Avorrida.

A veure, en Gio… Li agrades.

Que lleig, fora.

En Gio o la rajola?

Au va, si és bon tio. Té talent. I és maco.

Millor que aquell nòvio, el del frisbi.

No té res de dolent voler ser jugador professional de frisbi.

Sí. I què fa, ara?

Vol ser jugador professional de frisbi.

Ho veus?

Sí! Aquesta. Encaixa amb l'estil de la vil·la.

- Moderna, però tradicional. - Jo també ho penso.

Us deixo decidir. Marxo.

Tens un do per fer això, Olivia. Disseny i fluïdesa. Ànima.

Gràcies. És un detall per part teva.

No ho dic per dir.

Has pensat en estudiar això?

No, no m'ho havia plantejat.

Fins ara.

Un amic meu és un gran dissenyador a Roma.

Sí, i accepta gent en pràctiques, per si t'interessa.

Doncs no ho sé. M'interessa?

Potser. Sí, diria que sí.

Saps què? Fa uns quants anys que sento que vaig a la deriva.

Intento descobrir què fer amb la meva vida.

He convençut mon pare que la vil·la era bona idea.

Semblarà que m'ho repenso?

Quan dubtis, mulla't i surfeja l'onada.

- Saviesa surfista teva? - Sí!

- Vols que pugi a l'onada? - Sí.

Entesos.

Deixa que m'ho pensi, d'acord?

No hi ha pressa. Ja diràs.

Digui: "Una taula per a dos, si us plau".

Un tavolo per due, per favore.

Un tavolo per due, per favore.

Un tavolo per due, per favore.

Giuliano Montaldo…

Ell sí que era un tros d'home.

Bon dia, senyores.

Quin bon dia que fa avui.

Segueixo sense entendre-ho.

Vol omplir d'endolls el casc antic?

Ja n'hem parlat. Els turistes volen estacions de recàrrega.

Cada cop hi ha més cotxes de lloguer elèctrics.

El nostre veí estatunidenc.

Eric, vens per un tema urgent?

Sí. I tant! És un tema molt i molt urgent…

Si em disculpen…

Necessito l'ajuda de l'alcaldessa.

En Matteo els respondrà les preguntes, senyors.

Gràcies.

Si us plau.

El millor amagatall.

Esperarem que marxin mentre busquem els plànols.

- Deixo la porta entreoberta. - Sí.

Bé, ser dona i alcaldessa aquí no deu ser fàcil.

Som una raresa a Itàlia,

i això em complica molt que s'aprovin les meves propostes.

I per què alcaldessa?

El meu difunt marit, l'Alessandro, va ser alcalde.

Fa molts anys.

Era aquest?

No fa tantíssims anys.

Parla'm de l'Alessandro.

Era atent. Molt sociable.

I tossut.

Sempre ens perdíem, però mai demanava indicacions.

Ja, això ho fem tots els homes.

Cauríem al buit abans d'admetre un error.

- I ballava de meravella. - Això no ho sabem fer tots.

A mi no em veuràs en una pista de ball.

Quan va morir, la gent em va animar a rellevar-lo,

però hi ha massa política al món de la política, saps?

Ja. Per què vas canviar de parer?

Em vaig cansar d'esperar que aparegués algú que salvés Montezara.

Al principi, em preguntava:

"Per què l'alcaldessa vol controlar tota la reforma?".

No volia controlar-ho tot.

D'acord, sí que ho controlava.

Però és perquè necessito que tot surti a la perfecció.

- Perquè estimes el poble. - Perquè em preocupo.

Estem gairebé arruïnats. Però saps què?

Val la pena lluitar per allò que estimes.

Sí.

I com era la mare de l'Olivia?

La Mia. Sí, era…

Era autèntica.

Amb ella, vaig començar a fer coses que mai m'hauria imaginat.

Com menjar panses.

- La teva història d'amor són les panses? - Les odiava.

I a la primera cita, vam anar a fer senderisme.

Vam quedar a casa seva per esmorzar. Va fer civada amb panses.

I m'ho vaig menjar tot.

El camí a l'amor no és fàcil.

No. I el meu estava pavimentat de panses.

- Sabia que l'estimaves de debò. - Era la meva mitja pansa.

- Ai, no. - Era un acudit.

- La mitja taronja. - Sí i és dolentíssim.

Ja ho sé. Ei, crec que els he trobat.

- Greco? - Sí.

Sí, en va ser l'arquitecte.

Aquí. Leoni. Mira.

Que sigui això, per favor.

Sí!

Ho veus? Ho sabia! La vil·la original tenia una cuina espaiosa.

És com si l'escola de cuina estigués predestinada des del principi.

Sempre i quan ens donin el permís. En Bernardo no dona senyals de vida.

De debò? Me n'ocupo.

Grazie.

Per cert, hi ha més cases per un euro que s'hagin convertit en negoci?

Sí, una, a Cossari. És un antic castell toscà.

L'han reformat i ara és un hotel boutique de luxe.

- Podem anar-lo a veure? - Demà al matí?

És una cita.

De debò?

És una expressió als Estats Units.

Es diu molt. Ho diu tothom. Sí.

D'acord, doncs és una cita.

Hola, senyores.

Em dic Eric Field.

- Parla italià! - I malament.

Roma no es va construir en un dia.

Vinc a demanar-los consell, ja que vostès ho saben tot.

- I tant! - Antonia!

Però és veritat i s'hi està esforçant.

Què necessita, jove?

Me n'aniré de pícnic.

Amb la Francesca?

Ho vaig saber el primer dia.

Paga, germana. He guanyat l'aposta.

Vinga, paga.

Tramposa.

En fi.

Quins són els plats preferits de l'alcaldessa?

Li encanta el prosciutto di Cinta.

I també la gota.

D'acord.

Compri formatge Caprino del Maremma. Només el coneixem els d'aquí.

La impressionarà molt.

No se'n recordarà de res. Els homes tenen una memòria pèssima.

Perquè tenen el cervell petit.

Li farem una llista.

D'acord, crec que ho entenc.

I li anirà bé això, també.

M'anirà de meravella! Grazie.

Allora, aquests són els colors autoritzats per a les cases històriques de Montezara.

Entesos.

- Crec que m'agrada aquest to. - Aquest?

Sí, és càlid i intens. Farem servir aquest.

Bona elecció. Molt bona elecció.

Sobre aquelles pràctiques, crec que em vull mullar i presentar-m'hi.

Genial, Olivia. Us posaré en contacte.

Crec que aquesta onada per fi serà la correcta.

Li has dit al teu pare?

No. Per cert, on para?

Ni idea. Avui se n'ha anat molt aviat.

La Vecchia Strega m'ha inspirat.

Sort que ara no ens veu. Diria que és gelosa.

Quan hem de tornar?

M'he ocupat tota la tarda amb reunions falses.

Se les pensa totes, alcaldessa.

Ostres, el llistó està molt alt.

Som-hi, et convido a un cafè car amb vista.

M'agrada el ferro forjat. Hi queda molt bé.

Ho sento, avui hem tancat per a un esdeveniment privat.

- Aquí. - Gràcies.

- El veurem igualment. - Hem vingut amb bici fins aquí.

Vinga, només…

- Gràcies. - Disculpin, on van?

- A això m'hi acostumaria. - Per 1.000 euros la nit, sí.

Disculpin!

- Senyors! - Per aquí, ràpid.

Els ajudo?

Ai, scusa! Perdó.

Cap allà. Ràpid.

L'esdeveniment privat sembla una sessió de fotos.

Barregem-nos amb ells.

- Sí. - Sí?

Tenen pinta d'italianes. Què et sembla? Sí.

Darrere d'aquells, sí.

Ai, sí.

Marcello!

Mare meva!

Ei, mira aquí.

Ui, el tenim allà dalt. Marxem!

Mira, el cafè car amb vista!

- Deliciós. - Gràcies.

Senyors!

- Gràcies per la visita! - Et quedaran genial.

M'hi podria acostumar, a il dolce far niente.

És el que estem fent?

És el moment ideal per polir la nostra habilitat.

Ensenya-me'n, doncs.

Creia que me n'ensenyaries tu, jo soc d'EUA.

Entesos.

A veure si me'n recordo.

Primer, ens relaxem.

Després, ens estirem.

Entesos.

Sí, missió complerta. I ara què?

Vivim el moment. Sense distraccions. Ens relaxem.

No sé relaxar-me.

Ni jo tampoc.

Avui ha anat tot rodat. No hi ha hagut cap problema.

No hem caigut l'un sobre l'altra ni hem acabat xops.

Tenim tota la tarda. Encara podem embolicar la troca.

Què tens pensat?

Tinc certes idees.

És de l'Ajuntament. Matteo?

Sí…

No. Vinc de seguida, sí.

Adeu.

L'equip de l'Assessore Provinciale.

Volen tornar a revisar les meves noves iniciatives.

He de marxar.

Entesos.

Escolta, sobre això d'avui…

Sí, et refereixes a aquell moment.

Sí… Bé, crec que hauríem de…

No enrotllar-nos.

Com a alcaldessa, m'encarrego de la vostra vil·la.

Tècnicament, només és de l'Olivia.

- Però és un conflicte d'interessos. - D'acord.

I la meva vida ja és prou complicada. Hem de ser professionals.

Sí, serem dos professionals molt professionals.

- Professionals. - Sí.

- Que madurs que som. - Bé…

Me n'he d'anar.

- És clar. - Sí.

- Creia que giraves… No… - No passa res.

- Volia… D'acord. - Bé, adeu.

- Adeu. - Fins aviat.

Hola!

Hola. Em preguntava on paraves tot el dia.

Sí, només… Sí.

- Has tingut una cita? - Què? No.

No era cap cita.

Però n'has tingut alguna? En general, vull dir.

No. Sí, no. No… No sé què dir-te, ara mateix.

A veure, n'has tingut o no?

Sí. La Zola me n'ha organitzat, però mai hi ha hagut papallones.

I les apps m'espanten.

- Benvingut al club. - Sí.

Estàs seguríssim que no era una cita?

- Doncs ho semblava. - Només era professional.

Sí, a més, crec que surt amb en Bernardo, per tant…

I tu? Què has fet avui?

Pintar els porticons.

- Només això, res més. - D'acord.

Marxo, que he de seguir.

Mira…

Aquest gràfic demostra que els projectes de sostenibilitat s'acaben pagant sols.

Francesca, estàs preparada.

Una grappa?

Matteo!

No es pot celebrar tot amb grappa.

- Hola, Francesca. - Bernardo.

- Gràcies. - Com va?

He vingut abans, però no hi eres. Que estrany.

Tenia una visita oficial.

Per cert, què passa amb el permís de canvi d'ús de la vil·la dels Field?

L'Eric diu que no t'ha vist.

Era amb ell, la visita oficial?

L'Olivia no pot demanar la llicència

fins que no tingui el permís.

Però la casa d'en Mario encara no pot ser a la llista d'un euro.

I ara la ximpleria de l'escola de cuina. Qui voldrà cuinar aquí?

Montezara pot ser molt més del que imagines.

Tant de bo ho veiessis.

Doncs convènce'm, reineta.

Sopem?

No puc. He de treballar tota la nit.

Prenem un gelat aquesta setmana?

Quan vulguis.

- Adeu. - Adeu.

No he dit això.

- Em tractes de boja? - No, escolta'm.

No hi ha res de bo a Netflix?

Havia quedat amb la Donata per prendre una copa de vi, però…

Jo també volia prendre vi. M'hi acompanyes?

D'acord.

Som-hi.

Si vols segrestar-me,

que sàpigues que soc campiona de cinturó negre júnior.

- Així que… - No et segrestaré.

Però està bé saber-ho. Hauré d'anar amb peus de plom.

Ostres.

Ual·la.

És preciós.

A vegades, encara no m'ho crec.

Que visc aquí, a Itàlia.

Montezara és un lloc màgic.

El trobaré a faltar si marxo a Roma.

Què hi ha a Roma?

Puc confiar en tu?

És clar. Soc de fiar. És un dels meus múltiples encants.

Tinc una entrevista per fer disseny d'interiors.

Olivia! És fantàstic!

No sé si el meu pare estarà tan entusiasmat.

Es dedica a desaprovar totes les meves decisions.

De debò? Sembleu molt units.

Abans sí, quan era petita.

Però…

No ho sé. A vegades crec que podríem tornar-ho a estar.

Tinc gairebé 25 anys, per què m'importa què pensa?

Perquè l'estimes.

Sí.

T'encantarà. És genial.

Surt als plànols d'en Greco. Un lloc on guardar la llenya pel forn.

Quina bona idea, Greco.

- Oi que sí? - Sí.

A poc a poc. Vine cap aquí.

- Per fi ha arribat. - Va aquí.

Vinga, instal·lem-la.

Sé que la nevera nova és emocionant,

però avui no puc. Me'n vaig a Roma.

A Roma? No surt al calendari.

No. He quedat amb una amiga de l'uni.

A Roma.

Tornaràs avui? Podríem sopar…

M'hi quedo a dormir. Fins aviat!

- Olivia… - Adeu.

- Ves amb compte. - Sí.

Som-hi, doncs.

Ei, alcaldessa!

- Hola. - Quant de temps.

- Trobem a faltar que ens controlis. - Ho dubto.

Avui cuines amb en Gio?

- Sí. Tu dines tard? - Sí, sense pensar en la feina.

Intento practicar il dolce far niente.

- M'ho he escrit al calendari del mòbil. - N'anul·la la intenció.

Però com a professor, et valoro l'esforç. Tu primer.

Gràcies.

- Bon profit. - Gràcies.

- Adeu, gràcies. - Fins aviat.

- Adeu. - Com ha anat?

No he mirat el mòbil ni un sol cop. He al·lucinat amb el menjar.

Me n'alegro. L'hem fet per a tu.

No, és modest. Ho ha fet tot ell.

Bravo. Tot era exquisit.

Moltes gràcies, de debò.

Gràcies.

T'explico un secret?

Has tastat la meva primera mozzarella. No tenim secrets.

- No sé cuinar. - Una italiana que no sap cuinar?

Guardo llibres al forn. No ho expliquis. Em traurien la nacionalitat.

I et reies de mi pel microones.

Parlava per experiència.

Bé, gràcies per ajudar-me avui.

- Marxo. He quedat amb la meva nonna. - Que bé.

- Què fareu? - Per què no vens?

- De debò? - Sí.

Beus alcohol amb la teva àvia?

Fem l'aperitivo. Una costum que vaig dur de Roma.

- La nonna i les amigues m'ho exigeixen. - Les amigues?

- Ja és aquí el teu net preferit! - Guaita'l!

Hola.

- Guaita'l. - Era d'esperar.

El guapo de l'àvia.

Gràcies.

Gràcies.

Només una, que he de preparar el servei.

D'acord.

Eric, també tens pressa?

Tinc tot el dia.

Que bé.

I aquesta Antonia era pastissera professional.

I les altres dues treballàvem a la botiga.

Era la pastissera.

Vaig ser la primera dona a Montezara

en tenir negoci propi.

Ostres. Què va passar?

Que ens vam fer velles.

Ens van jubilar.

Creia que els agradava il dolce far niente.

Em moro d'avorriment.

Volem ser àvies influencers.

A TikTok.

Amb l'etiqueta #objectius, oi?

Exacte!

Què passa? Rosegadors. Un xef enfadat. Ho puc assumir.

No podia dormir, així que he vingut a l'oficina.

- No t'ho volia dir fins dilluns. - Dir-me què?

La Deb Welch m'ha fet una oferta de feina a Perfect Plate.

I Northstar vol marxar amb tu.

T'interessa?

Potser sí.

Entenc que marxessis a Itàlia i que t'hi hagis quedat.

Però vull ser al mateix continent que el meu cap.

Reconeix que no has estat centrat des que vas marxar.

Sí, ho entenc.

He estat replantejant-me certes coses des que soc aquí.

Zola, és clar que vull que et quedis.

Però fes el que més et convingui.

- He dit a la Deb que m'ho he de pensar. - Sí. Fes-ho. Jo soc aquí.

- Parlem abans que li responguis. - D'acord.

Gràcies.

De res. Gràcies a tu.

Digui: "M'agradaria anar a Roma".

Vorrei andare a Roma.

Vorrei andare a Roma.

Vorrei andare a Roma.

- Hola! - Hola!

- Què li passa a la Vecchia Strega? - Una punxada.

Diria que intenta tallar amb mi. No es va prendre bé l'excursió amb tu.

- Que dramàtica. - Sí.

Diré a en Matteo que te l'arregli.

Seria genial. On vas? De dissabte informal?

- M'agrada aquest look. - Una festa a la platja per a una amiga.

Sempre intenta treure'm del despatx. Normalment li dic que no.

Però algú t'ha ensenyat la dolçor de no fer res.

Exacte.

Potser em cal l'ajuda del profe.

Vols venir?

Pina!

- Perdoneu. Francesca! - Hola!

- Hola! - Hola!

Tu deus ser l'Eric.

- Sí. - M'han parlat molt de tu.

- No és veritat. - Sí, el de la pizza congelada.

Per a l'homenatjada!

- Felicitats! - Gràcies.

Hi ha un test de filosofia de vida que vaig llegir.

Què sents quan veus el mar?

La resposta revela la teva forma de veure la vida.

Què sents tu?

Què sento?

Projectes el teu rumb a la vida,

però arriba una tempesta i el corrent et porta a un lloc diferent.

I llavors has d'explorar aquesta nova terra.

Ara et toca a tu.

Veig una cosa més gran del que soc capaç d'entendre.

Una cosa que no puc controlar.

Per molt gran que sigui el vaixell que construeixi

o per molt que miri la brúixola.

Les onades em poden ofegar, però també em poden enlairar

i dur-me a indrets nous.

M'he deixat portar.

No, què dius! Ha estat increïble.

Sabia que ballaríem!

Què? M'has enganyat!

Ballem?

A veure…

allò que vam dir de ser "dos professionals professionals"…

No faig cas dels polítics.

No puges?

Tu i en Bernardo?

- En Bernardo? - Sí.

Només és un amic.

T'ha dit el contrari?

- No ben bé, però… - Per a mi, és com un germà.

Res més.

Llavors, sí. M'encantaria pujar.

- Ho fas bé. - He vist com ho fa en Cesare.

Ja està. Ah, Francesca.

Necessito saber una cosa i és molt important.

Tens llibres al forn?

No era mentida.

És on guardo els que no vull que ningú vegi a la llibreria.

Quina monada. Mare meva.

A veure…

Mai he menjat res que fos tan bo com això.

És clar que no. Les vostres pastes són una abominació.

Diuen que els Dunkin' Donuts són bons.

Fora de la font.

Això és diu "panforte".

- Panforte. - Exacte.

Mentre buscava els plànols de la vil·la,

mirin què he trobat.

No!

Mira.

Que bonica.

- Que joves que érem. - Mare meva.

És hora de tornar a treballar.

Ensenyin a la nostra escola de cuina.

I seran àvies influencers.

Era el plat preferit de l'Olivia.

De debò? Aquest plat beix és bo? El menjar italià no pot ser beix.

Sé que no és com cuinen els italians.

Però tasta'l.

Aquestes cintes Alfredo no estan gens malament.

Però negaré haver-ho dit.

A veure si ho endevino: la Francesca?

- Com ho saps? - No has parat de somriure.

I això només vol dir una cosa:

l'amore.

L'amore. Encara no sé com dir-ho a l'Olivia.

Dir-me què? Mira, la sorpresa del dijous per la nit del papa.

- M'ensenya cuina estatunidenca. - De debò?

- Te'n tornes a Roma? - Sí. Has aconseguit les pràctiques?

Quines pràctiques?

Olivia… Creia que ja ho sabia.

Que sabia què? A què es refereix?

Vine.

Parlem.

Escolta.

Què passa?

Quan vaig a Roma, vaig a veure un conegut d'en Nino. Es diu Carlo.

És dissenyador d'interiors i ofereix un lloc de pràctiques.

A mi.

Sé que sembla que llenço la tovallola.

- Però… - És fantàstic, Liv.

Ostres. D'acord.

No m'ho esperava.

He de reconèixer que has après treballant. Just com vas dir que faries.

Hauria volgut que m'ho diguessis.

¿Quan vam deixar…

d'explicar-nos les coses?

No ho sé.

Suposo que la mama feia de pega.

- Sí. - Era la intermediària.

I llavors… Ens va deixar.

I ens vam desenganxar.

És culpa meva. No sabia parlar amb tu sense ella.

No.

No només és culpa teva.

Vam fer el dol de manera diferent.

No vaig entendre que el teu dol consistia en…

Bé, hagués dit engegant-ho tot a rodar, però…

Potser només volies entendre-ho?

Sí. I…

I el teu va ser aïllar-te.

Liv, sento el temps que hem perdut.

Bé, ara ets aquí. I estàs resistint.

Encara que jo no ho volia.

Sí. Bé, ara que estem sent sincers…

- Surts amb la Francesca? - Què? Com ho saps?

Creies que no m'adonaria quan tornés de Roma que no havies dormit aquí?

- A veure, és molt recent. Et prometo… - Tranquil. No m'enfado.

A més, m'encanta la Francesca. És molt guai.

Tinc el batradar espatllat.

Em preocupava que sentissis que…

Que substituïa la mama.

Papa, encara ets jove… Per poc.

Era evident que coneixeries algú.

No per això la història amb la mama no és especial.

Va ser una història irrepetible.

Però encara et queda molt per viure.

Ja ho sé.

Mira!

Si tornes a cuinar i tornes a sortir amb algú!

Ets feliç.

I em costa d'admetre, però m'agrada que siguis aquí amb mi.

M'alegro de sentir-ho.

Potser s'ha desfet la maledicció.

Un moment.

I si et quedes a Itàlia? Escolta'm. Les pràctiques duren un any.

Em cal algú que porti les classes i que ajudi en Gio a la cuina.

Jo no podria, o sí?

Fa tant de temps que em centro en l'empresa que…

I ara l'escola de cuina…

Podria fer un canvi tan dràstic?

A la meva edat? No ho sé pas.

Per què no?

Papa, quan la mama i jo somiàvem amb la vil·la,

no era només per a ella i per a mi.

Era per a tots tres.

Sempre ens acompanya, d'alguna manera.

Com ara, al jardí, escoltant-nos.

- M'agrada. - I a mi.

Si la veus primer, no li expliquis això del tatuatge.

No diré res.

Molt bé. Ens veiem dimecres a les 14:00. Adeu.

Surts amb l'Eric Field.

Sí, fa poc.

Però encara no ho havia dit a ningú.

- I nosaltres? - Ja saps què en penso.

Creia que era perquè encara ploraves l'Alessandro.

Creia que no volia una relació.

Però tenim un passat. I ell marxarà.

Es planteja quedar-se aquí.

Per dirigir l'escola de cuina.

L'escola? Però…

Sé que tenies dubtes.

Potser t'he demanat massa.

Al final me n'he encarregat jo i ja tinc el permís de canvi d'ús.

Escolta…

Dissabte es fa la presentació del fresc.

Tu has contribuït a l'èxit d'aquesta casa. M'agradaria que hi vinguessis.

Apa, adeu.

Hola. I la Donata? M'estranya no trobar-me un mar de ceràmica trencada.

Hem tallat. Per sempre.

Ostres, ho sento. Jo volia que això vostre funcionés.

Escolta, una dona molt sàvia em va dir

que val la pena lluitar per allò que estimes.

I vosaltres sempre lluiteu, per tant…

Ets un geni.

Eric, ets un geni.

Moltes gràcies.

Aneu amb compte.

- Ja vinc. - Entesos…

- Poseu-la aquí, si us plau. - Sí.

D'acord.

- Aquestes, allà. - Aquí.

- Gràcies! - De res.

CUCINA DI MALTESE ESCOLA DE CUINA CASOLANA

- Mola. - Sí.

No facis que em penedeixi del nom.

Senyores i senyors, la peça final.

- Ostres, gent! - És meravellós!

- És increïble. - Què et sembla?

Magnífic.

És preciós, oi?

Preciosíssim.

Això s'ha de celebrar!

- Sí. - Sí!

- Hola! - Bernardo, has vingut.

Sento arribar tard. He anat a buscar dos convidats a l'estació.

En Larry i la Tracey Longo.

Ai, no. No pot ser.

Doncs sí.

Els hereus estatunidencs d'en Mario i propietaris legítims de la vil·la.

Hola.

Sí, aquí ho tinc.

Documents que demostren que l'àvia de la meva besàvia,

la Maria Leoni, era de Montezara i va néixer el 6 de juliol de 1867.

I l'ajuntament ens va comunicar que érem possibles hereus.

Sí, ho vam fer. Molts cops. Però no van respondre.

No sabíem que era urgent.

Però en Bernardo ens va enviar fotos de la reforma.

Què has fet?

Et vaig avisar.

No podies "vendre-la" fins que vencés el termini de reclamació.

A veure. No van respondre cap trucada ni cap correu

quan la casa era una ruïna.

I ara, totalment renovada, els interessa.

Bé, es podria dir així.

No per això deixa de ser nostra. Tenim un advocat.

Mare meva, també té piscina?

Papa.

- Prenguem-nos-ho amb calma, d'acord? - Sí, senyors Longo.

Els allotjarem en un hotel pagat per Montezara

mentre comprovo la documentació.

Marxem. Som-hi.

- Us prometo que ho solucionaré. - Sí.

La rebesàvia d'en Mario era la Maria Leoni i va néixer l'any 1867.

En Larry Longo n'és el parent més proper.

Els parents d'Itàlia

no tenien dret a cedir-nos la propietat.

Té mala pinta. Molt mala pinta.

Ara no.

No, Matteo, si us plau.

Les propietats abandonades són un problema amb el programa d'un euro.

Però l'hem reformat.

Hi hem invertit diners de l'Olivia. S'ho queden tot?

Per desgràcia, és probable. La llei de successió italiana els empara.

I què podem fer?

Bé, podem demandar-los per recuperar la inversió.

No ens la podem quedar?

Sembla que els Longo tenen proves del parentesc.

Aquests casos se solen allargar,

amb costos importants i anys de judicis.

D'acord. T'ho agraeixo. Gràcies per la consulta.

Ho sento molt.

- Ja. - Adeu.

Bé, podem lluitar.

- Puc cobrar el pla de pensions. - No.

No passa res i t'ho agraeixo. Però crec que el camí acaba aquí.

Bé, diuen que tots els camins duen a Roma.

- Tens les pràctiques gràcies a la vil·la. - Ja, però…

Què faràs tu?

Jo també aniré a Roma.

Però a l'aeroport.

Tornaré a Columbus i a la feina. Convenceré la Zola que es quedi.

- La faré sòcia. - I tot això?

La teva cuina.

Liv, mentre els dos érem aquí, creia…

que crearíem una nova llar.

Que podria tenir una nova vida.

Però no és el nostre destí.

I la Francesca?

No ho sé pas.

No fa tant que estem junts. És massa.

És massa demanar això tan aviat.

Però vull que siguis feliç.

Com a pare, procuraré que siguis feliç. I ja ho sé… Sé que ets adulta.

Però sempre seràs la meva nena.

Entesos?

Hola.

Ens ha sorprès que ens truquessis.

Ja, mireu, aniré al gra.

L'Olivia i jo no volem lluitar durant anys als tribunals

per la vil·la que estimem, així que tinc una oferta.

L'Olivia ha invertir l'herència de sa mare per reformar tota la vil·la.

Ostres, us acompanyem en el sentiment.

Si li torneu els diners, renunciarem a la vil·la i marxarem.

- Ara val més d'un euro. - Au va, de debò?

Segueix essent una ganga.

Estem d'acord o no?

Eric!

Ets aquí.

Volia parlar amb els Longo, però sé que ja han parlat amb tu.

Què ha passat?

Hem pactat.

Tornaran els diners de la reforma a l'Olivia

i nosaltres els donarem les escriptures.

Em moro de vergonya.

- És culpa meva. Segur que m'odieu. - No. Vas fer-ho de bona fe.

Intentaves salvar el poble. Ho entenc.

Però era el somni de l'Olivia.

Estarà bé. És intel·ligent i resilient.

I marxarà a Roma a fer les pràctiques, per tant…

Molt bé. Se'n va a Roma?

- Sí. - Que bé.

I tu?

Doncs jo crec que…

Crec que hauré de tornar a Ohio, segurament.

Vaja. Bé…

M'ho suposava.

- Tant de bo… - Tard o d'hora… No. Ho entenc.

Hem deixat que el corrent ens desviés del rumb.

Tinc una feina que és ser alcaldessa.

Hauríem d'haver estat professionals professionals.

No.

Com he pogut?

Com he pogut embolicar tant la troca?

Antonia.

Passa-li la "medicina".

Quina "medicina"?

A qui pretens enganyar?

És culpa d'en Mario el Rondinaire.

La família Leoni sempre va ser grollera.

No, Antonia, aquella era la família Leone.

Et confons, Antonia, Els Leone sempre van ser molt macos.

Què heu dit?

- Hi havia una família Leoni, amb "i"? - Sí.

- I una família Leone, amb "e"? - Sí.

L'alcaldessa m'ha pispat la "medicina".

Matteo…

Sabies que aquí hi havia una família Leone? Amb "e"?

Espera, estàs pensant…?

Potser el cognom de la familiar d'en Longo va canviar en emigrar a Amèrica.

Diuen que era un error habitual.

Només hi ha una manera de saber-ho.

Alcaldessa?

Matteo, ara no.

Busco els arxius del cens.

Falta el de la dècada de 1860…

He dut cafè. I la cavalleria.

Som aquí.

- Qualsevol cosa per ajudar els Field. - I també a tu.

Gràcies, nois.

Apa, mans a l'obra.

- Som-hi. - Vinga. Sí.

Escolta…

Ja tinc la maleta feta.

- Et trobaré a faltar. - I jo a tu.

- M'ha agradat estar amb tu. - I a mi.

Què se'n farà, de la Maltese?

Se l'endurà la Donata. Tenen el mateix caràcter.

És veritat.

Et fa res que no t'acompanyi a l'estació?

Vull fingir que segueixes aquí.

No em fa res.

Gent, he trobat això a sota del lavabo.

Ai, quin fàstic! Està florit. No.

Va, deixa-ho.

Són aquests! Ets un geni!

- Agafeu-ne un, ràpid! - Molt bé, amor!

1867…

1867! Gent! Veniu aquí!

La Maria Leoni va néixer el 17 de març de 1867.

Era la rebesàvia d'en Mario.

La Maria Leone va néixer el 6 de juliol del mateix any.

La seva família va emigrar a Amèrica quan tenia set anys.

- Ella és la parenta d'en Larry Longo! - Sí!

Una grappa?

- Quina hora és? - Les 10:05.

L'Eric agafa el tren de les 10:10.

No hi ha cobertura. No arribo a temps.

I tant. Tens una arma secreta.

Som-hi!

- La Vecchia Strega! - Gràcies.

Corre a buscar el teu home!

Vinga! Ves!

Buongiorno.

- Has baixat del tren. - No m'hi he pujat.

La qüestió és que no creia que tornés a sentir una cosa com aquesta.

Però llavors…

et vaig conèixer.

Hem perdut la vil·la, no et vull perdre a tu també.

T'estimo.

Jo també t'estimo.

- I no heu perdut la vil·la. - Què?

T'he d'ensenyar una cosa.

Tot això per una lletra?

La bona notícia és que la família Leone, no la Leoni,

també va deixar una propietat a Montezara.

Quina emoció.

Com a hereu legítim, Larry, és teva.

La vil·la Leone-Longo.

És un tuguri.

Però és nostre, reina.

Noto que ens envolta el llegat de ma família.

- Això mateix! Montezara és una sensació. - Sí.

- T'ha agradat el contractista? - Sí.

És el millor i l'únic contractista del poble.

Pels permisos, aviat vindrà un nou geometra.

- I en Bernardo? - Ha decidit mudar-se a Milà.

- Quina pena. - Sí.

Floreta, què et sembla?

Mentre tingui piscina…

Bé, què us sembla?

- M'agrada. - Jo m'hi apunto.

Enhorabona a les dues copresidentes

de la nova Main Course i Perfect Plate Consulting.

Quin embarbussament.

Buscarem un nou nom.

Mentrestant, posa fil a l'agulla i crea la divisió italiana de l'empresa.

De seguida, caps.

Ei, m'agrada com sona.

Montezara té la nova escola de cuina.

I ampliarem el programa de cases per un euro.

Testa Travel, una empresa de vehicles elèctrics,

posarà una parada al poble.

L'any que ve el pressupost tindrà superàvit.

Gràcies.

Sembla que et caldran aquelles estacions de càrrega.

Ara sí que toca una grappa!

Per fi!

Molt bé! Ja surt l'especial de l'Olivia!

Pizzes!

Mireu quina pinta.

Som-hi!

Hola! Heu vingut!

Antonia!

Com deia el meu pare…

Està tot dit! Pum!

Eric, per fi he après a cuinar..

- De debò? - Saps què vol dir això?

- Que jo he d'aprendre a ballar. - Sí!

Subtítols: Cristina Riera Carro