Original subtitles

Benvinguts a l'Andorra Cycling Masters,

una competició inèdita

que, per primera vegada,

enfronta els millors ciclistes del moment

de tu a tu, en solitari.

Un nou esdeveniment de ciclisme plegat d'estrelles

se celebrarà a Andorra.

Dues proves espectaculars en un dia

amb els quatre millors ciclistes del moment.

Sense equips, cara a cara,

home contra home,

en una cronoescalada i en un circuit urbà

que captivaran tot el món de l'esport

aquest cap de setmana.

El nostre fantàstic quartet l'encapçala Tadej Pogacar,

guanyador de cinc Grans Voltes i dos Mundials.

És un autèntic prodigi.

Molts consideren Tadej Pogacar el millor ciclista de la història.

Qui el persegueix a l'esprint és Jonas Vingegaard.

Jonas Vingegaard, el seu rival més feroç,

ha guanyat dos Tours i una Volta a Espanya,

i amenaça constantment el seu regnat.

Passa Vingegaard, també.

Queden 12 km per a la línia de meta

i quin espectacle que ens estan oferint.

L'eslovè Primoz Roglic

ha guanyat quatre vegades La Vuelta i una, el Giro d'Itàlia.

És una llegenda que es vol reivindicar

davant les noves generacions.

Està a punt d'atac.

Roglic per l'interior.

I, per acabar, però no menys important,

Isaac del Toro, la jove promesa del circuit.

El noi meravella torna a atacar.

Van a tota velocitat en els últims dos quilòmetres.

Roglic i Del Toro han de treballar de valent plegats.

Aquests quatre ciclistes excepcionals

es posaran a prova els uns als altres

a l'Andorra Cycling Masters,

un final èpic

per a una temporada 2025 d'infart.

UNA RUTA. UNA HISTÒRIA. UN VENCEDOR.

Un matí assolellat de diumenge

és l'escenari ideal pel primer Andorra Cycling Masters.

00 HORES I 35 MINUTS PERQUÈ COMENCI

Els ciclistes per fi arriben a Bixessarri,

on la gent els rep amb un fort entusiasme.

Una pujada esgotadora de 8,2 quilòmetres

amb un pendent que gairebé arriba al 18 %

i un desnivell positiu de quasi 750 metres.

Estem desitjant que comenci.

18 HORES I 7 MINUTS PERQUÈ COMENCI

Un dia abans,

Andorra dona la benvinguda al millor ciclista del món,

Tadej Pogacar.

En aquest cas, viatja amb la seva parella,

l'Urska Zigart,

una ciclista professional i campiona d'Eslovènia.

-Gràcies. -Bona sort demà.

-Gràcies. -Hola, Urska.

Hola.

Andorra sempre ha estat un lloc especial per a mi.

Primer, perquè té encant,

és un país bonic.

Sí, el primer cop que vaig guanyar una etapa d’una Gran Volta,

va ser aquí el 2019.

I tota la història és preciosa.

L'Urska havia vingut a fer-me costat.

Havia arribat a la nit.

Havia tingut un viatge força caòtic,

amb una gran tempesta, pluges intenses, calamarsa...

I vaig aconseguir guanyar.

I, des d'aleshores, sempre recordo Andorra

com un lloc especial.

Era el primer cop que guanyava una etapa d'una Gran Volta

i ho vaig poder presenciar.

Si et soc sincera, em va impressionar bastant.

Sacrifica un munt de coses

a la seva carrera.

i és molt important perquè ens entenem l'un a l'altre

i sí...

He de dir que és molt bonic.

Tinc la sensació

que hi ha alguna cosa desconeguda que m'espera.

Tadej Pogacar, el prodigi eslovè.

Quatre Tours de França, un Giro d'Itàlia,

dos Mundials de ciclisme de carretera

i més d'un centenar de victòries com a professional

omplen la vitrina d'un campió que, amb només 27 anys,

molts ja consideren el millor ciclista de la història.

Tadej Pogačar arrasa a Rwanda i torna a guanyar el Mundial de ciclisme.

Tadej Pogačar recupera la corona

És Tadej Pogačar el millor ciclista de la història?

Aquí ve l'emperador, Pogacar, que avui torna a dominar.

És increïble, o sigui...

És una passada, sí,

poder viure aquesta època del ciclisme eslovè.

Un campió, un autèntic fenomen, Pogacar.

Preciós, sí, em trec el barret.

Pog ho torna a aconseguir.

El campió dels campions s'endú una altra victòria.

Em comparo amb en Tadej

i el veig com el número u del món, ara mateix,

i veig que em millora en pràcticament tot.

Pogacar està fent un esforç immens.

Sobre Tadej, diria que...

simplement, Tadej és Tadej,

i mai he vist res igual.

Crec que el que més em motiva

és anar millorant,

anar evolucionant

i veure fins on puc arribar

i en quin punt m'estanco i caic.

Però la meva motivació és aquesta,

arribar en aquest punt de ser la meva millor versió

i, després, veure la caiguda.

14 HORES I 10 MINUTS PERQUÈ COMENCI

La nit abans de la carrera un mecànic posa a punt la bici

per a una competició en diferents disciplines.

El meu rol dins l'equip i la meva feina del dia a dia

consisteix que les bicis estiguin en perfecte estat.

Revisem tot el que és el cargolam,

el manillar, les manetes, que és el que més pateix.

Revisem que no se n'hagi mogut cap i que no s'hagi afluixat,

perquè hi pot haver algun clot,

i comprovem la transmissió

i que la cadena funcioni perfectament.

Ell no revisa la bicicleta.

En Tadej vindrà i hi pujarà. Confiarà que està en perfecte estat.

Aleshores, al final, si hi ha qualsevol imprevist,

el ciclista preguntarà qui s'ha encarregat de la bici,

que què ha passat.

Per un dia com diumenge, amb la combinació que tenim,

els corredors ho poden gestionar.

2 HORES I 0 MINUTS PERQUÈ COMENCI

Ha arribat el dia.

L'Andorra Cycling Masters per fi arrencarà

i, a l'hotel, presenciem una escena atípica:

quatre ciclistes d'equips diferents

esmorzen tots plegats abans de la competició.

Bon dia.

Bon dia.

Bé?

Sí.

Sí, diria que tinc curiositat i, alhora, moltes ganes

de saber com serà.

No és com les altres competicions.

Però d'on vens, tu?

De San Marino a Alacant i d'Alacant aquí.

Sí, San Marino, vas ser veí dels nostres.

Sí.

Del Toro, sí, va guanyar

moltes carreres amb en Jonas, que ha guanyat el Tour dues vegades.

I en Tadej...

Has de pensar molt per saber

quina carrera no ha guanyat encara o no ha guanyat aquest any.

Aquest grup és una bogeria,

és córrer amb els qui, sens dubte, són els més ràpids sobre la bici.

Hem de competir i, òbviament, és diferent,

perquè no correm amb l'equip

i ens enfrontem els quatre millors del món.

Es podrà gaudir d'un bon espectacle.

-Tot bé? -Sí, i tu?

-Sí. Com has dormit? -Bé.

Un esdeveniment com aquest és nou per mi.

Vaig veient com gestionar-lo.

Crec que és molt divertit, però, alhora, complicat i diferent.

Quina sensació tan bonica.

És normal,

com en qualsevol esport, que, quan tothom vol ser el número u,

hi hagi rivalitats.

Això ajuda que hi hagi més nivell.

Amb només 21 anys,

Isaac del Toro és la jove promesa més brillant

del món del ciclisme.

Va acabar segon en l'últim Giro d'Itàlia

i ara arriba a Andorra preparat per deixar tothom esbalaït.

Que bé, Del Toro, que bé!

Fantàstic!

Un altre que sap què és guanyar el Tour de l'Avenir.

Penso que els puc guanyar, tot i que sé que no és així.

No els miro com a iguals.

Sé qui són i perquè han arribat on han arribat.

Quan era petit, tenia pensaments molt altius

i ho veia com molt lògic.

És blanc o és negre,

i no és "no puc", sinó "puc i ho faré".

L'Isaac és el més jove i el meu company d'equip.

Ens vam entrenar bé el desembre,

ho vam donar tot.

És un ciclista molt interessant i ja és un dels millors.

Ha millorat molt, aquest any.

És la jove promesa de la pròxima generació

i segur que tindrà una carrera brillant.

M'agradaria créixer una mica més personalment,

desenvolupar més potència,

guanyar més força, resistència...

A veure.

00 HORES I 59 MINUTS PERQUÈ COMENCI

Alguna camiseta...

Veig que vaig fer la maleta per més dies, no?

Hi vaig posar més camisetes.

Mai se sap quin temps farà a la muntanya.

És una bona idea,

un repte interessant.

No et pots amagar, és un tu a tu.

Serà xulo, serà tot un espectacle.

Sí, segur.

Per què no vas anaral Mundial, Jonas?

-Va ser en un país molt bonic. -Era lluny.

Un país molt bonic.

O sigui, era diferent.

Era maco.

Després de La Vuelta, estava esgotat.

Al cap d'una setmana vaig anar a entrenar-me i...

"No, encara estic cansat".

No puc.

Ha estat una temporada llarga i dura.

Vaig competir en dues Grans Voltes

i vaig gastar molta energia.

No tinc la forma física que tenia al Tour de França.

Crec que es va poder veure a l'Europeu.

De totes maneres, he seguit entrenant-me

per a mantenir el físic per aquest esdeveniment.

Jonas Vingegaard, Dinamarca, 28 anys.

L'únic ciclista que ha guanyat dos Tours de França

contra el gran Tadej Pogacar.

Hi ha hagut una caiguda! No pinta gens bé.

Després de patir una caiguda

que gairebé posa punt final a la seva carrera el 2024,

ha tornat aquest any per guanyar La Vuelta

i tornar a ser el principal aspirant al tron de Pogacar.

Em vaig trencar set costelles

del costat dret, l'estern, la clavícula i el dit,

i em vaig perforar els dos pulmons.

Amb una lesió així, amb una caiguda així,

t'ho replanteges tot, penses:

"Val la pena?",

"Encara vull ser ciclista?".

I haver tornat a La Vuelta,

ara que l'he guanyat,

va ser molt especial per mi,

i estic molt content i molt orgullós

d'haver tornat així.

Sembla que Vingegaard està a punt d'atacar.

Veu una oportunitat de posar a prova el campió del món.

Tadej Pogacar, Jonas Vingegaard, anirà d'un pèl...

I s'endú la victòria Tadej Pogacar.

Ara ja fa tants anys...

Ja fa quatre o cinc anys

que lluito contra en Jonas en cada Tour.

I crec que ja hem creat com una relació

al llarg de tots aquests anys

que hem estat lluitant per guanyar el Tour.

Pogacar el reprèn

just on havia abandonat, a Liège-Bastogne-Liège.

El respecto molt i suposo que ell, a mi, també,

així que està bé, que hi hagi aquesta rivalitat

i que cada matí ens llevem per a guanyar a l'altre.

Durant dècades,

milers de ciclistes han pedalejat per aquestes muntanyes

i han pogut gaudir d'un país

on el 92 % del territori és naturalesa pura.

Aquestes carreteres van molt bé per a entrenar-se.

Hi ha pujades interessants, hi ha molta varietat.

I quan hi ha un grup de ciclistes,

és més fàcil que la gent s'animi a anar

a entorns nous a entrenar-se

perquè sempre hi haurà algun company ciclista que t'ajudi.

S'estima que, el 2025,

més de 120 ciclistes professionals

viuen i s'entrenen a Andorra.

L'Andorra Cycling Masters se celebra

al país amb més ports de muntanya per quilòmetre quadrat,

21 en total.

I ara estem a punt de viure

una de les ascensions més dures i espectaculars,

el Coll de la Gallina.

Ha arribat el gran dia.

Ha arribat l'hora. Comença la cronoescalada.

Un home que vol guanyar

la seva primera contrarellotge és Isaac del Toro.

21 anys. Els fans estan encantats de veure'l.

L'animen mentre es prepara per sortir.

Cinc, quatre, tres, dos, un...

I surt.

Del Toro és el primer que s'enfronta a l'imponent Coll de la Gallina.

8,2 quilòmetres, pendent màxim del 18 %.

És una pujada duríssima.

De camí cap al Coll, balanceja la bici.

El següent és Primoz Roglic,

excampió olímpic de la contrarellotge.

En una contrarellotge així

va guanyar el Giro d'Itàlia fa uns anys.

Però també així va viure el seu pitjor moment,

quan va perdre el Tour de França contra Tadej Pogacar.

Ha tornat, ja és damunt la bici

i ja ha sortit.

Molts d'ànims a la superestrella eslovena.

Amb 35 anys, Primoz Roglic és el ciclista amb més experiència

d'aquests quatre corredors.

Durant una dècada va intentar obrir-se pas

en el salt d'esquí,

però, el 2016, Primoz es va canviar al ciclisme

i es va convertir

en un dels millors ciclistes de la història.

Ha guanyat quatre Vueltas a Espanya i un Giro d'Itàlia,

i ara, l'experiència que té és la seva millor arma.

He estat competint contra Roglic Primoz

tota la vida, podríem dir.

Va ser el primer...

El primer rival que em va dur al límit.

Un altre duel magnífic,

Ayuso passa al davant...

Roglic, Roglic s'endú la victòria.

Tots coneixeu la meva història.

Abans feia salt d'esquí.

I, al cap i a la fi...

No era el millor dels millors

o qui jo desitjava ser.

A veure, vaig obtenir grans resultats,

vaig aconseguir medalles en Mundials en categoria júnior, però...

No era el millor, tenia problemes als genolls...

Tenia 22 anys.

Vaig vendre la moto

i vaig comprar-me la bici de carretera.

I m'hi vaig posar.

I sí, una bogeria.

Com més en saps,

més conscient ets que no en saps.

És un procés,

és un repte que ens proposem a nosaltres mateixos,

lluitar tota la vida, de principi a fi.

Del Toro ja puja cap a Canòlic.

Està a mitja pujada.

14 minuts i 32 segons. Ho està fent bé, aquí.

Tornem a la casella de sortida. Ara li toca a Jonas Vingegaard.

Ja ha guanyat Tadej Pogacar en aquesta disciplina,

al Tour de França.

A veure com li va, aquí.

Fa un temps que no competeix.

Però s'ha estat entrenant amb la bicicleta.

Vingegaard contra la muntanya, contra tres dels millors del món.

Vingegaard en un matí agradable a Andorra.

Es comença a notar que feia un temps que no competia.

Veiem Del Toro quan falten dos quilòmetres,

però aquí és on es complica.

Ha sortit fa 18:01 minuts.

Ara veiem Roglic.

Mireu com va.

Queden dos quilòmetres. 16:27. Va molt bé de temps.

No ha estat el millor final de temporada,

però podríem estar a punt de veure una Rogremuntada.

I aquí tenim l'home a qui tothom vol veure.

El campió del món de carretera,

el millor de la història, potser.

Tadej Pogacar ja ha sortit.

Baixa per la rampa

i ja tenim els quatre grans disputant l'Andorra Cycling Masters

de tu a tu.

Aquí tenim el rival principal de Pogacar,

Vingegaard arriba al petit Santuari de Canòlic.

Han passat 15:15 minuts des que ha sortit.

S'ha de posar les piles.

Roglic hi va de camí. Es va apropant al cim.

La millor marca del seu excompany d'equip

és de 27 minuts, just per sobre de l'anterior guanyador

de La Vuelta, Sepp Kuss, que viu a Andorra, també.

Aquí és on es complica la carrera, en els últims centenars de metres.

Del Toro s'hi escarrassa.

Les vistes són increïbles, des del Coll de la Gallina.

Del Toro continua.

Els aficionats que són al voral també han pujat d'hora.

La marca ja supera els 28 minuts.

Arriba Del Toro.

El mexicà és el primer que acaba i registra una marca de 28:05.

Tornem amb l'especialista, Primoz Roglic.

Li queda un quilòmetre.

Dos minuts més ràpid que Del Toro.

Rog està fent el coll a tota velocitat.

I s'ho passa bé i tot.

Fins i tot es permet saludar els espectadors.

Pogacar encara està pujant.

Ha sortit últim, però fa molt bona cara.

Pogacar passa per Canòlic.

Vingegaard va just davant seu.

És una disputa que hem vist molts cops al llarg dels anys.

Roglic està recordant vells temps.

Li veiem la cara d'esforç, però no perd el somriure.

Estan a punt per rebre'l.

El rècord està una mica per sobre dels 27 minuts.

Del Toro ha fet 28:05.

Roglic retallarà el rècord, i força.

Mira quina marca! Primoz Roglic bat el rècord.

Fa un temps de 25:39 i tenim un nou rècord.

Aquí ve Pogacar.

Porta 6,2 quilòmetres.

El temps corre, però hi ha 12 segons de diferència

entre els dos eslovens.

I Roglic, per ara, és el més ràpid.

Aquí ve Vingegaard.

Serà el pitjor dels tres temps que hem vist fins ara.

Superarà els 29 minuts.

Vingegaard ho ha donat tot.

Mireu, ja travessa la línia de meta.

El danès queda a 3 minuts i 45 segons de Primoz Roglic.

No ha estat una bona jornada per Jonas Vingegaard.

No ho deu haver gaudit. Què pot fer, Pogacar?

La cosa està entre els dos eslovens.

Encara hi té molt a dir.

En l'últim quilòmetre, encara tenen una diferència de 12 segons.

Els fans incondicionals de Pogacar el persegueixen.

Ho està donant tot per arribar a la meta

com més aviat millor.

Encara el veiem passar-s'ho bé.

Porta el mallot arcoiris.

El sol d'Andorra.

Però els segons continuen passant.

La línia de meta es comença a veure.

En quedarà molt a prop, però no prou.

Primoz Roglic queda en primer lloc amb uns 20 segons d'avantatge.

Roglic es col·loca líder

després de la cronoescalada.

S'hi està bé i calentó, aquí. A fora fa un fred que pela.

-Com ha anat? -Ha estat bonic.

Bé, us porto notícies.

Resultats.

Els volem saber?

Comencem pel quart classificat.

-En Jonas. -Sí.

Amb un temps de 29:24.

El tercer classificat és l'Isaac.

Coi d'eslovens...

Els dos al capdamunt. Ja s'estan repartint el premi.

15 per a tu. 18 per a tu.

Has fet un temps de 28 minuts i 5 segons.

I ara, com molt bé ha dit en Primoz, els eslovens

el segon lloc, amb 20 punts, és per a un eslovè, per a en Tadej.

Collons.

-Enhorabona. -El temps d'en Tadej és de 25:59.

Per tant, el nou rècord del Coll de la Gallina

és de Primoz Roglic amb un temps de 25:39:22.

Com diuen aquí: "Enhorabona".

Quant ens han tret, a en Jonas i a mi?

Quatre minuts.

A tu, quatre minuts,

-i a tu, uns tres. -Molt bé.

Roglic!

Un avantatge d'en Roglic és que té experiència.

Però va començar tard, a fer ciclisme.

Era un saltador d'esquí abans de ser ciclista.

Així que no porta tants quilòmetres a les cames.

Ha començat com una cursa júnior.

Voleu avui, vosaltres?

Aquests dies comencem com les curses femenines.

-Sí, sí. -Sí, molt aviat, tens raó.

A les 08:30 quina cursa hi havia?

Tre Valli, no? Era mortal, aquesta.

-Criminal. -Però l'Urska la va fer bé, no?

Sí, sí, la va fer bé.

Li va anar bé.

Ostres, però has d'esmorzar abans de les 05:00.

Sí, és millor menjar el dia abans.

-Sí, sí, fer un bon sopar. -Sí, no?

Sí, i, al matí, ja has mengat.

Un bon cafè per espavilar i au.

Has de ser llest i passar-ho al dia anterior.

-L'únic que... -"I després del sopar, l'esmorzar".

I has d'anar al lavabo, no?

Una clara d'ou.

Primer sopes i, després, dius: "I què hi ha per a esmorzar?".

Ben pensat, eh, estàs usant el cervell.

Dediques moltíssim temps a l'esport.

Tota la teva vida l'enfoques a això

perquè els detalls importen.

I molts cops no tens gaire temps

per la família, relacions, amistats...

Et quedaràs uns dies per aquí o te'n vas directament a casa?

Me'n vaig, que demà és l'aniversari de la meva dona.

Me n'he d'anar.

No t'ho pregunta, "has de venir" i punt.

Me n'he d'anar aquesta nit.

Sí o sí.

És dur

i, últimament, s'ha comentat molt

que és una feina que crema i tal,

i estic d'acord que és una vida dura

i que no és una cosa que puguis fer tota la vida,

perquè viatgem molt.

Sempre dic que, primer de tot, soc pare,

després, marit, i ja després soc ciclista.

Així que, sí, per mi, el sacrifici més gran

és separar-me de la meva família

durant tants dies.

Tot el que comporta el ciclisme, com els mitjans de comunicació,

les entrevistes, i assistir a esdeveniments,

sobretot, quan ja s'ha acabat la temporada,

per mi, és el més dur,

però forma part de la feina.

-En quina carrera va ser? -En la París-Niça de l'any passat.

Primer era planer i després s'anava fent costerut.

-Aquest any o l'any passat? -Ah, sí, ja me'n recordo.

Els nens van creixent, es fan grans molt de pressa,

i cada cop que torno, han après alguna cosa,

i el temps que no passo amb ells sé que no el podré recuperar.

Però, per altra banda,

a la vida, hem de ser feliços amb el que tenim

o amb el que podem fer.

És el primer cop que tenim aquí quatre persones

que són superestrelles del ciclisme,

i que, sense equips, de tu a tu, ciclista contra ciclista,

correran una cronoescalada i un circuit urbà.

És un esdeveniment únic.

Ara els quatre campions s'enfronten en el circuit urbà

que travessa els districtes d'Andorra La Vella

i Escaldes-Engordany.

Són 15 voltes que fan un total de 33 quilòmetres,

amb una bonificació a l'esprint a mig recorregut.

Abans d'arrencar l'últim repte de l'Andorra Cycling Masters,

hauran de pedalejar des de la plaça del Consell General

fins a la línia de sortida.

El públic estarà donant suport als ciclistes

al llarg de tot el recorregut urbà,

i el guanyador rebrà el Trofeu Impuls.

un premi que s'ha inspirat en els Pirineus

i que ha dissenyat Toni Cruz, un prestigiós escultor local.

0 HORES I 2 MINUTS PERQUÈ COMENCI

Vinga, vinga, vinga!

Amunt, amunt, amunt!

Compte enrere.

Tres, dos, un!

Que comenci l'espectacle!

Comença l'espectacle!

He deixat tota la potència a la muntanya.

Ara és encara pitjor.

Aquí tenim Roglic.

A veure si l'esforç del matí li ha afectat les cames.

Aquí tenim Del Toro.

La jove estrella mexicana comença a moure la carrera.

L'estrella eslovena va al capdavant.

I Roglic ja s'escapa en aquesta corba.

Agafa avantatge.

Agafa avantatge, Roglic.

Els altres hauran de treballar en equip per a atrapar-lo.

Pogacar intenta posar una mica d'ordre.

Van completant voltes i Roglic continua al capdavant.

No ho sé, és allò que et preguntes: "Què n'esperes o què en penses?"

No penso res, ja es veurà.

Si em poso a pensar,

puc acabar decebut perquè estava pensant.

En canvi, si no tinc expectatives,

ho donaré tot i, amb una mica de sort, anirà bé.

Queda una volta per l'esprint. Roglic encara va al capdavant.

Hi ha 10 punts en joc, aquí. Vuit, sis i quatre, respectivament.

Ens apropem a la volta de bonificació.

Roglic continua primer.

El segueix Del Toro.

Podem viure un esprint bonificat aquí, a Andorra.

Roglic és el primer a creuar la línia i aconsegueix els 10 punts.

Pogacar i Vingegaard proven sort.

Són els dos primers dels últims quatre Tours de França.

Ja no fa gràcia.

Del Toro i Roglic parlen. Saben que tenen feina.

Si hi ha 200 participants,

els 200 volen guanyar.

Ningú vindrà i et dirà que no vol.

Entendre això et fa més fort,

igual que saber quines batalles lliurar i quines no.

Però quan se m'ha presentat una oportunitat,

per sort, gairebé mai he fallat.

L'ambient és increïble.

Els dos primers dels Tours treballen en equip.

No és el primer cop.

Els dos de darrere s'han espavilat

i els han atrapat.

Ja els tornem a tenir tots junts.

Després d'una estona, tornen a anar els quatre junts.

Es dirigeixen a la part alta de la ciutat.

Ara mateix Del Toro va segon, per darrere de Roglic, el líder.

Nou punts a la general i un final d'infart.

Aquí s'aprecia com s'enfila aquesta part del circuit.

Ja només queden dues voltes.

Ataca Pogacar. Que comenci la batalla.

Després de la cronoescalada d'aquest matí,

sabemque el circuit se sol acabar sempre igual,

amb Pogacar com a campió.

S'ha posat al capdavant

i li queden quatre quilòmetres, a Tadej Pogacar.

Mentrestant, el persegueixen. Quants cops ho hem vist, això?

El podran atrapar?

Vingegaard intenta recuperar la posició,

però sembla que Pogacar farà la seva.

En ciclisme, funciona de la següent manera.

Abans de competir, et prepares el pla perfecte,

però hi entren en joc tants factors externs,

dels altres equips, dels altres corredors,

que no pots incloure en la teva estratègia

que sempre pot passar alguna cosa

que et destrueixi el pla.

Han aconseguit atrapar-lo i Pogacar torna al punt de partida.

Comença la penúltima volta, sona la campana,

i Vingegaard i Pogacar pressionen Roglic i Del Toro.

Només queda una volta.

Un cop giren aquí, és tot baixada pel mig del municipi

fins a la corba final.

Baixen a tota velocitat i van mirant enrere.

Us deveu preguntar si viurem aquell gran esprint.

Nosaltres ho hem pensat quan hem arribat.

Aquí tenim Del Toro i Roglic.

Es tenen en el punt de mira l'un a l'altre.

Agafen l'última corba.

Ja no queda res. Pogacar dona un cop d'ull enrere.

Està quatre punts per sobre. Arribaran tots junts a la meta.

El centre d'Andorra està a punt per viure la lluita final

que decidirà qui és el mestre de mestres.

Pogacar, amb el mallot arcoiris.

Roglic s'aproxima. Del Toro, també.

Vingegaard, al darrere. Roglic, al capdavant.

Del Toro resisteix. La línia de meta és a tocar.

És Roglic, és Del Toro.

És Roglic. El mexicà pressiona.

Últim esforç. Caldrà veure la foto d'arribada.

Creiem que és Del Toro.

Enhorabona.

-Enhorabona, tio. -Quina carrera tan bonica.

-Som uns afortunats. -Sí.

-Serà molt dur, això. -Sí.

-És dur, no? -Sí.

Ara, segur que hem cremat calories.

Aquesta nit ja ens podem menjar un durum.

Estic baldat.

Enhorabona.

Aixeca roda, Isaac.

-Que aixequi roda? -Fins a dalt.

-D'acord. -Vinga.

Anem prou ràpid, encara, eh.

-Què? -Que estem anant de pressa.

Estic content, ha estat una competició dura.

I, sí, estic encantat amb el resultat.

No he guanyat gaires cops, aquest any,

així que m'ha anat genial, fer-ho tan bé aquí.

Així que sí, estic molt content.

Hauria estat una passada, però no podem ser tan ambiciosos.

Ha estat un esdeveniment genial i ho hem donat tot.

Ha estat una competició molt emocionant.

Tens al públic a prop durant tot el recorregut.

Ha estat una experiència brutal.

M'ha encantat el públic,

sobretot en aquest circuit, però a la cronoescalada també.

Déu-n'hi-do la gent que hi havia.

Estava patint de valent...

Si et soc sincer, és una pujada bonica.

El paisatge és espectacular

i avui, amb el dia assolellat, era preciós.

Pensava que a la muntanya

no hi hauria ningú

perquè era molt aviat i feia molt de fred,

però ha estat molt xulo

perquè hi havia canalla que corria al nostre costat

a les parts més costerudes per a motivar-nos.

Ha estat molt bé, ha estat una experiència diferent,

i agraeixo als organitzadors

que ens hagin brindat aquesta oportunitat.

El guanyador, amb 55 punts,

ha guanyat de quatre, és Primoz Roglic.

Posa't això.

Ja ho sé, ja. No n'hi ha a tot arreu.

Gràcies.

-Enhorabona. -Gràcies.

Ai, faré així.

Tadej Pogacar, Isaac del Toro i Jonas Vingegaard.

Mira, de Mèxic!

-N'hi ha moltes. -Moltes.

Només hi ha banderes de Mèxic.

-Normalment són d'Eslovènia. -Sí.

L'any que ve hem de fer venir un autobús des d'Eslovènia.

L'entusiasme del públic,

viuen i respiren ciclisme.

Aquest esport és la senya d'identitat del país.

La gent d'aquí recordarà aquest esdeveniment

i comptaran els dies pel pròxim.

Sense tenir gairebé temps de processar i celebrar

els resultats finals de l'Andorra Cycling Masters,

els quatre campions emprenen el camí cap al pròxim repte.

La preparació sempre és boníssima.

Vaig sentir-me bé

durant l'entrenament previ a la competició.

Però, després, arriba el dia, competeixes,

i passa, tens un mal dia.

Sí...

Mai saps per què, passa i ja està.

M'hauria agradat visitar més Andorra.

Potser d'aquí a uns anys fem alguna estada per aquí o així.

És molt bonic.

Adeu, adeu, gràcies.

Evidentment, et sap greu i et sents derrotat

quan penses que podria haver anat millor.

Però no ets l'únic.

Així que has de pensar en fred

i comprendre que tot passa per alguna cosa.

I això et prepara per al futur.

Si saps què ha fallat, ho pots corregir per a la pròxima.

Els mals moments m'ajuden a ser més fort mentalment.

La meva passió és el ciclisme.

M'encanta anar en bici.

I, dedicar-m'hi, òbviament, és un somni.

Crec que m'acostumaré a no poder guanyar sempre,

així que...

A veure, hi ha curses que vull guanyar,

i, en aquest cas, és dur, perdre-les.

Però, sí,

t'hi acostumes. És part de la vida.

Crec que no seré el típic que continua fins als 40 anys.

Ho tinc clar.

Però, de moment,

tinc un contracte fins a finals del 28.

I ja llavors, a partir d'aquí,

aniré veient any a any com em sento.

Diria que ha estat una temporada de les meves.

Vull dir que, tant en la meva carrera

com en la meva vida personal,

no soc el típic que va sempre en línia ascendent.

O sigui...

Tinc alts i baixos, i és així, soc així.

Passen els dies, els anys,

i cada cop tinc més a tocar el final.

A tots ens arriba, en algun moment.

Però no hi vull pensar,

perquè si estem sempre pensant

en el futur o en el passat,

no vivim el present,

així que ja veurem.

Adeu, Andorra.

Adeu, adeu!