Original subtitles

(ordres militars, en alemany)

(vaca: mugeix)

"Quan mumare va partir a Algèria, mos va deixar amb es conco,

mos va dir que quan tingués doblers aniríem a viure amb ella.

"Es meu germà i jo no havíem sortit mai de s'illa.

"Érem de Ciutadella i gairebé no coneixíem es conco".

"Es conco vivia tot sol

i des de que sa seua dona va morir, no anava au món."

"Els seus fills feia temps que també havien partit a Algèria".

Bé, Fumat!

"Sa gent es moria de fam

i molts s'embarcaven per cercar una vida millor".

"Quan va esclatar sa Primera Guerra Mundial,

es meus cosins d'Alger es van enrolar a sa Legió Estrangera.

"Els van embarcar cap a Marsella i no van tornar.

"Quan es conco va sebre que havien mort per França mai més va dir res".

"Més tard una grip espantosa va començar a arrasar Europa.

"Sa guerra era a punt d'acabar".

Què feis, no dormiu?

Conco, quan mos lo penjaràs?

Com vols que m'hi enfili, jo?

Ho faré jo.

Tu no faràs res.

Ja ho direm an es fill des carboner, a veure si mos ajuda.

Oh, terra!

Per què no hi viu ningú?

Fa molt d'anys hi vivia una madoneta,

que mai menjava,

perquè et seu homenot la volia veure seca com una pinxa.

Els brams d'ella eren tan grans,

que un dia uns verderols que volaven per allà

van anar a veure què passava.

Quan la van veure tan prima i afamada,

li van dur tots es fruits des bosc, uns fruits màgics de colors.

Es blau per veure-hi fins l'infinit.

Es vermell per... fer-se molt forta.

I es verd... per volar lleugera com un ocell.

Quan et seu homenot va tornar i no la va trobar,

va bramar, tant i tant,

que va fer barrar totes ses finestres.

I encara, en dies de vent,

es poden escoltar els seus planys,

que ressonen pels quartos abandonats des castell,

com ets gemecs d'una bèstia.

Tina, encara no heu donat de menjar a ses gallines?

No, amolla això, deixa. Quan acabis de ses gallines, ves a cercar carbó.

Au, va, deixa'm passar, Biel.

Biel!

Ah! I no hi anigueu, a sa casa dets senyors...

És molt perillós, sa treginada cau a trossos.

Bon dia.

Mm?

Xit! No els toqueu, eh!

Són borns.

Aquests no piquen.

No? I com ho saps tu, això?

Perquè a Menorca tothom ho sap.

Tothom? Hm! I qui és tothom?

Sa gent... sa gent de s'illa.

Una vegada un mariner, en una taverna,

em va ensenyar una picada que tenia aquí, a la cuixa,

així enorme, purulenta,

que li havia fet un animalot d'aquests,

que si no era germà, era cosí...

Tenia cucs i tot, tenia.

Li van haver d'amputar la cama. L'hi van tallar.

Txac! Encara deu ser per allà al port!

Hm! Pobret, demanant almoina...

Que veniu de molt enfora?

D'allà on em conviden a un glop.

I vosaltros?

Naltros fa poc que hem arribat.

Vivim a na ca es conco, en es lloc allà.

Aquell home és el vostre oncle?

I tu? Com et dius, saleret?

Biel.

Biel? Hm! Una vegada en vaig conèixer un, de Biel...

Feia un pam més que tu i ja navegava en un llaüt fins al port de Nàpols.

Era el més petit de tots.

Però tenia una vista magnífica.

S'enfilava ell sol dalt del pal major,

i des d'allà veia totes les embarcacions,

fins i tot les més llunyanes, aquelles que ni el patró albirava.

No tenia rival.

Després es va embarcar en un mercant a fer de vigia.

Fins i tot va perdre un ull!

En una tempesta terrible.

Això si que eren mariners, no els d'ara!

Amb el motoret van a tot arreu...

L'heu vist pas, vosaltres?

Al pràctic... del llaüt...?

Tu... tu què ets, es cuiner?

He... es cuiner...

Jo visc aquí!

Mm?

Veniu!

I es born?

Es born deixeu-lo aquí, ja se'l trobaran els del llaüt.

Mira que no n'hi hagi algun per aquí que tregui el cap.

Aviam?

Biel!

Biel!

Xit! No cridis tant, parla fluixet!

Què passa?

Què vols que ens senti algú?

Aquí no hi ha ningú.Ha! Això és el que et penses tu!

En aquest bosc... sempre hi ha algú que escolta.

Una família de pagesos, que tenien tres fills, eren pobres com a rates.

El més petit de tots no servia per les feines del camp,

i el van enviar a l'escola,

i cada dia anava descalç cap a col·legi.

Després, més jove,

se'n va anar a estudiar a Barcelona,

i va tornar a Menorca per fer de metge.

Anava de poble en poble a visitar els malalts a cavall.

I li agradava molt estudiar les plantes,

i aprofitava els viatges a cavall per dibuixar-les...

en un quadern.

Un dia, un pagès gelós el va confondre,

d'esquena, a cavall, amb l'amant de la seva dona,

i el va fulminar d'un tret.

Quan el van trobar mort, a terra,

duia a la mà, aferrat, el quadern.

Una flor blanca que estava dibuixant

va quedar tenyida amb la seva sang, com una rosella.

"Mon pare era a la mar, sempre anava embarcat,

el coneixien tots els patrons, deien que era es millor.

"Poques setmanes abans de que en Biel nasqués,

va tornar de permís per passar es Nadals amb naltros,

però només arribar l'hi van demanar que es tornés a enrolar,

que havia sortit una feina de darrera hora.

"Ell no hi volia anar,

preferia quedar-se a terra i ajudar a mumare quan en Biel nasqués.

"Però es patró va insistir tant...

"Necessitaven doblers i mon pare es va embarcar.

"Mai més va tornar.

"Es barco se'n va anar a pic en un temporal".

(animal: gruny)

(animal: gruny)

(vaca: mugeix)

(trons)

(trons)

(trons)

Tina, Tina!

Sa pròxima vegada no m'aturaré,

i a més a més si es conco sap que som aquí, m'escatarà.

Si es conco ja me deixa anar amb es cavall!

Somiant!

Es darrer escurarà es plats!

Tramposa!

Ha-ha-ha-ha!

Tramposa, Tina, Tina!

(fluix) Les veus? Se'n van a hibernar.

Què vol dir?

Que se'n van a dormir i fins es març no tornaran.

I si tenen gana?

S'aguanten.

Però han de menjar, si no, no creixeran...

Quan dormen, no tenen gana.

Però... què mengen?

Pues... granotes, cargols...

Insectes.

Cucs?

Sangoneres?

També.

I si et pica una sangonera, què passa?

Que te xucla sa sang.

I si nedes, et xuclen?

No ho sé, no hi he nedat mai, aquí.

Em vas dir que sí.

Què?

Que hi havies nedat.

Te vaig dir que hi nedava sa madoneta des castell,

i que era et seu puesto preferit.

No hi són.

(xiulet)

Biel!

(xiulet)

No són babaus, no. Coneixen bé el lloc.

I què hi fan, aquí?

He! Fan el senyoret.

Així, la coneixes o no, aquesta dona, tu?

No sembla d'aquí.

Fer el senyoret té aquestes coses, llevar-se tard i beure molt.

No són estúpids, no.

És una bona rada, aquí, per resguardar-se del vent del sud.

Ara, si bufa el vent del nord, ja pots tocar els dos.

Mira, aquell rompent d'allà, enfront de Sa Punta Roja,

amb una bona tramuntanada, acabaries trinxada com un ninot.

Aquestes roques són com ganivets,

ni el millor pràctic del món se'n sortiria.

No hi ha manera de trobar refugi, quan bufa la tramuntana...

No s'hi pot fer res.

Escolta, i a tu com et diuen?

Tina.

Tina?

A mi em diuen Rom... Rom "l'Orellut"!

Ha!

Vinga, doncs, ara... a guanyar-se el jornal!

Petitet, petitet, petitet per tu. Eh? Així el tastes.

Eh?

Aquest per la Tina, eh, Biel?

He-he! Veus?

Li posarem una mica de romaní d'aquí i aquest daixò...

una mica de sal...

Rom, on són, els tripulants?

Sembla que són a Ciutadella...

El pràctic s'ha posat malalt...

Ha agafat la grip.

Si jo fos el patró no em quedaria gaires dies aquí a Ciutadella,

la grip es pertot arreu.

Una mica d'oli...

Amb un barco com aquest podem anar a córrer món?

Primer hauries de fer fortuna.

A lo millor qualque dia... seré com sa dona des llaüt.

Sa dona des llaüt?

És el patró, el que està carregat de duros.

I el coneixes?

No... coneixe'l no...

Però tothom ho sap...

El senyor Mulet va fer fortuna amb el tabac d'Algèria.

He-he-he!

Aquí arriben els esclata-sangs, mi-te'ls!

He-he-he!

Teniu, les forquilles!

Té, forquilleta.

Va! Punxa'n un! Punxa'n un, va!

Conco, conco, mira!

Has vist quants en tenim?

Oh, són molt polits Biel! D'on els has tret?

Un homo de sa platja mos els ha donat.

Tu saps pescar?

Biel, ajuda'm a carregar més llenya dins sa caseta.

Tina!Mm?

Qui era aquest homo de sa platja?

És un homo que viu dins sa caseta des pescadors.

Deixa! Ja hi vaig jo. Biel, vens?

(porcs: grunyen)

Una carta!

(vaca: mugeix)

Amolla això, Biel!

"Estimats fills, esper que estigueu bé,

i que no feu inquietar an es conco.

"He demanat a una dona que va fer de mestra d'escola a Maó

que escrigui aquesta carta.

"Arriben notícies preocupants de sa grip,

diuen que han tancat ses escoles.

"Pas pena per valtros, i m'agradaria que estiguéssim junts.

"Fa unes setmanes que soc aquí i vos enyoro molt.

"Jo vaig fent amb sa meva nova feina i no em puc queixar.

"Es darrers dies,

unes inundacions a Algèria han provocat molts morts,

emperò nosaltres estem bé.

"Tina, digues an en Biel que pens cada dia en ell,

i que no faci malbé ses sabates.

"Una besada molt gran perhom, us estimo de tot cor.

"Sa vostra mamà".

No, Biel, sa carta!

Biel!

Biel, sa carta!

Conco!

Aneu a descansar. Esteis cansat.

Mm...

No passis pena, demà serà un altre dia.

Conco, per què no anem amb mumare?

A Algèria viuríem millor.

Idò, paga'ns els passatges.

Filleta...

Si ta mare s'hagués quedat aquí a ajudar-me...

Conco, partim!

Tina...

No puc dormir.

Tina...

Què vols?

Que no puc dormir.

Idò, compta bens.

Vinga, passa'm es llibre.

Quina vols?

Mmmm...

Aquesta.

"Cada vez que, por efecto de un bandazo,

el costado del barco sale del agua,

parece que salen de la quilla y se lanzan a la superficie del mar

llamas rojizas semejantes a relámpagos.

"Cuando el mar está en calma,

créese ver en su superficie

millares de fúlgidas chispas que flotan y se balancean

y en medio de ellas,

caprichosos fuegos fatuos, que se persiguen y se cruzan.

"Estas repentinas apariciones se reúnen,

se separan, se vuelven a reunir,

y acaban por formar una vasta sábana

de fosforescencia azulada o blancuzca,

pálida y vacilante,

en cuyo seno... descuellan, de trecho en trecho,

pequeños soles resplandecientes que... conservan su brillo".

Tina... es papà pescava balenes?

(trons)

(trons)

Biel! I la Tina?

No ho sé.

Conco, quan farem es bujot?

Bujot? Ara no estem per bujots.

Au, anem!

Rom!

Veus? Així, mira.

Té, prova!

A poc a poc, a poc a poc, a poc a poc!

Biel, que te'l carregaràs tot!

Si et carregues tot el fonoll marí, ens en quedarem sense. Do'm!

Si tingués una escopeta, avui menjaríem cabra a la brasa.

Aquestes terres són des senyor des lloc i només es conco hi pot caçar.

Ah, sí?

Per una sola cabra no passarà res, dona!

Tina!

Biel! Ha-ha-ha-ha!

On has deixat el fonoll marí?

Ha marxat ja... i ara busca-la, aquesta cabra...

(cabra: bela)

Tu, que us agrada la... la confitura de mora?

Sí.Sí?

Ah, doncs no se'n parli més, en prendreu un pot cadascú!

És que es conco... no vol.

Es conco, es conco, es conco... Hauré de parlar amb ell!

Biel?

Biel, que vols fer es favor?

Que surts o no?

Rom!

No m'agrada que aneu tot sols a sa platja des Bot...

Els tripulants del llaüt que hi ha fondejat no són de fiar.

Idò... això ho deis perquè són forasters?

No vull que hi torneu! Us queda clar?

Biel?

(xarrupa)

Quan us lleveu, despareu sa taula.

(fluix) Per què has estat tanta estona en venir?

Es conco s'ha inquietat.

He descobert on s'amaga sa madoneta des castell.

Ah, sí? On?

És un tresor.

No en té cap, de tresor.

L'he amagat.

Per què la tornes a amagar?

Si es conco ho sap, se quedarà tots els doblers,

i adeu a anar a viure amb mumare a Algèria.

No ho pot sebre ningú, val?

I en Rom?

"Es carboner tenia quatre fills.

"Vivien dues setmanes al bosc.

"Feien torns i dormien davant sa carbonera,

fins que es carbó era a punt per vendre'l.

"Una nit, un des fills des carboner se'n va anar d'amagat a Ciutadella,

a veure sa seva promesa.

"Quan va tornar va encomanar sa grip an ets seus germans

i es carboner va perdre es quatre fills.

"Es barcos van dur sa grip a s'illa.

"Es metge li va dir an es conco

que sa grip s'encomanava per un microbi a través de s'aire

"Que havia de tirar sofre al foc i sulfat de coure als enterres.

"Havia de purificar s'atmosfera i desinfectar-ho tot".

(estossega)

(tussen)

(estossega)

(tus)

(estossega)

Què fas?

No queda res.

Les vols? No les he de menester.

No t'atraquis!

Es conco diu que no m'atraqui a ningú.

No passis pena, no t'empeltaré res.

On son ton pare i ta mare?

Diuen que no torni a Ciutadella, és massa perillós.

On dorms?

Depèn...

Vaig baratant...

Si a mitja nit plou i hi ha goteres, cerco una altra cova.

I no tens por?

Por? Sa grip sí que en fa, de por.

Us va agradar, la confitura de mora?

Es fillets xerren d'açò que fas, però a mi no m'enganes.

I per què us hauria d'enganyar?

No m'agraden es forasters com tu, mai duen res de bo.

Conec es patró des llaüt.

Tothom el coneix, no m'agrada sa seua manera de fer negocis.

És un homenot sense escrúpols, a s'hora de guanyar doblers.

Aquí es contraban no és benvengut.

Es submarins alemanys necessiten provisions...

I els anglesos no?

Esteu molt ben informat, trobo.

Si ningú pot saber es secret des tresor,

qui ens acompanyarà a Algèria?

Jo compraré es passatges.

Tu no pots!Sí que puc!

Sa mamà em va dir que es fillets no poden anar al món tot sols.

Ja no som una filleta!

Sí que ho ets!No ho soc!

Ses al·lotes no fan açò. He-he-he-he!

Biel!

Rom!

En Biel ha trobat una caixa amb doblers!

Una caixa amb doblers? A on?

Diu que en es pinar.

Ha-ha! En es pinar d'aquí darrere mateix? Estaven aquí?

Els doblers, els meus doblers!

Com que que teus?Són meus!

Són meus, són els meus diners, són els diners de l'alemany...

L'alemany me'ls va donar...

Són meus.

Però els ha trobat en Biel.

Ton germà és un sol, he-he...

Desprès li regalaré tres pots de figat!

Ara mateix l'hi faré.

I qui no estigui d'acord que m'ho digui.

Qui és s'alemany?

L'alemany és mort.

El vaig enterrar aquí, darrere aquestes dunes d'aquí.

Era un... era un oficial d'un submarí alemany.

Idò, tu... tu l'has mort?

Però què vol dir que jo l'he mort? Clar que no l'he mort!

Jo el vaig trobar aquí a la platja,

ja feia dies que anava mig moribund així a la deriva,

agafat amb un tros de fusta que surava.

Estava malalt, quan el vaig trobar,

i em va dir que, si l'ajudava, que em donaria els diners.

I després es va morir. Així, paf! Mort! Jo què vols que faci?

Els diners són meus! Me'ls va donar ell... són meus!

Però els hem trobat naltros!

Idò són nostros!

Tina, amb aquests diners, es poden fer moltes coses!

Anar a Algèria amb mumare!

Per què et penses que he vingut?

Pensava que mos ajudaries!

(ànecs: nyequegen)

Té, el teu bitllet. No el perdis!

No el perdis!

Escolta'm! Escolta'm, xit, eh!

D'aquí dos dies hi ha un vaixell

que fa escala a Maó per anar a Algèria...

Conec un paio al port que ens pot donar un cop de mà, entesos?

Tina!

No li contis an en Biel, que no calla ni davall s'aigo.

Ha-ha! Ja tens raó.

Tina!

Mi-te'l!

Mira, escolteu, grumets, no volíeu anar d'aventures?

Sí.Vinga, doncs, seguiu-me. Endavant!

Arran de sòl!

Oh, espera, terra!

Terra! Ei, a poc a poc!

Uh...

És un secret això, eh?

No ho ha de saber ningú, que està aquí enterrat l'alemany, eh?

Em va dir que... volia tornar a casa, com fos...

Que si es moria, no el deixés aquí, al mig de la platja.

Volia que l'enterrés.

L'horroritzava la idea que els crancs i les gavines se'l mengessin.

Tenia una mirada... així dura, aspra, saps?

Tenia uns ulls blau cel...

Feien por.

No m'hagués agradat, no, trobar-me'l al mig del mar...

ell en un submarí i jo en un vaixell, ha!

Tots aquests submarins alemanys eren tremendos, eh?, no tenien pietat.

Quan trobaven un vaixell...

el primer que feien era enviar dues canonades per avisar...

i després, si el vaixell no era neutral...

pujaven a bord, els hi prenien tots els passaports,

i feien saltar a tothom per la borda,

tothom, tots els mariners, encara que fos mitjanit,

tots els mariners saltant en calçotets cap a l'aigua!

Saps?

I vinga, a salvar la vida.

I els pobres, els quatre nàufrags que podien arribar,

arribaven a la costa i es trobaven aquestes roques esmolades...

Vull dir que...

Menorca és un cementiri d'esquelets.

I on dormen els esquelets?

Els esquelets no dormen. No dormen mai.

Ni tenen son. Voldrien dormir però no poden.

Estan tot el dia amunt i avall, al fons del mar, caminant,

caminant cap aquí, caminant cap allà, perduts, eh?, errant, eh?

Fins i tot saps què diuen?

Diuen que algunes nits, a l'estiu, les nits de lluna plena,

diu que a vegades, així, buscant l'escalfor,

pugen a la superfície...

i de fet llavors el mar es converteix en una catifa,

plena de cranis, surant.

(mugeix)

"Es metge va contar que en Pere havia mort de grip.

"No vaig veure quan se l'enduien a Ciutadella.

"Sa gent frisava per enterrar es morts.

"Es conco no volia anar au món,

no deixava que ningú s'atraqués a ses vaques,

pensava que ets animals també es morien

i no volia perdre lo poc que li quedava".

Espera...

Ves estirant, ves estirant avall el gronxador.

Estira la corda d'aquí...

No, al revés, al revés! Que l'hem de fer més curt. Saps què vull dir?

L'has de baixar més avall.Aquesta?

Estires aquest...

Sí, així.Sí?

Sí.Aviam? Uop!

Ara està recte o no? Ara va bé?Sí.

Així el fixo, doncs, eh...Sí.

Vinga, ja el tenim, aviam...

Vinga!

Ei!

He-he-he!

#

#

El teu germà m'ha dit on és l'amagatall.

Els he dut a ca es conco!Els dobbers?

Sí.

Me vas dir que es conco no ho havia de sebre!

Vinga, escolta, escolta, no ens enfadem!

Lo important és que el tresor estigui ben guardat.

Eh?

Vinga, som-hi!

T'agrada el menjar de perdiu?

He-he-he-he!

Això s'ho mengen ses perdius?

Sí...

Aquestes... aquestes són verdes...

Però quan maduren es posen negres i les perdius se'l mengen.

Llefiscoses...

"Sa collita no era bona.

"Et senyor des lloc no estava content.

"Li va dir an es conco

que si es pròxim estiu sa collita tornava a ser dolenta,

agafaria quelcús més jove,

i es conco hauria de fer s'estim amb es nou pagès i deixar ses terres".

(estossega)

"Es conco mos contava històries d'homos enmig de la mar,

sols, engolits pes temporal.

"Ets seus cossos inflats suraven, dies més tard,

entre es macars de ses cales".

No ens posem sa camisa de dormir?

Xit! Que es conco es desvel·larà!

Per què dormim vestits, eh?

Demà t'ho explicaré.

Ah sí, per què?

Calla i dorm.

No puc dormir.

Idò, pensa en la mar i es dofins!

No puc.

Idò, pensa que estàs bogant.

És que tinc una cosa dins es cap que no me deixa dormir.

Biel, per favor!

És aquell home des submarí a sa platja...

que algunes balenes se'l duguin a ca seua.

Conco...

Rom!

Rom!

(ordres militars, en alemany)