Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

Qui, quan i com detindrà el Pedro Jiménez?

Ja veureu per què us ho dic.

Han passat 35 hores des del crim de la Silvia i l'Aurora.

El sospitós continua desaparegut.

Per les connexions del seu telèfon

saben que ha estat passejant pel centre de Barcelona

i s'ha escapat de tots els controls policials.

La difusió de la seua foto als mitjans de comunicació

genera moviments i trucades,

i caldrà triar el gra de la palla.

El detindran,

però caldrà provar la seua implicació i fer justícia.

No faltaran les sorpreses.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

Els investigadors saben

que el Pedro Jiménez s'ha mogut pel centre de Barcelona.

(home) És molt angoixant. Ha anat a una zona d'oci.

Qui ens diu que no va a buscar una nova víctima?

Sempre va un pas més endavant.

(home 2) Utilitzava el telèfon amb comptagotes

per veure quins moviments fèiem nosaltres.

Durant la seua fugida ha estat amb les seues germanes

i, fins i tot, ha tingut una entrevista de feina.

(home 3) Un tipus que acaba de matar dues persones

fa una vida absolutament normal i corrent,

com si no hagués passat res.

Quan ja no saben per on buscar

una de les germanes els dona un nom: Marcos.

Su idea era que se quería marchar de aquí.

Su intención era ver a un tal Marcos, a un tal Marcos.

(TV: dona) Pedro Jiménez García, amb antecedents penals.

-Pedro Jiménez García, el sospechoso...

Pedro Jiménez, el presunto autor del crimen...

Els Mossos decideixen difondre la seua fotografia

a través dels mitjans de comunicació

i algú directament afectat el reconeix.

(TV: dona) La policia continua buscant Pedro Jiménez García,

el presumpte autor de l'assassinat d'Aurora Rodríguez i Silvia Nogaledo

la matinada de dimarts

al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat.

(home 4) Aquell dia estava mirant les notícies.

Sabia que havien matat dos policies

(TV: dona) ...al tanatori de la Gran Via

per les dues agents assassinades.

(home 4) I, de cop, quan mostren la fotografia del sospitós...

(TV: dona) ...Jiménez, de 35 anys,

el 1989 va ser condemnat a 17 anys de presó per violació,

i en un permís que li van donar el 92 va violar una altra dona.

...el reconeix.

El 27 de març de 2003,

Pedro Jiménez estava pel carrer

perquè havia obtingut un permís penitenciari

i va elegir la seva víctima.

Ell anava darrere d'ella tranquil·lament, a certa distància,

fumant...

Quan veu que ella es fica en una porteria, ell s'hi apropa.

Entra amb ella a la porteria.

A ella no li sembla estrany,

pensa que és un veí o algú que ve a visitar algun veí.

Pugen a l'ascensor.

Ell segueix fumant.

Arriben al quart pis, ell treu un ganivet que portava a l'esquena,

l'hi posa al coll i li diu que li doni les claus del pis.

Obre la porta.

Li demana que li doni tot el que porta a sobre,

ella li dona 103 euros, un telèfon mòbil,

dues targetes de crèdit i quatre anells que portava.

Llavors li diu: "Voy a regirar la casa para buscar más cosas.

Necesito unas medias".

Van anar a un calaix, van agafar unes mitges...

i ell la va portar a l'habitació d'ella.

La va lligar de mans al capçal del llit i llavors li va dir:

"Me gustas mucho, te voy a practicar sexo oral".

Ho va fer.

Llavors va deixar el ganivet al costat del llit, en una tauleta,

i li va dir que es podria girar al cap d'una estona,

però que no avisés la policia

perquè sabia on vivia, tenia les claus de la vivenda...

i que tornaria a matar-la.

I va marxar tranquil·lament.

Al cap d'una estona ella va aconseguir deslligar-se,

va trucar als seus pares

i, a partir d'aquí, ja va trucar a Mossos d'Esquadra...

i va fer la denúncia.

L'any 2003, quan la víctima va denunciar la violació,

els Mossos van escorcollar el seu domicili

i van recollir-hi una burilla.

En aquell moment, però,

l'ADN de Pedro Jiménez no constava a la base de dades;

per tant, no va ser detingut ni jutjat per aquesta agressió.

En aquest cas, també estava de permís.

Sabiendo que este personaje

ya había hecho casi 3 situaciones muy similares a esta...

Pues es vergonzoso que una persona que ya ha delinquido

que siga saliendo a la calle.

(dona) A las personas que creen que hay reinserción...

Yo no digo que no, pero creo que no está bien planteada.

Les diría que hubieran pasado

los primeros meses en casa con nosotros

y verían a ver si había reinserción o no.

(Lídia Heredia) Un succés que ha reobert, i amb molta força,

el debat sobre els permisos penitenciaris.

-Fonts penitenciàries han assegurat

que havia seguit un tractament de reinserció amb èxit,

però se sap que és multireincident,

sempre en delictes d'abusos sexuals.

(Lídia Heredia) La crueltat dels fets,

l'acarnissament en les morts de les dues agents de policia,

tot plegat és un cas que ens ha tingut, que ens té, de fet,

amb el cor encongit

i que avui ja ha provocat la reacció ciutadana.

(dona) En silenci.

Així és com han expressat fa només una estona

alguns veïns de l'Hospitalet de Llobregat

la seva repulsa pel doble crim de dimarts.

Crec en la rehabilitació i crec en el sistema de permisos,

però el que s'ha de fer és revisar

quines persones han de gaudir d'aquest permís.

Quan es va saber que Pedro Jiménez García, amb 35 anys,

tenia un historial d'agressions sexuals

des de la seva adolescència,

et quedes glaçat.

Estem davant d'un cas

que té una patologia reincident molt, molt clara.

A "La nit al dia" ens centràvem en l'aspecte judicial.

El doble crim de l'Hospitalet planteja què s'ha de fer ara

perquè això no torni a passar.

Naturalment, hi ha una certa alarma social.

¿Com podia ser que la situació penitenciària

del Pedro Jiménez García

li hagués permès de sortir una vegada més amb permís,

després d'haver-hi els precedents que hi havia?

El Magistrat Gerard Tomàs és president de la secció novena

de l'Audiència de Barcelona,

la secció que va autoritzar el permís per a Pedro Jiménez.

És més notícia el fet que ocorri un problema d'aquest tipus

que la inversa,

que una persona que inclús ha violat es rehabilita,

i no se'n torna a parlar més, d'ell.

L'obsessió en aquell moment

és aconseguir que es calmi l'alarma social

perquè un pres que ha sortit de permís amb delictes sexuals

automàticament la gent diu: "I quants més sortiran amb permís?"

I, per tant, és important passar la informació a la societat...

de com funcionen els permisos penitenciaris

i qui és que avalua, que no és una sola persona, el cas de cadascú.

(TV: dona) En matèria de permisos,

la llei no distingeix uns presos d'altres.

A la pràctica, això vol dir...

que tant un pres condemnat per robatori

com el que ho està per violació

complirà la mateixa part de la pena i tindrà els mateixos beneficis.

La sol·licitud del permís ha de tenir informe favorable

dels professionals que tracten els interns.

Pedro Jiménez García,

considerat per la policia

com el presumpte autor de la mort de les dues agents,

va aconseguir un permís després de demanar-lo tres cops.

(home 3) És evident que el sistema no va funcionar bé,

però és evident també

que aquest tipus de delinqüent té una tipologia molt especial.

A la presó són presos models.

S'apunta a tots els tallers, inclús a un per a delinqüents sexuals,

de manera que ells pensen que està camí de la rehabilitació

quan és evident que no era així.

(TV: dona) La policia continua buscant Pedro Jiménez García,

de 35 anys, i principal sospitós...

Han passat 48 hores del crim

i la policia continua sense rastre del sospitós.

(home 5) Durant aquelles hores que ja ha saltat la notícia

a la premsa,

rebem trucades de persones

que, amb tota la bona fe i amb la intenció de col·laborar,

ens van manifestant que han vist Pedro Jiménez.

Hem d'anar a comprovar-los tots.

El principal avantatge és que augmentes la capacitat

que sorgeixin fonts d'informació que t'aportin dades

sobre el possible parador d'aquesta persona.

Inconvenients:

que comencis a rebre avisos

de gent que l'ha vist quan realment no és així,

que això és bastant habitual.

I un altre inconvenient és que el mateix investigat

sàpiga que l'estem buscant

perquè surt la seva foto pertot arreu.

Però també es tractava de tancar una mica més el cercle,

de dificultar-li una mica més aquesta invisibilitat que buscava.

Teníem posades les esperances a rebre una informació de qualitat

sobre què està fent aquesta persona

o bé on és aquesta persona en aquest moment.

Mentre esperen que arribi

alguna informació rellevant per part de la ciutadania,

Mossos i Policia Nacional analitzen la vida del sospitós a la presó.

Una de las investigaciones más importantes en este caso,

una vez identificado

fue analizar los años que él había pasado en prisión.

Eso nos permitió saber con qué presos había convivido en la celda,

incluso si podía haber tenido algún amigo.

Estas personas, cuando se ven perseguidas,

cuando se ven acosados, suelen, normalmente,

recurrir a estas personas con las que se ha relacionado en prisión,

muchas veces para que los oculten.

Yo te digo una cosa, lo mismo, a lo mejor, ni está por aquí ya.

Su idea era que se quería marchar de aquí.

A la presó de Ponent,

on va estar ingressat durant uns quants anys,

va fer una relació molt bona amb un individu

que porta els mateixos cognoms que ell.

Su intención era ver a un tal Marcos, a un tal Marcos.

En Marcos Jiménez García,

que es feien passar per germans.

Sabíem que aquesta persona estava en llibertat

i que vivia en un poble de la província de Toledo

que es diu Maqueda.

El que decidim és contactar amb aquesta persona.

Ho fem a través de la Policia Nacional,

la Policia Nacional de Toledo.

Què explica Marcos Jiménez García?

Pedro Jiménez li va trucar la nit anterior,

el mateix dia dels fets per demanar-li ajuda.

Li diu que es vol desplaçar fins a Toledo, a casa seva.

Marcos Jiménez li va preguntar per què volia anar a Toledo

i ell li fa dir que havia tingut un "rifirrafe",

li va dir una mentida,

que havia tingut un problema, que l'estaven buscant...

I ell, que el coneixia, sospitava alguna cosa rara,

i li va dir: "Escolta, a casa meva no vinguis, aquí no vinguis.

Jo estic ara amb una vida nova, estic amb un negoci,

Estic amb família i no vull contaminar aquest entorn".

Però diu: "Jo et puc donar ajuda".

Què fa el Marcos Jiménez, el Marcos de Toledo?

Truca a un contacte seu de Girona,

un individu que havien conegut a la presó a Girona,

i li demana si pot ajudar el Pedro.

I el Mustafa Kemal es compromet a ajudar-lo.

(Herrera) En aquest moment

surt una nova figura en tota aquesta investigació.

Ens apareix Mustafa Kemal Dogan.

Mustafa Kemal és una traficant molt conegut de Girona,

confident de diversos cossos policials,

amb un expedient carcerari dilatat, important.

És una persona vinculada històricament

al món de la delinqüència.

Les investigacions permeten confirmar

que Pedro Jiménez és a casa de Mustafa Kemal.

Tot s'accelera.

Contactem amb la magistrada,

li expliquem la situació

i li sol·licitem una ordre d'entrada al domicili de Mustafa Kemal Dogan,

a Girona, al barri de Vila-roja.

I, en paral·lel, investigadors nostres i de la Policia Nacional...

agafaven un cotxe i anaven cap a Girona per fer la detenció.

(Alberto L.) Me llama el jefe del grupo de homicidios

y textualmente me dice: "Tirad cagando leches para Gerona,

porque se ha localizado este individuo

y está escondido en una casa a las afueras de Gerona".

Pusimos la sirena en el coche y tiramos para Gerona rápidamente.

(Herrera) Se'ns fa etern, el camí,

però anem en tot moment

contactant amb el cap del dispositiu de Mossos a Girona

que ens manifesta que té la casa envoltada,

que, a més, a la casa hi ha menors.

Són nens molt petits que sembla que els estava tallant els cabells.

Perquè ell, a la presó, havia fet de perruquer, també.

Què passa?

Mentre tenim la casa encerclada,

hi tenim fins a 3 cercles de seguretat,

arriben dos cotxes de la Guàrdia Civil,

salten el primer control, a l'entrada del barri;

hi ha un segon control, també se'l salten,

i, finalment, els dos cotxes s'aturen davant la casa de Mustafa.

Aleshores, ràpidament, als del tercer cercle de seguretat...

els hi van explicar que s'estava a punt de fer una entrada i registre

per practicar una detenció.

Però un capità de la Guàrdia Civil exposa

que venen amb el propietari de la casa, que era Mustafa Kemal,

venen amb ell i que anaven a fer una entrada a la casa amb ell,

amb el legítim propietari.

(Herrera) El Mustafa Kemal és el que avisa la Guàrdia Civil.

Entenem que aquesta persona, quan veu la gravetat dels fets,

decideix col·laborar.

Quan ha vist la imatge del Pedro a totes les notícies,

ràpidament ell ho va anar a explicar a la policia,

però va anar a la Guàrdia Civil.

En qualsevol cas, la tàctica que vam utilitzar...

de publicar la identitat de l'autor,

va donar un resultat, va donar fruit molt, molt aviat.

Amb tota aquesta situació, que hi va haver molt d'enrenou,

el Pedro Jiménez, que estava a l'interior de la casa,

s'alerta de la situació,

comprova que hi ha molt merder, que hi ha la policia a fora...

Surt pel darrere de la casa

i després intenta fugir cap al bosc.

Finalment, l'interceptem.

L'intercepta un guàrdia civil.

(Tarín) La pressió era tan intensa,

que la notícia de la seva detenció va ser molt ràpida

per calmar la societat.

I aquestes són les primeres imatges que tenim d'ell

després de la detenció.

(Montserrat Tura) El principal sospitós d'haver comès

el doble crim al barri de Bellvitge de l'Hospitalet,

el senyor Pedro Jiménez García,

ha estat detingut

en una operació conjunta de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil...

(López) Recordo que em vaig estirar a terra.

Estava molt cansat i estava exhaust.

Me'n recordo que estava al despatx del Xavi Sellart

i em vaig estirar a terra perquè no podia més.

I era una baixada d'adrenalina.

La detenció es va produir 55 hores després del crim.

Jo estava al lloc d'on no em vaig moure durant 55 hores, pràcticament,

que era a la comissaria, al meu despatx.

Estava allà, i certament ho vam celebrar.

Amb Pedro Jiménez detingut,

els investigadors registren la casa on s'amagava.

A l'interior del domicili, de la casa de Mustafa Kemal Dogan,

trobem diversos objectes relacionats amb les víctimes.

Trobem roba de les víctimes,

trobem una bossa d'esport,

que és la mateixa bossa d'esport de la marca Adidas

que veiem a les imatges del metro.

I en aquesta bossa d'esport hi ha el nom d'una de les víctimes,

hi ha el cognom, que és Nogaledo.

(Terribas) Volem saber què està passant en aquests moments a Girona

i, per tant, connectem amb Josep Maria Alejandre.

Josep Maria, bona nit.

-L'última hora diu que d'aquí poca estona, aquesta mateixa nit,

el detingut, el traslladaran...

a la comissaria dels Mossos d'Esquadra perquè pugui declarar

davant dels agents que porten les investigacions.

La seva estada a les dependències de la Guàrdia Civil

va ser molt breu.

El cuerpo que lo detenga es una cuestión circunstancial.

Además, como no podía ser de otra forma,

el cuerpo que lo hubiera detenido

lo tenía que entregar a Mossos d'Esquadra

para que terminara el atestado

y lo pusiera a disposición del juzgado de guardia.

Es va realitzar un trasllat immediat a l'Hospitalet.

I crec que va arribar cap a la una de la matinada a l'Hospitalet.

(home 7) Llegamos, a ver dónde nos podemos colocar,

dónde podemos tener un buen tiro de cámara,

llega Pedro Jiménez...

Tenemos todo tipo de facilidad para poder coger ese paseíllo,

podemos incluso acercarnos a él

y... conseguir, vamos, unas fotografías no de DNI pero casi.

(Alberto L.) Yo recuerdo tener esta persona a metro medio mío

y en esos momentos estaba en ropa interior,

con unos calzoncillos bóxer y una camiseta,

nunca se me olvidará,

agachando la mirada hacia abajo, sin hablar nada...

Todo el mundo, lo primero que nos pasaba por la cabeza...

cómo una persona tan insignificante...

cómo esta persona podía hacer esa salvajada.

(TV: dona) En Cataluña ha terminado la búsqueda.

A las 5 y 20 de esta tarde la Guardia Civil

ha detenido en Girona, en una barraca,

a las afueras de la ciudad,

a Pedro Jiménez García, el presunto asesino...

de las dos policías de Hospitalet de Llobregat.

Estaba junto a un amigo, su presunto encubridor, a quien...

Me acuerdo que estábamos mi madre, mi hermano y yo...

y salió la imagen en la tele.

Y me acuerdo que Jorge agarró a mi madre, dijo:

"Sí, es ese, vamos a cenar".

(V: dona) Pedro Jiménez, de 35 años,

cumplía una condena de 30 por dos violaciones, pero...

Mi madre estaba muy débil en ese momento.

Entonces, tampoco querías que ella...

Cuanto menos supiese, mejor.

(TV: dona) Dicen quienes más le conocen

que es un hombre de extrema frialdad...

Volvimos para Toral

el tercer día.

Según llegamos,

teníamos las puertas de casa llena de prensa y de policía.

Nosotros no entendíamos nada.

Nosotros nos habíamos ido

y había quedado mi hermana allí con mis padres.

Menudo drama había en aquella casa.

Mi madre, destrozada,

y mi padre, donde le dejé,

en la habitación de mi hermana.

Mi padre no marchó de allí,

yo creo que no había comido en 3 días.

Y mi madre se levantó de la cama

y solo decía: "La voy a ver, la voy a ver".

Mi madre... era toda su obsesión a ver si podía ver a mi hermana.

(TV: dona) Los restos mortales de Silvia Nogaledo y Aurora Rodríguez

acaban de llegar a sus pueblos natales en León;

el de Silvia, al tanatorio de Ponferrada,

y el de Aurora, a Toral de los Guzmanes.

A las dos agentes las han enterrado en sus pueblos natales

ante intensas muestras de dolor de familiares y amigos.

(dona 2) El féretro estaba organizado

para que lo llevaran sus compañeros de sección.

Yo pedí llevarlo yo también.

Y me lo permitieron.

Evidentemente, todo el mundo se unió, todo el pueblo.

(J. Nogaledo) Entramos mi padre y yo con mi madre a la iglesia

y... había muchas cámaras.

Nosotros entramos para adentro y punto.

(N. Nogaledo) Mi familia es toda originaria de Noceda del Bierzo,

un pueblecito muy bonito en León.

Familia humilde, trabajadora,

que estaban los bisabuelos, que había que cuidarlos,

el ganado, también...

Nos tuvieron a los tres hermanos muy seguidos,

Silvia era la mayor, yo le seguía, y Jorge es el pequeño.

Nosotros éramos felices.

(TV: dona) Aurora Rodríguez,

la otra agente asesinada en Hospitalet,

recibía el último adiós en Toral de los Guzmanes.

En los rostros de cada uno de sus familiares, vecinos y amigos,

hemos visto mucho dolor y, sobre todo, indignación.

(home 8) Tenía ganas de verla. Tenía ganas de...

No sé si en... en el fondo confirmar que era todo verdad.

Y la vi... Estaba guapa como siempre.

Somos de un pueblo ganadero y agrícola.

Nosotras éramos 3 hermanas

y Aurora era la más pequeña.

Era una niña muy... con mucha energía.

Era un... un torbellino.

(Rozada) Me acuerdo de aquel primer beso de aquel día

y fue en un pub que había en Valencia que ya está cerrado.

Yo creo que... hacíamos buena pareja.

L'endemà dels funerals

coincideix que Pedro Jiménez passa a disposició judicial.

(dona 3) Era el mes de octubre,

que no hacía frío,

y entra tiritando.

Entonces yo le pregunto

que qué le pasa, que si se encuentra bien.

Y entonces el abogado aprovecha para decir:

"Es que no se encuentra bien y no va a declarar".

Y él me dice: "Sí, sí, sí, sí que voy a declarar".

Entonces, no me olvidaré nunca de... de él. Te miraba fijamente...

(home) Había una chica esperándome y abrió la puerta.

O sea, que la puerta ya era abierta.

Creo que me dijo que se llamaba Silvia.

Posteriormente salió de la habitación otra chica más jove.

Se va contradiciendo...

Pero inventa una historia...

Ya digo, está 6 horas declarando sin desfallecer.

No sé cómo quedaron atadas porque no lo vi,

por lo tanto, no puedo opinar.

En ningún momento participo

de manera ni activa ni pasiva en lo ocurrido en la casa.

Cuando termina de declarar Pedro Jiménez,

se acuerda la prisión comunicada sin fianza, claro.

Tenemos indicios muy fundados de que es el autor de estos delitos.

Y yo creo que hasta se sorprende.

Debía pensar que estaba convenciéndonos

con la versión que está dando.

Dos mesos després,

Pedro Jiménez intenta demostrar la seua versió

durant una reconstrucció al lloc dels fets.

-¿El séptimo segunda? -Sí, es el séptimo segunda.

-¿Aquí? -Sí.

Vale. ¿Y qué pasó?

-Dije: "Musta". -¿Musta?

Musta. Y me dijeron: "Vale, ahora te abrimos".

Me abrieron...

Ell diu que el dia anterior als fets, el dia 4 d'octubre,

truca a una persona que havia estat...

un extraficant que havia complert condemna, també,

que el coneixia de la presó, que es diu Mustafa Deraoui.

(dona) A ver, entonces entró...

El motiu pel qual queden és perquè diu que és consumidor de cocaïna.

Aleshores, diu que el tal Mustafa Deraoui...

li diu que li donarà les substàncies

i que per pagar-ho li ha de fer un encàrrec.

(dona) ¿Bajó alguien en el ascensor o estaba vacío?

-No, estaba vacío. -Estaba vacío.

L'encàrrec és anar a un pis de l'Hospitalet a recollir un paquet.

No li diu de què és.

Ell diu que entén que són substàncies estupefaents,

però que no li diu el què.

Vaya diciendo lo que hizo.

Estando aquí me preguntó quién era.

Le dije que me llamaba Pedro, que venía de parte de Mustafa...

y que venía a recoger lo que ella ya sabía.

Y me dijo que pasara. Me dijo: "Vale, pasa".

Llavors diu que està al pis una bona estona,

que la noia li acaba donant el paquet.

Estaba empaquetado, envuelto...

Estaba empaquetado en papel de plata y papel de este de cocinar,

el plástico este de cocina.

Y me dijo que le ayudara a buscar

una carta que me tenía que dar para Mustafa.

-Entonces... -Entonces entraron.

-Entramos. -Ah. Vamos a entrar.

Explica també que no trobaven un sobre,

que s'havia d'endur un sobre.

I explica que ho va tocar tot, absolutament tot.

¿Y qué hacía, entonces? ¿Abrió el cajón? ¿Cómo lo hacía?

Es que con las esposas detrás es difícil de explicar.

(home) Quítale las...

(home) No hagas ningún movimiento brusco ni nada, eh.

(Jiménez) No, no se preocupen, que no voy a dar ningún problema.

(home) Cualquier movimiento brusco y te reduciremos inmediatamente.

(dona) ¿Y qué hizo, a ver?

Así... Levantar la ropa.

Ell sap que trobarem empremtes seves al pis.

I és per dir: "Escolta, trobareu empremtes perquè ho he tocat tot".

¿Y no le extrañó que fueran policías?

¿Qué pensó usted en ese momento?

En ese momento yo ya me empecé a enfadar porque no...

no me gustaba tener que tratar con la policía.

(López) Nosaltres no sabem per què va acabar matant, aquell dia,

i altres vegades no acaba matant.

El desencadenant? No ho sabem.

Potser el fet que fossin policies...

En algun moment algú va pensar que podia ser per això,

però, realment, és fer hipòtesis sobre coses que no sabem.

Ya vi que había una connivencia entre Mustafa y estas dos chicas.

Pero que, bueno, me molestó...

en el sentido de que Mustafa no me dijera nada.

Es la típica declaración de un delincuente

de estas características, muy bregado en esto, también.

Entré con ella en el cuarto de baño,

yo ya estaba vestido...

(Alberto L.) Muchas veces detenido, muchos años en prisión...

Él sabe lo que se está jugando.

Prácticamente, nunca estas personas reconocen los hechos;

se montan este tipo de películas o de novelas.

Y me tiró agua.

Me mojó lo que era la camiseta, el chaleco y el pantalón...

Evidentment, no pot enganyar a ningú.

Les proves estan allà, el situem a l'escena del crim...

Salió ella de la bañera.

Bueno, salimos juntos otra vez del baño, volvimos hacia aquí,

me dejó unos pantalones...

I trobem un relat totalment... inversemblant,

no ajustat a la realitat.

¿Pero ella se había terminado de duchar?

No.

(Pastor) I més propi d'una ment imaginativa...

fins i tot diria que en alguns moments perversa

O sea, le mojó, le mojó, usted se quejó...

y salieron otra vez aquí para buscarle a usted ropa.

Sí.

¿Pero la trajo usted en brazos o andando?

-No, no, andando. -¿Ella iba desnuda?

Ella iba desnuda.

No té un perfil psicopàtic al cent per cent,

però sí que té trets, diguéssim,

del que correspondria dins de la psicopatia

a un dèficit emocional

o a una indiferència davant del patiment aliè.

¿Ha mantenido usted en alguna ocasión

relaciones sexuales en contra de la voluntad de la otra persona?

Sí.

Por eso estoy condenado a 30 años.

(Cuquerella) Ha tingut sempre

una relació amb les dones molt disfuncional.

I, de fet, han estat, realment, l'objectiu dels seus delictes, no?

¿Y en este caso no le dio para hacer lo mismo?

No.

¿En aquella ocasión, qué siguió, un instinto?

En aquella ocasión tenía una baja estima y...

tenía bastante odio... por una serie de razones... familiares,

culturales y de educación infantil.

-¿Odio hacia quién? -Hacia las mujeres.

(Cuquerella) No és un trastorn mental;

no altera, diguéssim, la concepció o la percepció i la conducta...

en relació amb l'entorn o la realitat.

Clar que sap que està fent mal,

però l'altra part és que no té empatia afectiva.

És indiferent a aquest mal que està observant

i que, fins i tot, pel seu perfil sàdic,

el pot arribar a excitar.

Y en ese preciso momento sonó lo que era el... interfono.

Y era Álex.

¿Álex? ¿Quién es Álex?

Álex es un chico que me había presentado Mustafa,

con el que él tenía también relaciones de... tipo... mercantil.

Aleshores, ell diu que marxa del pis abans de les 10,

cap a dos quarts de 10, que les noies estan bé.

I, a partir d'aquí, diu que es creua amb un tal Álex.

Le pregunté si conocía ella a Álex. Me dijo: "Sí, conozco a Álex".

Entonces yo, cuando salí, dejé la puerta abierta.

Aleshores, ell va marxar, va portar el paquet a Mustafa Deraoui...

i diu que això és tot el que sap ell,

que no sap res més d'aquest pis.

Aquesta és la seva pel·lícula,

i aquesta és la tesi que ell defensa fins al final.

Un any després del doble crim de Bellvitge,

Pedro Jiménez és jutjat

per una agressió sexual i un delicte de robatori amb intimidació

comès el 2003 en un permís penitenciari.

El cas és el que es va reobrir

després que la víctima veiés la foto de Jiménez a la televisió.

(TV: home) Pedro Jiménez García ha comparegut avui a mig matí

davant la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona.

Emmanillat i visiblement escortat,

ha hagut de respondre d'un delicte de robatori amb intimidació

i d'una agressió sexual

que presumptament va cometre el març del 2003

durant un permís penitenciari.

(Sanmillán) Va dir que havia pres cocaïna i alcohol.

Va dir que no recordava que li hagués fet res, a la noia.

Va negar l'agressió sexual i va negar el robatori amb violència.

Era el primer permís que tenia en 12 anys.

L'endemà va tornar a la presó

tranquil·lament, fins al següent permís.

Yo creo que está muy claro.

A ver, la víctima reconoce al agresor y explica unos hechos,

una agresión sexual y un robo...

Está muy claro.

Lo reconoce en rueda, lo reconoce en fotos...

y hay pruebas de ADN que son concluyentes.

Pedro Jiménez és condemnat a 16 anys de presó

per la violació que va cometre l'any 2003.

L'estiu del 2008, 4 anys després del doble crim de Bellvitge,

comença el judici a l'Audiència de Barcelona.

Les famílies de la Silvia i l'Aurora hi assisteixen.

(TV: dona) A la vista que comença avui

s'haurà de dirimir si va violar

i assassinar dues policies en pràctiques a l'Hospitalet

durant un permís penitenciari el 2004.

Yo nada más quería ponerle cara a ese individuo.

Por ganas habría saltado para allí.

(TV: home) Imatge renovada i més seguretat.

Pedro Jiménez sembla haver preparat a consciència el seu judici.

Ara porta cabells llargs, s'ha deixat barba i parla pausadament.

(dona) ¿Cuándo se enteró usted

de que Silvia y Aurora eran policías?

En el momento que las ayudé a buscar el sobre

y vi los uniformes en los armarios.

-¿Qué pensó al respecto? -No me gustó.

(TV: dona) L'acusat ha afirmat

que només va anar a casa de les policies

a buscar un paquet de droga i uns documents.

També ha negat que violés l'Aurora

i que profanés el cadàver de Silvia.

¿En algún momento hubo algún tipo de violencia?

Hubo una discusión

porque mantuve una relación consentida con Aurora.

Pues... lo primero, impotencia.

La impotencia de...

de eso, de que lo tienes ahí, a 10 metros, y...

Es que... ya no... ya no hacerle nada,

porque no vas a poder, obviamente, no vas a poder.

Pero que ni te mira a la cara, ni...

Rabia. Rabia y impotencia.

¿Cuando usted se marchó de la casa, cómo quedaron Silvia y María Aurora?

Completamente bien.

Y luego se defendía, en el juicio, él.

Luego le dice el juez: "Veo que has etudiado la causa".

En un principio, cuando voy a bajar en el ascensor,

noto que hay alguien abajo,

vuelvo a subir

y abandono el edificio por las escaleras

encontrándome tan solo con Álex.

Él decía bobadas.

Él se tenía que defender de alguna manera.

Te quedas así, como diciendo: "Este, ¿qué películas ha sacado?"

(TV: dona) Avui, segon dia del judici...

contra el suposat assassí de les dues policies en pràctiques.

Avui han declarat els bombers i policies

que van anar a apagar un incendi a la vivenda de les noies

i van trobar-ne els cadàvers.

Tenía varias lesiones por arma blanca a nivel del pecho.

(dona 4) Nosaltres havíem intentat fins a aquell moment

no facilitar segons quina informació

que pogués resultar molt dolorosa o escabrosa per la família.

Però, clar, sabien de bon grat...

que en aquell moment ja no hi hauria cap tipus de filtre

perquè en un judici s'ha de veure tot.

Era una situación muy dura,

pues había dos cadáveres atados,

maniatados, con síntomas muy evidentes de violencia,

de vejación, de agresión sexual.

En general, daba la impresión de que era una sala de torturas.

Ellos describían y yo imaginaba,

porque yo había estado en aquella casa

y tenía una composición total de todo lo que había allí.

A la família se'ls va explicar des de diferents entorns

que el que sentirien era molt dur.

Afrontar un juicio,

verle la cara a él...

El escuchar las barbaridades que tuvimos que escuchar...

Es que eso...

(Jiménez) Entiendo que hay una clara manipulación de pruebas,

no sé por parte de quién.

Y eso es todo lo que quería manifestar,

que en ningún momento participo

de manera ni activa ni pasiva en lo ocurrido en la casa.

Yo estaba salvaje, y Xavi no quería que tuviera problemas.

Entonces lo que hacía es que me rodeaba a mí de mossos

para que yo no le hiciera nada,

por mí, porque iba a estar pagando lo que me quedaba de vida.

Entonces yo me enfadaba más con él, porque le decía:

"Es que parece que la delincuente soy yo",

y él me decía: "Tranquila, tranquila".

Han estat 4 dies de molta tensió per als familiars de les víctimes

que han seguit el judici des de Barcelona.

Avui, quan tot ha acabat, no han pogut continuar en silenci.

(home) Señores, por favor.

No me obliguen ustedes a adoptar alguna medida que no deseo tomar.

Fue horroroso.

No me miraba, pero yo le pedía que me mirara a la cara.

Si era tan valiente, que me mirara.

Y, bueno, pues el juez me reñía porque le retaba mucho,

porque... bueno...

Me echó alguna vez de la sala...

Pero bueno...

No podía hacer otra cosa más que atacarle.

Després del judici,

els familiars tornen a Lleó

sabent que hi ha una sentència condemnatòria contra Pedro Jiménez.

Però no s'acaba el seu malson.

Yo estaba trabajando

y me llamó Laura y me dice: "¿Puedes salir y sentarte?"

Y yo dije: "¿Qué pasa, Laura? Me estás dando miedo".

Y dijo: "Por favor, Mar, sal".

Y me dijo:

"Nos van a... Nos han anulado el juicio".

(Parés) Sempre dic que aquella trucada

va ser la trucada que més m'ha costat de fer

durant tota la meva vida professional i no professional.

Haver-los de dir que s'havia de repetir el judici,

que tot el patiment que ells havien tingut

havia estat estèril...

Clar, la indignació de les famílies, molt lògica,

va ser... va ser immensa.

Yo le dije: "Por favor, Laura, dime que es mentira, dime..."

Tuvimos que volver a...

con un jurado popular, que fue peor, todavía.

El Tribunal Suprem va fer repetir el judici

perquè el primer el va jutjar un tribunal professional

i l'havia d'haver jutjat un jurat popular.

(Parés) El problema que es plantejava aquí

és que hi havia delictes

que en teoria havien de ser competència del tribunal del jurat,

com era el delicte d'homicidi o d'assassinat,

i, en canvi, hi havia altres delictes...

que la llei no estableix que siguin jutjats per un tribunal jurat,

com és el delicte d'agressió sexual.

Aquí la discussió és quin havia de tenir preponderància

per determinar si això havia d'anar per un tribunal professional

o bé per un tribunal del jurat.

El problema és el fet de tirar endarrere un procediment

i, a més a més, després d'haver fet un judici tan llarg com aquest...

i... i tan dolorós per les víctimes com ho va ser.

(TV: home) Pedro Jiménez,

acusat d'assassinar brutalment dues policies nacionals

a Bellvitge el 2004

ha tornat a seure al banc dels acusats.

(N. Nogaledo) Vuelves a entrar en bucle y otra vez a empezar...

No puedes decir "cierro la etapa judicial",

no, es volver a iniciar todo el proceso.

(TV: dona) Esta tarda ha començat a declarar

un Pedro Jiménez que té un altre aspecte, menys agressiu,

però que conserva el mateix discurs.

(dona) ¿Mató usted a Silvia y a Aurora?

No.

-¿Las ató y las amordazó? -No.

(TV: dona) La fiscal l'ha interrogat durant dues hores

amb l'eficàcia suficient

per demostrar un seguit de contradiccions.

I també li ha fet memòria que en altres ocasions

ja havia violat d'una manera molt similar.

¿En esas condenas de violación

cómo había usted cometido a las mismas?

En dos, que son las que hice,

abordé a la persona en el ascensor y en el portal.

-¿Le intimidaba con algún objeto? -Con una navaja.

-¿Las ataba y las amordazaba? -En una ocasión.

Nos hicieron pasar por 15 días de juicio con un jurado popular.

Y... fue horroroso.

Nova i definitiva condemna per a Pedro Jiménez,

l'home que va matar dues policies

al barri de Bellvitge, a l'Hospitalet, a finals del 2004.

El jurat popular l'ha declarat culpable

i el jutge l'ha condemnat a gairebé 94 de presó.

Bueno, lo vuelven a condenar y...

Vale, sí, contentos, pero al final eso no te resarce.

Ni porque le pongan mil millones de años...

Una normalidad está claro que no la hay.

Esto es un antes y un después de Silvia.

Porque, aunque hayan pasado casi 20 años,

para mí hay días que es como si hubiese sido ayer.

(J. Nogaledo) Yo de mi hermana siempre...

tengo recuerdos positivos, de ella.

Porque eso es, al final, lo que te gratifica, lo que te llena. ¿Sabes?

Ya la desgracia, pues te ha tocado vivirla y sigue estando ahí,

pero intentas como aparcarla.

(Rozada) Hasta no hace mucho siempre llevaba una foto de ella.

Entre la carcasa y el teléfono.

Sabía que la tenía ahí y la veía cuando me... me parecía.

No sé si porque me gustaba mucho

o por todo en general y cómo acabó todo

te queda ahí como... como una cosa para siempre.

Las familias de gente que sufre asesinatos

son víctimas.

Tienen nombres, tienen apellidos,

tienen que aprender a convivir con eso, que es durísimo.

A mí me dicen hace 20 años que tengo que vivir esto

y diría: "No lo aguanto. No lo aguanto".

Y lo he aguantado

porque tengo unos padres, una hermana,

por mis sobrinos y porque la vida sigue.

Y por ella.

Y por ella, que está todos los días en mi cabeza luchando con nosotros.

(N. Nogaledo) Pienso que...

todas las cosas que se ha perdido, lo que no ha podido disfrutar...

Cuando a lo mejor me quejo por algo, me acuerdo de ella y digo:

"No te quejes, si es que ella ni lo ha podido vivir,

por lo que tú te estás quejando".

Y...

No sé...

que... la echo mucho de menos.

Volem agrair a les famílies de la Silvia i l'Aurora

el seu testimoni valent i la seua generositat.

El Pedro Jiménez va ser condemnat a 94 anys de presó.

La llei l'obliga a complir-ne 40;

per tant, podria sortir el 2044, quan ell tindrà 75 anys.

Però encara li quedaran pendents

altres condemnes per agressions sexuals.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem amb noves històries de foscor.