Original subtitles

Edited at https://subtitletools.com

(nadó: plora)

Ismael Fajardo Marfull.

Jo no sóc un mal tio, senyor jutge... senyoria.

Que ens coneixem...

Portes dos dies seguint-me.

Què va passar amb aquesta noia que estimaves?

-"Se'n va anar."

-Tinc clar que un dels dos sobra.-I tant.

Ni una de rebentada.

Sa filla no ha mort de sobredosi.No ens separarem mai.

I tu deixaràs aquella puta.

(Montse) Segur que tens moltes històries per explicar.

Potser podríem quedar un dia i me les expliques.

-M'esteu fotent la patada?-Em sorprèn que em diguis això.

El teu tiet té una amant. Es diu Magda.

Hauria sigut una bona mare.

Acabem-ho ja... Molt bé.

-T'has tornat a enamorar?-"Sí."

-(Miren) "L'hi has dit mai?"-"No."

No sé si hem de tenir un fill.Què collons estàs dient?!

(cardiògraf: senyal de constants vitals)

(senyal acústic: pip continu)

(constants vitals: senyal acústic intermitent)

(pip intermitent: continua)

Què fa?

Aquest cap de setmana no hi seré.

Oh, quina sorpresa.

Tinc un congrés... a Mallorca.

Que t'ho passis bé.

Quan torni... parlarem.

De què?

Del divorci. Ja tens els papers. Ho podem fer fàcil o difícil.

M'acostes la mantega, sisplau.

Així no podem continuar.

Jo sí.

La mantega.

Té, la mantega.

No sé si m'ho farà, eh, per 6.000.

Què cony, 6.000. Això és el que m'has dit que paga en total.

-I tu, què et quedes?-Jo ja m'emporto lo meu.

Tu ets "gilipollas".

Al tio aquest li dius que paga 4.000 i t'embutxaques tu 2.000 més.

Què cony. Li dius que paga 3.000 i 3.000 per cada un.

Sí, per 3.000 m'envia... a la puta merda, m'envia.

I tu què saps? Tu li dius que el tio paga això, i ja està.

Si et diu que no, llavors tu li dius que parlaràs amb ell.

I l'endemà li truques i li dius que puja a 5.000.

El tio veurà que t'has mogut i encara hi sortiràs guanyant.

Però primer li dius 3.000 i si cola, cola.

Hòstia, si és el que em dius sempre que faci jo.

-És que és diferent.-Ah sí, per què?

Perquè aquest no és un tio que va trempao i li pots prendre el número.

Aquest, si veu que el vols fotre, "te mata". Així de fàcil.

-Què t'ha de matar. No siguis cagat.-A més que no és un encàrrec normal.

-Que ha de fer unes cosetes...-Ui, sí...

Donar pel cul, que raro. Això, a mi, no m'ho ha demanat mai ningú.

No, és que no és només...

Aquests tios, per pasta, fan el que vulguis. I no cobren tants quartos.

Una amiga els hi va encarregar una pallissa per 100 euros.

Collons, que...

Mira. Si jo em deixés prendre el pèl com fas tu, m'armaries un cristo.

I amb raó. Amb tota la raó.

I sisplau, collons, vesteix-te,

que estic farta de veure't en calçotets tot el puto dia.

Qué carácter tiene la niña... La madre que la parió.

(porta: piquen)

Es pot passar?

Tu ets el "jefe".

D'això et volia parlar.

Potser no ens vam acabar d'entendre l'altre dia.

Ah, no?

Vam quedar que això de Tànger ho deixàvem per la Clara i que tu...

Sí, ho vaig entendre perfectament. Perfectament.

Doncs em diuen que continues parlant amb ells.

A veure, Bueno...

Em van trucar. Van demanar per mi.

Em va semblar que seria estrany dir-los:

"no, això ja no ho porto jo, parleu amb la meva companya".

-Per què hauria de semblar estrany?-Perquè sí, Bueno, perquè sí.

A veure..., no vull...

Tu vols que això surti. Hm?

Jo també. Hem de tenir en compte amb qui estem parlant.

Cada país té els seus costums.

I ells, doncs... tractant només amb una dona, se senten incòmodes.

Allà ho vaig veure claríssimament.

La Clara és un tipus de dona que els posa nerviosos.

Hi pensaré.

Però no facis res, no parlis amb ningú sense que ella ho sàpiga.

(porta: es tanca)

# ("Anticipation", de Holy Bouncer) #

-Esclar que m'agrada prendre el sol.-Jo m'hi passaria hores.

Però amb aquest fred.

No em tallis el rotllo.

#

#

#

# Your anticipation makes you be someone you're not,

# when you're old.

# You're anticipation broke your helmet just before, the left off.

# You're anticipation caught your fingers with the door,

# and then you're fucked.

# Alright child, so what kind of man...

# do you want to be?

#

(porta: piquen)

Aitor.

Aitor!Què?

Ara treballes amb música?

Eee... No, no... estava escoltant... Res, és igual, què vols?

Dinar, per exemple?

Sí, sí, esclar, ara vaig.Vale.

Ei, et deixo.

Tu sí que tens problemes amb les dones.

Amb tu, uns quants.

Estàs fora, d'això del Marroc. No intentis tocar-me el que no sona.

Jo, a tu, ja no et tocaré res més. No pateixis.

Tampoc notaré la diferència.

El Bueno ho ha entès perfectament.

Són moros. Tractar amb una dona els incomoda.

Tu em necessites a mi, i jo no et necessito a tu.

-Aquesta és la diferència.-Vols jugar?

Molt bé. Jugarem.

Però llavors no vagis a la mama plorant si et punxo les pilotes.

(porta: s'obre)

Que em segueix, cony, que em segueix.

(Aitor) És que els tornes bojos, no m'estranya.

Aitor, no facis conya.Va, Sara, va, per favor...

D'acord. Tens raó. Sí, l'he cagat.

I ara, què faig? És que no sé què fer, estic...

Aviam, tu ja l'hi has deixat clar, oi?

Doncs ja està, espera a veure què passa.

I si hi torna, doncs... comença't a preocupar.

No, si jo ja...

Si una dona em fes servir a mi com tu l'has fet servir a ell,

potser també li aniria al darrere.

3.000.

Es poco.

Es lo que paga.

-Pues dile a éste que paga más.-Es un trabajo muy fácil.

Una mujer sola, en su casa, no se puede levantar de la cama.

-No tiene problemas.-20.000.

-¿Pero tú qué te has fumao?-Dile que paga 20.000.

-Tío, por 20.000 lo hago yo.-Pues haces tú.

A ver...

Yo te he llamado a ti primero porque sé cómo trabajas,

pero sabes que rápido encuentro a alguien que me lo haga por 3.000.

Pues vale. De acuerdo.

Encuentra.

Aquest cap de setmana? No, no tinc res previst.

I a on?

A Mallorca?

Sí, sí que hi he estat, però no em faria res tornar-hi.

I tant que sí. Ja m'ho arreglaré.

Jo també.

Per cert, t'han enviat l'informe de toxicologia de la Munchausen.

-Quan? No l'he vist.-No, ara, abans de venir a dinar.

-Què era al final?-Un medicament per la gota.

-Un tòxic molt raro.-Portava la capsa al bolso.

-I d'on ho treia?-De la seva mare, l'àvia del nen.

Suposo que li prendran el nen.

Aviam, jo ho he deixat ben clar a l'informe. Suposo que sí.

Vaja, que és de calaix.

El més fort no és això. El més fort és que...

tenia un altre fill que va morir a l'hospital fa 4 anys.

-Un crio de dos anys.-"Joder".

I on queda l'instint maternal?

Si perdem això el món se'n va a la merda.

A veure, aquestes mares no odien els seus fills. Al contrari.

Els mantenen malalts per cuidar-los i sentir-se indispensables.

Estan com estan però els estimen. Ara, se'ls en pot anar la mà.

I més si juguen amb tòxics com aquest.

Saps com es deia?(Aitor) Qui?

El nen. El que es va morir.

El que es va morir no. Però aquest es diu Héctor Guirado.

Collons.

Què?

Que jo li vaig fer l'autòpsia a aquest nen.

Un nen de dos anys, Guirado. I tant! I què vas trobar?

Que jo recordi, res d'especial.

Vaig confirmar el que deien els metges de l'hospital.

Fallada multiorgànica i...

És que aquest tòxic, si no el busques no el trobes. És impossible.

Jo, perquè li han trobat el medicament, que si no...

Podria fer examinar el cos i mirar si queden rastres...

Fa més de 4 anys. Sara, és gairebé impossible.

Sí, i no sé si val la pena...I tant que val la pena.

Què vols fer, que exhumin el cos?Sí. Això és el que penso fer.

Vaig a mirar si trobo l'expedient.

-No, Sara, Sara...-Sara, espera't, pren-te el cafè.

No em ve de gust ara.No conec tia més obsessiva que ella.

Ara, fins que no aclareixi això, no ens deixarà en pau.

-(porta: piquen)-Endavant.

Passa, passa, que m'ajudaràs a triar. Quina t'agrada més?

-Cap.-Oi que no?

No. Són com... antigues.

Semblen les targetes d'un administrador de finques.

Jubilat.

Tens raó. És veritat. Fora.

-Vols que te les encarregui jo?-No, dona. Això no és feina teva.

Conec un dissenyador gràfic de primera. Et pot fer una cosa xula.

No vull que et pensis que això de les targetes em preocupa gaire.

-Tu deixa'm a mi.-Vinga, d'acord.

Aquest xaval és com un geni de les tipografies.

Fa vídeos al YouTube i el segueix la tira de gent.

T'encantarà.

Podem anar al seu estudi i així ho veus. És curiós de veure, eh.

No sé si cal, per fer una targeta de visita tampoc...

Té l'estudi a Sant Cugat.

Hi anem al vespre. Després et duré a sopar a un lloc que t'encantarà.

Això ja és una proposta com déu mana.

Passarem una bona estona, ja ho veuràs.

Em poso a les teves mans.

No te'n penediràs.

-Dóna'm 50 euros.-Ja no et queda res?

No.

-I per què els vols?-Tu què creus?

Tia, has de deixar aquesta merda.

El perico o fer de puta?

-Un dia...-Un dia, què?

Res. I a qui li pilles?

Al Peter.

Vale.

-Per cert, has parlat amb el rus?-Sí.

-I?-Ho farà.

-Per quant?-Per 3.000.

Ho veus? Ja t'ho deia jo.

Quan cobris la pasta ens n'anirem a comprar roba guapa. Pels dos.

-Vale?-Vale.

-I una nevera nova.-I una nevera nova.

Què passa, per què fas aquesta cara?

-Res.-Bé, no?

-Sí.-El tio aquest és legal, em vas dir.

-Ho farà, no?-Mm... Esclar que ho farà.

Doncs perfecte.

-Per cert, no queda cafè.-Després vaig al súper.

(porta: s'obre i es tanca)

Ei, sóc jo.

He parlat amb el rus. Diu que sí, que ho farà.

Però que vol 20.000 euros o res.

És que és el millor.

No, no... Sí... Això també... Sí, sí, ho farà tot tal com...

Ah vale, doncs li dic que sí, que 20.000.

Okay.

Li fas una petició al jutge.

Jo crec que sí, que en podrem trobar traces.

Perquè ara sé exactament el tòxic que he de buscar. Sí.

Perquè si ho trobo, seria un homicidi.

Involuntari, sí, d'acord, però un homicidi. Sí.

Doncs perquè em fa molta ràbia saber que vaig fer una autòpsia

i que em vaig equivocar de dalt a baix.

Tu l'hi demanes al jutge i ja està. Va vinga, doncs digue'm alguna cosa.

Adéu.

Me'n vaig cap a casa.Molt bé.

Vols que t'acompanyi?Eee... A mi?

Mm-hm.

Per què m'hauries d'acompanyar?

Perquè m'havies dit que et seguia un tio i que tenies por. Per això.

Ah, no, gràcies. Tranquil.

Segur?

Segur.Molt bé.

Doncs fins demà.Fins demà.

Aitor...

Sí?Jo t'he dit que tenia por?

No ben bé, però vaja... que he pensat que, vaja...

No t'ho he dit.No.

Doncs ja està. No em psicoanalitzis.

Tu quan estàs tonta, estàs tonta, eh.

Apa, fins demà.

Adéu.

(sospira)

(sospira)

(clàxons)

(passes: s'acosten)

Hola!

Hola!Ei.

Ei.

(panteixa)

No corris tant que t'agafarà alguna cosa.

Era l'esprint final.

Què tal?Bé. I tu?

Ahir vas trencar el bressol.

Sí. Per què el volem?

Lluís...Què?

Res?

Què, t'agrada?

Te l'hauria de veure posat.Ah no, això el cap de setmana.

No sé si...

Què?

A l'hotel hi deu haver assecador, no?

No anem a un hotel. He reservat una casa de turisme rural.

Fantàstica. De luxe.

És que als hotels de Palma de Mallorca

ens hi podríem trobar amb algú de la convenció i no seria...

Ja.

M-millor. Més tranquils.He agafat la millor habitació.

Saps quant fa que vaig anar a Mallorca, l'últim cop?

18 anys.

I amb qui hi vas anar?

I per què ho vols saber?Per saber-ho.

Hi vaig anar... amb un nòvio que tenia.

Ja. Un de tants.Tu diràs.

En tenia un de nou cada setmana.

Ah, sí?Sí.

I de vegades, dos, un pels dies de cada dia i un pels caps de setmana.

No m'estranyaria.

Va, per favor... Quina feinada!

Jo, de nòvio de veritat, només n'he tingut un,

i encara em dura.

I qui és l'afortunat?

És... un jutge molt atractiu

que, de vegades, em porta a Mallorca,

i que si ell m'ho demanés, em podria portar a la fi del món.

Jo em pensava que estaria amb ella per sempre.

I per què et va deixar?

-Se'n va anar.-Amb un altre?

-"No. Se'n va anar i ja està."

Fa gaire?

Molt.

No em crec que no hagis tingut més nòvies.

-T'ho juro.-Deu ser perquè tu no vols.

Deu ser.

I no has tornat a saber res més d'ella?

-"No parlem més d'això."

Parlem de tu.

Si ja t'ho he dit tot, de mi.

Fumes porros?

-Sí, alguna vegada. I tu?-Alguna vegada.

Estàs sol?

Sí.

Ho has fet alguna vegada... per aquí?

-"Fer què?"

Fer-ho, amb algú, pel xat.

Fumar?

No, burro. Fer-ho.

Em pensava que estava sol, però hi ha gent.

Et deixo.

Aaah...

-Has sopat bé o no?-De fàbula.

És un lloc fantàstic. Hi portaré la meva dona.

Faràs molt bé. Li encantarà.

I saps una cosa?

Aquí a dalt hi tenen habitacions, per si algú vol passar la nit.

Tanca la porta, sisplau.

He estat pensant

i crec que tenies raó en allò que em vas dir dels marroquins i les dones.

I he pensat, a veure què et sembla,

de portar-los aquí uns quants dies perquè coneguin l'empresa

i puguin conèixer també la Clara en un altre context.

Què et sembla?

No veig en què podria canviar les coses, això.

La Clara és qui dirigirà aquest tema.

I hem de trobar la manera que això no sigui un problema per ells.

La millor manera que no fos un problema seria que ho dirigís jo.

Però això ja està decidit. Tu t'has d'ocupar de la planta de Tarragona.

A veure, Bueno, jo no vaig néixer ahir, eh.

M'ofereixes tancar una fàbrica, fotre mil tios al carrer,

barallar-me amb els sindicats i quedar com un porc.

El que m'ofereixes a canvi no és un premi, és un "marrón" de collons.

Jo no ho diria així.

És una cosa que s'ha de fer, i que l'empresa valorarà que la facis tu.

Jo ja no sé què és el que valora aquesta empresa.

Mira, t'ho diré clar: aquesta nena acaba d'arribar...

i jo conec el sector com ningú en aquesta ciutat.

Me'n podria anar a la competència

i em rebrien amb una banda de música i focs artificials,

o sigui que no m'apretis més perquè podria petar en qualsevol moment.

Em sembla que estàs mal interpretant la situació.

No, qui no l'hauria de mal interpretar ets tu.

T'ho diré en català, perquè m'entenguis.

Hauràs de triar: o ella o jo.

Ella.

Pots tancar la porta quan surtis, sisplau?

Això... això no s'ha acabat.

Aquesta ciutat és molt petita i ens tornarem a trobar.

Ja et vaig donar pel cul una vegada i ho tornaré a fer.

Però sense tant de carinyo.

Pensava en el cas de la Munchausen.

Gent que fa veure que està malalta perquè la cuidin.

Bé, aquesta era una Munchausen per poders perquè utilitzava el nen...

Sí, sí, el que pensava és que la gent...

que està malalta realment també...

Vull dir, que hi ha gent que està malalta de veritat...

però també se n'aprofita, d'alguna manera.

Sí, esclar. Tots volem que ens cuidin.

I hi ha gent malalta que fa veure que està més malalta del que ho està

perquè els facin més cas.

Tots volem que ens facin més cas.

Sí, suposo que sí.

Encara que és una mica injust, no?

-Depèn.-# (Magda: cantusseja) #

Si que estàs contenta avui...

És que m'he pres el cap de setmana de festa. Me'n vaig a la platja.

-Mira-la. Amb algun nòvio?-A tu t'ho diré.

-Perquè me'l prenguis.-Ui, no tinguis por.

Transatlàntic, Razzmatazz.

He hagut de subornar 3 persones per aconseguir-les.

-No sé què dius.-Dues entrades, per demà a la nit.

Una per mi, i l'altra per la noia més guapa d'aquest bar.

-Mira, Magda, et volen convidar.-A mi? A què?

No, a tu un altre dia.

No em pots dir que no, i per evitar-ho, en aquest moment,

abans que diguis res, me'n vaig.

Aquest noi té un problema.

Què?

No hi ha hagut sort.Què passa?

El nen que va morir.No t'han donat permís?

No, sí. El jutge hi estava disposat, però el van incinerar.

Hòstia!

Nxt! (sospira)

Tinc la sensació que a aquesta casa només hi véns per anar-te'n.

I tens raó. Per això vull acabar d'una vegada amb aquest joc.

En una altra època m'hauries portat amb tu a Mallorca.

Sí, però aquesta no és aquella època.

I ara el que vull és separar-me de tu, no portar-te a Mallorca.

Sí, ja m'ha quedat prou clar.

He parlat amb el Melvin. Vindrà tot el temps que el necessitis.

Fantàstic.

Mercè...

Senyor jutge.

Vull que sàpigues, que tinguis clar, que no em penedeixo de res,

que estic orgullós d'haver viscut amb tu tots aquests anys,

però tot té el seu final,

i encara que no ho vulguis acceptar, el nostre final ja ha arribat.

Ja. I aquesta sentència en quins articles del codi es fonamenta?

No podries deixar de banda per un cop a la teva vida la teva ironia?

És el que em manté viva.

Si la deixo, desapareixeré... com llàgrimes en la pluja.

Me'n vaig.

Et puc fer un petó?

Tu mateix. No penso pas sortir corrent.

Adéu.

Adéu.

Bona nit.

(Vallejo) Ei, Cases!Ei.

Què tal?Com va? Bé.

Ja m'havien dit que venies. Decisió d'última hora, no?

Alguns treballem, no com altres.

On seus?Allà al darrere.

Agafem el taxi després?No, no estic amb vosaltres l'hotel.

D'acord. Fins ara.Fins ara, Vallejo.

Ei, ets aquí?

Què?

Estaves encantat.

Encara estàs enfadat amb mi?

No. Per què hauria d'estar enfadat amb tu?

Lluís, va.Què?

Sé que t'ha sabut greu això de la "in vitro".

Ah, no, no. De debò. Ni hi pensava.

Llavors, què. Un mal dia a la feina?

No, al contrari. Un dia perfecte. Dels millors.

Perfecte.

Fas pudor de tabac.

Quin fàstic!

Bon dia.És preciós, això.

T'agrada?Sí.

Mira. Ahir quan vam arribar tot era fosc...

No es veu el mar.

No, però és tan bonic que tant se val.

I tant!

Vaig estar mirant excursions. Saps on podríem anar aquest matí?

A Valldemossa. Vaig veure que a recepció podem llogar un cotxe...

Magda, jo he vingut a un congrés, teòricament.

Hi he d'anar.Aquest matí, ja?

Sí, esclar.

Ah. I... i jo què faig?

Lloga un cotxe i voltes per l'illa.

Aquest vespre ens veiem.

A-aquest vespre...? No dinarem junts?

Hi ha un dinar i seria molt estrany que jo no hi anés. Em sap greu.

Sí, esclar, ja ho entenc.

N-no passa res.

(sospira)

O sigui, que l'estava enverinant.

Però en el seu cap pensava que l'estava cuidant.

És complicat.

Mantenia el seu fill malalt per poder-se sentir indispensable.

Complicat, sí.

També hi ha gent que es fa la malalta perquè li facin cas.

-Tots volem que ens facin més cas.-Ja.

-Has trucat al tiet?-Per què?

No sé, per saber si ha arribat bé a Mallorca.

Sí, home, només faltaria que l'anés trucant, ara.

No em vull ficar en la vostra vida,

però crec que estar així ha de ser una mica pesadet.

-Així, com?-Hòstia, que us teniu mania.

El tiet t'ha dit que es vol separar,

dius que té una amant, tu no el vols trucar ni saber res d'ell.

-No ho sé...-Esclar, i tu et separaries, oi?

Home, per viure així...

No pots obligar a estar amb tu algú que no ho vol.

El tiet t'ha dit que es vol separar.

I estic segura que, encara que tingui una amant o el que sigui,

no ha estat gens fàcil per ell.

I encara més, estic segura que ell no et deixarà si tu no ho vols.

Però quin sentit tindria.

Jo no voldria que algú estigués amb mi només perquè estic malalta

i el faig sentir culpable.

Jo voldria que estigués amb mi perquè m'estima,

perquè vol estar amb mi.

Molt romàntic.

Doncs sí.

Sóc una romàntica,

i me n'he tornat després de veure tantes òperes amb tu.

-Bon dia.-Bon dia.

Fa fresqueta. I ahir van dir que faria bo.

Sempre s'equivoquen.

Jo volia anar a Valldemossa, però em sembla que em quedaré aquí.

Diuen que és maco.

Jo he vingut per feina. Per escriure.

-Escriu?-Ho intento.

Novel·les?

No, no, no.

Bé, en vaig escriure alguna, fa anys, però no,

estic escrivint un llibre sobre Miquel Barceló, el pintor.

I, esclar, havia de venir a Mallorca.

Per què a Mallorca?

Home, Miquel Barceló és d'aquí, mallorquí.

Ah sí. És que jo de pintura no... no hi entenc.

No ha vist el retaule que ha fet a la catedral de Palma?

Ah, sí, sí.

Ho he vist en fotos i, francament...

Ho hauria de veure en directe. És molt més exagerat del que es pensa.

Vol que hi anem?

Tinc cotxe.

-Vols que fem un te?-Vinga.

-Tens raó.-Què?

Que tens raó.

No sé què dius.

Viure així no té cap sentit.

Em separaré.

Firmaré aquests papers i...

Ja m'espavilaré. No estic sola... Tinc la música.

I em tens a mi. I a més gent.

No ho sé. No ho sé...

Tieta... Aquesta nit em quedo a dormir amb tu.

Ja li pots dir al Melvin que no vingui.

Aquest te.

A mi, el que m'hauria agradat...

és veure la cara del bisbe quan li van ensenyar... allò.

-Doncs diuen que li va encantar.-No m'ho crec.

-Que sí.-És impossible.

-Però si ho diu un bisbe.-(mòbil)

Ai...

-Perdona, eh.-Ah, no, fes, fes.

Hola.

Bé. He anat a veure la catedral de Palma.

I tu?

No m'ho diguis. Escolta, has estat fora tot el dia.

Sí, esclar que ho entenc, ja ho entenc tot.

I a quina hora és el sopar?

Tan tard?

Saps què?

En aquest viatge m'estic començant a sentir

com si fos la teva dona de debò.

Sí. Jo també t'estimo.

"Estigues atent perquè és molt important

que tot es faci exactament com jo et diré."

"Amb tot detall."

La meva dona es fica al llit a les 11, el seu cuidador marxa després.

És totalment segur que a les 12 estarà sola.

Però és molt important que no hi vagi abans de les 12.

Això dels àlbums hauria d'estar prohibit.

Per què?

Mira que guapa que estàs aquí, per favor.

Ai, de petita eres una monada..., i mira ara com t'has tornat.

Home, gràcies!

És com veure fantasmes.

Com si aquestes persones no haguessin existit mai.

Han existit, però han canviat.

# (mòbil) #

-Hòstia, que pesat...-Qui és?

Un de la feina, que em va al darrere.

Sí?

Hola. Que m'estàs esperant?

No, tu i jo no havíem quedat en res... Que no puc.

Que no agafaré un taxi i vindré al Razzmatazz...

Vés-hi.

Saps que ets molt pesat, Pol?

Ah sí?, doncs espero que les teves altres qualitats siguin millors.

Vés-hi. M'ajudes a ficar-me al llit i ja està.

Un moment. És que és un concert de rock no sé què horrorós.

Va, que aquest noi et fa riure, que ho noto.

I... i jo ja estic cansada. És tard per mi.

-Però, tieta...-No, digue-li que hi vas.

Pol... va, vindré.

No ho sé, una estona. Mitja hora.

T'envio un whatsapp quan estigui arribant. Sí?

Fins ara.

No sé per què et faig cas.

(enrenou de converses, de lluny)

(grills: canten, de lluny)

-Adéu.-Ei, hola.

# (TV: òpera)

#

"Aquestes són les claus per entrar. La gran és de la porta de baix."

"És el cinquè segona."

"Així que entri s'ha de posar els guants."

"No pot deixar cap empremta. Enlloc."

"Que pugi amb l'ascensor al cinquè

i entri al pis fent servir l'altra clau."

"I molt important, així que entri,

que deixi les claus al moble que hi ha a l'entrada."

"I ara el fonamental. La forma com ho ha de fer."

"Escolta'm bé. Perquè després m'ho repetiràs tot."

"L'ha d'ofegar,

"però ho ha de fer posant-li una bossa de plàstic al cap

i fixant-la amb cinta americana al voltant del coll."

"Per fer-ho, abans li ha de lligar les mans amb una brida."

"Una cosa més."

Potser... potser el més complicat.

No, no li serà difícil. És una dona malalta i dèbil.

# (TV: òpera)

#

Qui és?

-Xxxxt!!!-Què hi fa aquí?

Oh, Déu meu!

Aaaaaaah!!!!

(respira agitadament)

Home, sort que algú m'acompanya.

Ja em pensava que era l'últim fumador d'aquest món.

No, jo no fumo.Oh, vaja. Ja m'estranyava.

Què, a prendre l'aire?Sí.

-(Mercè) Nooo!!! Aaaah!!!-(Fajardo) Aaaaah!!!

Que és del grup dels advocats?Jutges, som jutges.

(home) "Mmmm... Estan contentets, eh. O sigui que vostè és jutge."(Mercè: xiscla)

Una feina ben difícil.De vegades.

Culpables i innocents. Aquest sí, aquest no. Jo no sé si podria.

Pensaria: i si m'equivoco? I si envio a la presó algú que no toca?

O al revés, i si envio a casa un delinqüent, un assassí?

-(Fajardo) Aaaah!!!-(Mercè) Nooo!!!

L'altre dia vaig sentir d'un home que havia mort a la presó

i després es va descobrir que era innocent.

Imagini que arriba a ser vostè qui envia aquest home a la presó.

Com es pot viure així?

Pensant que vostè ha enviat aquest home a la mort.

És... No sé... Vostè creu en Déu?Com diu?

Jo, la cara d'aquest home, la tindria tot el dia al cap.

Els remordiments no em deixarien viure. No, no, és que...

Perdoni, he de fer una trucada.

Fajardo.... Agafa'l....

-(mòbil)-(Mercè) Aaaaah!!!!# (òpera) #

No, no, no!!!!

Ei, què fas aquí fora?

Et trobes bé?(respira agitadament)

(esbufega) Em feia falta... una mica d'aire.

(mòbil: missatge)

Jo també estic una mica perjudicat, no et pensis.

T'importa si fumo?

Déu meu...

# (òpera)

#

(mòbil: missatge)

Collons, si que tens mòbils...

Què, anem a fer l'última?

# (canten alhora) En cambio yo! En cambio yo, yo soy un mindundi! #

# Tomando dos copes yo vomito más que el caballo de Troya! #

-És aquí.-Sí, sí.

Escolta, si vols... eee... pujo a dalt i t'acotxo.

No. No, no, no cal.

Al final t'ho has passat bé. Sí o no?

Que sí, que sí. Ens veiem dilluns?

Sí.

Fàtima... Em fas un petó de bona nit?

Oh, no...

-Sííí...-Has fet trampa!

-Descansa!-Bona nit!

Tieta...

No hi ha entrades forçades ni, de moment, empremtes de cap mena.

Tots els indicis apunten al nostre amiguet.

Portava un xandall... em sembla que era del Barça.

(plora) Promet-me que agafaràs el fill de puta que li ha fet això...

T'ho prometo, t'ho prometo.

Restes orgàniques... Diria que és pell, probablement de l'agressor.

S'ha d'enviar això al laboratori per a una prova urgent d'ADN.

Probablement, l'assassí li va intentar treure l'anell de casada,

no va poder i se'n va emportar l'altre.

Va trobar a faltar alguna cosa?No.

-Ni un anell?-3 dies sense nens.

Tens plans?

Necessites una dona que s'ocupi de tu.

Com tu t'ocupaves del pare?

Vaig a posar-me còmoda.

¿No t'ha passat mai

que hi ha una situació que se't repeteix sense poder-ho evitar?

Què fas?