Original subtitles

Edited at https://subtitletools.com

Vols parar de trucar-me...?Perdona?

-Què és?-Una petjada parcial.

Va estar bé. Però si tinc problemes amb la Sara, les passaràs putes.

Trobes a faltar el Lluís. Quan ve?Demà.

L'únic que aconseguireu és crear més alarma social.

-La Miren. T'ha posat un "m'agrada".-Una patrulla ha detingut un tio.

I si no m'agafen, us juro que el mato.

No m'agafaràs mai més el telèfon? Sóc a l'avió. Torno aquest vespre.

Què fas?

És com si amb la mà hagués......l'hi hagués intentat esborrar.

Recordeu la quarta víctima?

Que obris la porta, filla de puta!!!

(Magda) "Carinyo, que ara estic liada. Ja ens veurem demà."

Collons, que van matar ta mare. Què vols, que segui allà...

Fes el que et doni la gana. Continua sent un amargat tota la vida.

Perdona'm tu a mi.

Fins que la mort ens separi.

(nadó: plora)

(nadó: plora desconsoladament)

-Quizás tenga hambre, ¿no?-Es que no es mía.

Me la ha dejado la chica que se sienta aquí.

Pero lleva 20 minutos en el baño y todavía no ha regresado.

(nadó: continua plorant)

¿Oiga? ¿Se encuentra bien?

Abra, por favor, que vamos a aterrizar ya.

(nadó: plora, de lluny)

(hostessa) ¡Oiga, vamos a entrar!

Aquesta nena es pensa que ho sap tot i no en té ni idea.

Ja li vaig haver de parar els peus un parell de vegades a Tànger.

No, no. No la vull al meu equip.

Avui parlaré amb el Bueno. Avui parlo amb el Bueno.

La vull fora. Que es mengi el "marrón" un altre. Passo, passo.

Carinyo, amor, què fas aquest "finde"? Tens guàrdia?

Eee... No. Per?Per què no anem fora?

Fora, a on?Roma, per exemple.

Aviat començaràs l'in vitro.

I quan tinguem la criatura se'ns ha acabat la bona vida, eh.

No et preocupis per res.

Demanaré hora al ginecòleg per finals de setmana

i miro l'agenda per anar a Roma.

Digue'm quins caps de setmana tens guàrdia.

(motor: l'engega)

Ismael Fajardo Marfull: condemnes per furt, robatori,

estafa, agressió, homicidi frustrat,

abusos sexuals, delictes contra la salut pública...

I ara això.No el vaig pegar tan fort, senyoria.

"A l'exploració s'objectiven erosions,

contusions malars i palpebrals bilaterals,

ferida a nivell del llavi superior

i erosions lineals a nivell de mandíbula esquerra".

Vale, sí, l'he cascat, senyoria.

Però pensava que estava ajudant la justícia.

No fotem!No seria la primera vegada.

Estàs en llibertat condicional.

I això és un problema, fins i tot per a un confident de la policia.

Jo... jo no sóc un mal tio, senyor jutge... senyoria.

Que ens coneixem, Fajardo.

Tens sort que no ha presentat cap denúncia.

Ah, no?

Però jo no la necessito, et puc enviar a la presó tranquil·lament...

Però no ho faré: de moment conserves la condicional.

Però hòstia, vés al tanto.

(tauleta: missatge, senyal acústic)

Collons, Miren! Hauries de ser a classe, hòstia!

Saps patinar?

-Sóc un patós.-Vols que te n'ensenyi?

Va, vine.

Estàs fent campana?

I tu?

-Tenia el dia lliure.-Ja, segur.

-Festa a l'institut.-Festa a l'institut!

(esbufega)

(mòbil: brunzit)

Truca el pesat del meu pare.

-I no l'agafes?-Passo. És un bronques.

-Com tots els pares.-No, no, no, el meu és obsessiu.

Pss...

Va de progre, però en realitat és un carca.

-Per què?-Perquè vol que li expliqui tot.

Què faig, amb qui vaig, amb qui deixo d'anar.

Però ell no m'explica mai res.

-I què t'hauria d'explicar?-No ho sé, tots tenim secrets, no?

Tu també?

Sí.

-Vols que te n'expliqui un?-Si tu vols...

Un altre dia. Adéu, Bruno.

(mòbil: brunzit)

Papa, pots parar de trucar-me?

-Què vols? Estic a la biblioteca!-"No res, carinyo. Una bestiesa."

Fes, fes, fes. Perdona. Adéu, adéu.

Què? Com tenim el nostre amic Bruno Effron?

Eeee... No el faig servir gaire, la veritat.

Alguna vegada... però no sé si és molt bona idea.

Tu recorda: l'important és que pensis com pensaria un adolescent.

Ja. I en què pensen?

En follar, doctor Freud, en follar.

Escolta, et deixo que he quedat amb una noia. I no la vull fer esperar.

Gràcies, Enric, tot meu.

(Andreu) Mireia Sala, 28 anys.

Sí, ja tenim les radiografies...

i s'han observat un munt de boletes als intestins.

Una mula.

Probablement una de les bosses ha rebentat i ha mort per sobredosi.

Ja hem demanat les analítiques.

O sigui que no fa pinta de ser el cas més difícil de l'any.

Sara?

Què?Estàs bé?

Sí. Per què?

No, no, per res. Simplement ho preguntava.

(Pol) Mec, mec.

Eh, ah, Pol.Vinga, som-hi.

(Lluís) Clara, passa, endavant, seu.

-Com estàs?-Molt bé.

Et volia demanar disculpes.

Em sap greu com em vaig comportar l'endemà...

de... ja ho saps.

No esperava ser tractada com una princesa,

però, ja que treus el tema, tu tampoc vas ser un cavaller.

No, ho reconec.

El fet és que això ha tensat la nostra relació professional.

El que va passar va passar i punt.

Sé distingir la meva vida privada de la meva carrera professional.

Sí, ho sé, és possible, però el tema Tànger és molt delicat,

i ara per ara no formem un equip que pugui treballar amb tranquil·litat.

Estàs intentant dir-me alguna cosa?

Crec que el més prudent seria que et retiressis del projecte, Clara.

Que em retiri?

Si no m'he dedicat a una altra cosa des que vaig entrar aquí.

Valoro moltíssim la feina que has fet. Així l'hi faré saber al Bueno.

Però no vull que continuïs al meu equip.

-Al teu equip.-Sí. Al meu equip.

Crec que t'estàs equivocant.

Formem un bon tàndem.

Potser ets tu qui li dóna massa importància a fotre un clau.

Sí, potser sí. Però ara tinc més clar que mai que un dels dos sobra.

-El Bueno va dir que hauríem de...-El Bueno pot dir missa.

-Està decidit. Punt.-(porta: piquen)

-Endavant.-Lluís.

El Sr. Bueno diu que es vol reunir amb tu demà, quan torni de viatge.

D'acord, gràcies.

T'ha quedat clar?

I tant.

Suposo que n'has de tenir molta necessitat per ficar-te...

Quantes en portem?18.

Mig quilo de coca a l'estómac, Déu n'hi do, eh.

Però no crec que ho fes per calés.Ah, no? Que ho feia per afició?

No, he sentit que son pare està forrat de pasta.

L'Andreu ho comentava abans.

I que anava acompanyada amb un crio, un nadó de pocs mesos a l'avió.

Ah, mira, no serà la primera mula a qui li rebenta una bossa.

Doncs... no és el cas.

Aquesta és l'última?Mm-hm.

Ni una de rebentada.

Potser no ha mort de sobredosi.

Potser es va fotre fins al cul de coca abans de pujar a l'avió.

Potser sí, o potser no.

Hem d'analitzar mostres de sang, orina, bilis i humor vitri.

Fabulós.

Va, Adrià...

5 minuts més.

Ni 5, ni 4, ni 3, anem.

L'altre dia et vaig veure per la tele.

Estava dinant amb les de la botiga i em vaig quedar...

"mireu, jo aquest el conec"...

Sí, és increïble la quantitat de gent que mira la tele.

(Montse) Deu fer una por entrar allà, amb el foc...

És la meva feina.(Montse) Sí, sí, però Déu n'hi do.

La veritat és que estava acollonit.

Ostres, em podries salvar la vida a mi també.

Saps què estic pensant? Seria súper xulo.

Els de l'AMPA organitzem unes xerrades pels nanos.

Vénen pares i mares i expliquen en què consisteix la seva feina.

I justament demà havia de venir una noia que és controladora aèria,

però ens ha fallat.

Si a tu t'anés bé...Jo?

Ens faries un súper favor.

I als nanos, els encantaria. Un bomber!

No, ho sento. Jo, no...Nooo...

No, jo això de parlar en públic i...No ens pots dir que no.

O és que ets d'aquells a qui els agrada que els hi vagin al darrere?

Va. Compto amb tu?

Ai, gràcies, guapo!

Adrià, vinga, anem. Que la iaia ens espera. Va.

(Adrià) Sí.

No va, l'ascensor. S'acaba d'espatllar.

-Que ets amic del Roger?-Sí.

Sóc la seva tieta.Molt bé. Anem?

Adéu.Que vagi bé.

(timbre)

Per què hem parat aquí?

Així no podem continuar.

Va, no hi pensis ara. Que no ens ho hem passat bé aquesta tarda?

Potser si deixes passar uns dies

i tornes a parlar amb ella, amb més calma...

No la coneixes.

Porto els papers del divorci a la guantera del cotxe.

Li deixo tot a ella. Només vull perdre-la de vista.

Però estic convençut que no ho acceptarà.

I si jo la deixo és capaç de....

(sospira)

Realment pot perjudicar-te tant?Sí.

Ara que opto a una vocalia del Consell...

sí, em podria fer... molt de mal.

Si creus que et seria més fàcil si tu i jo deixéssim de veure'ns...

No, no, no, no...

Tu ets l'única persona que em fa tirar endavant.

Mira...,

aquí va ser on vam tenir l'accident.

Cap dels delinqüents que he enviat a la presó

haurà suportat una condemna tan llarga

com la que he hagut d'aguantar jo.

I encara no ha acabat.

Amor meu...,

facis el que facis... jo estaré al teu costat.

# (piano)

#

Quina és l'excusa d'avui? Un altre homicidi a deshora?

La gent hauria de ser més educada i matar en hores d'oficina.

Els jutges també teniu una vida privada...

O potser t'han hagut d'entrevistar abans d'hora per aquell reportatge?

L'entrevista me la fan demà.

Fantàstic. Així també podràs arribar tard.

Vinc de l'advocat. Ha redactat un acord.

Un acord? Pels horaris d'arribar a casa?

Del divorci.

Em pensava que la meva postura havia quedat... clara.

Aquí te'l deixo.

Ja veuràs que les condicions que hi figuren no poden ser més favorables.

Per tu.

Potser penses que m'estàs fent un favor.

O potser és que tens mala consciència?

Mira-te'l. I en parlem.

I, si cal millorar algunes clàusules, doncs les... millorarem.

Les clàusules del nostre acord ja saps quines són:

no ens separarem mai

i tu deixaràs aquella puta.

No la tornaràs a veure. Mai més.

Sí, gràcies.

Sara, tens un moment?Ei, bon dia.

Bon dia. Ha vingut el pare de la noia a qui vau fer l'autòpsia.

La mula. Demana endur-se'n el cos.

Estic pendent d'uns resultats, Andreu.

És un paio amb influències. M'han trucat de tot arreu. El cas és clar.

Potser no va ser una sobredosi.

Però necessito els resultats per confirmar-ho.

-Bon dia, "jefe".-Bon dia, Pol.

Té, "cuerpo", això és per tu. Per cert, el pare de la difunta és aquí.

On és?

Espera per fer-ne el reconeixement.Anem.

Sara...Que sí. Que ja ho sé.

Sr. Sala? Sóc la Sara Grau, la metge forense.

Quan podré veure la meva filla?Aviat. Estem pendents d'unes proves.

Segons m'han dit, li va petar una bossa de droga a dins,

per què tantes proves?

Encara no podem determinar si aquesta va ser la causa de la mort.

O una sobredosi, o el fetge fet malbé de tanta porqueria...

Tant se val. No vull que li facin res més.

Eeee... Anem a seure, sisplau.

Feia gairebé dos anys que no veia la meva filla... i ara és morta.

Només vull enterrar-la com Déu mana.

Entenc perfectament el seu dolor...

Vostè no entén res, senyora. No es pot ni imaginar el que sento.

Per vostè la meva filla només és un cos damunt la taula.

Vostè no l'ha tingut en braços quan era petita.

Vostè no l'ha vist créixer

i no l'ha vist fer-se malbé a mesura que passaven els anys.

Vostè no l'ha vist marxar de casa,

no l'ha trobat estesa al terra d'un lavabo amb la xeringa al braç.

Vostè no sap res, senyora.

I no cal ser metge per saber com acabaria.

La seva filla no ha mort de sobredosi. Va patir un infart.

Tenia una miocardiopatia hipertròfica.

Què és això?

És una patologia cardíaca.

De fet, és genètica. Podria passar de pares a fills.

N'està segura?Hi ha algun antecedent a la família?

No sé...

Un germà meu va morir de jove... Jugava a bàsquet i...

És possible que la criatura, la seva néta, també ho tingui.

Si fos així, d'aquí uns anys se li haurà d'implantar un desfibril·lador

per reduir el risc de mort sobtada.

Però què m'està dient?

Vagi al cardiòleg amb la nena mentre faig les proves a la seva filla.

Esclar...

perdoni.

# (mòbil) #

Sí?

Estàs molt liada?

No, no, era per això del ginecòleg.

Al final m'ha donat cita per demà al matí a les 8.

Sí, ja ho sé, però a la tarda ho tenia tot ple.

Perdona, he de penjar. Et truco al vespre. Adéu.

-Ja ha arribat el Bueno?-No, el seu vol s'ha endarrerit.

Em pregunta si podeu dinar plegats. Ja té taula reservada a les 3.

(Bueno) Lluís.

Gràcies. Hola, com estàs?

-Molt bé.-Un bon restaurant, eh?

Sí, excel·lent. Sobretot el marisc.

Ah, sí?

-Noi, porta-n'hi un altre d'aquests.-Gràcies.

I què? Com ha anat el viatge?

Perfecte. He estat al Marroc.

Ah, sí?

Et felicito per la feina a Tànger. No era una operació senzilla.

Però tot va sobre rodes.

-Encara queden un parell de detalls.-Ho has deixat tot molt ben lligat.

He pensat que, de fet, ara ja se'n podria ocupar la Clara.

La Clara?

Coneix el projecte i domina el francès.

A veure, Bueno, no vull posar en dubte cap decisió...

però no crec que la Clara estigui prou preparada.

Jo personalment supervisaré aquesta fase del procés.

-Aquesta operació...-És teva.

-És meva.-Ja ho sabem. I el mèrit també.

Però no vull que tinguis problemes a casa per culpa de d'aquesta feina.

D'on has tret que tinc problemes a casa?

-Vas haver de tornar abans d'hora.-Sí, però això no va ser...

Escolta, Bueno, jo no tinc cap problema a casa...

i aquest projecte el vull tancar jo.

Tots els serrells els podria resoldre aquesta mateixa setmana.

Ho sé, ho sé.

Però, i ara et parlo també com a amic,

l'estabilitat emocional és essencial.

També a l'hora de tancar tractes.

M'esteu fotent la patada?

Em sorprèn que em diguis això.

Ja t'he dit que estem molt contents amb la teva feina

i que tot està pràcticament tancat.

El que passa és que et necessitem en un altre lloc.

A quin lloc?

-A Tarragona.-A Tarragona?!

(fluix) A Tarragona?!

Ets el més adequat per dirigir el desmantellament de la fàbrica.

Serà complicat i aquesta gent dels sindicats

ens portarà més problemes que els marroquins...

Necessitem algú com tu perquè porti aquest tema.

-Per això hem quedat aquí, oi?-No t'entenc.

Un lloc públic. On no pugui muntar-te cap sidral.

-No siguis paranoic.-No sóc, no sóc, no sóc paranoic!

-Disculpa.-(mòbil: brunzit)

Em sap greu però m'acaben de canviar una reunió i ja arribo tard.

Si et vols quedar a dinar...

Et recomano la llagosta. No és marroquina.

El que passa és que nosaltres, els bombers,

tenim la preparació i el material necessari per fer-ho.

Sí?Per què et vas fer bomber?

Doncs perquè és la feina més xula del món.

O no?(canalla) Sííí!!!

Has de ser molt valent per ser bomber?

Creus que els bombers no tenim por quan entrem en un edifici en flames?

Doncs no, no en tenim,

estem cagats!

El que passa és que nosaltres sabem controlar la por.

Qui us digui que no té por de res, aquest no és que sigui valent,

aquest és que està tocat del bolet.

Digues.

Què és el que t'agrada més d'aquesta feina?

El que més m'agrada... a veure, deixa'm pensar...

Salvar vides?

Sentir-me útil?

No! Ja ho tinc.

El casc! Aquest casc tan xulo que portem!

Ah, i una altra cosa! Fer sonar la sirena quan anem a tota pastilla!

Va. Última pregunta.

Roger.

L'Adrià em va dir que eres soldat. Vas anar a alguna guerra?

Sí, a la guerra de l'Iraq.

I què t'agrada més, salvar vides o matar?

(Montse) Home, Roger!

No, deixa. És una molt bona pregunta.

Mira, les guerres sempre són dolentes,

però per desgràcia de vegades no queda més remei que fer-les.

Per sort, jo mai no he hagut de matar ningú.

I si ho hagués fet no me'n sentiria orgullós.

No.

Sort que has vingut. Els has deixat impressionats. I a mi també.

Sí.

Segur que tens moltes històries per explicar.

No et pensis.

Potser podríem quedar un dia i me les expliques.

No sé...

Si vols... quedem un dia amb els nanos perquè juguin una estona.

D'aquí uns dies se'n van de colònies. Ja jugaran.

Papa, papa!Què?

Posa-te'l.No, no, no.

Vaaa, home!

-(Fàtima) Tieta!-(passes: s'acosten)

Què fas?

Li he demanat al Melvin que posés el projector.

(Fàtima) Ets tu? Que guapa!

Em veig i penso: aquesta, no sóc jo. És una altra persona.

-Però si tampoc has canviat tant.-Sí, tothom canvia.

Mira el tiet! Ostres, és com un actor de cine...

Quan el veig també penso que ell és una altra persona.

Què? No tenim un bon dia, avui, no?

Normal.

Oooh...

-Fàtima...-Digues.

(Mercè) Algú t'ha fet algun comentari sobre el teu oncle?

-Un comentari de què?-Coneixes una tal Magda?

-Magda...? No. No, no.-El tiet té una amant. Es diu Magda.

-I com ho saps, això?-El vaig sentir parlant per telèfon.

-Potser no...-Ni potser ni res.

Per la manera com parlava crec que deu ser algú de la feina.

No ho sé...

Potser sí, potser sí que conec una Magda.

La del bar de davant dels jutjats. Home, és una dona de bandera, eh.

Potser és ella. Potser entre plat i plat se'n van a la cuina i...

Ho sap la gent, que té una amant?

Va, tieta. Ja n'hem parlat més d'un cop.

És normal que busqui fora de casa el que jo no li puc donar.

El tiet no és així.

Ho vaig veure al seu mòbil.

Jo no sé què has vist al seu mòbil,

però sempre estàs amb la mateixa dèria.

-Sí. Esclar, deu ser que sóc boja.-No veus que tot t'ho fas tu sola?

El tiet t'ha tractat sempre més que bé.

El Fermí Cases. El gran home.

Tota la vida sacrificant-se per aquella dona esquerpa i malcarada,

per aquella bruixa sense sentiments.

Pobre jutge Cases, haver de conviure amb una filla de puta invàlida.

Però què dius? Mai no li he sentit cap queixa.

Només faltaria.

El teu tiet no és tan bona persona com sembla.

(sospira)

(sospira)

(Mercè) Tot va passar durant el Carnaval de Sitges ara farà 38 anys.

Hi vam anar el Fermí, el Manel i jo.

Tots tres ens havíem conegut a la facultat i ens vam fer inseparables.

El Manel em tirava la canya.

Jo no li feia cas, però sabia fer-me riure.

El Fermí no volia lligams, però ens embolicàvem dia sí, dia també.

Jo n'estava molt enamorada.

Vam agafar el cotxe del Manel,

un descapotable de segona mà que li havia regalat el seu pare.

Vam anar-hi per celebrar que el Fermí havia guanyat unes oposicions.

Estàvem eufòrics. No paràvem de riure.

A la nit, veient el Fermí tontejar amb totes les noies que es trobava,

vaig adonar-me que un dia o un altre es cansaria de mi,

que més valia que me'l tragués del cap.

Però érem joves i estàvem de festa.

Vam tancar fins l'últim local del carrer del Pecat.

A l'hora de tornar, el Manel no podia conduir, anava com una cuba.

Jo els vaig proposar que ens quedéssim a dormir allà,

encara que fos a la platja.

Però el Fermí es va entestar que volia portar ell el cotxe.

Jo li vaig insistir que també anava begut i que millor que no conduís.

Però... ell ens hi va fer pujar, tant si volíem com si no.

En aquell moment, tot allò ens va fer riure tant...

Vam agafar les costes del Garraf...

Jo anava al davant amb el Fermí.

I el Manel es va quedar adormit al darrere.

Encara no sé ni com va anar.

Suposo que el Fermí es devia quedar adormit...

Només... recordo un cop brusc de volant.

I el cotxe va caure penya avall.

Després..., silenci.

El Fermí al cap d'una estona va començar a cridar preguntant...

si estàvem bé...

El Manel no contestava.

Jo no em podia moure.

Tot va anar tan de pressa.

El Fermí es va posar a cridar que el Manel era mort, que era mort...

Estava molt nerviós. Histèric.

Però després, de cop, es va calmar.

Se'm va acostar. Em va demanar que no en digués res.

Va agafar el cos del Manel

i el va arrossegar fins al seient del conductor.

I quan van arribar la policia i l'ambulància

els va dir que era el Manel qui conduïa.

Ningú no ho va posar en dubte. El cotxe era seu.

Al cap d'uns dies, a l'hospital,

el Fermí em va demanar que ens caséssim.

Hòstia...

Es pot saber què collons li has explicat al Bueno?

No sé de què em parles.

Ni ell ni ningú no n'ha de fer res, dels meus problemes personals.

No sabia que en tinguessis.

Si et penses que et quedaràs amb el projecte de Tànger, ho tens clar.

Ja et vaig dir que fèiem un bon tàndem.

Però tu t'has entestat que un dels dos sobrava. Doncs mira, tenies raó.

Això encara no s'ha acabat.

Filla de puta.

# ("Treat her right", de La Soul Machine)

# I wanna tell you a story every man oughta know. #

Bona tarda.

Estem a punt de tancar.

Serà un moment només. Li faria res abaixar una mica la música?

Per què? Li molesta?

Massa estrident.

És alegre.

Jo la trobo una mica ordinària.

-Bona per ballar.-Quina sort poder ballar.

-No li agrada la música.-No, al contrari.

Però una mica més...

Seriosa?

Refinada.

Vol prendre alguna cosa? Però d'aquí 5 minuts tanquem.

El meu marit m'ha dit... que s'hi menja bé, aquí.

No tinc cap queixa.

Fins ara.

Ja. D'ençà que dina aquí, gairebé no sopa a casa.

Potser li fa... massa menjar.

Les racions no són exagerades.

Però el gènere... és bo.

Ja ho veig.

Què li fa normalment?

Res d'especial. Menjar casolà.

-Fet amb carinyo.-Una mica picant, imagino.

Depèn del dia. Variem.

Esclar. Ous cada dia, per molt que t'agradin, al final cansen.

Segur que no vol prendre res? Convida la casa.

No ho sé. Què em recomana vostè?

En el seu cas, potser... una til·la?

És el meu home.

No.

És el seu marit.

-No és el mateix.-No li fa vergonya?

Amb tots els meus respectes,

és a vostè a qui li hauria de fer vergonya

retenir-lo contra la seva voluntat.

No em miri així.

No he fet... ni penso fer res perquè es divorciï de vostè.

Mai li he demanat res.

Si ara ho vol fer és perquè s'ha cansat d'aquesta vida que porta.

I cregui'm, no té res a veure amb el fet...

que vostè estigui en una cadira de rodes.

No té res a veure amb això.

Si la vol deixar... és perquè creu que té dret a ser feliç

al costat de la dona que estima.

I jo? Eh?

On quedo jo?

Aquest, senyora..., no és el meu problema.

(home) Un parell de preguntes més i acabem.

-En els últims anys, moltes...-(mòbil: senyal acústic)

Perdoneu, pensava que l'havia deixat en silenci.

Li podem repetir la pregunta?Eh? Sí, sí, esclar, naturalment...

Dèiem que algunes persones han perdut la confiança en la justícia.

Ho puc entendre, i en el cas que ocupi la plaça de vocal...

del Consell General del Poder Judicial,

aquesta serà una de les meves prioritats.

Esclar que, amb l'escassetat de recursos que pateix la Justícia,

no és gens fàcil.

L'última pregunta, vostè porta la instrucció del cas del "mataiaies".

Vostè comprendrà que en aquesta fase de la instrucció,

he de ser absolutament discret.

Però una cosa sí que li puc dir:

estem parlant d'uns crims particularment horribles,

que tenen com a víctimes persones molt febles i molt indefenses.

No em puc ni imaginar quina mena de persona, de monstre,

és capaç de fer una cosa així.

Però els puc assegurar que mourem cel i terra,

que jo personalment no descansaré fins a atrapar-lo

i fer que el pes de la llei caigui damunt d'aquest covard.

M'han dit que volia parlar amb mi.

Venim del cardiòleg. Li han fet unes proves a la nena.

Vostè tenia raó. Pateix la mateixa patologia que la meva filla.

Era una possibilitat, sí.

Però ara podrem evitar que li passi el mateix.

I això haurà estat gràcies a vostè.No m'ha d'agrair res. Jo només...

Ha fet la seva feina, ja ho sé.

Però potser algú altre hauria dit "és una traficant,

s'ha mort de sobredosi", i s'hauria quedat tan ample.

A qui li hauria estranyat?

Però vostè ha anat més enllà. I gràcies a això, la meva néta viurà.

(nadó: plora)

És preciosa.

La vol agafar?No, no, no cal. Gràcies.

Tingui, agafi-la.

Vostè li ha salvat la vida.Hola...

No s'ha preguntat mai si servim per allò que fem?

Potser no tothom està preparat per ser pare o mare...

Però com ho has de saber?

Qui sap... Potser si li hagués dedicat més temps...

O si no m'hagués refiat de les aparences, com ha fet vostè...

Però li juro que amb la Sara... ho faré millor.

Es diu Sara?Sí. Sap què vol dir?

Princesa.

Vostè té fills?No, no en tinc.

Segur que hauria sigut una bona mare.

Adéu, adéu.

(motor: l'engega)

Aah...

Què et passa?

Portes dos dies seguint-me.

Es pot saber què collons vols?Res.

És perquè ho vam deixar a mitges l'altra vegada, no? És això?

I ara què vols, vols que ho acabem? Doncs vinga... Comencem.

Què fots?Matem-ho d'una puta vegada.

Espera, espera...No em diràs que et vols fer enrere?

Si és això el que estaves desitjant aquests dos dies...

No és això? Doncs vinga. Vinga, acabem-ho ja.

Què hi fas, aquí...

Molt bé.

Molt bé.

I ara escolta'm d'una puta vegada:

tu i jo no ens tornarem a veure mai més.

Em sents? Mai més!

Allò va ser un error. Això s'ha acabat.

Em sents que s'ha acabat?

Vinga, molt bé.

Molt bé... molt bé...

(panteixa)

I ara em deixaràs tranquil·la d'una puta vegada, no?

Era això el que volies, no?

En realitat, no era això el que volia. Però gràcies.

Té.

Te les vas deixar l'altre dia a la tauleta de nit.

I ara fot el camp del cotxe.

(badalla)

Vaig a l'habitació. He d'acabar un treball.

Vés, vés, ja ho recullo jo.

(missatge, senyal acústic)

No havies d'explicar-me un secret?

Què vols saber?

-Tens nòvio?-No. Ni ganes.

N'has tingut?

-Ho vaig deixar amb un, sí.-I t'agrada algú, ara?

-Quin interrogatori, no?-M'interesso.

-Una pregunta cadascú.-Sóc molt avorrit.

Com es diu la teva nòvia?

"No en tinc."

-(Miren) "Però has estat enamorat?"-"Sí."

(Miren) "Què va passar?"

-Hem dit una pregunta cadascú.-Vale, va.

T'agrada algú?

Passo dels tios. Són tots uns imbècils.

Gràcies.

No, no. No ho dic per tu, Bruno.

Pensar que la culpa de tot el que ens passa és dels altres

és tranquil·litzador, però poc realista.

Sembles el meu pare.

Perdona.

Què va passar amb aquesta noia que estimaves?

-"Se'n va anar."-I no l'has tornat a veure més?

No.

Hi deus pensar cada dia.

"Cada dia."

Ei, ets un romàntic.

-Ho vau fer o no?-Fer què?

L'amor. Vau follar?

Ara em toca a mi. Ho has fet tu alguna vegada?

6 vegades.

Amb el mateix?

Mec. Mi turno.

6 vegades...

T'has tornat a enamorar?

-"Sí."

-Qui és?-Em toca a mi.

Com és? És guapa?

"Sí, sí que ho és. I rara."

"De vegades fa coses estranyes que ni ella mateixa sap per què les fa."

"Obsessiva. Sempre està donant voltes a les coses."

-És especial.-L'hi has dit mai?

No.

Cagat.

Em fa por que si l'hi dic deixem de ser amics.

Estàs de conya? Sí que ets un romàntic.

-Em toca a mi.-Vale, va.

-De qui estàs penjada?-Ooh.

-Què?-Avui no t'ho podré contestar, això.

Per què?

Perquè el meu pare m'està cridant per anar a sopar.

-No m'ho crec.-Doncs no t'ho creguis.

Bye, bye.

Papa, em sembla que me'n vaig a dormir.

-Ahà.-No has acabat de treure la taula.

No. És que estava acabant d'enviar uns mails. Ara ho faig, carinyo.

-Vale, bona nit.-Bona nit.

Hòstia...

Esteu ben equivocats. Ben equivocats. Ben equivocats.

Et penso donar ben pel cul, filla de la grandíssima puta.

Hola.Ei, ei... No t'he sentit arribar.

Parlaves sol?Eh... aaa...

Has... has vist que bé que està quedant, eh? Què et sembla?

Saps avui... avui he parlat amb el Bueno del tema Clara

i... li he dit que no la volia al meu equip

i que preferia que ella es quedés amb el projecte de Tànger.

No vegis com s'ha posat.

Que si no li podia fer aquesta putada, que si era imprescindible,

però li he deixat ben clares quines eren les meves prioritats,

que no veia clar això d'anar-nos-en dos anys amb un crio al cul del món.

I que si li agradava bé i si no, també. Al final ha cedit.

Què et sembla, el deixo així o l'envernisso?

No ho sé.

És igual. Tampoc cal que ho decidim ara. Ja ho decidirem, eh.

Avui crec que he salvat la vida a un nadó.

Com?

La seva mare tenia una malaltia hereditària

que havia passat per alt als metges.

I nosaltres ho hem descobert fent-li l'autòpsia.

Han mirat la filla i també la té. I ara la podran tractar.

Això és fantàstic.

La seva família estava molt agraïda.

Han vingut amb la criatura i... i l'he tinguda als braços...

I no t'ho creuràs...Què?

Es deia Sara.

I per un moment...

Què?

M'he sentit com si fos la seva mare.

Lluís, sé que el que et diré et farà mal.

Però no sé si nosaltres hem de tenir un fill.

Què dius, Sara?

Què collons estàs dient?

Necessito temps. Necessito temps per aclarir-me...

Estem parlant d'un fill. Del nostre fill. Amb quina una em surts ara?

No puc.Per què?

Ara no puc. No ho sé. Però no puc donar-te el fill que em demanes.

No vols que tinguem un fill.

T'has preguntat mai si servim per fer allò que fem?

Jo sí, moltes vegades.

Potser no tothom serveix per ser un alt executiu o per ser un forense...

O potser no tothom serveix per ser pare o mare. Però com es pot saber?

Surt. Vés-te'n, vés-te'n.

Que te'n vagis, hòstia!

Fot una mica de "biruji" aquí, no?

3.000.

La resta quan tot hagi acabat.

Aquí hi ha el telèfon que utilitzarem per comunicar-nos.

Cap altre.

Hi ha un número registrat a l'agenda. És del que duré jo.

Digue-li al teu home.

Quan el tingui, que m'enviï un missatge dient "rebut".

Jo li indicaré el dia exacte.

I ara escolta bé les instruccions.

Seràs tu qui les repetirà al teu home.

Jo no hi vull parlar i no hi parlaré.

Estigues atent perquè és molt important

que tot es faci exactament com jo et diré.

Amb tot detall.

La meva dona es fica al llit a les 11, el seu cuidador marxa després.

És totalment segur que a les 12 estarà sola.

Però és molt important que no hi vagi abans de les 12.

-Tiene que pagar 20.000.-Por 20.000 lo hago yo.

Pues haces tú.

Quan cobris la pasta, anirem a comprar roba guapa pels dos.

-Vale.-I una nevera nova.

Tenia un altre fill, que va morir a l'hospital fa 4 anys.

Un crio de 2 anys.No em psicoanalitzis.

Tu, quan estàs tonta... estàs tonta.

-Em poso a les teves mans.-No te'n penediràs.

Puc fer-te un petó?Tu mateix. No penso sortir corrent.

En aquest viatge m'estic sentint com si fos la teva dona de debò.

Ho has fet alguna vegada... per aquí.

-"Fer què?"-Fer-ho... amb algú... pel xat?

Hauràs de triar: o ella o jo.

Ho farà. Però ho ha de fer posant-li una bossa de plàstic al cap...

i fixant-la amb cinta americana al voltant del coll.

Com es pot viure així, pensant que ha enviat aquest home a la mort?

-Qui és? Què hi fa, aquí?-Xxxt!!!