Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

Avui explicarem una història que, més que foscor, té maldat.

La nit del 21 de juny del 2003

algú li fa molt de mal a un home a qui tothom anomena l'Angelet.

El nom ho diu tot de la víctima.

L'Àngel Vila tenia 77 anys i vivia a Can Quintana,

una masia aïllada al Baix Montseny,

un lloc on paraven molts ciclistes a fer un mos.

Què va passar sembla aclarir-se de seguida,

però qui, i sobretot per què li van fer allò a l'Angelet?

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(home) Un dia, l'Angelet...

estava allà a casa parlant i això, i diu:

"Molts ciclistes

passen per allà a casa i em demanen

a veure si podríem fer algun entrepà.

"Ah, sí? Doncs va, comprarem un pernil i un pa...

i farem entrepans."

I va començar així, no?

Anar fent.

I això es va anar animant.

Els que venien, els ciclistes,

diu... "Per què no feu alguna cosa a la brasa?"

"Ah, doncs sí."

I això va anant a més, a més, cada vegada més.

Fins que va arribar un moment que ja venia tanta gent

que vam haver de buscar gent que ens ajudés,

perquè el telèfon no parava, eh.

L'Angelet estava molt content,

perquè estava allà a la brasa, allà a la vora del foc...

I la gent li deien alguna cosa i ajudava a girar la carn...

(home 2) Quan tenia el restaurant,

estava... clar, amb molta més companyia, se'l veia molt feliç.

Se'l veia molt content.

Al pujar el cap de setmana allà, amb la gent i això,

tenia una companyia que no havia tingut.

Jo hi pujava cada setmana, o dissabte, o diumenge...

Sempre m'agradava... passar una estoneta allà,

fer un esmorzar, i apa.

Al no tenir fills i això, als nebots ens mimava molt.

(Jubany) Jo arribo a les 7, dos quarts de 8.

Allà fora em vaig trobar unes eines tirades per terra.

Ostres, i llavors vaig cap allà a la porta...

i em trobo la porta mig oberta.

Entro cap a dins,

miro

i... veig que el foc no està encès.

Jo vaig pensar de seguida:

"Alguna cosa li ha passat a l'Angelet".

Perquè ell cada dia encenia foc.

Sentia com un croc-croc...

No em feia gaire gràcia pujar cap a dalt.

Perquè, a veure, no saps mai el que hi pot haver allà dins.

Si algun drogat d'aquests o algú... t'espera, o jo què sé.

Ja em feia por estar allà, jo. Feia por.

El patiment per l'Angelet supera la por.

Mare de Déu, vaig cap a l'habitació i el veig allà a terra...

Buf, jo, quan el vaig veure d'aquella manera...

lligat amb un llençol, sense roba...

amb un cap tot ple de sang...

Jo, quan vaig veure allò,

vaig sortir corrents

perquè em vaig espantar.

El soroll era ell,

era ell que, la mà, li passava per aquí a sobre el cap...

i llavors, patapum, picava a terra.

Ja vaig trucar als municipals de Cànoves.

Dic: "Pugeu, que em sembla que han atracat l'Angelet...

i li han tret els ulls".

(dona) Cada matí li portava la seva coca de forner.

Ja que pujava des del poble,

recollia el pa i sempre em deien: "Porta-li la coca a l'Angelet".

I sí, sí, l'hi pujava.

Com sempre, vaig pujar amb el 4X4.

I... al primer revolt

em vaig trobar dos Mossos.

Ostres.

Amb les motos de carretera, una, caiguda a terra...

Em van parar... "On vas?" Dic: "A Can Quintana, a treballar".

I em diu: "Doncs no, no...

Avui no treballaràs perquè han atracat l'Angelet".

I que l'havien apallissat.

"Si ens fas el favor de pujar,

perquè les motos no pugen per aquest camí..."

Pugen i comencem a enlairar-nos cap a Can Quintana.

Quan comencem a pujar,

per l'emissora m'anava assabentant

de tot el que li havien fet a l'Angelet.

Es veu que hi havia els primers sanitaris, allà dalt.

En un dels revolts veiem un cotxe,

un cotxe de color blanc,

que s'havia estimbat contra l'arbre.

No havia fet el revolt, havia anat recte.

I els Mossos van dir que frenés una mica,

que volien veure-ho, però no van baixar.

Quasi arribant a Can Quintana

per l'emissora van començar a comentar

que... es pensaven que s'havien masturbat sobre d'ell.

Quan vaig sentir això, li vaig dir: "Perdona, què acaben de dir?"

Diu: "Que s'han masturbat a sobre l'Angelet".

Dic: "Aviam..."

A mesura que anàvem pujant,

anaven verificant que no era això,

sinó que era la cera de les espelmes.

L'havien cremat amb la cera de les espelmes.

I vam arribar a Can Quintana, llavors.

(home 3) És una masia...

amb pocs o cap luxe,

sense llum, amb un generador que funcionava poques hores.

Freda, trista...

Era un lloc complicat, eh.

(dona) A l'entrar a dintre, la sensació de...

Era el mes de juny, però la sensació era una mica com de fredor, no?

Les masies mantenen aquesta temperatura fresca, dintre.

A l'haver-hi poca obertura, era fosc,

i tancat, era un lloc més aviat tancat.

La masia de Can Quintana té una part baixa, que és el bar,

i després hi ha unes escales que pugen amunt,

cap a dalt, a l'habitació de l'Angelet.

(home 4) Hi ha una persona molt malferida,

lligada al llit,

que gairebé no pot parlar.

S'observa cera d'espelma a sobre dels ulls.

(Bechini) Té politraumatismes, té la cara cremada,

té un tall sota de l'ull...

Amb cremades de cera als ulls.

Amb cops.

La seva cara estava absolutament inflada i sagnant.

A l'habitació trobem

un llit amb un matalàs a terra;

trobem baguls de fusta amb la roba treta;

una certa brutícia,

els llençols eren grogosos,

estaven a terra perquè s'havien fet servir per lligar l'Angelet...

Inspeccionant l'habitació de l'Angelet,

la policia es fixa en una cosa que els sembla que no encaixa:

un encenedor.

És dels autors?

Ja ho veurem.

Tenim clar que, en principi, es tracta d'un robatori,

perquè està tot remenat.

Però també costa d'entendre que sigui un robatori...

Robar, què, allà?

És que no hi havia ni mobles, ni objectes...

Era tot molt auster.

La sensació era que allà no hi podia haver res de valor.

Hi ha un desordre gran,

fins a un punt que ja no hi ha cap més desordre.

La sala del costat de l'habitació de l'Angelet

també ha sigut regirada.

Els investigadors hi troben una altra pista

que saben que pot ser molt important.

A dintre, en el moment del robatori,

es tomba una capsa de sabó en pols

i queda estès a terra,

i hi trobem una petjada.

Una petjada molt ferma,

que els companys de la policia científica van fotografiar

per mantenir-la, per poder fer un dia, si ho trobàvem,

una comparativa,

perquè aquella petjada era... de l'autor.

(Moré) Jo estava al poble.

Vaig pujar de seguida,

vaig entrar a dins, que ja hi havia moltíssima gent per allà,

i... vaig anar directament on estava ell.

I el vaig veure que li costava respirar,

i el vaig veure súper...

que l'havien maltractat, però molt.

Tenia, recordo, per aquí la panxa,

tenia com... que l'havien cremat,

com si l'haguessin cremat amb un cigarro o alguna cosa,

tenia diverses llagues...

El cap... El cap, ensangonat i...

No es podia entendre

que a una persona així

anessin allà a torturar-la d'aquesta manera,

no sé què... què carai esperaven trobar allà.

(Fort) Jo recordo veure com anaven baixant-lo a poquet a poquet,

anar-lo portant fins a l'helicòpter, encaixar-lo allà...

Em van agafar ganes de plorar de ràbia, de...

És... és... impactant. És impactant.

El fet de veure l'helicòpter allà i que se l'emportin...

Ja impacta en una persona jove,

però un senyor gran, així...

que ell fa la seva feina i intenta viure la vida...

Mentre l'Angelet és traslladat a l'hospital,

continuen buscant proves a l'exterior de la masia.

I les troben.

La policia científica, en la seva inspecció ocular,

troben elements que fan pensar

que han vingut unes persones alienes a la casa.

Hi ha eines que sembla que indiquen

que s'han utilitzat per intentar entrar-hi.

A fora de la masia hi havia el mall,

el pic i el ganivet,

perquè s'havien fet servir per intentar foradar la casa per dalt.

Però la teulada estava feta de nou i no van poder.

(Bechini) Sembla que es volia entrar pel sostre

i que, segurament, al no poder,

amb aquestes eines, que fins i tot semblen ser de la mateixa masia,

es força la porta.

També observem que hi ha un vehicle que està accidentat

al camí de baixada.

És un camí de difícil accés,

i un vehicle que no és un totterreny

està accidentat d'una manera estranya,

perquè té la finestra baixada, perquè té el volant bloquejat,

no s'hi troben claus...

En aquesta situació, ho intentes veure tot.

Una cosa que s'observa és que el seient del conductor

està tirat molt cap enrere,

cosa que et fa pensar

que el conductor era una persona d'una gran envergadura.

El fet que les dues finestres estiguessin baixades,

aviam, no és determinant,

però pots arribar a pensar:

potser hi havia un pilot i un copilot.

Al Golf, hi trobem les marques d'una mà.

I sembla com si s'hagués intentat empènyer el vehicle

per treure'l d'allà on està accidentat.

D'objectes trobats al vehicle també criden l'atenció

uns guants transparents

com aquells guants de benzinera

que pots agafar per no embrutar-te de benzina.

Llavors ja es dedueix que el presumpte o presumptes autors

portaven guants

i que uns dels guants podrien ser els que es van trobar al vehicle.

A dintre del cotxe

es troba un sobre d'una joieria de Cardedeu.

I aquest sobre és reconegut pel Jordi Jubany

que estava a la casa de Can Quintana,

perquè ell hi portava a arreglar un rellotge, o alguna cosa,

i d'aquest sobre diu: "Aquest sobre era de casa".

Per tant, ja tenim un lligam...

entre l'interior de la masia i el cotxe.

A dintre del cotxe trobem la documentació d'un tal Manuel

i, clar, a partir de la documentació del cotxe...

el primer que has de fer és esbrinar qui és aquest Manuel.

(Bechini) Llavors ja m'activo

cap a comissaria i iniciar la investigació.

Busco la informació del vehicle:

dades, matrícula...

Miro qui és el titular del vehicle...

I, sorprenentment,

el titular del vehicle està detingut a la comissaria

i està passant a disposició judicial aquell mateix matí.

La nit que s'ha comès el fet

la persona titular del vehicle

era impossible que hagués participat en el fet, perquè estava detingut.

(Bechini) Això és un fet rellevant,

perquè les coincidències són difícils que es donin.

Una persona detinguda mentre passa un fet delictiu

té una coartada perfecta.

Per això mateix jo em vaig mirar el motiu de la detenció.

I el motiu de la detenció no era un robatori amb força,

era una cosa d'aquestes... de falta de respecte a una patrulla...

Fins i tot vaig valorar el fet de...

que semblava que estigués forçant una detenció per una cosa banal

amb què li acabaran posant una multa,

i ell està al marge de tot perquè està detingut.

Me'n vaig directament al jutjat

a preguntar al propietari del vehicle

on és, o que em digui alguna cosa d'aquest vehicle,

perquè ja entenc que té relació amb els fets.

Jo li explico la situació.

Li dic que aquest vehicle està relacionat amb un fet delictiu greu

i, aleshores, si tu em dius que aquest vehicle està a casa teva,

anem a mirar-ho.

Òbviament, el vehicle no és on ell diu que havia de ser.

Les claus del cotxe també les té ell,

que estaven entre els objectes de detingut.

Es comprova que al domicili no hi ha l'altre joc de claus.

I llavors la qüestió és: aviam qui ha agafat les altres claus.

(Bechini) En aquell pis hi ha un company de pis.

Li preguntem al company de pis:

"Escolta, aquest vehicle, sense claus...

no... no ha marxat d'aquí".

I diu: "Doncs no ho sé..."

"Ahir a la nit va venir un amic del Manuel que va estar aquí,

vam estar xerrant i tal...

Que no fos ell que agafés les claus..."

Ell no veu ni li demana permís per agafar les claus,

però podria ser un candidat

per haver agafat les claus del cotxe.

(Bechini) Aleshores, aquí, ja, pensem...

que és possible que aquesta persona

ha aprofitat que l'altre està detingut o que no hi és

per venir, agafar les claus...

me l'enduc i, així, no tinc relació amb el cotxe...

i quedo una miqueta al marge del que hagi fet el cotxe.

"Però aquesta persona qui és?"

El Manuel ens dona un nom.

Ens diu que és el Cándido.

Però no ens diu res més.

Nosaltres intentem que ens doni uns cognoms,

però només ens diu Cándido.

Els Mossos tenen un nom que hauran d'investigar:

Cándido.

Mentrestant, l'Angelet continua ingressat a l'hospital...

en estat greu.

(Jubany) Hi vaig anar

i..., pobre Angelet,

quan em va veure, va mirar... volent parlar i no podia...

Em va fer una pena, que jo, quan el veia així, dic: "Mira, jo no..."

No el puc veure d'aquesta manera, em fa patir.

(Moré) El mirava i li saltaven les llàgrimes.

Intentava donar-li ànims,

que es posaria bé i que tornaríem a anar a Can Quintana i...

El que va patir l'Angelet,

al meu entendre, va ser una absoluta atrocitat.

Va ser una tortura. Aquell home va ser torturat.

Amb cops, amb talls a la cara,

amb cremades de cera als ulls...

És que el que van fer era tan... atroç i tan desproporcionat

per robar...

Nosaltres, al principi, no hi trobem el sentit.

Aquí vam començar a entendre que hi havia... una certa maldat.

(Bechini) La visió de l'Angelet a l'UCI,

tota l'esquena amb un blau d'haver rebut el que no està escrit...

Era una cosa que... una mica espantava, no?

Potser el que sorprèn és que se'l trobessin viu.

Tothom ens diu el mateix:

"Aquest senyor no ha fet res".

És a dir, aquest senyor,

és impossible que pugui tenir qualsevol enemic

que li hagi fet això.

(Jubany) No hi havia ningú que diguéssim: "Aquest, o aquell". No.

No ho sé. No sabia qui podia haver vingut.

Els investigadors tornen a parlar

amb el propietari del cotxe trobat a prop de la masia

i ara els dona més informació.

Arriba un moment que el Manuel comenta

que el Cándido té casa a Cànoves i Samalús

i que és propietari d'una Kangoo blanca.

Ara ja sabem que es diu Cándido

i que té una Kangoo de color blanc...

Ens repartim, no?, i busquem... això, Kangoos.

Just a l'entrada del poble

es troba una Kangoo blanca,

se'n mira la titularitat,

i la titularitat del vehicle

és d'un senyor de Santa Coloma de Gramenet

que en el seu nucli familiar hi ha un Cándido.

Un tal Cándido Caballero González.

El vehicle està a nom del pare,

però, clar, un Cándido Caballero González amb una Kangoo blanca

que la porta ell...

Ja teníem la persona,

noms i cognoms.

Era una persona que també se la coneixia com el Cojo.

Com que és una persona que té antecedents,

s'obté la seva fitxa fotogràfica.

Normalment, quan hi ha un robatori amb violència,

el primer testimoni és la víctima,

que pot identificar qui ha sigut el presumpte autor dels fets.

Tot i que l'Angelet està molt greu i ingressat a l'UCI,

els investigadors van a visitar-lo:

volen comprovar si identifica la foto del Cándido.

(Bechina) Jo arribo a l'UCI

i intento parlar amb l'Angelet.

Li dic: "¿Què li sembla si li ensenyo unes fotografies,

a veure si el reconeix?"

Fa un gest com dient "tu ensenya i... i ja ho veurem, no?"

Jo li començo a ensenyar fotografies

i quan veu la del Cándido,

el monitor del pols

s'accelera.

Processalment no és acceptable,

però a mi em diu: "Hòstia, vas bé".

Jo surto d'allà convençut que, quan ha vist la fotografia,

ha tingut por, molta por de veure'l.

Llavors és quan decidim detenir-lo.

Ens presentem i li diem, els mossos d'esquadra: "Estàs detingut...

pel robatori violent a Can Quintana".

Els Mossos tenen 72 hores

per demostrar que el Cándido va ser un dels autors de l'atac.

El Cándido era un noi d'uns 37-38 anys.

Era força alt,

la qual cosa lliga amb el que dèiem,

que possiblement fos el conductor del vehicle.

(Bechini) Corpulent, amb faccions castigades,

suposo que pel consum de substàncies...

I amb un aspecte de certa perillositat.

Som conscients que la policia científica

ha trobat empremtes d'un palmell de la mà.

Els palmells són una part del cos

que, d'ordinari, no es ressenyen quan es fan detinguts,

i llavors s'aprofita que està detingut

i que se li ha de fer la ressenya,

i se li fa una ressenya dels palmells.

I llavors es veu que el palmell de la mà

coincideix amb el palmell que es troba al vehicle, al Golf.

Per tant, és indubtable que ell va ser allà,

si més no, empenyent el vehicle.

Saben que té relació amb el cotxe,

però no hi ha cap prova que el situï dins de Can Quintana.

Demanen al jutge poder escorcollar casa seua;

creuen que hi pot amagar diners i objectes de valor de l'Angelet.

Un dels objectius de la detenció és preservar el seu domicili

per poder-hi fer una entrada i registre amb ordre judicial

per aviam si s'hi troben objectes del robatori.

(Bechini) Que potser allà podem trobar el botí.

I quan fem l'escorcoll, doncs...

no trobem absolutament res.

A més, tenim la sensació que aquella casa s'ha netejat.

Ja no hi havia res. Res de res.

Fracàs.

I quan passa a disposició judicial, queda en llibertat amb càrrecs.

Amb el Cándido en llibertat per falta de proves,

els Mossos continuen investigant.

Tornen a fixar-se en el cotxe accidentat

on va aparèixer l'empremta de la seua mà.

Si el va deixar abandonat en aquell camí,

podia haver tornat caminant fins a casa.

Potser el va veure algú.

Can Quintana està a la muntanya; és un camí de terra.

I quan arriba la zona urbanitzada,

tenim una discoteca que es diu Can Canela.

I a la discoteca es pregunta,

i hi ha gent que l'identifica.

Cap a les dues, el Cándido entra a la discoteca i demana ajuda.

Fins i tot comenta que ha tingut un accident amb el vehicle que du

i que si algú el pot apropar al poble.

Els testimonis ens diuen:

"Va amb una altra persona".

Que ningú, cap dels testimonis amb qui parlem...

ens reconeix que fos de la zona.

Ens diuen: "No, no, iba con otro que no era de aquí".

Comenten que és un home d'uns 40 anys,

de pell morena,

amb mirada penetrant

i amb aspecte de drogodependent.

Havien comès una brutalitat feia poca estona.

Era com posar-se molt en evidència

davant de la gent que hi havia en aquell bar.

Estan nerviosos, estan bruts...

No aconsegueixen que ningú els baixi i llavors ells continuen a peu.

De l'acompanyant del Cándido,

realment, la gent no en volia saber res.

Vaig intentar agafar declaració a tres menors que estaven allà,

que havien vist els dos individus a la nit,

i em deien: "No, no, yo paso. Paso, paso. Que no.

Con el que iba el Candi era muy chungo".

Mentre els investigadors miren d'esbrinar

qui és aquest "chungo" que acompanyava el Cándido,

sona el telèfon a comissaria.

Es rep una trucada d'una persona que vol parlar amb els investigadors

perquè creu que qui ha robat a Can Quintana

i ha agredit l'Angelet...

Creu que sap qui és.

I aquesta persona, el que explica és...

que, juntament amb una amiga,

van anar amb el Cándido a Can Quintana

i que el Cándido tenia una actitud estranya.

Feia comentaris molt despectius cap a l'Angelet.

"Oye, este viejo no se entera mucho, ¿no? Y vive aquí solo."

I diu: "Clar, jo pujo amb ell i tal i després passa això..."

Diu: "No sé, que no estigués aquell dia temptejant i..."

I potser en aquell moment va pujar-hi ja

amb la intenció de quedar-se una mica amb el lloc.

Ell relaciona aquesta conversa amb el robatori.

El Cándido, la gent el coneix perquè es dedicava...

al petit "trapicheo" de substàncies a la zona.

(Bechini) Ja es comença a sentir

que aquest senyor pot vendre substàncies estupefaents pel barri.

Ven, consumeix...

i està sempre en un bar d'allà la urbanització.

S'esbrina de quina manera ell feia el tràfic.

Es constata una venda

i se'l torna a detenir per salut pública.

Un cop a comissaria detingut per tràfic de drogues,

el Cándido sorprèn els investigadors.

Ara diu que vol declarar pels fets de Can Quintana.

(home 5) Quan arribem i veiem en Cándido,

la primera impressió és que és... un pobre home.

És una persona abatuda.

D'això ja inferim, potser, que sí, que potser se sincerava.

El Cándido era de la zona.

Clar, se'n parlava: "És que s'han passat." "Què li han fet?"

"No calia. És una barbaritat..."

Clar, anava vivint...

A la botiga, al bar... sentia els comentaris...

i tot això jo crec que el va anar angoixant

i no vivia tranquil.

(Moncusí) Ell diu que no vol fer una declaració formal,

si més no, que ell, el que pretén...

és explicar-nos els detalls del que va succeir aquell dia.

Hace un tiempo, quizá un año o así,

estaba en un bar con un tipo que conocía:

Francis.

Mientras estábamos allí,

apareció Abdelkader.

y comentó que en la masía Can Quintana vivía un hombre

y que tenía dinero escondido.

Yo le dije que ni se les ocurriera,

que era un hombre mayor y no pensaba robarle.

El Cándido i un tal Francis,

recordeu aquest nom i aquest moment,

reben una informació suposadament veraç

d'algú que havia treballat a Can Quintana.

L'Abdelkader diu que li consta que l'Angelet té diners.

Perquè ell sap que, quan hi va haver el canvi de pesseta a euro,

l'Angelet va anar al banc i va fer un canvi de moneda força important.

(Jubany) Aquest, de primer, venia per allà a netejar,

a sota la casa, al voltant, a tallar les bardisses...

Un jardiner.

Jo el coneixia... i vam començar:

"Vols pujar un dia? Vine allà, m'ajudaràs..."

D'aquest Abdelkader no en sabem res més.

Sí que va ser una persona que estàvem interessats a parlar-hi

i, durant anys, el vam tenir en recerca...

però no la vam trobar mai.

El mateix dia o l'endemà aquest tio ja va marxar, va desaparèixer.

(Moré) Com que estava tantes hores allà,

m'imagino que s'imaginava que ell els anava guardant per dalt,

amagats per algun lloc.

(Jubany) Els que feia al restaurant segur que se'ls quedava a casa,

perquè a ell li agradava guardar els calés.

La gent devien pensar que fèiem molts calés,

que en fèiem 2.000 o... 3.000, potser, a la setmana.

Però quan havies comptat tot el que comprava,

havies pagat la gent que venia a treballar

i una cosa i l'altra,

sí que en feies, però... no et feies ric, eh.

Els testimonis ens deien:

"No, és que sembla que l'Angelet tenia monedes d'or".

Jo recordo molt parlar de monedes d'or i joies.

Es deia, però jo crec que del cert ningú sabia ben bé què tenia.

Me encontré con Francis.

Comenté que Manel estaba detenido.

Francis me propuso que cogiéramos el coche de Manel

y fuéramos a Can Quintana para robar,

que necesitábamos el dinero,

que estábamos en las últimas.

Francis ya llevaba guantes.

Yo cogí unos de gasolinera para repostar.

(Moncusí) En Francis ja té uns guants,

una màscara d'una calavera...

Aparqué el coche y nos fuimos para la casa.

(Moncusí) Tots dos aconsegueixen forçar la porta d'accés

i accedeixen a l'interior.

Un cop estan a l'interior de la masia,

narra en Cándido que tot està fosc,

no hi ha llum, no hi havia electricitat.

Tot està en silenci.

Empezamos a remover todo

hasta que encontramos unas velas para iluminarnos.

(Moncusí) Accedeixen a la part superior,

troben despert l'Angelet,

el redueixen

i llavors en Francis el lliga.

Francis se quedó con él en la rehabitación

mientras yo seguía buscando dinero por la casa.

En un momento escuché golpes en la habitación.

Subí y vi que Francis estaba golpeando a Ángel.

Le pregunté por qué lo hacía

y Francis me dijo que Ángel se estaba resistiendo.

Quan expliquen, no són mai actors principals,

és sempre l'altre, el dolent.

Això és... una regla que es compleix gairebé sempre.

(Moncusí) Diu en Cándido que troben 1.000 euros

i, després, bitllets de 1.000 pessetes i de 2.000 pessetes...

i una bossa plena de monedes en format pesseta.

Salimos de la casa. Me caí.

Y perdí las llaves del coche de Manel.

S'aixeca, continuen amb el botí cap al vehicle...

i, un cop arriben al vehicle,

s'adona en Cándido que no té les claus del vehicle.

Tratamos de mover el coche hacia Cànoves,

pero, como no teníamos la llave, tuvimos que empujar el coche.

Com que és baixada, direcció a Cànoves i Samalús,

tots dos pugen al vehicle.

I opten per trencar la direcció

i deixar-lo caure pel pendent,

i llavors tenen l'accident.

Sin coche caminamos hasta Cànoves.

(Moncusí) Com que en Cándido té un problema a la cama,

per tot l'esforç que ha estat fent al perpetrar el robatori,

diu que li produeix un dolor

per la qual cosa, quan arriba a Santa Coloma de Gramenet,

se'n va de visita a urgències a l'hospital.

I que entre el Francis i la companya sentimental del Francis,

de nom Juli,

es van encarregar de desfer-se de la roba que duien aquell dia.

(Moncusí) I, a vegades, això és una mica per dir:

"A mi m'heu enxampat per aquest fet, però no estic sol".

Després d'explicar a comissaria com van anar els fets,

i per voluntat pròpia,

el traslladen al jutjat

perquè la seua confessió tingui validesa legal.

Però, davant del jutge,

es desdiu de tot el que ha explicat als Mossos

i, per segona vegada en poc temps,

torna a quedar en llibertat.

Mentrestant, la salut de l'Angelet,

que ha complert els 78 anys a l'hospital,

empitjora.

(Jubany) Preguntaves a un: "Què, l'Angelet?"

"Semblava que anava més bé, però ara sembla que torna a baixar".

Va fer una mica de revifalla.

Semblava que anava a millor.

Semblava que digués alguna cosa més clar...

però la millora no...

No va durar.

Va anar-se apagant.

Sempre, sense perdre l'esperança que, a veure,

aviam si es podia salvar.

La investigació està en punt mort

fins que a comissaria reben denúncies contra el Cándido

per amenaces a veïns de Cànoves.

El Cándido és del poble i ha fet comentaris amenaçadors

a algun testimoni o amics de testimonis

i, a més a més, arriben notícies...

que han estat cremades unes cadires,

unes taules de la discoteca Can Canela.

El Cándido va fer unes amenaces a un dels testimonis.

A aquesta persona, que tenia un bar, li van cremar les cadires,

i el Cándido li va dir: "Lo que te ha pasado es solo un aviso".

"Tú eres un chivato de la policía".

Però això és bastant greu.

Nosaltres, amb això, teníem clar que el deteníem.

Els Mossos busquen el Cándido per detenir-lo per tercera vegada.

I no s'esperen el que passarà.

(dona) Fem balanç ara del que han estat els accidents de tránsit.

Dues persones han mort en els dos xocs mortals

que hi ha hagut aquest cap de setmana...

Venen uns companys, diuen:

"Vosaltres no esteu treballant amb el Cándido?"

"Sí." "Doncs s'ha matat."

I ens vam quedar... Que s'ha matat?

Un dels accidents va passar la nit de divendres,

a les 7.32 a Cabrera de Mar, i va morir un home de 36 anys...

Sembla que s'ha estavellat en una zona de visibilitat clara.

Va tenir un accident tot sol.

Va xocar contra la tanca i va bolcar.

Si va ser un accident o no... Es va determinar accident.

Però la qüestió és que el Cándido va morir.

(Moré) Si era el culpable, doncs...

La llàstima és que no s'hagués mort abans que ho fes.

Dos mesos després de la mort del Cándido,

arriba la notícia de l'hospital que ningú volia sentir:

s'ha mort l'Angelet.

(Jubany) Anar patint, anar patint...

a última hora, pobre Angelet, per res.

Un avi que ja només tenia... uns anys davant de...

d'oferir a la gent la seva carn a la brasa

i... i el seu somriure, no?

(Moré) Molta ràbia, perquè...

no saps qui ha fet aquesta barbaritat.

I... i això,

la impotència de... de... de no saber i...

Amb ràbia, jo, personalment.

(Jubany) Jo pensava: "Aviam si pot parlar,

hi aniré i llavors parlaré amb ell, i...

i a veure què explica, a veure si podem... parlar..."

Però ja no va poder parlar, pobre Angelet, ni res.

Ja va estar... acabat tot.

En el moment que mor l'Angelet estem davant d'un assassinat.

Clar, és molt diferent.

Ens trobem...

que, el testimoni principal, l'hem perdut per sempre,

que és l'Angelet,

i que un dels autors que havia identificat els altres coautors

tampoc mai podrà declarar-ho davant d'un jutge

en presència d'advocat.

Amb la pèrdua del testimoni principal, l'Angelet,

i la mort d'un dels sospitosos, el Cándido,

als investigadors només els queda el fil del tal Francis,

el "tío chungo".

El que sí que tenim és un guió

per intentar identificar l'altre presumpte autor

i si hi ha més persones involucrades en el fet.

(Moncusí) Ell parla del Francis,

del qual només sap que es diu Francis.

Però sí que sap que és una persona

perillosa,

perquè ha estat a la presó complint condemna força anys

per uns delictes greus.

Tothom li té molt de respecte

perquè sembla que també és molt violent.

Amb aquestes dades

truquem a la policia local de Santa Coloma de Gramenet.

I... ens van donar un nom i un cognom:

Francisco Martel Barrientos.

Es munta un reconeixement fotogràfic.

Ens reconeixen sense cap mena de dubte

el Francis com la persona que acompanyava el Cándido

la nit de... de l'assalt a Can Quintana.

Els Mossos van fins a casa del Francis

i la Juli, la seva parella.

Els volen detenir.

En el moment que s'observa

que una persona que podria coincidir amb la descripció de la Juli

intenta accedir al domicili,

allà intervenim.

Quan obrim la porta i ens trobem el Francis,

realment vaig pensar: "Ostres...

no m'estranya que la gent digués 'tiene cara de chungo'".

Era algú amb un físic de delinqüent...

si em permet l'expressió, posat,

dels que, si es creua amb la meva mare, canviaria de vorera.

Es fa l'escorcoll

per aviam si es troben indicis del robatori a Can Quintana.

S'opta per detenir-lo a ell i a la Juli.

I quan li vam relatar tots els delictes que li imputàvem

i per l'assassinat,

la cara que va fer era com volent dir: "Com? Ara? Sis mesos després?"

Crec que, aquella cara, no l'oblidaré mai.

A comissaria, detinguda,

la Juli ho explica tot.

(home 6) A quarts de 7 del dematí

es van presentar l'acusat, o sigui, el seu company sentimental,

i l'altre individu,

que estaven brutíssims,

que van ficar la roba en una bossa,

que per allà van aparèixer molts diners...

I que ell, espontàniament,

va explicar-li tot el que havia passat.

Com si fos el més normal, "mira, hemos hecho un atraco"...

i estem aquí repartint-nos els... el premi.

Explica que el Francis li va dir que a la masia no hi havia llum

i van haver d'encendre espelmes

amb un encenedor que es van oblidar al lloc dels fets.

(Alegret) Hi havia dades que, si un no estava allà,

no podia saber que s'havien produït

i, per tant, si ella les sabia és perquè ell l'hi havia dit,

i ell ho sabia perquè havia estat al lloc dels fets.

¿Recordeu que a la inspecció ocular a Can Quintana

els Mossos havien trobat una petjada en unes restes de sabó en pols?

Doncs li pregunten a la Juli

si sabia quines sabates portava el Francis el dia de l'agressió

i estan de sort.

I sí que ho recorda.

Ho recorda perquè, precisament,

manifesta que va ser ella

qui li va regalar el calçat que portava aquella nit.

I també ens comenta en quina botiga les va comprar.

Vas allà, preguntes:

"Ens interessa saber quin tipus de vambes d'aquesta marca

de color marró, d'un preu aproximat de 70 euros..."

I diu: "Bé, doncs tenim... tenim aquesta".

Vam fer la comparativa

entre l'empremta que havíem trobat i la sola de la vamba

i, efectivament, encaixava...

encaixava perfectament.

Podem ubicar el Francis

dins de la casa

en el moment que es va cometre el robatori.

Quan una persona està detinguda té dret a una trucada.

I la Juli va dir

que volia que es comuniqués la detenció a la seva mare.

La senyora comenta:

"¿Què és, per allò del senyor de prop de Granollers...

que li van robar...?

Ostres..."

"La meva filla no ha fet res.

La meva filla em va explicar què li van explicar,

ells dos, que ho van fer.

Com és que heu detingut la meva filla?"

"L'hem detingut per encobridora".

I llavors la mare va voler explicar-ho tot.

Que la Juli tenia por del Francis

era evident,

perquè el primer instint que va tenir aquesta noia

va ser explicar-l'hi a la seva mare

per si algun dia li passava alguna cosa.

I, a més a més, se li pregunta:

"¿I, a part de vostè,

hi ha alguna altra persona que sàpiga això que m'està explicant?"

I diu: "Sí.

Ho sap el senyor Parra, que és un policia nacional jubilat,

que jo l'hi vaig explicar el dia següent.

El policia ens ho confirma,

confirma que ho va explicar als seus caps,

i nosaltres, des de Mossos,

mai vam rebre, diguéssim, aquesta informació.

Però bé... això devia ser un error involuntari...

Perquè aportar aquest tipus d'informació només aporta prestigi.

Amb relació al que es van arribar a endur,

el Cándido, per un cantó, diu 1.000 euros.

En canvi, la declaració dels altres testimonis...

especifica que els diners que van robar

van ser 18.000 euros,

i que amb aquesta part dels diners van marxar de viatge

amb la Juli a Peníscola.

Es pensaven, potser, que allà trobarien el botí de la seva vida...

i, realment, no va ser així.

La Juli, la mare i el policia nacional retirat...

donen la mateixa versió dels fets.

El jutge ordena l'ingrés a presó provisional del Francis

a l'espera de judici.

Per a la família i els amics de l'Angelet,

després de la seua pèrdua,

res no ha tornat a ser igual.

"Per què no tornes a obrir? Per què no daixò...?"

"No, no, deixa'm tranquil, perquè ja..."

"Ja, ja... ja en vàrem tenir prou."

(Fort) No hi ha dret,

que hagi de passar per tot això una persona així, tan gran.

I... i patir d'aquesta manera. Acabar patint d'aquesta manera.

Per uns miserables diners?

(Moré) Pràcticament no he tornat

a trepitjar allà gairebé des que...

Bé, és que em costa anar allà perquè sembla que el vegi.

(Fort) Tothom el coneixia.

És que tothom sabia com era.

És que el nom... el nom ho diu tot.

Era un àngel de persona.

Dos anys després de l'agressió, l'any 2005,

l'Audiència de Barcelona va condemnar Francisco Martel,

Francis, a 20 anys de presó...

pel robatori i assassinat de l'Angelet.

Va quedar en llibertat el novembre dels 2023.

Per cert, us heu fixat en el mal que poden fer els falsos rumors?

Els falsos rumors i la maldat, és clar.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem amb una altra història de foscor.