All language subtitles for Crims 5x07

#

(home) Tot el que veureu
en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms
i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa
podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort
no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta,
gràcies per acompanyar-nos.

Un repartidor de menjar a domicili
que es mou amb bicicleta

ha comès quatre agressions sexuals
i una violació a Barcelona

en menys de dos mesos;

les dues últimes,
amb només una hora de diferència.

L'enxamparan. Però com?

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

El 29 de novembre del 2020,
en plena pandèmia,

la Pamela és agredida
per un repartidor de menjar.

Lo único que pensé fue: "Salta, brinca, porque algo está mal".

La càmera de seguretat
de la porteria

ha enregistrat l'agressió.

Se podía ver su vestimenta,
su comportamiento...

Y también se ve
cuando sale él corriendo.

42 dies després,

hi ha un altre atac d'un repartidor
a una noia.

No dic que és un serial,
però internament dic:

"És el mateix. És el mateix".

Només 8 dies després
de la segona agressió,

hi ha una nova denúncia.

També el repartidor.

(noia) Mentre estic esperant l'ascensor,

noto un moviment molt brusc.

I... m'abaixa els pantalons.

Els Mossos analitzen les imatges

enregistrades per les càmeres
de seguretat

i es fixen en els detalls.

La bicicleta que utilitza
havia sofert modificacions.

Podem veure la gorra vermella
que porta.

Ho tornarà a fer
perquè li està sortint bé.

I ho torna a fer.

Dos mesos després
de la primera agressió

entren dues denúncies
en un mateix dia.

Per primera vegada,
penetra una víctima.

Ho fa amb els dits.

I, a més a més, filma l'agressió.

Els Mossos aconsegueixen identificar el repartidor,

saben on treballa i el seu horari.

Comença el compte enrere
per detenir-lo

abans que ho torni a fer.

Podia tornar a repartir
i podia tornar a agredir.

Hi ha molta determinació
a posar fi a allò.

S'ha d'acabar.
S'ha d'acabar com sigui.

I s'ha d'acabar aquell dia.
No pot continuar més.

(dona) Teníem acotada
possiblement una zona,

però una zona de molts
i molts carrers de Barcelona,

diferents barris.

El problema que ens trobàvem
és que era una empresa

que no et donava una geolocalització
en el moment,

sinó que només s'establia

quan aquella persona rebia
una comanda

que havia de realitzar
a un domicili particular.

(Daniel) Fins que aquesta llicència
no rep una comanda,

nosaltres no podem saber
on el podem trobar.

Tots els agressors
que actuen al carrer

i actuen d'aquesta manera
se la juguen bastant, i ho saben.

Però l'impuls és més poderós
que la prudència.

Fa hores que és fosc;

ja són les 9 del vespre
i encara no ha entrat cap comanda.

(Daniel) Aquells dies hi havia
un horari establert

per fer les entregues als domicilis
que finalitzava a les 11 de la nit.

Si no teníem informació
abans de les 11 de la nit,

no sabíem què podia passar.

Teníem aquest màxim perquè aquesta persona rebés algun encàrrec.

Era un marge molt petit,
la ciutat és molt gran...

i necessitàvem aquesta trucada
per mobilitzar-nos

i per arribar fins allà,

i amb l'esperança de poder arribar
a temps.

I... a prop de les 11 de la nit,

ens truquen:

aquest repartidor ha rebut
una comanda.

Hi va haver un replegament de tots els llocs on estàvem desplegats

per concentrar-nos
al voltant d'aquella adreça.

I només ens quedava esperar,
esperar que arribés.

Esperem

i veiem com apareix
una persona amb bicicleta

que porta la gorra vermella
que nosaltres teníem identificada.

De tal manera que l'aturem,

li demanem que s'acrediti.

Se l'identifica.

Comprovem que aquest nom correspon

a la mateixa persona associada
al telèfon de la llicència.

Comprovem que el telèfon que porta,
on té instal·lada l'aplicació,

és el mateix número que el que
ens havia facilitat l'empresa.

Aleshores, faig la comunicació
a la meva cap, a la inspectora.

I li dic que el tenim aturat

i que és ell.

El tenim. L'hem aturat.

Comences a respirar.

Comences a respirar i dius:
"No hi haurà més víctimes".

L'agressor adopta
una actitud de protecció.

I desconnecta.

"Ja està, ja m'han agafat."

No protesta, no...
"No tinc res a dir."

Veig un agressor que no s'implicarà,
que no dirà res,

que es tancarà en banda.

El detingut, que té 32 anys,

té una ordre d'expulsió
per no tenir papers

i antecedents
per intent d'homicidi a Xile.

Felipe Herrera Peña és
un agressor sexual serial, impulsiu,

i que ja ens ha deixat molt clar
des de la tercera víctima

que no s'aturaria fins que nosaltres el detinguéssim.

(noia) Recordo que el meu pare
em deia: "Han trucat els Mossos".

Jo: "Ah, que bé".

"Si no faran res,
de totes maneres, no?"

Ara em sap greu dir-ho, però... és el que pensava en aquell moment.

I recordo que no, que al contrari,
va ser molt ràpid;

al cap d'una setmana, més o menys:

"L'hem enxampat.

Creiem que tenim un sospitós,
si podries venir a reconeixe'l".

La veritat és que no m'ho creia.

Però jo no sabia
que havia atacat més gent.

(dona) Recuerdo que hacía frío

y estaba en mi escritorio trabajando

y me llega esta llamada de UCAS

para decirme
que lo habían encontrado,

que aparentemente había realizado
varios delitos,

varias agresiones.

Que lo encontraron
y que si podía ir a reconocerlo.

Fue mucha alegría.

Y fue... una posibilidad...

"Creo que se puede hacer justicia",
fue lo que pensé.

(Junkal) Me'n recordo
que ens van venir a buscar en cotxe.

Jo anava a la part de darrere

pensant: "És que si t'equivoques...
Si t'equivoques..."

No estàs culpant algú
que t'ha robat una cartera, saps?

I sí, recordo que em van ensenyar
unes fotografies,

n'hi havia bastantes,

però de molt mala qualitat.

(home) Era muy difícil.

Las fotos eran bastante malillas.

Eran en blanco y negro

y parecían la típica fotocopia
de fotocopia de fotocopia,

que al final, no sé,

puede salir ahí el rey de España
que...

(Cobos) Tenía dos fotografías
al lado

porque quería estar cien por ciento segura,

pero... sí, o sea, para mí era...

Desde que vi esa fotografía,
llamó mi atención,

sabía que era esa persona,

obviamente, para no hacer
un falso señalamiento.

Veía las otras fotografías y fue cuando seleccioné esa persona.

La Pamela ha identificat
en Johan Felipe com el seu agressor.

Ara els Mossos prioritzen
analitzar el vídeo

que ha enregistrat el repartidor
mentre agredia l'última noia.

(Daniel) Aquest vídeo,
el van visionar dues companyes,

que són les que van fer
el primer estudi.

Es veia la mà de l'agressor

i hi havia una sèrie de missatges
que ell també deia

i que també es van poder escoltar.

(Estrada) Ell va gravar la violació

i hi sortia la seva mà,

on podíem veure perfectament
que hi havia un tatuatge.

És suficient prova un tatuatge?

N'hi pot haver dos d'iguals?
Ja ho veurem.

Els Mossos es fixen
en la bicicleta del sospitós.

(Daniel) En la bicicleta que portava
i que vam intervenir

vam poder identificar
9 elements distintius,

canviats o afegits
respecte a la bicicleta original.

També analitzen la gorra vermella
del repartidor

i veuen un nou detall que pot ser important per la investigació.

(Daniel) Vam veure que es tractava d'un equip de futbol

d'una localitat de Colòmbia,
de Cali,

que era molt, molt propera
al seu lloc originari,

del poble on havia nascut,
a Colòmbia.

Vam recercar marxandatge
de la marca

per veure com eren aquests productes

i vam veure que el producte oficial
era diferent

i que el que ell havia fet

era agafar una gorra genèrica
de color vermell

on, cosit a mà, hi havia posat
aquest escut.

De tal manera
que era una gorra única

i que era la mateixa
que apareixia a les imatges.

Els Mossos passen el detingut
a disposició judicial

i el jutge l'envia
a presó preventiva.

La família contracta un advocat.

(home 2) Jo me'n recordo que estava sortint d'un judici a Tarragona,

anava conduint,

i em truca crec que era una
de les germanes del meu client

i em diu que estan buscant
un advocat

per defensar el seu germà d'una acusació de diversos delictes.

És perfectament comprensible

que un advocat que està defensant
una determinada persona

pugui ser vist amb molt mals ulls
per les víctimes

o els parents de les víctimes
d'aquests delictes, efectivament.

Jo sempre em defenso dient

que estic ajudant una persona

a exercir el seu dret,

un dret fonamental,
que és el dret de defensa.

Sigui el delicte que sigui,

si ells accepten
les meves condicions

i jo les condicions
que em posen ells

i s'arriba a un acord
en tots els termes,

m'arremango
i em poso mans a l'obra.

Els resultats d'ADN per l'agressió
a la cinquena víctima

han donat negatiu.

Hi haurà proutes proves o indicis
per condemnar el detingut?

Abans que es faci el judici,

les víctimes són avaluades

per saber
quines són les seves seqüeles.

Interroguem molt
sobre la situació actual:

quin és l'estat d'ànim
que predomina,

la qualitat del son,

com es relaciona
amb altres persones,

fins i tot amb persones properes...

(Cobos) Mi vida no ha sido igual

ni va a ser igual.

Porque, por ejemplo,
yo trabajo desde casa.

Pedimos muchos... tanto paquetes
a domicilio como comida a domicilio.

Y... durante los primeros meses

para mí...

siempre pensaba
que estaba en peligro.

(Cano) La desconfiança,
per exemple,

envers una persona...

que en principi està fent
la seva feina

i, de cop i volta, ostres, resulta que no ho estava fent, no?

Li he obert la porta.

A partir d'ara, què, no?

(Cobos) Cuando llegaba un repartidor

me detonaban... todas estas experiencias...

Tenía la alarma
al lado de la puerta,

y siempre, antes de abrir
cualquier pedido,

ya tenía mi dedo
en el botón de emergencia.

Porque, si me agrede, por lo menos llegaré a tocar el botón...

y hablarle, que la policía
pueda hacer algo...

Constantemente, si estoy en casa
o si estoy en la calle,

cómo podría escapar, cómo podría protegerme si alguien me hace daño.

(Cano) En totes elles
va haver-hi impacte

de maneres diferents.

(Junkal) Recordo veure la meva amiga tornant de nit

amb tops curts
i amb jaquetes més curtes.

I pensant: "Tia, però...
però no et fa por anar així?"

Són unes afectacions més aviat
a nivell psicològic

però que, òbviament, tenen...
queden aquí, no?,

i tenen una repercussió.

¿No són capaços d'entendre
fins on arriba el dolor

d'una víctima de delicte sexual

i el trauma que provoca,

que és gairebé per sempre,
per tota la vida?

Quan una persona provoca
un dany com aquest,

i el provoca sistemàticament,

jo no veig penediment,
ni empatia, darrere d'això.

A les visites als jutjats
i a comissaria,

les noies es coneixen entre elles

i saben per primer cop
que no estan soles.

Vaig veure en totes...
noies normals.

No sabia ben bé què li havia passat a cada una,

però sí que estaven
una mica callades.

Després vam començar
a treure temes de conversa...

i intentàvem fer veure
que no estàvem on érem,

encara que érem conscients
d'on érem.

(Cobos) Cada vez que nos veíamos,

por el juicio,
por los procedimientos...

era... muy bonito
conocer de su vida,

saber como eran chicas
tan hermosas por dentro y por fuera.

Y decidimos crear
un grupo de WhatsApp.

O sigui, va començar
sent un grup molt bàsic:

"Chicas juzgado",

perquè som noies
i som en un "juzgado", no?

I després vam començar totes
a donar-hi una mica més importància,

com dient: "És que estem fent
una cosa important".

"Power Girls", sí. Sí, amb un cor.

"Chicas poderosas",

como que estábamos haciendo
justicia.

Els fiscals d'instrucció
som els metges de capçalera,

som els generalistes,
tenim delictes de tota mena.

Podia tenir desenes de casos.

Òbviament no tots tenien
la mateixa rellevància,

la mateixa importància
que tenia aquest.

En el moment que a mi m'arriba,
a principis d'octubre, aquest cas,

el primer que veig són unes lletres vermelles a la portada: "preso".

Ja hi dono tota la meva atenció
i hi dono tota la prioritat.

I, de fet, aquelles tres setmanes...

vaig tenir paralitzades
la resta de causes.

Les víctimes poden decidir
si contracten un advocat

o confien plenament en el fiscal,

que exercirà l'acció pública sempre.

En aquest cas,
cap de les quatre víctimes...

havia contractat un advocat;

per tant, l'única acusació
del procediment érem nosaltres,

l'acusació pública.

A mi, això, em va generar...

una dosi extra de sentiment
de responsabilitat.

Analitzades les proves
i indicis contra el repartidor,

la fiscal organitza una reunió urgent amb els investigadors.

Truco al cap de la unitat adscrita
de Fiscalia de Mossos d'Esquadra

i li dic: "Enric, necessito
convocar una reunió...

amb els Mossos de la Unitat Central d'Agressions Sexuals

perquè els vull demanar proves
per aquest judici

i vull acabar de veure què és això de l'anàlisi de conducta

que veig a l'atestat,
que no ho he vist mai".

I, de fet, l'analista de conducta
es presenta a la reunió,

és un dels Mossos
que ve a la reunió.

Recordo la sensació d'estar-lo escoltant a la reunió,

mentre m'explicava la seva feina
i tot el que havia analitzat,

i pensar: "Això has d'explicar-ho
al tribunal.

T'he de portar al judici".

Jo que soc una persona conservadora,

i que vaig amb molta cura

amb les coses que faig
en la meva vida professional,

i que no acostumo a arriscar

perquè crec que la feina
és molt seriosa,

això em fa aixecar la cella.

La tècnica de perfilació criminal

és una tècnica que s'utilitza molt
de cara a la investigació,

no és una tècnica
que apareix als jutjats.

Això s'havia fet semblant

en temes d'homicidis
i de terrorisme,

però en violència sexual,
vaig posar-me a buscar,

dic: "A veure quin precedent
puc al·legar?"

Com a les pel·lícules americanes, no?

"Senyoria, hi ha un precedent
en el cas de..."

És que no n'hi havia,
de precedent.

Però l'excitació és molt gran.

I, finalment, decidim
fer una diligència...

per explicar per què és
una agressió en sèrie

i que no s'aturaria
si no l'arribéssim a detenir.

Amb l'analista convençut,

la fiscal,
que vol reforçar l'acusació,

demana un peritatge més detallat
de la bicicleta

perquè creu que serà clau
al judici.

Quan rebo l'expedient,

veig que hi ha un informe inicial
que compara les imatges

de la bicicleta
que s'intervé al detingut

amb les imatges enregistrades

per les càmeres de dos dels portals
que van proporcionar càmeres.

Una de les proves que vaig demanar

va ser una ampliació
d'aquest dictamen.

Anem a la botiga, preguntem al cap
de la secció de bicicletes...

com era el producte de sèrie,
quins accessoris tenia de sèrie...

i quina bicicleta ens hem trobat.

I la comparem amb les imatges
del lloc dels fets.

La bicicleta era important.

I la prova és que el mateix rider,
des de la presó,

va intentar recuperar la seva bicicleta fins a tres vegades.

Una bicicleta que no podia
fer servir a la presó.

Per què la vol?

La vol recuperar
perquè la bicicleta el condemna.

(Sans) Ell volia recuperar
la bicicleta

o, almenys, un motor
que es veu que era bastant car,

un motor elèctric
que portava la bicicleta

que ell l'hi havia acoblat.

La bicicleta és molt important tenir-la allà físicament.

Tenir-la allà, al centre de la sala,

perquè no és el mateix veure

imatges d'una bicicleta, fosques,
en un informe,

que tenir la bicicleta davant.

Recordo anar a l'Audiència
dos dies abans del judici

i córrer pels passadissos

per assegurar-me que la bicicleta
no es movia d'allà,

presentar un escrit demanant
específicament

que la bicicleta estigués al centre de la sala en el moment del judici.

I fins que no veig la bicicleta
al dipòsit,

no respiro.

(Sans) La Fiscalia crec
que, sense cap fonament,

va dir que el que volia la defensa

era demanar-ne la recuperació
per evitar que estigués a la sala.

Res més lluny de la realitat.

Quan la Fiscalia ho va demanar,
no ens hi vam oposar, i vam dir:

"Molt bé, després del judici, sisplau,

torni la bicicleta
o el motor al meu client".

La fiscal no les té totes,

i quan només queden 4 dies
pel judici,

demana a la policia científica

que faci una comparativa de la mà tatuada que apareix al vídeo

amb la mà del detingut.

(home 3) Vam trobar unes imatges,

una gravació d'un telèfon mòbil.

S'observava una persona
a dintre d'un ascensor

i estava fent...
una agressió sexual a una noia.

Quin problema teníem aquí?

La imatge s'anava movent molt.

Teníem un desenfocament de moviment
que això generava dificultat

a l'hora de poder analitzar els tatuatges que s'observaven als dits.

Entreguen l'informe
a 24 hores per l'inici del judici.

L'acceptarà, el tribunal?

Tindrà la fiscal proutes proves
per convèncer els jutges?

Recordo...

adonar-me que no havia menjat
en tot el dia,

anant a la nevera
i trobar un pot de quètxup.

Vull dir... no havia baixat
al súper.

És que... aquests casos absorbeixen,
absorbeixen per complet,

perds la noció del temps,
i va ser el cas.

Quan obro la nevera i veig
que només tinc un pot de quètxup,

recordo parlar amb una amiga,
i la meva amiga dir-me:

"Demana un Glovo".

Clar, va ser el suggeriment
menys oportú...

en el moment en el qual em trobava.

Quan portes un cas
d'aquestes característiques,

és impossible desconnectar.

Tot està a punt perquè comenci
el judici al repartidor.

Abans d'entrar a la sala de vistes,

la fiscal cita les noies
al seu despatx.

(Junkal) Ens ve a buscar una noia,
la fiscal.

I... és una noia jove, guapa,
amb molta força...

Ens recull a totes, sense familiars ni res, i ens porta a un despatx.

Miren les parets i jo penso:

"Mare meva, es pensen
que les hem portat a...

a un lloc completament anacrònic,
un viatge en el temps..."

Feien cara de "On som?
Qui és aquesta noia?"

Vaig entrar amb la frase
que entro sempre:

"Sabeu què fa un fiscal?"

A part que és el dolent
de les pel·lícules, moltes vegades,

volia intentar explicar una mica
la meva funció.

(Junkal) Ens pregunta per nosaltres.

No ens fa sentir víctimes,
ens fa sentir persones.

Que no som
només això que ens ha passat.

Que hi ha molt més enllà.

(Cobos) Yo creo que todas pensamos
en algún momento

en renunciar al juicio y a todo
por lo difícil que fue.

Ella nos motivó a hacer justicia

y nos hizo sentir validadas
y escuchadas.

Alex yo creo que fue la pieza clave
para seguir adelante

y darnos la esperanza y la fortaleza que nosotras necesitábamos.

Una de les primeres coses
que em diuen en aquesta reunió és:

"L'haurem de veure?"

Intento... esvair una mica
tota la preocupació.

No saben ben bé a què s'enfrontaran;

sí que intueixen que serà complicat,

i els reconec que és complicat,
i que serà complicat.

A les víctimes els hem de dir
la veritat.

Abans de marxar, la Junkal li demana poder parlar un moment a soles...

per explicar-li una idea que porta rumiant des de la nit anterior.

(Junkal) El dia abans
vaig sortir amb el meu gos

cap a Montjuïc
a buscar una pedra.

Perquè li volia tirar una pedra.

Necessitava un objecte contundent
per tirar-l'hi.

Recordo estar discutint
amb els meus pares:

"No, tu no faràs això",
"Que no ho faré?"

"Repta'm", no sé què...
"I tant que ho faré".

"Si ell pot venir a fer-me això,
jo no puc ara... tal?"

(Txema) Ella tenía mucha rabia
y desde ahí lo entendemos.

Lo que pasa que ante su sentimiento de rabia es la racionalidad.

A ver, yo entiendo que le quieras
abrir la cabeza...

y machacársela
como si fuera una sandía...

Pero eso no se puede hacer, o sea...

Y no te van a dejar entrar
una piedra.

Lo primero que pasas
es un control, ¿no?

Si te preguntan: "Oiga, señorita,
¿y esa piedra?" "No, es para..."

Entonces, bueno, un poco,
poner racionalidad...

y, sobre todo, hablar con ella
de la rabia, ¿no?

Eso era un síntoma de la rabia
que ella tenía.

(Junkal) Després de la xerrada
amb la fiscal,

em vaig adonar que les coses
no funcionen així,

que jo sí que puc controlar
els meus impulsos,

i que... que si tots fem
el que creiem,

sense pensar,

així acaben les coses.

I que ho havia de fer bé.

Bé, igualment necessitava explicar
la meva història a algú,

així que l'hi vaig explicar,

i li vaig donar les gràcies perquè em podia haver ficat en un embolic.

Ha començat a l'Audiència
de Barcelona

el judici contra un home acusat
d'abusos sexuals a tres dones

i agressió a una quarta.

Aprofitava que veia les víctimes
que entraven o sortien dels portals

per apropar-se a elles

i els feia tocaments,
abusava d'elles...

I en un cas, fins i tot, va gravar l'agressió amb el seu mòbil.

(home) Buenos días,
señoras y señores,

vamos a dar inicio
al juicio plenario

del sumario 5/2022,

dando la voz de audiencia pública
y empezamos.

Abans que comenci el judici
hi ha un torn de paraules

en què les parts,
acusació i defensa,

podem fer servir per presentar
en l'últim minut proves noves.

I faig servir aquest moment,
aquesta oportunitat,

per demanar al tribunal que accepti nous testimonis, nous informes...

Hago constar que todos
y cada uno de los testigos

y peritos que propongo
en este acto

se encuentran fuera,
disponibles para el tribunal.

I creuo els dits.

Llanço la pilota i creuo dits.

(Sans) Va aportar un nombre

absolutament insòlit
de noves proves.

Que fins i tot en qüestionava
la validesa

perquè hi ha un límit
de noves proves,

que no es poden aportar perquè poden arribar a generar indefensió

si la defensa no n'ha disposat
amb la suficient antelació.

Pediremos un receso o...

No sé si la suspensión hasta mañana,

pero necesitamos estudiar esto,
señoría.

Muy bien, vamos a analizarlo.

Les víctimes han de tornar a casa,
això és el que més greu em sap.

Intento fer-los entendre
que... que és necessari...

per assegurar
que més proves siguin admeses.

Ho van entendre.
Però... és molt dur.

De acuerdo. Levantamos la sesión.

¿Què ha passat amb la suspensió
d'aquest judici

sobre aquest home que es feia passar per un Deliveroo?

La fiscal va demanar
introduir noves proves,

nous testimonis en aquest judici.

I després va demanar una altra cosa també molt important:

que les quatre víctimes

puguin declarar protegides
per un biombo

del presumpte agressor.

I avui sabrem si el jutge admet
aquests nous testimonis.

I jo crec que tot el tema
que té relació amb les víctimes

ho acceptarà,

perquè estem parlant del dret
de la víctima a ser protegida

i no revictimitzar.

Per tant, estarem molt amatents
a aquest judici,

perquè és molt important.

(Cobos) El segundo día, yo,
por la mañana pensé:

"Es que no quiero ir".

O sea, no quiero ir, pero ya es
el final de esta experiencia.

(Junkal) Quantes vegades més haig d'anar a dir el que m'ha passat?

I si no hi vaig?

Feia dos anys...

I vull tancar-ho, ja.
Deixeu-me en pau.

(Cobos) Era importante
para hacer justicia,

pero fue muy castigador
a nivel emocional, muy difícil.

(home) Vamos a proceder
al interrogatorio del acusado.

Señor Johan Felipe,
pase a estrado, por favor.

Diga usted si accedió al portal,

siguiendo a una vecina
de ese inmueble

y, una vez en el ascensor,

si la abordó bajándole
los pantalones, la ropa interior,

introduciéndole un dedo en el ano
y la vagina

y grabando toda la escena
con su teléfono móvil.

-¿Usted hizo esto?
-No.

Ell va negar en tot moment
haver estat l'autor,

i la defensa va introduir la tesi

que una altra persona
podia haver comès aquests fets.

El problema és
que les coincidències eren tals

que no era raonable

assumir que una tercera persona
podia haver comès els fets.

Tot i negar els fets,
ha entregat 4.500 euros al jutjat.

Són diners destinats a les víctimes per reparar el dany.

Podria ser un atenuant
en cas de condemna.

Sale a unos 1.000 euros por cabeza.

No podemos reparar una violación
con el valor de un teléfono móvil.

No podemos.

La declaració de les víctimes
ve després

i es fa a porta tancada pel públic.

De l'acusat només les separa
una mampara lateral.

Per mi era tan important
que no el veiessin quan declaraven

com en el moment previ.

Fins i tot més important,
en el moment previ.

Abans d'entrar a declarar,
una imatge,

encara que sigui d'esquena,
de l'acusat,

pot desencadenar un temor
i una preocupació en la víctima

que... que, francament,
hauríem de ser capaços d'evitar.

(Junkal) Les mosses em tapen,
amb les seves jaquetes,

una mossa a cada costat,
el meu pare camina darrere meu,

entrem a la sala,
que és bastant gran,

i veig... el que ens separa
a l'acusat i a mi.

Intento veure què hi ha

i veig que hi ha dos mossos
tapant-lo a ell,

i veig diverses cadires,

i una cadira davant d'un micròfon,
que és on haig de seure jo.

Em venen molts nervis,
moltes ganes de plorar...

Em vull tirar a sobre d'ell.

Sé que és al meu costat,
que no ens separen ni dos metres...

i que em puc... m'agradaria tirar-me a sobre d'ell i començar a pegar-li.

La bicicleta de l'acusat
entra en escena.

És un element clau per demostrar

que era ell el repartidor
que va atacar les víctimes.

L'entrada de la bicicleta
es produeix a la sala

des de... la porta
per la qual entren els testimonis,

al final de tot.

Un funcionari, l'auxili judicial,

la porta rodant
fins al centre de la sala i...

i el comentari d'algun periodista
va ser:

"Sembla un casament, això".

Hechos característicos son aquellos puntos que tú puedes cambiarlos

o no son de serie.

Por ejemplo, una bicicleta...

punto característico las ruedas
es difícil

porque todas las bicicletas
tienen dos ruedas.

Pero, en este caso, los candados,
la batería,

el timbre, el cuentakilómetros...

Va ser curiós.

Les cares del públic eren curioses

de "per què està entrant
aquesta persona amb una bicicleta

en un judici per qüestions
que, en principi,

no tenen cap relació
amb la bicicleta".

Ahora sí, ahora que tenemos exhibida la pieza de convicción,

y para ser más ilustrativos,

le voy a preguntar
sobre puntos concretos

para que usted pueda señalar

y hacer la explicación
que considere pertinente.

Entra el policia que ha fet
l'informe sobre la bicicleta

i comença a explicar
que ha anat a la botiga,

que l'ha comparat
amb el producte de sèrie

i comença a assenyalar
els accessoris.

I en aquest moment li demano:

"Sisplau, aixequi's, posi's dret...

i apropi's amb el micròfon
a la bicicleta

i comenci a assenyalar
els accessoris un per un".

Sí, el reflectante
va a la rueda delantera...

y se puede observar que en la rueda trasera no hay ningún reflectante.

Una bicicleta de serie
puede llevarlo o no llevarlo,

pero normalmente lo llevarían
las dos ruedas, no solo una.

És poc ortodox, però crec que va ser efectiu en aquest cas,

perquè els jutges van poder seguir molt bé

l'explicació dels accessoris

i van poder veure,
sense cap mena de dubte,

que es tractava
d'una bicicleta única.

¿En cuántos informes
de las mismas características

ha intervenido usted
con anterioridad?

Sobre bicicletas.

Sobre bicicletas, no,
sobre bicicletas...

¿Es el primero?

Digamos que no todos los autores
actúan con bicicleta como vehículo.

¿Es el primero o ha hecho más,
sobre bicicletas?

¿De bicicletas? El primero.

Es va parlar
de deu elements diferenciadors,

però en realitat mai es van arribar a detectar tots els deu elements.

En alguns casos van ser
vuit elements,

en un altre no sé si set o nou.

I, per cert,
també vull assenyalar...

que dels dos últims episodis
no hi havia imatges de les càmeres.

No hay imágenes y, por tanto,

la imposibilidad
de hacer extensibles

ni el uso de una gorra,
ni la bicicleta,

elementos que ya hemos dicho

que se usaron como indicios
para detenerle.

L'advocat de la defensa i jo...

era un partit de tenis permanent.

Estàvem sols,
només hi havia una defensa,

només hi havia una acusació
i, per tant, va ser...

va ser aquest partit
en tot el procediment.

Debo reconocer que existen elementos que aparentemente generan dudas,

en este caso.

Pero, estudiados en conexión con determinados elementos probatorios,

considero excluyen
las tesis de descargo.

Un símil bo seria... una partida
de ping-pong

amb l'avantatge per la defensa, que és la que fa l'últim cop guanyador.

Després d'analitzar la bicicleta,

arriba un altre dels detalls

que poden situar l'acusat
al lloc dels fets:

el tatuatge que té a la mà esquerra.

Jo intentava fixar-me,

al llarg de tot el judici,
de totes les sessions,

en el tatuatge de la mà esquerra,
el tenia a pocs metres,

però em va ser realment complicat

perquè va estar tot el judici
amagant-se el tatuatge sota el braç.

(Sans) Val a dir que aquest tatuatge

apareixia amb la mà arrugada,

no s'identificava
en tota la seva extensió,

no apareixia
amb suficient qualitat...

Aleshores vam posar en dubte
que realment aquesta mà fos la seva.

També he de dir que a les víctimes,

jo, la defensa, els vaig preguntar
si durant aquests atacs...

l'agressor tenia algun tatuatge
a les mans.

Van dir que no.

Pese haber estado muy cerca
de esta persona,

ninguna dijo haber visto
un tatuaje en su mano.

Recordemos que el acusado tiene
un tatuaje de grandes dimensiones

y muy ostensible
en su mano izquierda.

¿Cuánto tiempo le vio? O sea...

Es que, no sé, segundos.

Bueno, vale, el abogado defensor
hace su trabajo,

pero ya me dirás tú si te fijas...

en un tatuaje que tienes
en la mano, o sea...

Potser és normal, no,
que no ho recordi?

El meu pare em va fer una prova,
i em va dir:

"Mira, portem més de 5 hores
en un passadís...

esperant entrar amb el pare d'aquesta altra víctima.

De quin color eren
els seus pantalons?"

"No ho sé... Texans."

I em va dir: "No.

I portaves més de 5 hores amb ell
esperant en un passadís quiets".

(Miró) Una vegada extrets
els fotogrames del vídeo,

veiem que hi ha 3 tatuatges.

Apareixen uns traços

que són totalment coincidents

amb la fotografia
de la persona detinguda.

(Sans) Vam preguntar a aquesta gent
dels Mossos d'Esquadra

de quina carpeta del disc dur
del mòbil del meu client

va ser extreta aquesta gravació.

Ens va dir que de la carpeta coneguda com "Imágenes".

Aleshores vam preguntar
si era possible

conèixer, saber quina era
la procedència d'aquesta gravació.

La tesi que nosaltres plantejàvem
és que era perfectament factible

que el meu client hagués rebut
aquest vídeo, aquesta gravació...

de l'autèntic autor dels fets,
per exemple, a través de WhatsApp,

se l'hagués descarregat...

I, com que és localitzada
i extreta...

de la carpeta d'imatges del mòbil
del meu client,

ja s'utilitza com un indici,
un indici ferm de la seva autoria,

de la seva responsabilitat
dels fets,

i nosaltres, això,
ho vam posar en dubte.

¿Ustedes se informaron si este tipo de tatuajes,

tanto por el dibujo en si
como por el lugar donde aparecen,

en la mano, o en los dedos,

son frecuentes entre la población
aficionada a los tatuajes?

¿Saben si hay mucha gente más

que se pueda haber hecho
este tipo de tatuajes?

¿Se informaron de esto?

No existen datos poblacionales

de la frecuencia de aparición
de tatuajes.

(Miró) Jo sempre intento fer
la mateixa reflexió:

és possible que es pugui reproduir aquest tatuatge?

Sí.

Tot tatuatge és reproduïble,

però és probable
que es reprodueixi?

Això ja és més difícil,

s'ha de contextualitzar
aquest tatuatge

amb aquest moment
i amb aquest fet en concret.

És prou evident per demostrar
i concloure

que aquests tatuatges
són coincidents.

¿Quines probabilitats hi havia

que un aficionat al mateix equip
de futbol local de Colòmbia,

no era una gorra del Barça,
era una gorra de l'Amèrica de Cali,

amb el mateix tatuatge,

amb la mateixa bicicleta
amb els mateixos accessoris,

amb la mateixa indumentària,

cometés els quatre atacs,
enregistrés la violació...

i 24 hores abans de la detenció
l'hi enviés...

al rider que vam detenir?

Quines eren les possibilitats?

Era ell.

Ell no va donar
cap explicació alternativa

per la senzilla raó
que no n'hi havia; era culpable.

Per arrodonir l'acusació,

la fiscal cita l'analista
de conducta de Mossos.

És una carta que es juga
per primera vegada

en un judici de caire sexual.

Recordo dos moments, dues frases
que rebo al meu despatx.

Una és de la sergenta Kira Estrada,
que em diu:

"No és per posar-te nerviós,

però que sàpigues
que hi ha molta gent del cos

que estarà pendent
del que diràs allà dintre".

I, després, un company,
que me'n recordaré sempre d'ell,

el dia abans d'anar a declarar,
es gira, em mira i em diu:

"Más vale que no la cagues".

Usted concluye que el procesado
es un violador serial,

es un autor serial.

¿Podría dar al tribunal
una definición,

un concepto de violador serial?

Quan aglutines totes les variables,

en cada cas és quasi repetit
a l'anterior.

I repetit, i repetit,
i repetit a l'anterior.

Dos o más agresiones
a víctimas distintas

y que, dentro de esas agresiones,
hay un periodo de enfriamiento,

de descanso,
entre agresión y agresión.

Es un agresor que actúa
dentro de la actividad rutinaria,

dentro de su trabajo.

El modo de actuar y de interactuar,
y el modus operandi...

es que era prácticamente calcado,

porque se comporta todas las veces
de la misma manera:

va en la bicicleta, ve la víctima,

se acerca la víctima
hacia el portal...

Hay un preplan
detrás de las agresiones.

Va aumentando la intensidad,

cada agresión vemos
cómo, poco a poco,

él va siendo más intrusivo
con las víctimas.

Todas las acciones que lleva a cabo
el autor

van encaminadas a una satisfacción
hedonista de su conducta,

simplemente.

Dubtes per mi, com a analista,
n'hi ha pocs.

L'únic dubte que tinc
és si hi ha més víctimes.

Hi ha un moment en el qual el rider

canvia l'actitud durant el judici,

i és durant la declaració
de l'analista.

El rider el mira fixament

i para absoluta atenció
a tot el que diu l'analista.

El uso de ese vídeo está claro
que es para rememorar...

(Sans) Em va sorprendre molt

que es digués que va fer història
una prova com aquesta.

Per mi té un valor
gairebé anecdòtic.

I si traguéssim la majoria
dels altres indicis,

no es podia construir
una sentència condemnatòria

en base a un document
d'una pàgina i mitja

que han insistit a dir

que era una prova gairebé revolucionària, una prova pericial.

Per nosaltres té un valor anecdòtic.

En aquest tipus
de tècnica d'investigació,

sempre es tendeix a pensar
que es ven fum.

Però no és el cas,
aquí no treballem d'aquesta manera.

Si no, no ho escrivim; si no, no
ho expliquem; si no, no participem.

Nada más, muchas gracias
por su peritaje,

ha resultado interesante.

Puede quedarse en la sala,
si lo desea, o retirarse.

Gracias.
Gracias a usted.

(home) Señor Johan Felipe Peña,
tome asiento.

Entre sus derechos está el poder dirigir ahora, si usted quiere,

una palabra al tribunal explicando lo que tenga por oportuno.

Si quiere hacer uso usted de este derecho, tiene usted la palabra.

No quisiera añadir nada.

Pues en ese caso queda el juicio
visto para sentencia.

(Sans) Per algun motiu
que desconeixem, que se'ns escapa,

de sobte aquest cas havia passat
a ser un cas prioritari

per la Fiscalia,

i la premsa, etcètera,
el van posar com un cas..

que la Fiscalia havia dit que s'havia de guanyar tant sí com no.

Si hi ha un missatge
que vull que quedi és que...

violar no és gratis,

violar no surt gratis:
qui la fa, la paga.

Quiero dirigirme a las víctimas.

Habéis sido
extremadamente valientes.

Gracias por confiar en nosotros,

en el respaldo y la protección

que la justicia de este país
puede proporcionarles.

Quatre mesos després
arriba la sentència.

Estic al despatx i surto un moment a... al passadís,

i se m'apropa corrents una companya,

em fa una abraçada i em diu:

"Once años".

I em quedo parada uns segons

i de seguida...
de seguida lligo caps.

I dic: "El rider", i em diu: "Sí".

(dona) L'Audiència de Barcelona

ha condemnat a 11 anys
i 3 mesos de presó

un rider per agredir sexualment
3 dones i violar-ne una altra

a Barcelona.

-L'home s'aprofitava
de l'uniforme de repartidor

per generar confiança
i, així, accedir als portals,

on agredia les dones.

-La Fiscalia en demanava 36,

però el tribunal ha rebaixat
aquesta pena,

ha tingut en compte
que ell va pagar una quantitat,

concretament, 4.500 euros,
a les víctimes per reparar el dany.

(Junkal) La veritat és
que no... estic gens contenta.

I el que sento és ràbia.

(Cobos) Alegría..
porque lo hicimos,

porque hicimos justicia,

y fuimos muy fuertes
durante todo el proceso,

pero yo personalmente
creo que no es suficiente,

la pena que él recibió.

No hay comparación con las secuelas
que deja entre nosotros

y el peligro
que significa esta persona

en este país y en cualquier país.

(Estrada) Va ser el primer cas
que nosaltres vam assumir,

el primer cas com a unitat central,

i em va donar un cert guany
de confiança

el fet de dir: "Podem amb això
i amb tot el que vingui".

La sentència va ser molt important,

però la prova de foc final va ser

quan vaig quedar un dia
per berenar amb elles i em van dir

que havia valgut la pena,
que no se'n penedien.

Sentia que no podia aparèixer allà amb la meva presència, només.

I vaig proposar al grup, almenys,

si a algú que li acudia
alguna cosa millor,

comprar-li un ram de flors,

per donar-li les gràcies
pel seu treball,

i per empoderar-nos
i fer-nos sentir que valem la pena

i que hem de lluitar
pels nostres drets i per...

per fer-nos respectar

i que, si no respectes,
hi ha conseqüències.

(Cobos) Decidí contar mi historia

porque creo que la denuncia
es importante.

No importa cuándo denuncies

y que percibas
que no tienes tanta información

o que no te vas a apoyar.

Hay justicia.

Entonces, lo hice por... por mí...

para... quería cerrar el ciclo
con este capítulo;

por las chicas,

por lo valientes que han sido
todas las chicas;

por Alex, porque Alex para mí
es una gran fiscal,

y por las mujeres en general,

porque este tipo de agresiones
no deberían de suceder nunca.

(Junkal) Si això dolent
que ens ha passat

pot servir per ajudar
tan sols una sola persona,

ja val la pena.

He decidit fer-ho
amb la cara destapada,

perquè jo no soc la tercera víctima,

jo no soc una inicial, ni soc una ombra, ni soc una veu distorsionada.

Jo tinc una cara, tinc un nom,
tinc una història i soc una persona.

I he sigut víctima d'això i
no me n'haig de sentir avergonyida.

I vull que, si alguna noia ho veu,

que vegi que no s'ha de sentir
avergonyida

i que totes tenim
una cara i una història.

Que valentes, aquestes dones.

Però les dones no haurien
de necessitar ser valentes

ni viure situacions com aquesta.

Acabem.

El repartidor va ser condemnat
a 11 anys de presó

i a pagar 70.000 euros
d'indemnització a les víctimes.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem
amb noves històries de foscor.