Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

El 18 de juny del 2015,

la Carme Gallart, una veïna dels Pallaresos,

surt de casa per anar a dinar amb una amiga a Tarragona

i desapareix.

No es presenta al dinar ni respon al telèfon.

Què li ha passat, a la Carme?

Una dona riallera, preocupada per la seua família,

que als 65 anys sembla que viu una segona joventut.

El telèfon serà un dels elements clau per resoldre el cas,

i la neteja d'un cotxe.

Intentarem posar llum a la foscor.

"Comencem."

(dona) La meva mare s'havia separat d'una parella que tenia.

Llavòrens, es va quedar al càrrec dels meus avis, ella sola, i...

bé, vam decidir d'anar a viure amb ella per això.

Perquè amb l'edat que tenia,

no podia fer-se càrrec de dos persones nonagenàries,

ella sola, i bé...

i a més a més, portar la casa i portar-ho tot.

A l'haver estat tant de temps en parella,

que no feia la seva vida,

la vam anar introduint una miqueta en el tema d'internet,

de Facebook, tal, i...

bé, va trobar un grup molt maco de gent, de Tarragona...

i van començar a quedar, doncs, per fer paelles...

per sortir a sopar algun dia, i després anaven a ballar...

Era molt sociable,

li agradava molt parlar amb la gent, conèixer la gent...

Era molt "resultona" i hi havia un parell de nois

que li anaven una mica més darrere...

S'ho estava passant bé ara, a la jubilació.

Estava començant, ella, a fer una vida...

com a ella li hauria agradat tindre, una miqueta, no?

La vaig sentir per baix a la cuina,

jo anava per dalt a l'habitació fent coses.

Deixàvem els esmorzars i això dels avis preparadet.

Ella anava, doncs, com sempre, vull dir...

sortia "con su bolso lleno de papeles",

per anar a fer gestions.

Ella, al dematí, pràcticament quasi cada dia,

sortia de casa, agafava l'autobús, anava a Tarragona,

i anava a fer les seves coses, anava a comprar, també,

aprofitava per fer quatre compres...

Va pujar abans de marxar, em va dir: "He quedat per dinar",

amb un senyor d'aquests del grup del Facebook.

No res d'especial.

I el següent que recordo,

jo, des del balcó de l'habitació, i veure-la a ella sortir...

i pensar això: "Va tard".

I ja està.

#

Es fan les 3 de la tarda, les 4,

i tu, bé, si ha quedat per dinar, ho trobes normal.

La sospita va començar quan aquest home me truca a mi...

i me diu:

"I la teva mare, i la Carme?"

Dic: "Doncs dinant amb tu", li vaig dir jo.

Diu: "No, no, no ha vingut. No ha aparegut".

Jo li vaig intentar trucar, diverses vegades.

Ja no donava senyal.

No era normal, perquè ella sempre estava localitzable. Sempre.

I a partir d'aquí, ja vaig començar jo a veure-ho tot molt estrany,

i va ser quan vam anar a la comissaria

a denunciar que... alguna cosa no anava bé.

Alguna cosa no anava bé.

Aquell 18 de juny, es va recollir una denúncia per desaparició.

La informació se centra en:

"Ma mare ha sortit de casa a tal hora... i no ha tornat".

Me van preguntar tot el tema aquest de si se medicava...

Si tenia algun problema de metges...

Que no, que no i que no, tot que no,

i jo insistint que ma mare no, que alguna cosa li ha passat,

perquè ella no ho deixa tot així perquè sí.

Mínim, hauria trucat i hauria dit: "Ahí os quedáis". Mínim.

En aquesta denúncia, i això serà important,

també explica que la seua mare tenia un judici pendent.

El sentiment de preocupació va ser molt ràpid...

quan l'endemà no sabien res d'ella, precisament, pels pares.

Perquè la Carme no hauria deixat mai desatesos els pares.

Mai.

Amb la Carme sense aparèixer...

els Mossos, la família i els veïns dels Pallaresos...

la busquen de totes les maneres que creuen possibles.

En cualquier desaparición, la primera actuación es valorar...

si nos encontramos ante una persona

que voluntariamente se ha ido de su domicilio...

o pasamos a un segundo plano,

en el que pensamos que a esta persona le puede haber pasado algo.

Es va fer una recerca física intensa pels voltants.

Va caure la nit...

Va passar un dia, va passar un altre dia...

i les recerques no van ser fructíferes, en aquest sentit.

Els veïns dels Pallaresos van organitzar

com una recerca per allà, pels voltants.

Es comencen a fer batudes en llocs on ella va...

(Mònica) Se suposava que ella anava a Tarragona,

llavòrens, tota la zona que podia abastar,

jo què sé, si l'hagués agafat algun cotxe...

i sí que es va fer una mica de recerca pels boscos d'allí.

Es comença a preguntar, a penjar fotografies.

No n'hi ha rastre.

(TV: dona) "Continuen buscant la veïna dels Pallaresos...

desapareguda des del 18 de juny."

"Una cinquantena de familiars, amics i voluntaris...

"van participar ahir en la recerca,

però no van trobar-ne cap rastre."

Els Mossos intenten reconstruir

les últimes hores de la vida de la Carme abans de desaparèixer.

La Carme surt de casa, aproximadament, sobre les 10.30,

amb la intenció d'agafar un autobús per anar al centre de Tarragona.

I a partir d'aquí..., se'n perd la pista.

Pregunten al conductor de l'autobús si aquell dia va veure la Carme.

A partir d'aquí, al fer el recorregut pel poble,

intentant reconstruir els moviments que ella havia fet,

vam contactar amb les persones

a les quals els hi havia demanat ajuda

per si la podien aproximar a Tarragona,

cosa que no es va donar.

Els Mossos també parlen amb les persones

que havien quedat amb ella el dia de la desaparició.

(Mònica) "Doncs dinant amb tu".

No és una desaparició de tipus voluntari, difícilment ho és,

per les circumstàncies socials, familiars que té,

i el caràcter de la Carme.

No hi ha cap explicació lògica i raonable

que justifiqui la desaparició de la Carme.

Però la Carme desapareix.

(Villafranca) Una persona que está muy pendiente

de las dos personas mayores que viven con ella,

deja de estar pendiente de;

una persona que tiene un círculo muy amplio

de personas con las que se relaciona,

deja de relacionarse con ese círculo;

una persona que interactúa en redes sociales,

deja de interactuar en redes sociales.

Todos esos elementos llaman la atención

y ponen en alerta.

Pasamos a un segundo momento, que es que ha pasado algo...

que no ha sido consentido por la señora Gallart.

Els policies investiguen la relació que tenia la Carme

amb el seu entorn més proper,

i tornen a parlar amb la Mònica.

Quan els Mossos me diuen: "Dona'm noms de-de... gent que podria ser,

o que hagi tingut un comportament una mica fora del normal",

un dels noms que van sortir va ser el del José "el Gaditano".

Era una persona que estava "locamente enamorado" de ma mare.

Potser era una mica massa insistent, pel poc que coneixia la meva mare.

Passa tot això, tothom se n'assabenta,

la gent amb qui més o menys tenia contacte, em truca, però ell no.

Mantenia un contacte amb ella, bastant habitual,

tant telefònic com personal.

Per a sorpresa nostra,

en els primers contactes telefònics amb ell,

nega la major i manifesta no tenir coneixement de qui és.

(Villafranca) Al encontrar a una persona

que la primera respuesta que tiene cuando se le pregunta por ella...

es manifestar que no la conoce,

pues se enciende una luz roja.

Era una persona oriünda de Cadis i tenia antecedents policials.

Passa a ser un objectiu principal.

Amb la seua mentida, José "el Gaditano"...

atrau l'atenció dels investigadors,

que ara han d'intentar demostrar que estaven junts ell i la Carme.

Entren en joc els telèfons mòbils

i les antenes que marquen la posició geogràfica dels aparells.

I comencen les sorpreses.

S'obté una informació a nivell de les operadores de telefonia...

que permeten observar com s'inscriu el seu telèfon

a prop del Balcó del Mediterrani,

on s'instaura una antena de telefonia molt propera.

En la darrera trucada que s'instaura...

al telèfon de la Carme,

és precisament una trucada de José "el Gaditano".

Si el telèfon de la Carme ha arribat a Tarragona...

però sabem que cap conegut l'ha baixat

i que tampoc ha agafat el bus,

com hi ha arribat?

Si el José és l'últim que ha trucat a la Carme,

suposen que és ell qui l'ha portat a Tarragona.

El citen a comissaria, però no es presenta.

Per què està actuant d'aquesta manera?

O hi ha una explicació,

o té alguna cosa a veure amb tots els fets i està amagant el què, no?

De la pressió que vam fer en l'entorn per localitzar-lo,

al final es va personar ell, voluntàriament,

a dependències policials a Tarragona.

Tenia antecedents policials al seu lloc d'origen,

i no volia airejar tot això, ahm...

se li feia molt gros, el fet de... això de parlar amb la policia,

suposo, per experiències passades,

i bàsicament, el que volia era...

fugir d'estudi en aquest sentit.

Una cosa tan tonta com aquesta va fer que,

sense pensar el que podria comportar, doncs, ens enganyés.

El Gaditano comença a ser descartat, i agafa força una altra línia.

Recordeu que la filla havia dit que sa mare tenia un judici pendent?

Nosaltres ens comencem a espantar de veritat

quan ens truquen els Mossos.

Pregunten sobre el judici que teníem previst

en relació a l'estafa.

Que hi ha una causa pendent, hi ha una petició econòmica greu,

hi ha una petició de presó també greu,

i que l'acusat d'això és el senyor Ramon Franch.

Ramon Franch és un dels agents immobiliaris

més importants de Tarragona,

i la Carme l'havia denunciat per estafa.

Per entendre-ho bé, hem de començar pel principi.

L'any 2006, la Carme vivia...

a les escales del Miracle de Tarragona,

en un palauet davant del mar.

(Mònica) Estava enamorada d'aquella casa.

A tret de pedra de la platja, tenia l'amfiteatre davant...

Era un caramel per a qualsevol que volgués viure allà

i per a qualsevol que volgués especular.

És com si fos un petit palauet italià.

En aquella casa, ella hi viu amb la seva exparella.

Però què succeeix?

Que té un divorci complex,

llavors, la Carme es troba amb la necessitat de marxar d'allà.

(Mònica) I va decidir posar-la en venda.

Les Finques Franch van entrar també en aquesta equació...

i... i ell va veure el cel obert.

A Ramon Franch el coneix

perquè ja havia llogat una part d'aquesta vivenda en ocasions,

i la Mònica, la filla de la Carme, havia treballat amb Ramon Franch...

uns 6 o 7 mesos, un parell d'anys abans.

Ramon Franch és una persona d'una família benestant.

No només amb recursos econòmics, sinó influències, amb contactes.

És una persona...

jo crec que acostumada a manar,

i acostumada que es faci el que ell vol que es faci.

Estem parlant d'una de les immobiliàries més potents

de la ciutat de Tarragona.

Ningú pot dubtar que un nom com aquest

ofereix seguretat.

Si, a més, hi ha la coneixença personal,

hi ha el tracte personal...

com pots desconfiar d'això?

El Ramon li diu que ha trobat una casa que per a ella és perfecta.

És una casa que costa 900.000 euros.

I aquesta casa s'escriptura abans, s'escriptura al setembre.

La Carme no pot comprar aquesta vivenda

si no ven abans la casa de les escales del Miracle.

El que succeeix inicialment, l'aparença, quina és?

Que Ramon Franch aconsegueix un comprador.

S'aconsegueix un finançament.

Per què? Perquè la venda està feta al desembre.

És a dir, hi ha un moment en què la Carme té dues vivendes.

(Villafranca) ¿Qué es lo que ocurre?

Pues que ese comprador que había comprado el piso de la señora Gallart

por un millón cien mil euros,

negó haber participado en esa operativa,

negó haber nunca firmado ese contrato.

Li ensenyem el document, i ell diu: "Jo això no ho he signat,

jo això no ho he comprat".

A més, hi ha una cosa que és molt curiosa.

En aquest document, la signatura de la Carme...

és "Carmen Gallard", acabat amb "de" de "Dinamarca".

El cognom correcte és acabat amb "te".

Ningú signa amb una errada d'aquest tipus.

Lo que ocurre con el patrimonio de la señora Gallart

tras la actuación del señor Franch,

es que pierde todo..., pierde todo.

Y se queda en la más absoluta ruina.

Confiada que havia venut el palauet,

la Carme es va embarcar en una hipoteca per a una casa nova.

Però com que els diners de la venda no arribaven,

no va poder fer front a la hipoteca i es va arruïnar.

Ho va perdre tot, i va denunciar Ramon Franch per estafa.

El judici estava previst per al setembre de 2015.

Acaba la fase de instrucción con una acusación de la Fiscalía

en que se le pide unos...

seis años de prisión, creo recordar,

y una indemnización, más o menos, a favor de la señora Gallart,

de... de un millón seiscientos mil euros.

Els Mossos consideren que hi ha base suficient

per citar a declarar l'agent immobiliari

denunciat per estafa.

A ell se li demana que faci un esforç de memòria,

donada la importància dels fets,

per tal que pugui determinar, efectivament,

on va estar, què va estar fent...

I en aquest sentit, el que diu és que...

ell no havia estat a la zona de la localitat dels Pallaresos,

però que, tot i així, ell tenia moltes coses al cap,

perquè era el gerent o el director de la immobiliària,

i que havia de fer consultes a les seves agendes i d'altres.

Llavors quedem que ell contactaria amb nosaltres

per facilitar-nos aquesta informació ja de manera detallada.

I així vam quedar.

Les sospites contra Ramon Franch augmenten amb una trucada

que reben a comissaria.

Dies després...

vam rebre una trucada telefònica d'un detectiu privat,

el qual tenia informació relativa al cas.

Explica la temptativa per part de Ramon Franch

que ell, el detectiu privat,

iniciés un seguit d'investigacions

i, a més a més, que aquesta informació fos pagada en negre.

Si ha contactat amb aquest detectiu privat i li ha dit que no,

potser aquest senyor ha contactat amb molts més detectius privats.

I la sorpresa és monumental.

Ramon Franch...

contracta fins a 4 detectius diferents.

D'una banda, l'objecte de la investigació...

són dos companys del meu despatx

i la Carme.

Busca informació sobre la Carme perquè necessita ubicar-la,

necessita saber on és.

Necessita saber quines són les seves rutines.

El Ramon veu que s'enfronta a un problema,

no només de reputació, sinó a un problema seriós,

que pot afectar la seva llibertat personal

i, òbviament, el seu patrimoni, i comença a fer oferiments.

Saltant-se el seu lletrat, saltant-se el lletrat contrari...

i negociant ell directament amb la Carme.

Això és un canvi d'escenari i un canvi de paradigma important.

El que durant pràcticament 3 anys d'instrucció va ser silenci,

rebuig i tancament a una negociació,

a intentar una negociació per la seva banda.

Molt bé, t'ofereix diners, però a canvi de què?

A canvi que canviïs declaracions?

Llavòrens, què passa?

¿Ens convertirem nosaltres en acusats...

d'un delicte de falsa denúncia?

Serem nosaltres qui haurem mentit,

que hem estat mentint durant anys, al jutjat,

respecte a quin comportament havia tingut el Ramon?

És insostenible, no tenia cap lògica.

I la Carme li va dir "no".

A partir d'aquest "no" de la Carme,

sembla que algú envia missatges als seus advocats.

Ens comencen a succeir coses estranyes.

A la bústia del despatx va aparèixer un peix mort

amb un bitllet de 5 euros a la boca.

També hi va haver pintades a l'escala del despatx.

La Carme rebutja les ofertes econòmiques de Ramon Franch

per pactar abans del judici.

Tot i que si ella es retirés com a acusació,

no s'anul·laria el procediment.

Però, i si la Carme no es presentés?

En un juicio de estafa,

la persona más importante es la persona estafada.

Porque la persona estafada es la que nos tiene que indicar

cómo le han engañado

y el enriquecimiento de la persona que quiere estafar.

Si no tenemos a esta persona,

la posibilidad de que el juicio acabe en una sentencia absolutoria

es muy alto.

Ramon Franch passa a ser el principal sospitós.

Els Mossos demanen les trucades i el posicionament del seu telèfon,

però el jutge no els ajuda gaire.

Per a la nostra sorpresa,

desagradable sorpresa en aquell moment,

en comptes de facilitar el mes,

els 30 dies que nosaltres li havíem sol·licitat d'informació,

ens atorga només un dia.

Un dia, que és el dia de la data dels fets.

Vam valorar la possibilitat de no tenir prou informació

per resoldre, tirar endavant el cas.

Però va arribar la informació...

i vam tenir la sort de cara.

El telèfon del senyor Ramon Franch era en el lloc en el qual

es materialitza la desaparició de la senyora Carme

en la franja horària en la qual es materialitza

la desaparició de la senyora Carme.

Posat en context amb tot el que ens havia dit, en dues ocasions,

el senyor Ramon Franch,

aportava un indici de pes.

Amb aquesta informació,

els investigadors poden analitzar el mòbil de Ramon Franch.

La informació obtinguda

de les tarifacions del telèfon de Ramon Franch,

deixava claríssim que ell havia estat al lloc dels fets,

de la desaparició, als Pallaresos,

un seguit de dies anteriors als fets i el dia dels fets.

Per nosaltres, això era una bomba,

des de la perspectiva de l'argument indiciari.

También se obtiene una información que es bastante relevante.

Que es, en todos esos períodos,

en el momento en el que el teléfono se dirige a la zona de Pallaresos,

se produce una desconexión de los datos de internet.

Actuaba con el error de pensar que, con esa desconexión,

no entraba ninguna información dentro del teléfono móvil,

lo cual no era real, porque sí se producían conexiones.

Dues hores després que els telèfons de la Carme i del Ramon Franch

es posicionin als Pallaresos,

ho fan també a Tarragona.

Els Mossos intueixen com va arribar la Carme a Tarragona.

S'activa un SMS que entra al seu telèfon.

Al mateix temps que s'activa aquest missatge de la Carme,

s'activa, adscrit al repetidor del carrer Fortuny de Tarragona,

el mòbil del senyor Ramon Franch.

Si sobreponemos la última conexión del teléfono de la señora Gallart...

y sobreponemos la última conexión del teléfono del señor Franch,

nos da la misma zona del repetidor.

Y no hay ningún posicionamiento más.

Per aclarir per què Ramon Franch

havia anat tants cops als Pallaresos,

els Mossos parlen amb una treballadora de la immobiliària.

La testimoni diu que només tenen una casa a la venda als Pallaresos,

i que no creu que el seu cap hi hagi anat mai.

El senyor Ramon Franch em fa una trucada directa.

Que per què havíem contactat amb la treballadora sense el seu permís,

i que si nosaltres volíem saber alguna cosa de l'oficina o d'ell,

l'hi preguntéssim a ell.

I que, en tot cas,

per contactar o prendre-li declaració a la seva treballadora,

havíem de passar per ell, per demanar-li permís.

(Villafranca) Si esos posicionamientos en Pallaresos,

que corresponden con los intervalos en los que ella solía salir

a hacer gestiones por la mañana,

hubieran sido debidos a actuaciones profesionales,

se tendrían que haber seguido produciendo con posterioridad.

Pero con posteridad, no nos encontramos ningún dato.

Han passat dos mesos i la Carme no ha donat cap senyal de vida,

i tampoc no ha aparegut el seu cos.

Ho deixa de fer absolutament tot.

Això és el que nosaltres anomenem

"manca d'activitat vital manifesta, rotunda i absoluta".

Que és el que ens permet inferir la mort d'aquesta persona.

(Mònica) El fet de perdre el contacte amb ella d'aquesta manera,

i tenint tan clar que alguna cosa dolenta li ha passat,

vaig dir: "Ja està".

Sabia que em quedava sense mare, jo.

Els indicis que tenim donen per pensar

que hi ha una planificació del fet criminal;

que els seguiments, les vigilàncies,

són per abordar-la en el millor moment per acabar amb la seva vida,

o són per abordar-la per acabar de fer-li l'últim oferiment.

I que, davant de la negativa d'ella...

i que s'atansava el dia del judici,

en un moment donat, aquest home fes massa:

"Un cop morta, s'ha acabat, segur que no hi ha judici".

Els Mossos investiguen els moviments que va fer Ramon Franch

els dies següents a la desaparició de la Carme.

La matinada del 20 de juny,

que és fonamental per a la investigació.

Ell surt del seu domicili amb moto, fins al centre de Tarragona,

i allà, en un pàrquing concret...

estaciona la seva moto, agafa un vehicle...

i fa un desplaçament cap a la zona d'Osca.

Un cop allà, desconnecta el telèfon al llarg de dues hores.

En aquest desplaçament, en tenim l'absoluta i plena convicció,

és quan es desfà del cadàver de la víctima.

Nosaltres, quan arribem a tenir a sobre de la taula...

tots els elements de la investigació,

fem la classificació dels indicis...

fem la cronologia dels fets aquell dia i a posteriori.

Tenim clara la participació, els desplaçaments,

tenim clar el mòbil.

Hi ha una cosa que falta.

Falta un cotxe.

L'Audi del sospitós va ser al pàrquing de la Rambla Nova

tot el matí de la desaparició.

Hi ha més gent relacionada amb la desaparició de la Carme?

Amb quin vehicle va fer el Ramon els desplaçaments

als Pallaresos i a Osca?

Queda aquesta petita incògnita, però bé, com que tenim la resta,

decidim muntar l'operatiu de detenció.

(Villafranca) Cuando no hay cadáver,

siempre hay un momento en el que hay que tomar una decisión,

que es: "¿Detenemos o no detenemos?"

Y la hipótesis más razonable era que había que detenerlo,

porque él había participado en eso.

(TV: Agnès Busquets) "La desaparició d'una dona als Pallaresos,

l'estiu de l'any passat, ha fet anar de corcoll la policia."

"Finalment, els Mossos han detingut un home com a sospitós."

(TV: dona 2) "El jutge l'ha enviat a la presó...

acusat del delicte d'homicidi amb ocultació de cadàver."

(TV: dona 3) "La policia va fer ahir tres registres en dos domicilis...

i una agència immobiliària situada en ple centre de Tarragona."

Obre la persiana, ens explica on són els ordinadors...

Va tornar a agafar aquell punt altiu, no?

Va arribar a dir: "Aquestes plaquetes, fa falta que les portin?"

(TV: dona) "El propietari i ara detingut...

"com a presumpte autor d'un homicidi,

"estava pendent d'anar a judici per estafa,

"acusat tant per la Fiscalia com per la víctima,

que li reclamava dos milions d'euros."

Hi ha moltes dades a examinar,

però en principi hi ha seriosos indicis, aquí.

Per això s'ha adoptat aquesta mesura, aquesta mesura és greu...

i s'acorda perquè hi ha més que evidències

que aquí hi ha alguna cosa.

Se registró todo.

Evidentemente, pasado el tiempo que había transcurrido,

lo normal es no encontrar nada.

Dies després, ens arriba una trucada telefònica.

Quan penja, diu: "Ostres, ha trucat per telèfon una testimoni,

dient que ha vist el 'Telenotícies'...

que ella coneix Ramon Franch

i que li va deixar un cotxe temps abans que passessin els fets",

és a dir, abans que es materialitzés la desaparició de...

de la Carme.

Quan va arribar aquesta informació de Tarragona, vam dir:

"No ens ho podem creure. Deu ser el cotxe?"

(home) Quan la Unitat Central ens demana

ja ens adverteix que tenim seriosos problemes.

Quins problemes tenim?

Que la persona que va deixar aquest vehicle,

en el moment que l'hi van retornar, al cap d'un mes i escaig,

el va trobar molt net.

Li havien fet un rentat interior.

Si l'han netejat molt bé, què hem de fer?

Posar-hi tots els sentits per trobar aquell...

aquella resta que ha quedat amagada en un forat...

i que en allà ens pot vincular el cotxe amb la víctima.

És un turisme, no gaire gran.

Per darrere té una porta d'aquestes grans,

que s'obre fins a dalt de tot.

Hi ha la possibilitat d'abatre els seients,

per tant, hi ha l'espai suficient per transportar un cadàver.

I els vidres, en aquest cas, els vidres posteriors,

tenien una làmina que enfosquia l'interior.

Per tant, no podies veure directament què hi havia a dins.

Això ja ens mostrava que era un bon lloc

per tindre o per transportar un cadàver.

Vam pensar que el cadàver el podien haver arrossegat.

En allà hi vam tirar reactiu...

i ens va donar positiu.

Quan estava tancat el vehicle, la marca aquella quedava protegida,

i quan netejaves des de dintre, també.

És a dir, estava just a la secció...

Per tant, era possible que aquelles marques...

corresponguessin a marques de sang.

Després de tants mesos,

que quedessin restes de sang, ens semblava estrany,

però tot i així ho vam recollir.

Hauran d'esperar els resultats del laboratori

per saber de qui és la sang.

El jutge demana a la Guàrdia Civil que rastregi la zona d'Osca

on creuen que podria estar amagat el cadàver.

Nos pedían, sobre todo, un estudio de la cobertura...

de unas antenas de BTS...

en las que creían que el autor de los hechos

se había desplazado para hacer el ocultamiento del cadáver de...

de Carmen Gallart.

Recorrimos toda la zona completamente...

y cada 5 segundos se va fijando un posicionamiento

y nos dice concretamente qué antena tiene cobertura principal.

Entendíamos que era una ruta circular.

Entraba y no volvía por el mismo camino,

sino que daba un rodeo.

Una vez le dio cobertura la antena de Viacamp,

y a continuación desapareció.

El juny del 2016,

un any després de la desaparició de la Carme,

arriba el resultat del laboratori de les taques del cotxe.

Som al despatx,

entra un caporal de la Unitat Central d'Inspeccions Oculars.

"Què em doneu, si us dic el resultat de...?", no?, "de... d'això".

I ens vam quedar tots una mica així, no?, i... i va dir: "Sí, sí".

(Godall) La sang que nosaltres havíem trobat en el vehicle,

corresponia a l'ADN de la víctima.

Cosa que provava que aquell vehicle s'havia utilitzat

per al transport del cadàver.

Quan Ramon Franch s'assabenta

que els Mossos han trobat ADN de la Carme,

intenta contactar amb la propietària del cotxe.

La Carme mai no es va apropar a aquell cotxe.

Però Ramon Franch, com que sabia que totes dues havien pogut coincidir...

en algun tipus de dinar d'aquests que feien i tal,

doncs bé, diguem-ne, "va cremar les naus".

Quan parla de la Carme en aquesta carta,

ell posa entre cometes "desaparecida".

Això és esgarrifós.

Parla de la Carme "desaparecida", amb cometes.

Aquest document tracta d'establir un triangle

que hauria justificat la presència de la sang

i hauria sigut una excusa, una coartada perfecta...

per al senyor Ramon Franch.

Tracta d'ubicar en un mateix lloc i espai

el vehicle, la Carme...

i la propietària del vehicle.

La Guàrdia Civil rastreja 1.500 hectàrees del Pirineu d'Osca,

amb sorpresa inclosa.

(Collado) En el momento en que se encuentra el ADN en el vehículo,

es cuando nosotros ya entendemos que el cuerpo está en Huesca.

Llegábamos hasta la parte más alta,

a unos 30, 40 metros siempre de un punto de partida...

que pensamos que era donde se había estacionado el vehículo.

Empezábamos a rastrear.

Esas semanas del principio del mes de agosto,

se producen dos incendios

en la zona de probabilidad más alta de localizar el cuerpo.

Nos llamó poderosamente la atención e incluso informamos de ello

al Juzgado de Instrucción número 3 de Tarragona.

La parte donde estábamos trabajando era todo zona boscosa y complicada.

Y si encima ahora está quemada, pues la complicación es mucho mayor.

Les recerques de la Guàrdia Civil durant dues setmanes

no donen resultats.

Uns mesos després dels incendis,

la Mònica i altres familiars de la Carme Gallart

també viatgen al Pirineu d'Osca per intentar trobar-la.

(Mònica) Al moment en què vam arribar allà,

t'asseguro que encara perds més les esperances.

Mires endavant, mires endarrere, ho veus tot igual...

Te cau el món damunt, perquè tens l'esperança, petiteta, de dir:

"Mm... A la millor, aquella connexió espiritual...".

No.

La realitat és una altra, molt diferent.

(TV: dona) "Als Pallaresos, al Tarragonès,

"segueixen atentament el judici que comença...

per l'assassinat d'una de les seves veïnes."

El 6 de novembre del 2017,

dos anys i cinc mesos després de la desaparició de la Carme,

comença el judici contra Ramon Franch.

"L'acusat és un agent immobiliari...

"que mantenia una disputa amb la dona, Carme Gallart,

i està acusat tot i que el cadàver, Núria Sabaté, no ha aparegut mai."

No s'ha trobat el cadàver, tot i que l'han buscat...

per la zona del Pirineu d'Osca."

"Però tant la Fiscalia com l'acusació particular...

creuen que hi ha prou proves contra l'acusat."

"Per això, el fiscal demana 15 anys de presó per homicidi...

i l'acusació particular demana 20 anys de presó per assassinat."

(Ramon Franch) "Jo, aviam, vull comentar-los...

que a la Mari Carmen no li vaig fer res,

ni mai li faria res."

"Tant de bo que hagués aparegut o en tinguéssim algunes notícies,

"perquè no estaria assegut aquí, lògicament,

i no m'haurien fet passar aquests 20 mesos que he estat passant."

"Vull dir, a mi, aviam... a mi m'han trinxat la vida,

els hi dic així de clar: me l'han trinxat."

L'Audiència va condemnar Ramon Franch a 15 anys de presó

per l'homicidi de Carme Gallart,

el màxim previst per aquest delicte.

Dos anys després, el 2019, es va jutjar el cas de l'estafa,

i el van condemnar a 6 anys més,

i a una indemnització d'1,3 milions d'euros.

(Villafranca) Uno de los motivos por los que le pedía

el magistrado presidente del tribunal del jurado

es por el continuo dolor de las víctimas vivas

de no saber qué le ha pasado.

Per a molta gent de Tarragona, i fins i tot dels Pallaresos,

això ja és aigua passada, això ja va succeir.

La gent ho ha oblidat.

Però la Carme Gallart té fills,

i hi ha gent que no ha oblidat la Carme Gallart.

I la Carme Gallart no l'han enterrat. No sabem on és.

Si ara Ramon Franch ens digués on és el cos...

i es recuperen unes restes,

a Ramon Franch no el podem tornar a jutjar.

Ja està jutjat i condemnat per homicidi.

O sigui, no arrisca res.

Només pot facilitar les coses

i ajudar a reparar una mica del mal que va causar.

On la té?

No costa tant. On la té?

No li suposa cap perjudici, a ell.

Els pares de la Carme Gallart van morir la tardor del 2015,

pocs mesos després de la seua desaparició.

Els Mossos encara no havien detingut el Ramon Franch.

Si alguna cosa em sap greu,

és que els seus pares no han pogut descansar

sabent on són les restes de... de la seva filla.

(Mònica) Estant ell a la presó, el seu pare havia mort...

i tenia permís per anar a l'enterrament del seu pare.

Tu saps el dolor que em va provocar a mi això?

¿Que ell pogués sortir de la presó per enterrar el seu pare...

quan a mi m'havia privat d'enterrar la meva?

No ho trobo just.

Ramon Franch és a la presó complint 21 anys de condemna.

Familiars seus han intentat impedir que expliquéssim aquesta història,

mentre que les famílies de la víctima

i de la testimoni que li va deixar el cotxe

ens han dit que sí que l'expliquéssim,

i ens han manifestat que tenen por a represàlies del condemnat.

Gràcies per acompanyar-nos.

Tornem tan aviat com puguem amb una altra història de foscor.

#